L’any 1969 els propietaris de l’Espanya Industrial ultimaven el pla parcial de La España Industrial per poder edificar pisos dins del recinte de la fàbrica. Tres anys més tard l’empresa es traslladava a Mollet i tot feia indicar que finalment l’antiga fàbrica tèxtil es convertiria en una zona d’alta densitat. Però en aquell moment el veïnat de Sants va començar una llarga campanya reclamant equipaments i espais verds.
Finalment l’any 1980 l’ajuntament va comprar els terrenys de la fàbrica. Es mantindrien alguns edificis, com la Casa del Mig, el Casinet i la Casa Bressol i la resta d’espai es dedicaria a parc. El Parc, obra dels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz finalment va ser inaugurat l’any 1985.
Per decorar l’espai l’ajuntament va situar unes quantes escultures d’autors i èpoques diferents. Però la que s’ha convertit en l’obra més popular, especialment entre les generacions de petits santsencs, és se’ns dubte el Drac, que es troba a tocar de l’estació de Sants. Projectat per l'artista basc Andrés Nagel va ser inaugurat l'any 1987.
L’obra, que va ser pensada de forma interactiva, està realitzada amb plaques d'acer, retallades amb perfils abstractes. El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany és en realitat un espai lúdic pels nens. De la boca d’aquest drac surt un tobogan. De fet en origen els infants podien entrar també a l’interior del drac i baixar per la cua, però els actes incívics van fer que es tanqués. L’escultura fa 7 metres i pesa unes 150 tones. El drac ha esdevingut una icona de Sants, convertint-se en el símbol, entre d’altres, de l’Open Internacional d’Escacs de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.
 |
| El Drac. Font: Viquipèdia |
2 comentaris:
Recordo haver anat poc després que s'inaugurés. Ens tiràvem amb garrafes sota el cul per lliscar més i després ens dutxàvem a les fonts del costat, a la plaça Països Catalans.
Publica un comentari a l'entrada