dijous, 30 d’abril del 2015

Bones intencions i ciment

El dimarts 3 de març durant el Plenari del Districte de Sants-Montjuïc, ERC proposava: “prendre les mesures necessàries per protegir els refugis abans de la seva destrucció per part de les empreses constructores”. Una proposició que va ser aprovada amb els vots favorables de totes les forces. Tota una declaració d’intencions, en principi molt positiva per la defensa del patrimoni.

El tema dels refugis havia tornat a l’actualitat quan a principis de febrer, durant les obres del carrer de Burgos el refugi 722 va sortir a la llum. Després que el Servei d’Arqueologia de Barcelona retirés la runa que tapava l’accés van trobar una galeria d’uns 10 metres de llargada construïda a una profunditat d’entre 6 i 8 metres. Un refugi que segons es desprèn de l’estudi no es va arribar a terminar. Un estudi que ja presagiava el final de la història. El 27 d’abril les xarxes socials bullien amb una nova noticia, el refugi 722 havia sigut omplert de ciment, fent impossible una futura recuperació. Una obra que es va fer ben d’hora al matí, i que no va rebre la visita de cap alcalde, un fet destacable en els darrers mesos.



La polèmica dels refugis no és nova. L’any 2007 tot i els advertiments veïnals sobre l’existència d’un refugi a la plaça Navas del Poble Sec, es van iniciar les obres d’un aparcament. Uns advertiments que ni l’ajuntament socialista de Jordi Hereu ni la regidoria d’Imma Moraleda, van prendre en consideració. La promotora de l’obra va encarregar un estudi que va determinar, erròniament, que no era un refugi, sinó canonades de sanejament. Però en contra de les previsions de l’Ajuntament i la constructora el refugi 262, va aparèixer sent l’inici d’un monumental despropòsit que va finalitzar de la pitjor manera per al veïnat, amb la constructora en suspensió de pagaments, la plaça empantanegada durant dos anys i finalment el refugi enrunat.

Aquell mateix any es va aprovar la llei de la Memòria històrica i el Districte de Sants-Montjuïc va aprovar una moció en pro de l’estudi i la conservació dels refugis antiaeris. Des de l’oposició, l'avui Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens, llavors regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc per CiU, proposava a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar de l’Ajuntament de Barcelona: “Que es reguli a la ciutat de Barcelona què s’ha de fer amb els refugis, ja que no hi ha cap normativa. Demanem que els experts, els que en saben, determinin quins han de ser els criteris a l’hora de preservar els refugis i així realment poder actuar de manera concreta”

Doncs bé, des del 2008 fins a l’actualitat, tot i lleis, mocions i propostes votades de forma favorable a l’estudi i conservació dels refugis, només a Sants, Hostafrancs i la Bordeta s’han destruït, com a mínim el 15 al carrer Sagunt, el 397 al carrer de Noguera Pallaresa, el 741 al carrer de la Espanya Industrial, el 742 al carrer de Juan Bravo, el 870 al carrer Consell de Cent, el 877 al passatge de Toledo i el 722 al carrer Burgos. I els refugis del carrer Roger i de Juan de Sada encara perillen. Quins seran els següents que es destruiran? El 615 o el 669 al carrer Constitució?

dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Medir, el cor de la Bordeta

El 8 de desembre de 1948 mossèn Amadeu Oller prenia possessió com a primer rector de la parròquia de Sant Medir. Una parròquia que el Bisbat havia creat l’any 1945, depenent de l’església de Sant Isidre a Santa Eulàlia, però que encara no disposava de cap edifici. I encara van haver de passar nou mesos fins que la parròquia va tenir un local propi, un espai humil al número 56 del carrer Constitució cedit per la familia Planas-Pahissa. Una situació provisional que es va perllongar durant 12 anys però que no va impedir a mossèn Amadeu desenvolupar una important tasca a la Bordeta.

Parròquia vella de Sant Medir, 1962, Arxiu Històric de Sants-Montjuïc.

Mossèn Amadeu Oller amb la important tasca social que la parròquia va desenvolupar es va convertir en una figura molt estimada a la Bordeta. A l’aixopluc de la parròquia va néixer un grup de teatre, una biblioteca, un equip de bàsquet, un servei d’assessorament jurídic, una escola parroquial i una escola professional nocturna per als joves. I entre moltes altres activitats es començà a celebrar la festivitat de Sant Medir, es va editar una revista, es van organitzar conferències, cinefòrums, campaments i fins i tot es va impulsar la construcció de pisos socials l’any 1957.

De forma simultània a la construcció dels pisos socials també  va començar la construcció de la nova parròquia al número 17 del carrer de la Constitució. Una església que també havia de donar cabuda a totes les activitats nascudes a Sant Medir. Mossèn Amadeu, qui havia impulsat tota aquesta ingent tasca, va morir abans que l’edifici s’inaugurés l’any 1960 quan mossèn Vidal era el rector.

Absis de la parròquia de Sant Medir, 1961, Arxiu Històric de Sants-Montjuïc
L’actual temple va ser obra de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, conegut per ser director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012. Bonet va rebre l’encàrrec de fer el temple però també dels habitatges adjacents. Gran entès i amant de l’obra de Gaudí, Bonet va dissenyar un edifici d’aire gaudinià on la coberta de l’església s’inclina sobre si mateixa. D’aquesta l’arquitecte facilitava que la gent que vivia davant de la parròquia no tingués un mur davant de les finestres.

Mossèn Josep Maria Vidal Aunós i els mossens que el precediren: Josep Bigordà i Francesc Vilamala van seguir en la mateixa línia de servei al barri i d’obertura de l’església. En els darrers anys del Franquisme aquesta obertura va fer que a Sant Medir, sota l’aixopluc de l’església, tinguessin lloc gran quantitat d’activitats polítiques clandestines que no s’haurien pogut realitzar enlloc més. Als locals de Sant Medir es van reunir opositors al règim, es van imprimir fulls ciclostilats i fins i tot s’hi van amagar perseguits polítics. El 20 de novembre de 1964 a Sant Medir es va realitzar una assemblea amb 300 treballadors, fruït de la qual va néixer Comissions Obrers de Catalunya. I el 29 de febrer de 1976 al teatre de la parròquia s’hi va refundar la CNT. Una tradició associativa que s’ha mantingut fins a l’actualitat, ja que Sant Medir continua sent un dels espais més vius del ric teixit associatiu de la Bordeta i Sants.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Acomiadem 1984!

Fotografia de Lluc Miralles

Avui no us parlaré de la història de Sants, ni del seu patrimoni, les seves fàbriques o les seves lluites. Avui, amb el vostre permís, us vull parlar d'una de les coses que més m'apassiona, el teatre, i d'un dels projectes que més feina em dóna però que a la vegada més em satisfà, Liada Nacional.

Des de fa molts anys he tingut l'enorme fortuna de trobar-me sempre envoltat de gent meravellosa. Persones normals que són no es resignen a acceptar les regles de joc que sovint la vida ens dóna i que s'uneixen per tirar endavant projectes de tota mena pel simple fet de fer-los, sense buscar rèdits econòmics, simplement per compartir el seu temps, les seves experiències i les seves creacions.

Gent capaç de fer intervencions artístiques al carrer, de fer curts, d'escriure novel·les o de fer milers de coses diferents només amb el capital que representa el seu temps lliure. Aquesta fortuna es va veure incrementada quan un grupet d'aquests companys vàrem decidir engrescar-nos (o com diem en conya "liar-nos") en un projecte molt més gran, muntar una companyia de teatre amateur.

Jo feia temps que tenia una obra escrita La Tertúlia, una d'aquelles coses que els lletraferits fem sense més, sense imaginar mai que allò podria ser representat. Les meves companyes de companyia la van llegir i van decidir portar-la a l'escenari i ara fa un any vàrem fer d'aquest petit somni una realitat. No sé si ens creixem amb els reptes, però ja fa un temps que ens llancem a totes les piscines i per això vàrem buscar un repte molt més gran, 1984.

Tal com imaginavem l'obra ens calia un escenari que transmetés els canvis dels personatges i la dominació que el partit buscava sobre Winston Smith, calien també videoprojeccions que es superposessin als somnis del nostre protagonista, descàrregues elèctriques que fossin creïbles i moltes altres tortures diferents, per no parlar del fet que passàvem de fer una obra que no arribava a una hora a fer-ne una que sobrepassava les dues hores i mitja.

Hem estat treballant amb el mínim pressupost, alternant assajos amb les nostres feines, amb els nostres estudis, amb les nostres militàncies diverses i amb les altres obligacions del dia a dia i després d'un any de feina hem aconseguit fer una obra de la qual ens sentim molt i molt orgullosos i que hem portat ja per tres escenaris diferents.

Diumenge al Casinet d'Hostafrancs serà la nostra darrera representació i a tots els que formem aquesta companyia que es diu Liada Nacional ens agradaria compartir aquest moment tan especial amb tots vosaltres.

Gràcies!

dimarts, 14 d’abril del 2015

Enregistrem la memòria 14 - El Treball

Tres cartolines pel Centre Catòlic

Avui comparteixo amb tots vosaltres una anècdota que em va fer arribar el company, i referent en això de divulgar la història local, Josep Maria Vilarrúbia-Estrany. Publicada al butlletí de gener - març del Triangle de Sants. 

Avui és 14 de juliol de 1931, vers al migdia. Els xiulets de les fàbriques anuncien la proclamació de la República i els treballadors abandonen les feines per celebrar la notícia als carrers de Sants i Hostafrancs. Poc després republicans i lerrouxistes es dirigiran a l'Alcaldia per penjar la bandera republicana i imatges dels màrtirs de Jaca.



Mentrestant, un home, Francesc Salvat corre a la impremta Porcar, a la carretera. Quan hi arriba hi compra tres cartolines amb els colors de la nova bandera. Un cop ho ha fet, corre de nou, ara a la seu del Centre Catòlic de Sants. Salvat, que és membre de la Junta, penja les cartolines al balcó tot i ser increpat per un soci carlista. Potser per aquest fet anecdòtic el Centre Catòlic sortirà indemne d'aquest episodi transcendent de la nostra història. 


Però amb l'alçament feixista en contra de la República i la posterior revolució del juliol de 1936, el Centre Catòlic serà incendiat i molts dels seus socis perseguits. Com acostuma a passar enmig de situacions de terror com aquestes també es desperten les solidaritats. 

Segons una altra font oral que no va voler que la seva identitat fos revelada, quan els grups d'incontrolats van començar a cercar catòlics pel barri alguns membres de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant van ajudar als companys que eren a la vegada socis de l'Ateneu i del Centre, fent desaparèixer els llistats de socis de l'entitat.

divendres, 10 d’abril del 2015

Homenatge als barraquistes de Poble-Sec



Diumenge 12 d'abril a les 12 hores la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona col·locarà una placa commemorativa en homenatge als veïns dels barris de barraques del Poble-sec.

Per extensió, l’homenatge és també a tots els que van passar molts anys de la seva vida en barris de barraques a la muntanya de Montjuïc. És la quarta de les plaques commemoratives que recorden els anys del barraquisme a Barcelona

La placa commemorativa es posarà al carrer Nou de la Rambla, a la cantonada del passeig de Montjuïc, a la façana del CAP Les Hortes del Poble-sec. A l'acte hi assistiran antics veïns dels barris de barraques del Poble-sec, i membres de les entitats del Poble-sec i de la Comissió ciutadana.

També s'instal·larà una torreta informativa amb fotografies i texts sobre els barris de barraques del Poble-sec i els anys del barraquisme a Barcelona. 


dijous, 9 d’abril del 2015

El Jardí de la Llibertat

L'any 1999 la revista Carrer recollia les conclusions d'una taula rodona que s'havia realitzat a l'Ateneu Barcelonès i que havia organitzat SOS Monuments, una associació de Defensa Cívica del patrimoni Cultural. L'objectiu de la mateixa aconseguir la salvaguarda de la presó Model com a monument de valor arquitectònic i històric. De les reunions que es van anar realitzant amb multitud d'entitats d'àmbits diversos es va aconseguir formular un Projecte de funcionament i gestió del Centre Cultural Presó Model de Barcelona. Un equipament que s'hauria de completar amb la creació d'un jardí de la Llibertat.

Des de llavors el tema de la Model ha estat 16 anys a un calaix i per fi sembla que ara torna a estar sobre la taula. De ben segur que ara polítics d'un color i d'un altre (si no és que ja està decidit d'antuvi) trauran dels barrets noves idees, algunes potser bones i algunes potser visionaries. Només espero que no es posi el lucre i l'especulació per davant del patrimoni i de l'ús social. La Model és la història viva del poder a Barcelona i ha de servir per que les generacions futures entenguin com varen funcionar els engranatges de la repressió a la ciutat. Per això espero que abans de prendre decisions unilaterals s'escoltin les veus d'aquells que la van patir des d'una banda i de l'altre dels seus murs, però també dels historiadors i d'aquells que l'any 1999 ja en parlaven.


dimecres, 8 d’abril del 2015

Llibres pel 2015

S'acosta Sant Jordi i tenim un grapat de propostes literàries o activitats culturals que o bé parlen de Sants o que són obra d'autors santsencs. Llàstima que moltes coincideixin en dia i hora. Comparteixo les que m'han arribat.



Conferència a càrrec de Josep M. Vilarrúbia-Estrany
Col·lectiu d'artistes de Sants
Cotxeres de Sants
Dijous 9 d'abril a les 19h 

Presentació del llibre De la fàbrica a la revolta de Marc Santasusana
Casal Independentista de Sants
Dilluns 13 d'abril a les 19'30h

Can Batlló
Dimarts 14 de Maig

Presentació de la novel·la Cendres del passat de Rafael Casas Barrero
Biblioteca del Vapor Vell
Dimarts 14 d'abril a les 19h

Presentació del llibre Les escoles fins al 1939 a Sants, Hostafrancs i la Bordeta: llums i foscors
Tercer llibre de la col·lecció Riera de Magòria
Cotxeres de Sants
Dimarts 14 d'abril a les 19h

divendres, 3 d’abril del 2015

Foment Republicà de Sants, antic Ateneu Batllorí.



Sovint, identifiquem a certs edificis amb noms o etiquetes que ens transporten a moments històrics, col•lectius representatius o persones que hi vivien. A partir d’aquí s’obre una porta que ens dóna la possibilitat de conèixer aquestes històries i la relació que han tingut amb l’edifici en qüestió. Coneixent la història del patrimoni edificable tenim la capacitat d’endinsar-nos en aspectes més intrínsecs relacionats amb el seu disseny, la seva construcció i les modificacions que han anat patint durant els anys. Resulta impensable imaginar que un edifici el trobarem intacte des de la seva construcció fins als nostres dies. I obviant les males praxis en matèries de rehabilitació i restauració, hem de veure aquest aspecte com una característica pròpia del patrimoni arquitectònic.

En aquesta casuística trobem l’edifici Foment Republicà de Sants, l’antic Ateneu Batllori al carrer de Cros número 7. Una construcció de 1894 de l’arquitecte Enric Figueras i Ribas. En aquest cas, el disseny inicial de l’edifici anava lligat a l’activitat que la família Batllori tenia en el solar on el va edificar: una terrisseria. L’edifici que es començaria a construir hauria de donar cabuda als usos propis de l’activitat econòmica que els Batllori tenien: magatzem, taller i forn. Tot i així, també es van afegir d’altres de nous.

En aquell moment, una de les entitats que es van instal•lar inicialment va ser la de l’Ateneu de Sants. Per aquest motiu, i seguint l’estudi que Elisenda Rosas va fer sobre aquest edifici, es pot deduir que el primer cos lateral devia funcionar com a centre social i el cos central com a petit teatre o sala de ball.

Sembla que també podia existir un espai de cafè, tot i que no s’han trobat referències del seu interior. El que sí que es sap és que aquest espai actualment s’ha modificat per convertir-se en oficina. Es conserva, però, un pilar de foneria que, segons Elisenda Rosas, tot ateneu català de principis de segle tenia.
A més, la composició de façana que podem veure avui dia des del carrer Cros es pot relacionar també amb la funció de l’Ateneu de Sants. Un clar exemple el trobem en la figura femenina alada de la part superior de la façana, junt amb altres motius simbòlics. Si ens hi fixem, la bandera que sosté es podria llegir la paraula “ateneo”.
Tot i així, i des dels seus inicis han anat desfilant vàries entitats i col•lectius que han pogut modificar l’espai pel desenvolupament del les seves tasques. D’aquí que ara part del cafè i el saló siguin magatzems i oficines. O com el cos lateral que fa cantonada amb el c/Sant Crist s’hagi habilitat per construir habitatges.

La vida de l’edifici Foment Republicà pot haver variat tant o més com la dels seus habitants. Tret dels elements arquitectònics i decoratius de la seva façana i que tots podem veure, les seves parets amaguen una sèrie de petits tresors que ens remunten finals del S.XIX i que passen desapercebuts. fins que l’actualitat ens posa davant els nostres ulls la realitat d’una finca.

Sovint, l’actualitat ens torna a posar davant els nostres ulls la realitat de la finca. Fa un mes un dels locals d’aquest edifici es va incendiar. Tot i que l’estructura de l’edifici no s’ha vist malmesa, encara trobem restes de l’incendi a la seva façana. Davant d’un bé catalogat d’Interès Local com és l’edifici del Foment Republicà de Sants, l’antic Ateneu Batllori, hauríem de ser capaços en generar més esforços per visibilitzar aquestes petites joies, dinamitzar-les i difondre-les a tot el veïnat. Ser conscients que el patrimoni mai pot ser un element invisible.

Article de Marta Sánchez Natera