Carme Boatell |
És possible que pocs (o potser ningú) sàpiga qui és Carme Boatell, i tanmateix hauria de ser per mèrits propis un nom reconegut al nostre barri, d'on fou filla, però ja se sap la història l'escriuen els vencedors.
La Carme fou una lluitadora antifeixista, que com tants d'altres va fer front a dues guerres consecutives contra un únic enemic i amb una única fita: La Llibertat. Ferida a la retirada republicana del 39 quan transportava ferits d'un bombardeig sobre Figueres, va aconseguir entrar a l'estat francès. Un cop allà va integrar-se al primer grup de la Resistència organitzat a Marsella.
Posteriorment capturada pels col·laboracionistes de Vichy fou la primera republicana torturada per aquests quan l'octubre del 41 va patir quaranta dies d'incomunicació. Entregada als nazis fou internada a Ravensbrück, tomba de més de 92.000 dones i 863 nens. I tot i això va sobreviure fins al 1976, quan va morir a Perpinyà, imagino que amb l'íntima satisfacció de veure mort al dictador.
Milers d'homes i dones com ella van lluitar a la Guerra Civil i posteriorment ajudaren a alliberar França del nazisme, organitzant la Resistència, mercès als seus coneixements bèl·lics i alliberant directament més de 100 localitats arreu de l'estat francès, entre elles París.
Acabada la guerra els aliats, tement la creixent força de l'URSS i veient a Franco com un baluard de l'anticomunisme van frenar l'alliberament als Pirineus, ignorant la dictadura espanyola. Els lluitadors espanyols es van veure traïts i obligats a viure a l'exili o a seguir lluitant al maquis.
A la historiografia posterior, especialment a la francesa, els exiliats republicans han resultat incòmodes. Resultava millor una França alliberada únicament per resistents francesos i americans desembarcant a Normandia que per uns exiliats que havien tingut tancats a camps de concentració com el d'Argelers.
No hi són a les novel·les o a les pel·lícules, tot i que, per exemple, una de les peces claus a l'atac al Niu de les Àligues, residència de Hitler a Baviera es digués Federico Moreno; que fossin gudaris parlant en euskera els que van transmetre les instruccions dels desembarcaments o que fossin les fotos de Francesc Boix la principal prova als judicis de Nuremberg. Justament és per això pel que nosaltres no podem oblidar a gent com la Carme Boatell i a tots els lluitadors per la Llibertat.