La Guerra Civil és un tema que m’interessa des de fa molts anys, tot i que no és fàcil acostar-s’hi, ja que, encara, som hereus de moltes ferides i dels traumes que ens va deixar un món somiat i del que els van fer despertar enmig d’un malson. Entendre aquest trauma, amb tota la connotació d’aquesta paraula que tant fem servir sense conèixer que el seu origen es troba en el traum alemany, que significa somni, ha sigut un motor en moltes de les coses que com a historiador local he fet.
La Guerra Civil, per sobre de tot, va ser una cruïlla on moltes de les destinacions eren possibles i en la qual, es prenguès la direcció que es prenguès, cadascuna d’elles hauria portat a una organització social, política i econòmica diferent. I a la vegada va ser un tauler de joc on es van dirimir qüestions locals però també d'altres globals, amb interessos molt allunyats dels del carrer, i on les circumstàncies van forçar a antics rivals a entendre’s o, com a mínim, a suportar-se, esperant un canvi de les primacies.
Totes aquestes dinàmiques soterrades van aflorar en espais i moments concrets, de manera que, sense sortir del barri es pot arribar a entendre la complexitat d’un temps com aquest. I és que, com deia el conegut eslogan de les botigues de Sants: “Al barri hi ha de tot”.
M’hi vaig acostar per primera vegada fa molts anys, quan amb l’Oriol Rigola, imprescindible com amic i a les lluites del barri, vàrem començar a gratar l’oblit que durant anys ha soterrat els refugis antiaeris. Amb el llistat de refugis que va fer la Junta de Defensa Passiva Intentàvem trobar informació dels refugis santsencs en un moment en el que no hi havia arxius digitals i on els testimonis encara es resitien a parlar-ne.
M’hi vaig trobar de ple quan a Sants 3 Ràdio, amb Enregistrem la Memòria, a base de sentir testimonis parlant dels mateixos episodis, aportant fets viscuts, se’m va anar construint un passat viu cada cop més quotidià per a mi, un passat que se’m va dibuixar gràcies als mestres i als infants que al Grup Escolar Lluís Vives, van dibuixar la seva vida durant la Guerra al barri, i gràcies també a gent com el Joan Sanromà i d'altra gent del Vives que van recuperar i visibilitzar tot allò.
Arrel del treball per publicar Del somni al silenci, el primer llibre de la col·lecció Riera de Magòria, iniciativa del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, vaig començar a organitzar el relat sobre la guerra al barri, amb moltes troballes, però també amb moltes mancances. Però gràcies a la publicació del llibre es van agitar les memòries i van començar a aflorar testimonis, fotografies… Una d’elles, que vaig buscar durant molt de temps sense arribar a localitzar-ne cap, una fotografia de la barricada de la Creu Coberta, me la va facilitar el Josep M. Vilarrúbia-Estrany, la persona que durant anys i anys ha fet més per la recerca i la divulgació sobre la història dels nostres barris.
Una capbussada definitiva va ser el projecte Guerra Civil 2.0 amb el que, fent servir Twitter, vaig intentar explicar el conflicte a temps real, dia a dia i hora a hora, amb més de 3.000 piulades que, per alguna mena de rampell obsessiu compulsiu, vaig deixar programat en un estiu per tal que s’anessin publicant durant els següents 3 anys. Va ser un estiu llegint llibres que parlaven sobre els fets de la Guerra CIvil i llegint les Solis o d’altres publicacions dels anys 30 com si fossin la premsa del moment.
La penúltima d’aquestes topades amb la Guerra Civil, va ser descobrir que allò que un testimoni m’havia explicat sobre el refugi 819, que era sota la rectoria de Santa Maria de Sants i la seva entrada era tapiada per maons era cert. Una responsabilitat que vaig adquirir amb la gent que m’ho va explicar i que ja no hi és. Des de llavors fa uns 9 anys en que, amb la gent de Patrimonis Invisibles reivindiquem que l’espai es pugui recuperar i fer visitable.
Però entre tot això sempre han anat quedant fils penjant, històries interessants sobre les que aprofundir: com els combats a la barricada del 19 de juliol a la Creu Coberta, on els gitanos del barri hi jugaren un paper fonamental, tot i que fossin invisibilitzats posteriorment, els enfrontaments a la plaça Màlaga i la crema de l’església; la relació epistolar dels socis de l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant amb els seus milicians al front; la participació de les dones al front i a la rereguarda, també invisibilitzades; les tensions entre els diversos blocs antifeixistes; la reconversió de l’F2; l’acció dels quintacolumnistes o la mobilització de les dones als mercats de Sants i Hostafrancs l’any 1937.
Com fer-ho per mostrar la complexitat del conflicte amb una visió caleidoscopica? Com no caure tampoc en articles erudits a l’abast de pocs? Com intentar fer-ho el més entretingut possible? I com incorporar també en un relat fonamentat en dades corroborades que inclouen textos originals i publicacions d’hemeroteca, tote les històries personals, les anècdotes, els records de les veïnes i veïns que al llarg d’aquests anys he tingut la sort de poder entrevistar? Com intentar fer tot això divertint-me jo mateix, sense que sigui una càrrega autoimposada? I sobretot… com no morir en l’intent?
Per apropar-me el màxim a tot això he preparat un seguit d’històries que són novel·lades però basades en fets reals on apareixen personatges inspirats en gent que va existir realment i sobre la qual tinc força informació, o fins i tot testimonis directes, i d’altres personatges inventats però probables que m’han servit per completar relats i facilitar la comprensió del context, del tipus de coses que passaven.
Cadascuna de les històries pot funcionar de forma independent, però a la vegada estan pensades per tal que s’entrelliguin en una trama que recorrerà tot el conflicte i alguns dels escenaris que aquest va tindre al barri. També podreu trobar històries que tracten un mateix moment històric però des de diferents òptiques. Per fer-ho he intentat que apareguin personatges que representin les diverses visions que van coincidir en un mateix moment, personatges amb una ideologia determinada i personatges una d’oposada.
He intentat respectar les visions de cadascun d’ells, així que no prengueu les veus dels personatges per la meva. Entrant en la seva forma de veure el món he intentat que les històries tinguin la complexitat real que va tindre el moment. Però per no perdre el rigor, en la majoria de capítols he incorpora dues seccions: “Per saber-ne més” on compartiré articles, llibres i d’altres continguts sobre els que he anat documentant cadascun dels capítols i que permetran ampliar aquesta visió caleidoscopica; i “Sobre el capítol” on, en format més d’article, intento aclarir els diversos punts que apareixen al relat. Quines històries són històries reals? Quines especulacions? I en que s’ha basat cadascuna d’elles.
Espero que, setmana a setmana, gaudiu d’aquests relats tant com jo he gaudit escrivint-los.
