dimarts, 26 de desembre del 2017

La història de la Bordeta caminant

Dins del projecte Can Batlló Històric aquesta setmana realitzaré dues visites per descobrir la història de La Bordeta i de Can Batlló, us hi espero.


diumenge, 10 de desembre del 2017

Llibre: Notes històriques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta - Número 3

Des de sempre m'ha agradat la història. De petit em passava hores llegint una col·lecció de còmics que resumien la mítica serie de dibuixos Erase una vez el hombre. També van arribar a les meves mans, no sé ni com, uns llibres que explicaven amb molt detall algunes de les civilitzacions de l'antiguitat. A això seguiren els llibres de La máquina del tiempo, la versió "intel·lectual" dels populars llibres de Elige tu propia aventura, en que viatjaves per episodis històrics per resoldre enigmes. Fascicles diversos, i rarament complerts, de col·leccions que parlaven d'història, patrimoni, arqueologia, el Dragui, el drac rosa que ens explicava la nostra història... Tot servia per memoritzar noms o dates, per entendre conceptes i per intentar recompondre l'enorme enigma que esdevé el passat. 



Però si sobre la gran història hi havia molts materials a l'abast d'aquell nen encuriosit, sobre la petita història, la que ens envolta en silenci des dels racons del barri, no era tan fàcil. Per casa voltava el llibre Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona. Una meravella d'estudi del geògraf Carles Carreras i Verdaguer que segurament havia comprat feia anys el meu pare. Un anàlisi complex i de gran profunditat sobre el territori, l'economia i la societat santsenca però dificilment comprensible per a un nen com era jo.

Imagino que el meu interès per la història santsenca va venir, en gran part, pel meu pare que va estar sempre vinculat al teixit associatiu del barri i que des de petit m'havia explicat coses sobre els carrers i sobre les històries que els nostres avantpassats hi havien viscut. Però el meu pare va morir massa aviat i no vàrem poder compartir més. Un dia però la meva germana Mari, fent de germana gran com sempre ha fet tant bé, em va regalar un llibre que segur que em va canviar moltes coses a la vida. Sants, Hostafrancs, La Bordeta. Itinerari per tres barris de Barcelona. Un petit llibre de Josep Maria Vilarrúbia que et transportava per carrers ja circulats però en el fons desconeguts. Uns itineraris que anaven desgranant en petites dosis la nostra història local. Tot farcit amb un ric anecdotari de la micro història, detalls de les memòries personals, confessions de moltes veïnes i veïns. 

El vaig llegir una vegada i una altra, del dret i del revés, prenent notes i omplint-lo de posits de colors. Com podia ser que tot allò que s'explicava en aquelles poc menys de vuitanta pàgines no ho coneguessin gran part dels nostres veïns i veïns? Vaig començar a buscar més publicacions sobre Sants i vaig descobrir la col·lecció: Coneixer el Districte de Sants-Montjuïc - Dossiers de l'Arxiu Municipal del Districte, uns llibrets monogràfics que servien d'entrada, de forma molt divulgativa, a una gran quantitat de temes. Una iniciativa molt interessant que malauradament es va abandonar l'any 2006.

Gràcies a tota la tasca que durant anys ha fet un munt de gent existeix un bloc com aquest i gràcies a totes aquestes persones segueixo fent les coses que faig. Per això per a mi és un gran privilegi participar en la presentació del nou llibre de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, el tercer volum de les Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, aquest cop centrat en la segona meitat del segle XIX. Un mestre que ha acabat esdevenint amic. Un savi dels nostres barris, de la seva gent i de la seva història que fa anys que recupera les petites històries al costat de la gran història.

Felicitats i gràcies!  

La presentació del llibre serà dimarts 12 de desembre a les 19h a la Biblioteca del Vapor Vell.

divendres, 17 de novembre del 2017

L'Informe, el llibre


Avui em permeto publicar sobre un tema personal que no té a veure sobre la història de Sants però que em fa molta il·lusió poder compartir amb tots vosaltres. Demà presentem el llibre de L'Informe, l'obra de teatre que vàrem portar als escenaris aquest any amb Liada Nacional.

"Quatre personatges sols s'enfronten a un informe. Unes pàgines que els situen en una situació límit, davant la disjuntiva d'escollir entre la veritat i els discursos oficials, entre el remordiment i el risc. Un thriller envoltat de droga, punk i l'acció de les clavegueres de l'estat."

Una obra que va comptar amb la increïble banda sonora que ens van fer el Pau Campmajó i la Clara Sala, dos bons amics que demà ens acompanyaran interpretant alguns dels temes. També comptarem amb un menú de pintxos elaborat pel també amic i cuiner musical Pere Cardona, que ha transformat els himnes del punk rock basc en suculents plats.

Us esperem demà, dissabte 18 de novembre a les 18h a la Lleialtat Santsenca al carrer Olzinelles 31.

dimecres, 15 de novembre del 2017

Donants de memòria. Recuperem la història de La Lleialtat!

Recuperar la memòria de Sants, Hostafrancs i La Bordeta ha sigut sempre el principal objectiu d'aquest bloc. Afortunadament en els darrers temps es multipliquen les iniciatives que comparteixen aquesta fi i que permeten anar creant un relat històric que sigui de totes i tots. Amb aquesta fi arrenca a la Lleialtat el projecte Donants de memòria que convida a totes i tots els que tenim memòria sobre aquest espai i en general sobre el barri a compartir els nostres records.


Els barris de la ciutat estan subjectes cada cop més a profundes transformacions urbanes, en molts casos degudes a interessos polítics i especulatius contraris a la voluntat de les veïnes i veïns i al sentit del territori. No només desapareixen espais emblemàtics del barri sinó també la memòria del que van significar. Compartint les nostres vivències i records, a través de l’intercanvi d’experiències i el debat participatiu, esdevindrem donants de memòria i recuperarem la història oral de La Lleialtat. Rememorant el seu passat cooperatiu, cultural, comunitari i reivindicatiu, ajudarem a construir les bases per al present i el futur de l’equipament.

Els divendres 17 i 24 de novembre i 1 de desembre a les 18h.





divendres, 29 de setembre del 2017

Ellos

La meva mare i el meu avi va arribar a Catalunya el mes de març de l’any 1963. Venien de Fuente Palmera, un poble de Còrdova. Bé, de fet ells no vivien ni tan sols al poble. No tenien terres, eren jornalers. Llavors, i encara ara, la gran part de les terres del camp andalús eren dels señoritos que vivien a les capitals o bé a Madrid. 

Va marxar deixant mare i germans per ajudar a son pare amb les tasques que llavors, i en molts casos encara ara, no feien els homes. Van venir en una furgoneta, una DKW ,que sortia cada setmana buidant el poble per portar a tots aquells que fugien de la misèria a la que els condemnaven els terratinents andalusos. 

La meva mare, que fins llavors havia tingut com a mitjans de comunicació el caminar a peu, la bicicleta o la somera, i no havia arribat gaire més enllà de Écija, va fer més de mil quilòmetres dins una furgoneta atrotinada. Va estar vomitant de Còrdova a València on va descobrir el mar sense gaire temps per a la poesia.

Ja a Barcelona van passar la primera nit a Sant Andreu, a uns hotelets que li van recomanar al meu avi i que van resultar ser una mena de meuble. En res es van activar les solidaritats entre la gent del poble i es van instal·lar a casa d’uns veïns. El meu avi va trobar feina de peó a l’obra i la meva mare a la Fabra i Coats. 

Per a tots els migrants com ells no va ser fàcil l’arribada. Els va rebre la Barcelona de Porcioles. Una ciutat que creixia sense projecte i sense mesura per encabir més i més gent amb l’únic objectiu d’omplir les butxaques dels promotors immobiliaris afins al règim. Era la Barcelona que va permetre a la família Sanahuja edificar el Turó de la Peira amb ciment aluminós, la Barcelona que va permetre a Samaranch projectar la Ciutat Meridiana a plena serra de Collserola, en una zona que s’havia desestimat fins i tot per a la construcció d’un cementiri, la Barcelona que va tallar barris com Sants per edificar una ronda, que només es podia cobrir o desviar als barris de sobre la Diagonal, la Barcelona de les casetes de paper del Verdum.

Una ciutat sense nom on el seu veïnat va haver d’omplir els enormes deserts que deixava l’administració. A Roquetes els veïns i veïnes, després de dures setmanes de treball, dedicaven els diumenges a urbanitzar el barri edificant-se les clavegueres que ningú havia projectat. Això és el que els va reservar Espanya, tant a la seva terra com a la nostra, la misèria i l’oblit. Ells van ser Los Nadie de Galeano,  

(...) 
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos 
(...)

Van ser ells els que es van construir la seva ciutat i el seu futur amb les seves mans. On era Espanya quan els nens de les Roquetes arrossegaven les peces de les clavegueres muntanya amunt? On era Espanya quan els pisos del Turó de la Peira van començar a caure?

Nens de les Roquetes treballant en la urbanització del barri. Arxiu Històric de les Roquetes-Nou Barris

Després de lluitar i de fer-se un país amb les seves mans fa mal escoltar com alguns dels fills dels andalusos que es van quedar, qui sap si els nostres oncles o cosins, encoratgen a la Guàrdia Civil al crit de A por ellos! a reprimir les nostres llibertats. Ens han expulsat del nosaltres i ens han convertit en un ellos  amb veda lliure a l’odi. 

Avui ma mare fa sonar la cassola cada nit amb orgull, però no són cops d’odi, és sols dignitat.

dimecres, 6 de setembre del 2017

Presentació de Episodis del Moviment Obrer als Països Catalans

En els darrers mesos no he pogut publicar gaire, i no és pas per manca de coses per explicar-vos, al contrari, al llarg del 2017 han vist la llum tants projectes que no m'han quedat les estones que necessito per endreçar quatre idees i plasmar-les al bloc.

Crec que no us he pogut parlar com caldria d'alguns grans projectes que haurien merescut més línies a aquest bloc, com Can Batlló Històric, una autèntica superproducció dins del recinte de l'antiga fàbrica que no només ha servit per explicar i reviure una part de la història de la Bordeta, sinó que també ha servit per tal que un grapat de persones magnífiques hagin teixit complicitats. I tot plegat amb un objectiu de fons aconseguir que espais com la masia de Can Bruixa es puguin reconvertir en un Centre d'Interpretació Històrica de Can Batlló i dels nostres barris.

Tampoc us he pogut parlar de la recuperació per al barri de la Lleialtat Santsenca, una antiga cooperativa que després de gairebé una dècada de lluita les veïnes i els veïns de Sants han tret del seu ostracisme per tornar-lo a la gent. Un episodi que serà històric i que tinc la sort d'estar vivint en primera persona.

I entre mig de tot plegat un projecte en el que feia ja uns mesos que vaig estar treballant i que ara ha vist la llum, Episodis del moviment obrer als Països Catalans, una obra col·lectiva publicada per Edicions del 1979, que analitza episodis clau de la història de l'obrerisme als Països Catalans. Un projecte impulsat pel també santsenc, historiador i company Marc Santasusana en la qual he pogut parlar sobre la vaga de 1855, amb una especial atenció al context santsenc.

Divendres 8 a les 19:30h presentem el llibre al Casal Independentista d'Hostafrancs, al número 20 del carrer de l'Elisi.


dimarts, 5 de setembre del 2017

Cronologia de Can Batlló


AnyEsdeveniment
1825Arribaven a Barcelona, provinents d’Olot, quatre dels set germans Batlló: Domènec, Joan, Jacint i Feliu.
1870Els germans Batlló tanquen les fàbriques que tenien per obrir una de nova al terme municipal de les Corts de Sarrià.
1876Joan Batlló abandona l’empresa dels seus germans.
1878"Joan Batlló compra uns terrenys a la Bordeta a l’advocat Fèlix Vives i Amat, on hi havia la finca de Can Mangala, a tocar amb el Canal de la Infanta.

L’enginyer Juan Antonio Molinero signa el projecte de construcció de la fàbrica de Can Batlló."
1880Can Batlló entra en funcionament.
1883S’inclou el departament d’estampació a la fàbrica de Can Batlló. Fins aleshores s’elaboraven i blanquejaven filats i teixits de cotó.
1888"Can Batlló obté la medalla de plata de Perfección y Baratura de Géneros Blancos a l’Exposició Universal.

Can Batlló comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors."
1889Tancament de la fàbrica Batlló i Batlló, la futura Escola Industrial.
1892Mor Joan Batlló i els seus nebots Romà i Domènec es fan càrrec de la fàbrica.
1908Reconversió de la fàbrica Batlló i Batlló en Escola Industrial
1912S’inaugura la línia del ferrocarril Barcelona-Martorell, amb inici del recorregut a l’estació de Magòria.
1926Can Batlló es constitueix en societat anònima sota la denominació Sobrinos de Juan Batlló SA.
1936Constitució d’un comité obrer a Can Batlló. Policarp Prats, peó de Can Batlló, serà escollit director de la fàbrica.
1937La fàbrica d’aprestos químics, Hermanos Cascante, a tocar de Can Batlló es reconvertida en la fàbrica F2 d’armament.
1939La familia Batlló recupera la propietat de Can Batlló.
1943Julio Muñoz Ramonet compra Can Batlló per 28 milions de pessetes i l’incorpora al grup tèxtil Unión Textil Industrial. (UNITESA)
1945Per decret es crea la parròquia de Sant Medir que, sense espai de culte, compartirà espai amb la parròquia de Sant Isidre a Santa Eulàlia
1948S’habiliten uns baixos cedits per la família Planas-Pahissa al número 52 del carrer de la Constitució per fer la funció de parròquia provisional.
1953S’amplia el recinte de Can Batlló.
1957Comencen les obres de la nova Parròquia i d’un conjunt d'edificis per a habitatges socials mitjançant una cooperativa impulsada per la mateixa parròquia.
1960Inauguració de la nova parròquia de Sant Medir, obra de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol

11 de Març Una inspecció fiscal a Can Batlló detecta que, tot i que la fàbrica té permís per tenir 71 motors de 1207 cavalls de potència hi tenen instal·lats 1855 motors de 6322 cavalls. L’empresa tindrà una multa de 2 milions de pessetes."
1964Inici del procés de partició del recinte de Can Batlló en gairebé set-cents locals pel tancament de la producció tèxtil.
1971Es funda el Centre Social de Sants.
1973El Centre Social de Sants inaugura l’Exposició “Cop d’Ull a Sants”, on es donava a conèixer la situació en què es trobava el Districte i les reivindicacions plantejades per l’entitat, entre elles Can Batlló.
1974L’estació de mercaderies de la Magòria queda en desús.
1976UNITESA, propietaria de Can Batlló fa fallida. Accedeix a la propietat Immobiliària Vernet.

Els grans magatzems El Águila, societat anònima participada per Muñoz Ramonet entra en fallida.
1978Immobiliària Vernet ven Can Batlló a Immobiliària Carvill per trenta milions de pessetes. Immobiliària Carvill torna a vendre el recinte a Immobiliària Lles. Totes tres immobiliàries són de Muñoz Ramonet.
1984Inauguració del camp de futbol de la Magòria.
1986S’esfondra la Compañia Internacional de Seguros, deixant un forat financer de tres mil milions de pessetes.

Julio Muñoz fuig a Suïssa.
19905 de gener. Incendi a la nau central de Can Batlló.
1991Mor Muñoz Ramonet. Can Batlló és heretat per les filles, Grupo Gaudir.
1995Construcció de la plaça de la Pelleria
1997Inauguració de l’estació soterrada dels FGC de la Magòria-La Campana.

Es crea la Comissió de veïns de Can Batlló.
1999Constitució de l’Associació d’Industrials de Can Batlló.
200217 d’abril. Manifestació de l’Associació d’Industrials de Can Batlló davant el Parlament de Catalunya.
2003Es publica el llibre Muñoz-Ramonet, societat il·limitada davan el Parlament de Catalunya, de Xavier Muñoz (Edicions 62)
20053, 4 i 5 de juny. Tancada a l’església de Sant Medir. “Salvem Sants tots els dies, Can Batlló, l’estació i les vies.
2006Inauguració del casal Cívic a l’antiga estació de la Magòria.
200917 de març. A la Comissió de Seguiment, repte del veïnat als polítics fixant la data de l’1 de juny de 2011 per entrar al recinte de Can Batlló. Reactivació de la plataforma Can Batlló és per al Barri.

17 d’abril. Inauguració del nou Bar Batlló, al carrer dels Motors de la Zona Franca.
2010Inici del compte enrere en el marc de la campanya. Tic-tac, Can Batlló.
201111 de juny. Ocupació veïnal de Can Batlló. Es recupera el Bloc Onze.
201211 de juny. Inauguració de la Biblioteca Popular Josep Pons.
Setembre. Entra en funcionament el bar del Bloc Onze.

El carrer 11 de juny de 2011 s’incorpora a la Festa Major de la Bordeta.
2013Enderroc simbòlic del mur que separava la plaça de la Pelleria del recinte de Can Batlló.

11 de juny. Inauguració de la grada i l’espai de trobada."
2018A l’octubre s’inaugura la Borda, el primer edifici de cohabitatge construït a la ciutat.
201919 de març. Es signa un conveni de cessió d’espai de les naus de Can Batlló per 50 anys.

Per saber-ne més: 

DDAA. Inventari de Can Batlló.  n 2 Riera de Magòria, 2014

dijous, 24 d’agost del 2017

Festa major del 1894

L'any 1894 La Esquella de la Torratxa obria amb un gravat fent referència a l'inici de la Festa Major. Al poble de Sants encara li quedaven 3 anys d'independència.


divendres, 7 de juliol del 2017

Teatre per teixir xarxa social

La conquesta de Can Batlló pel veïnat de la Bordeta és un fet de tal importància sobre el qual crec que encara no tenim la suficient distància per valorar plenament. Però veure que a unes naus on es teixien fils ara es teixeix xarxa social no té preu.

Un plaer poder participar d'un projecte com l'obra "En temps del Sr Muñoz" per poder reviure Can Batlló i fer-ho unint veïns i veïnes del barri de totes les edats. Segur que entre tots serem capaços de fer molts més projectes com aquest. I segur que també ens servirà per recuperar la memòria històrica del barri i per situar el nostre patrimoni industrial en el lloc que li pertoca.

Avui estrenem!


dijous, 15 de juny del 2017

El forat de Vallespir

Comparteixo amb vosaltres una noticia que ens va arribar ahir de mans d'un molt bon coneixedor del barri. Han enderrocat l'edifici que ocupava el número 88 del carrer del Vallespir i ahir, durant les obres de desenrunament es va obrir un gran forat a terra, sota la vorera. Sense temps per que ningú pogués comprovar de que es tractava els operaris ràpidament van tapar el forat i van tornar a situar els panots del carrer.

Cap estudi, tot i que com deixa molt clar la Carta Arqueològica Municipal i el llistat de refugis sota el número 86 de Vallespir, és a dir a l'edifici del costat, hi consta el refugi número 76. 

Edifici enderrocat a Vallespir 88

Espai de l'aparició del forat

divendres, 9 de juny del 2017

Reptes i les oportunitats de la recerca local a Barcelona

Dissabte 17 de juny tinc el plaer de participar a la jornada "Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona." Un plaer que és doble. Per una banda pel fet que l'organització d'actes com aquests, que faciliten la trobada de tots aquells que treballem en la investigació o en la divulgació de la història local de la ciutat de Barcelona, sempre és positiu. Però també per poder estar al costat persones que admiro pels anys que han dedicat als seus respectius barris.

Moltes gràcies des d'aquest espai al responsables de l'Arxiu Municipal de Barcelona i també al Daniel Venteo. Us espero el dia 17 al Born!

Consulteu el programa fent clic a la foto

Us adjunto la informació sobre la jornada

El dissabte 17 de juny, el Born Centre de Cultura i Memòria acull la jornada “Reptes i les oportunitats de la recerca local a Barcelona”. Organitzada per l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona.

La trobada tindrà lloc a la sala Moragues entre les 9 i les 18 hores i donarà a conèixer la situació actual dels estudis sobre memòria històrica dels barris de la capital catalana. Les sessions seran una oportunitat per posar en comú les experiències dels centres de recerca i els investigadors sobre la història dels barris de Barcelona i els recursos municipals en matèria d’arxius al servei de la ciutat. La trobada està adreçada, en particular, als membres de centres d’estudis i investigadors i, en general, a totes aquelles persones interessades en la recerca sobre història de Barcelona.

L’organització d’aquesta jornada s’emmarca en la col·laboració que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha mantingut al llarg dels anys, especialment a través de la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, amb els centres d’estudis del territori. L’activitat és gratuïta. Per formalitzar la inscripció cal adreçar-se, abans del 14 de juny, al correu electrònic arxcap@bcn.cat, tot aportant nom i cognoms, adreça electrònica, telèfon de contacte i, si escau, l’entitat vinculada a la qual es pertany.

dijous, 8 de juny del 2017

La vida s’esdevé davant dels nostres ulls

La vida s’esdevé davant dels nostres ulls. De vegades en som protagonistes, d’altres només testimonis, una baula més en un gran engranatge mogut per inèrcies, idees o poders que desconeixem. De vegades costa distingir si estem seguint un guió prefixat o som els amos de les nostres accions. Però en qualsevol cas la vida s’esdevé, modificant l’entorn i el paisatge humà, convertint els camps en fàbriques i les fàbriques en espais nous. Però quan els nostres ulls es tanquen, quan els actors i actrius fem mutis, sovint ens queda l’escenografia muntada.

Un escenari que ens pot arribar a explicar l’argument i els drames o comedies que entre aquelles parets, carrers o places s’han esdevingut. L’esforç dels picapedrers medievals s’ha impregnat a les roques colpejades amb la buixarda, com la megalomania dels burgesos s’ha impregnat a les seves mansions. Potser només cal aprendre a llegir els escenaris. Així l’enormitat de les catedrals no ens parla de la grandesa de déu, sinó de l’enorme poder de l'església, i les fàbriques gegantines ens expliquen les gegantines desigualtats socials.

Però i si omplíssim aquests escenaris per tornar a viure escenes ja viscudes però que les persones d’avui en dia no hem arribat a conèixer? Quina millor manera de descobrir la nostra història que endinsant-nos en aquests espais impregnats d’altres vides per jugar a viure-les?

Aquest és l’objectiu que des de fa uns mesos un seguit de gent de la Bordeta ens hem plantejat. Quin millor espai que Can Batlló per poder explicar el funcionament d’una fàbrica tèxtil? Quin millor escenari que les columnes que van fer aixecar els Muñoz Ramonet per explicar els engranatges del clientelisme franquista?

Recuperar el patrimoni i la memòria dels que s’hi van deixar la pell abans que l’especulació, que creix a l’ombra dels gratacels d’una mena de “Bordetadorm” no en deixi cap engruna. No seria preciós treure treure als que no han estat ningú, citant a Galeano, de la crònica roja de la premsa local per fer-los entrar a la història universal? No seria fantàstic narrar i glorificar les històries dels lleons enlloc de seguir narrant les històries dels caçadors? Per tot això cal un centre d’interpretació històrica als nostres barris, per donar veu als que es van silenciar, per seguir muntant mogudes com la que els propers 7, 8 i 9 de juliol omplirà Can Batlló, de nou i per un dia, d’obrers i obreres a plena postguerra.



Un projecte de recreació històrica impulsat per la Comissió Can Batlló Històric i produït per l’Associació Artixoc i en el qual he tingut el plaer d’escriure el guió literari. Us esperem!

dimarts, 30 de maig del 2017

El palau dels Muñoz

Durant la postguerra la fortuna dels germans Julio i Alvaro Muñoz Ramonet creixia sense aturador, s’anaven fent amb el monopoli del cotó i d’aquesta manera les fàbriques tèxtils anaven caient a les seves mans com a fruita madura, entre elles la joia de la corona, Can Batlló, una finca que van adquiri l’any 1943. Els contactes amb la dictadura els obrien totes les portes i els dos germans campaven per l’alta societat barcelonina. “En el cielo manda Dios; en la tierra, los Muñoz”

Un imperi requeria un palau i els Muñoz van escollir el Palau del Marquès d’Alella, al 282 del carrer de Muntaner. Construït entre 1912 i 1914 el palau, amb influència modernista i detalls platerescs, era obra de l’arquitecte Enric Sagnier. Els germans Muñoz van comprar la finca l’any 1945 a la filla de Ferran Fabra i Puig, el segon marquès d'Alella. 

A la seva mort, l’any 1991, Julio Muñoz Ramonet va deixar tota la finca: formada per l'edifici principal, la col·lecció d'art que contenia, i l'immoble annex del carrer de l'Avenir 26-28, on vivia la seva mare, Florinda Ramonet, a l’Ajuntament de Barcelona. Vint-i-sis anys després de la mort de Julio Muñoz, tot i l’existència d’una sentència ferma, l’Ajuntament de Barcelona segueix lluitant per tal que el llegat artístic format per 853 peces, entre les quals algunes de tant destacades com un Goya o un Greco, retornin a la ciutadania.

Avui us vull apropar al palau del carrer Muntaner per descobrir una vida de luxes que, entre moltes altres coses, va ser possible a anys de suor i esforç de moltes veïnes i  veïns de la Bordeta. Podeu visitar el palau dels Muñoz clicant a la imatge que acompanya aquest article.


Façana del Palau del Marquès d'Alella
Si voleu saber més us recomano veure el documental: "Después de Dios, Muñoz".



diumenge, 28 de maig del 2017

Més sobre els refugis de Sant Frederic, Casteràs i Càceres

Seguim investigant la història dels refugis. Moltes gràcies als veïns i a les veïnes que esteu fent arribar imatges i que ens manteniu informats de tot el que va passant. Si teniu fotografies, documents o coneixeu testimonis que van poder baixar als refugis de Sants contacteu amb mi i faré els possibles per recuperar aquesta memòria.

Fotografia: Ivan Sanmartín
Celebro la tasca que es fa des del Servei Arqueològic, però lamento que des de Districte es segueixin ignorant els esforços que es fan des del territori, tal i com queda reflectit a la següent entrevista. 



Com sempre caldrà que la ciutadania segueixi defensant la seva memòria, ningú ho farà per nosaltres.

dijous, 25 de maig del 2017

Més imatges del refugi 538

Les obres al carrer de Sant Frederic segueixen donant noves imatges del que segurament és el refugi 538. Us enllaço tres imatges d'ahir tocant a Carreras Candi. Us recomano que entreu al següent enllaç del Servei d'Arqueologia de Barcelona per poder veure el reportatge fotogràfic que han pogut fer des de dintre. 



Fotografia: JM Parisi

Fotografia: JM Parisi

Fotografia: JM Parisi

Fotografia: JM Parisi

dimecres, 17 de maig del 2017

Classes de crims o crims de classe - 2

És el primer dia de juliol de 1855, la tensió es palpa a la ciutat de Barcelona i a tot el pla, però ens hem de remuntar una mica més en el temps. Fa quasi un any que els generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce van protagonitzar un pronunciamiento que va fer caure als moderats. A Barcelona i al seu pla els obrers van rebre el cop amb eufòria però ben aviat l’alegria es va transformar en ràbia cap a les selfactines. 

El ludisme no era la resposta irracional que sovint s’ha repetit. La constant mecanització havia facilitat la precarització i la deshumanització del treball. Dones, homes i nens es veien lligats a un estricte control a les fàbriques, a tasques perilloses i a horaris inhumans. L’arribada de les filadores selfactines al Vapor Vell havia incrementat aquesta precarització. En endavant un únic operari podria filar molts fils a la vegada, un fet que enviava a molts treballadors al carrer. No és d’estranyar que els obrers arremetessin contra les màquines i menys que això succeís justament a fàbriques com el Vapor Vell o l’Espanya Industrial, dues pioneres en la introducció de maquinària.

Després d’aquest brot ludita les protestes van seguir entre filadors i teixidors en forma de vaga pacífica i ben aviat va destacar una figura, Josep Barceló, de la Societat de Filadors i Teixidors de Cotó. Un personatge carismàtic que va fer entrega al capità general un document sol·licitant la prohibició de les selfactines. Una petició obrera que, per a indignació de la burguessia finalment va ser acceptada.

Però la victòria obrera va convertir a Josep Barceló en l’enemic públic número ú, una figura incomoda per als industrials que veien com l’associació obrera, prohibida prenia força. Al maig de 1855 un grup d’homes, fent-se passar per Mossos d’Esquadra, van assaltar un mas a Olesa de Montserrat, torturant i matant al propietari. Un crim escabrós que va omplir les pàgines dels diaris i dels romanços. La història perfecta per involucrar a Barceló, qui va ser jutjat i ajusticiat després d’un procés ple d’irregularitats.



Poc després, el 21 de juny de 1855, el capità general, Zapatero, prohibia les associacions obreres. I així arribem de nou al primer dia de juliol de 1855. La tensió es palpa a la ciutat de Barcelona però no sembla un dia diferent després d’un any tant agitat. A Sants Joan Güell ha abandonat el Vapor Vell i ha fugit cap a Nimes amb terror per la resposta que els obrers poden donar a l’assassinat de Barceló i a la prohibició de les associacions obreres. Per posar-se al front de la fàbrica ha arribat de Madrid Josep Sol i Padrís, ma dreta de Güell, president de la Junta de Fàbriques de Catalunya i director del Vapor Vell.

Però davant de la sorpresa dels industrials el dia següent els obrers de tota Catalunya no assistiran a la feina i es declararan en vaga sota la consigna “Associació o mort!” Una vaga que serà pacífica però que a Sants tindrà un episodi luctuós. Un grup d’obrers es dirigiran a la fàbrica i després d’una discussió mataran d’un tret a Sol i Padrís i feriran amb un ganivet a Domenec Ramis. Una vaga que durarà fins al 11 de juliol i que es considerarà la primera Vaga General.

dimarts, 16 de maig del 2017

Apareix la segona entrada del refugi 538

Segueix la investigació arqueològica al subsol dels carrers de l'eix Sant Frederic / Casteràs / Càceres.
Segons es va informar ahir a la Taula de memòria històrica del Districte, un equip d'arqueòlegs, després d'obrir un mur que en taponava l'entrada, va poder accedir al túnel del refugi  538 que hi ha sota la confluència dels carrers de Casteràs amb Sugranyes.

En paral·lel també s'han realitzat cates al refugi 578, que transcorre sota el carrer de Càceres, tal com es pot veure a l'encreuament d'aquest carrer amb la Riera d'Escuder.

Queda pendent saber que ha passat amb el túnel aparegut sota l'encreuament de Casteràs amb Feliu Casanovas, el que podria ser el refugi 943. Una aparició fugaç, ja que al vespre aquest tram ja era totalment cobert per les obres.

Mentre segueixen els estudis d'aquests refugis ens arriben noves fotos d'una nova troballa que finalment sembla ser una segona entrada al refugi 578, en aquest cas al carrer Sant Frederic amb Carreras Candi.

Foto: Joan Manuel Parisi

Foto: Joan Manuel Parisi

Entrada al Servei d'Arqueologia de Barcelona

dilluns, 15 de maig del 2017

Classes de crims o crims de classe - 1

Cap al 1840, mentre algunes de les famílies pioneres del tèxtil català entren en declivi,  altres noms van anar sorgint. Són nous industrials que, majoritàriament, situaren els seus vapors en els pobles que envoltaven Barcelona i són també, els que faran el salt definitiu a la mecanització.

Joan Güell i Ferrer, va ser un d’aquests personatges qui després d’una fulgurant carrera comercial a la Havana, epicentre del tràfic d’esclaus espanyol, tornava a Europa enriquit i amb la intenció d’invertir el seu capital en nous negocis. Güell viatjà pels Estats Units i Europa estudiant les novetats industrials i l’any 1840 va entrar en un negoci familiar a una fàbrica de filats. En poc temps es va situar al front de l’empresa i es va establir a Sants, on va edificar el Vapor Vell.

Els catalans miraven amb molt interès les innovacions que es realitzaven a Anglaterra i França, però per fer ús d’aquestes innovacions calien privilegis reials. El 1844, un altre industrial, Domènec Ramis, es va especialitzar en importar maquinària i sol·licitar-ne les patents, fet que va aconseguir en la maquinària necessària per fabricar panes, aconseguint una situació de privilegi per davant d’altres industrials, com els Muntadas. Güell, qui era coneixedor del negoci que significava la pana, un teixit amb el que es feia roba per obrers, pagesos o soldats, va associar-se amb Ramis l’any 1848 per crear l’empresa Güell, Ramis i Companyia. 

Els teixits catalans no podien competir per preu amb els anglesos ja que Catalunya no tenia ni cotó ni carbó per moure les fàbriques i per aquest motiu els patrons catalans van començar a organitzar-se per promoure una política econòmica proteccionista, prohibint l’arribada de productes estrangers o bé fixant aranzels per dificultar-ne la venta. L’any 1848 la Junta de Fàbriques de Catalunya constituí l’Institut Industrial de Catalunya amb aquest objectiu. Entre els principals promotors destacà a Joan Güell i Ferrer i també Josep Sol i Padrís, un jove intel·lectual amb grans dots per l’oratòria que ben aviat va entrar en el cercle de Güell, arribant a dirigir el Vapor Vell.


Josep Sol i Padrís

Però les constants millores tècniques a les màquines tenien un revers fosc. Ara mà d’obra no qualificada podia fer tasques que abans requerien els coneixements d’un personal format. Això va significar una precarització i un empitjorament general de les condicions de treball. A més com requeria menys energia mantenir funcionant les màquines de vapor, els empresaris preferien no aturar-les i dividir el treball en dos torns de treball de 12 hores. Tot era apunt per una gran protesta i per un crim que aterraria la burgesia catalana i el Vapor Vell en seria l’escenari.

dimecres, 10 de maig del 2017

El refugi 943 veu la llum

Un nou refugi ha vist la llum i és el tercer en vuit dies. Després del refugi de Sugranyes-Casteràs i del refugi de Càceres, el 578, avui ha aparegut el refugi que passa sota els carrers de Feliu  Casanovas-Casteràs, el 943. 

Refugi 943 Feliu Casanovas-Casteràs. Foto: Joan Manuel Parisi

Refugi 943 Feliu Casanovas-Casteràs. Foto: Joan Manuel Parisi

Refugi 943 Feliu Casanovas-Casteràs. Foto: Joan Manuel Parisi

Del qual es conserva el plano que trobareu en aquest enllaç, i del que la Carta Arqueològica de Barcelona ens diu el següent.

Refugi antiaeri R. 0943

Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0943, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.

El refugi discorre al llarg del carrer de Feliu Casanova fins a arribar al carrer de Casteràs pel qual es desvia en direcció sud-oest fins a la cruïlla amb el carrer Begur.

Pel que es pot veure en la documentació, la galeria recorria el seu traçat al llarg de 150 m., tenia una amplada de 1,60 m., una alçada de 2,00 m. i estava situat a una profunditat de 13,50 m. Al refugi si podia accedir mitjançant dues entrades, situades cadascuna a un extrem de la galeria, la primera davant del número 4 del carrer Feliu Casanova i la segona al carrer de Casteràs abans de la cantonada amb el carrer Begur. A cada accés hi havia una porta feta de reixa metàl•lica amb una estructura d’obra d’uns 2,60 m. d’alçada.

A banda, a la documentació apareix la secció d’un tub de ventilació però que no es troba situat al plànol.

dilluns, 8 de maig del 2017

A la vista la volta del refugi 578 al carrer de Càceres

Tal com ja esperàvem, les obres d'urbanització a l'eix que formen els carrers Sant Frederic, Casteràs i Càceres segueixen donant noticies. Després de la troballa del refugi a Casteràs amb Sugranyes del que podria ser el refugi 587, ara ha aparegut el refugi del carrer Càceres, el número 578. Un refugi del qual es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. I sobre el qual ja vaig publicar un post en aquest bloc.

Volta del refugi 578 al carrer Càceres. Foto: Carme Illa

Volta del refugi 578 al carrer Càceres. Foto: Carme Illa

"Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i factures del refugi 0578, amb data d’octubre del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.

Segons els plànols el refugi ocupava el subsòl del carrer Càceres i comptava amb W.C i botiquí.

La comuna es basava en un petit habitacle d’1 m. per 1’20 m. d’ample i 2 m. d’alt amb retret. El botiquí o infermeria era una habitació de 3 m. per 1’80 amb 2 m. dalt i havia d’estar equipat amb lliteres."

Seguirem atents de tot el que es vagi coneixent tant en aquest punt com a Casteràs amb Sugranyes. Refugi del qual ens han fet arribar alguna fotografia més.

Refugi Casteràs amb Sugranyes

Refugi Casteràs amb Sugranyes

Refugi Casteràs amb Sugranyes