dimecres, 23 de gener del 2019

Hostafrancs 2020 - Segona part

El subsòl també ens ha donat sorpreses al barri d’Hostafrancs. A finals de 2017 les obres d’obertura del carrer de la Diputació, entre el carrer de Tarragona i el carrer de la Creu Coberta, van permetre la descoberta d’un espectacular dipòsit subterrani recobert per rajoles verdes i blaves. Un dipòsit al que va baixar la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra i que posteriorment va ser estudiat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. La noticia que va arribar als mitjans de comunicació locals ja a inicis del 2018, quan en van parlar, Betevé, Ràdio Hostafrancs i Sants 3 Ràdio.   

Accès des de Diputació, Servei d'Arqueologia de Barcelona

Sota una petita boca circular de 70 centímetre de diàmetre, situada al que haurà de ser la vorera del carrer, s’eixampla un forat que al fons té un diàmetre de 5’40 metres. El dipòsit, que segons sembla tenia una capacitat aproximada de 58.000 litres i va servir per emmagatzemar aigua hauria estat construït durant el segle XIX i segurament està relacionat amb el conegut Hostal Vell. 

Interior del dipòsit, Servei d'Arqueologia de Barcelona

A meitats del segle XIX quan pràcticament tot l’entorn estava per urbanitzar s’hi va establir Joan Corrades, un carreter provinent de la Segarra, del poble d’Hostafrancs de Sió. Corrades era conscient de l'importància de la Carretera Reial, l’actual eix Creu Coberta-Carretera de Sants, com a via de transport cap a la ciutat de Barcelona i també coneixia els inconvenients que els traginers patien quan les portes de la ciutat, encara emmurallada, tancaven. Per això va decidir establir un hostal, que popularment va ser conegut com l’Hostal Vell o el del d’Hostafrancs, fent referència a l’origen del seu propietari. Un fet que acabaria donant nom al barri. 

Doncs bé, aquest dipòsit segurament és el darrer testimoni físic d’aquest espai. Una resta arqueològica que ens permet explicar l’origen d’un barri i fins i tot del seu nom. Un peça petita però amb un important contingut simbòlic que ens arrela al territori. Al febrer de l’any passat des de Districte es va dir que es valoraria la possibilitat de fer un projecte de museització de l’espai que permetés explicar tot això, però sense més concreció, i al març el ple de Districte en va aprovar la conservació

Servei d'Arqueologia de Barcelona


Com en el cas del refugi 819 esperem que al llarg del 2019 això es pugui concretar d’alguna manera.  

dissabte, 19 de gener del 2019

Sants 2020 - Primera part

L’any 2018 ens va deixar moltes notícies relacionades amb el patrimoni i la memòria històrica dels nostres barris, però malauradament no he tingut el temps suficient per fer-ne seguiment i anar-ho explicant. 

Per a mi aquest any que ens ha deixat ha sigut l’any de la Lleialtat Santsenca, un projecte del barri i per al barri en el que tinc la sort de poder treballar; però també ha sigut l’any del 40 aniversari del Cros Popular de Sants, una cursa que, des de sempre, ha estat lligada a la nostra família i l’any de Demà Europa, una obra de teatre que ens ha deixat grans moments, com poder parlar de llibertat dins d’un espai tant impressionant com la Model.

Es fa difícil saber que ens depararà el 2019, per això mateix he volgut fer un seguit de petits articles repassant alguns dels espais o edificis del barri que crec que al llarg d’aquest any ens poden oferir noticies. Esperem que pocs riscos i moltes oportunitats tant pel patrimoni com per la comunitat.

Refugi 819 a la plaça Bonet i Muixí

Les obres a tot el lateral de Santa Maria de Sants, a tocar de la plaça Ibèria i del carrer Sant Crist, han deixat al llarg dels darrers anys un seguit de descobertes arqueològiques. En aquest espai primer van aparèixer 15 sitges medievals i modernes que segons sembla estarien datades entre els segles XIV i XVI. Un fet que no ens hauria d’estranyar, ja que tot aquest entorn és el nucli històric a partir del qual es va anar desenvolupant el poble de Santa Maria de Sants. Una troballa que esperem que pugui oferir llum al nostre passat més allunyat.

Però sens dubte el que ha generat més expectativa entre les veïnes i els veïns del barri és el refugi 819. Una estructura que en realitat no ha sigut descoberta, ja que érem molts els que des de feia anys ja sabíem de la seva existència. Jo concretament des de l’any 2009 quan en Joan Fàbregues i Morlà me’n va descobrir la seva història, assenyalant-me uns maons que tapaven un forat a una paret feta de pedra. 

Ell ho sabia de primera mà i fins i tot havia arribat a baixar moltes vegades, ja que el seu pare havia sigut una de les persones que havien treballat en la seva construcció. Al llarg de tots aquests any el refugi 819 s’ha anat creuant diverses vegades en la meva vida. La primera quan en la presentació del llibre Del somni al silenci, a l’Ateneu Barcelonès, l’antic porter de la Institució Montserrat ens va aportar a tots els presents una dada que desconeixiem. Des del pati de l’escola es pot accedir a un túnel de descendeix sota l'església. Un fet que posteriorment vàrem poder constatar amb el company Rafael Cases.

Interior del túnel des de l'Institució Montserrat.

Un cop més el refugi 819 va tornar a creuar-se l’any 2016 quan es va obrir la porta del seu accés a la plaça Bonet i Muixí i, gràcies a la gent de la parròquia de Santa Maria de Sants i als companys del Curious Congress vaig poder baixar per enregistrar un vídeo i un reportatge fotogràfic.

Obertura del refugi 810 des de la plaça Bonet i Muixí





Aquest darrer any han anat apareixent estructures relacionades amb el refugi. La primera una mina d’aigua que es va trobar a tocar de la plaça Ibèria. Més endavant, a la part més baixa i ja a tocar de l’escola ha aparegut un dels accessos del refugi. Una galeria que baixa uns metres per unes escales i que, actualment, es troba tapada per la terra. 

Mentre esperem la publicació de més informacions relatives al refugi i seguim amb atenció les obres per evitar-nos ensurts patrimonials també esperem que al llarg d’aquest any es pugui avançar en la conservació d’un espai de memòria tant important com aquest. Crec que, amb una mica de bona voluntat per part de l’Arquebisbat, què és el propietari del solar, es podria fer una habilitació mínima que, ocasionalment, podria permetre baixar al refugi a les veïnes i als veïns. Activitats molt necessàries en uns moments en que la memòria històrica i la consciència del que va significar la guerra i el feixisme ens resulten més necessàries que mai.

Entrada al refugi 819 des del carrer Sant Crist

Sense canviar de tema també caldria recordar altres dos refugis dels quals ens agradaria tenir notícies, del refugi de Joan de Sada i del refugi del carrer Càceres, un refugi que va ser trobat l’any 2017 i ensorrat en part. Una infraestructura sobre la qual, des de Districte, es va dir que es faria alguna mena de senyalètica per poder-lo ubicar i explicar al veïnat, un fet que encara no s’ha produït.


dijous, 17 de gener del 2019

Xerrades sobre la Vaga de la Canadenca


Si l'any passat es commemorava el centenari del Congrés de Sants aquest any és el torn de la Vaga de la Canadenca, un episodi fonamental del moviment obrer que cal recordar. Comparteixo aquest cartell amb les dos xerrades que s'organitzen dins del Cicle de memòria històrica que organitza Districte.