Tot i que avui és una expressió que cada cop s’utilitza menys, durant molts anys, els habitants dels antics pobles del pla quan es dirigien al centre deien que baixaven a Barcelona. I segurament al segle XIX pronunciaven aquesta expressió com aquell qui va molt lluny, ja que les carreteres i els transports deixaven molt que desitjar. A mitjans del segle XIX circulava entre Barcelona i Sants un òmnibus, un carruatge col·lectiu que era portats per cavalls, un sistema de transport que va funcionar durant molts anys.
Per aquells anys l’enginyer Aleix Soujol va idear un projecte per comunicar la ciutat amb els municipis independents del pla mitjançant la instal·lació de línies de tramvia. Després de la línia que va unir Barcelona i Gràcia Soujol va presentar l’any 1871 el projecte per unir Sants, Barcelona, Sant Martí i Sant Andreu. Una línia que des de Sants arribava al pla de la Boqueria i que va començar a funcionar l’any 1875. Els 8 cotxes d’aquesta línia, que encara funcionaven tirats per cavalls, disposaven d’Imperial, que era com es coneixia el pis superior. Els tramvies, que no tenien parades fixes, tenien una freqüència de pas de 7 minuts i els diumenges tenien servei nocturn els diumenges, necessari per al públic dels teatres. Però un servei com aquest necessitava unes instal·lacions per aixoplugar tant els cotxes com les bèsties i aquest espai es va situar a carretera de Sants, a tocar de l’església de Santa Maria de Sants, als terrenys on hi havia hagut l’antic cementiri del poble.
Les Cotxeres de Sants van ser projectades per un jove mestre d’obres vilanoví Tiberi Sabater i Carné. Un jove que l’any 1882 arribaria a ser arquitecte i amb el temps l’autor d’alguns destacats edificis de Barcelona, com el Casino Mercantil El Bolsín, edifici que amb el temps va allotjar l'Escola d’Arts Aplicades Llotja; la casa Elcano, al passeig de Gràcia i el Palau Marcet, el que és l’actual Cinema Comèdia. Tiberi va treballar també durant l’Exposició Universal de Barcelona, obtenint la medalla d'or per diversos projectes de cases.
El dia de la inauguració autoritats barcelonines i santsenques van baixar del tramvia a les Cotxeres i amb altres convidats van visitar les instal·lacions i es va brindar per la gent que havia permès l’obra i per la fraternitat entre Sants i Barcelona. Una quadra capacitada per 105 cavalls o mules, una plataforma giratòria davant de l’arc d’entrada per permetre l’entrada dels cotxes a la cotxera i una segona plataforma a l’interior per permetre aparcar els cotxes eren alguns dels elements més destacats de les instal·lacions. L’actual edifici de les Cotxeres a banda de ser el lloc per on entraven els cotxes, també disposava de dependències a la planta baixa, on probablement hi havia l’oficina de la línia i un habitatge a la planta superior.
L’any 1899 el tramvia 29, que circumval·lava Ciutat Vella, va passar a ser elèctric. La novetat va suscitar por i moltes crítiques per aquells que estaven convençuts que el tramvia elèctric generaria molts accidents, però en poc temps les línies elèctriques es van escampar per la ciutat. L’any 1904 es va electrificar la línia que passava per Hostafrancs i Sants i amb els nous tramvies va ser necessari ampliar i adaptar també les Cotxeres. Es va habilitar una nau més gran en un solar contigu i l’entrada es va fer per Olzinelles. Unes ampliacions que seguirien l’any 1924.
Cotxeres del tramvia l'any 1900 |
Injustament acusats de perillosos, antiquats i sorollosos els tramvies van ser, a poc a poc substituïts per autobusos. A Sants el darrer tramvia va circular el 13 d’abril de 1969 quan la línia del 56 que connectava el Clot amb Collblanc va ser retirada. Quan la línia va deixar de funcionar la cotxera va perdre la seva funció. Es va pensar a reconvertir l’edifici de les Cotxeres en un Museu del Tramvia, però a principis dels 70 Sants en aquells era un barri mancat d’equipaments i per això el veïnat s’hi va oposar, defensant que a aquell espai se li podia donar un ús més social. Finalment l’any 1984 Cotxeres va ser reconvertit en Centre Cívic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada