Seu de l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, 10 de juliol de 1936
 |
| Cartell de l'Olimpiada Popular de Barcelona |
En Cervera aguanta l’auricular del telèfon a la seva mà dreta, amb cara de circumstàncies i sense obrir boca. Alguns dels presents esperen, conscients per l’expressió de’n Josep Cervera, de la transcendència de la trucada; d’altres s’han despistat amb el modern telèfon de disc que permet sentir la trucada i parlar amb el mateix aparell, i és que la modernitat del Sempre Avant sovint també es reflecteix en aquests petits detalls. Però quan penja el telèfon desperta fins i tot a aquells que estaven badant. Si el cop no ha aconseguit cridar l’atenció ho aconsegueixen les seves paraules.
-França no participarà del boicot…
La noticia cau com un gerro d’aigua freda a la sala de reunions del Sempre Avant, on s’ha citat el grup local del Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular.
-Ens ho acaba de comunicar en Trabal, el del CADCI… Tot i la intenció del secretari d’estat d’esport francès, Léo Grange, sembla ser que la dreta francesa va votar ahir en contra -a la sala es llença algun renec del qual gairebé només s'entén “gavatxos”- però el pitjor no és això… el pitjor és que tota l’esquerra, tret de Pierre Mendès France, un diputat del Partit Radical-Socialista, s’ha abstingut. No volen trencar els compromisos contrets en l’època del govern de Laval.
De cop molts dels presents senten un desencís envers el Front Popular Francès. Si no tenen ni la força per fer un boicot a un esdeveniment esportiu manipulat pel nazisme… quina oposició els podran fer?
-Però… -per un moment l’esperança torna- França ha confirmat que finançarà l’Olimpiada Popular amb 600.000 pessetes.
En un segon es passa del desànim a l’eufòria. 600.000 pessetes és una quantitat molt destacable. Allò supera les 400.000 pessetes que aporta el govern espanyol i les 100.000 que aporta la Generalitat. Tots els presents saben que allò és una compensació, una mena de solució salomònica però, en qualsevol cas, França serà qui sostindrà econòmicament l’Olimpiada Popular.
Després de comentar la notícia, els presents es centren en les tasques pendents. Es troben a 9 dies de la inauguració de l'Olimpíada Popular de Barcelona i els propers dies seran clau per al seu éxit. Centenars d’esportistes estan arribant a la ciutat provinents de mig món i caldran molts voluntaris per tal que tot funcioni. El 18 de juliol ja es preveu una desfilada multitudinària dels atletes que han de participar als Jocs Olímpics, calculen que seran al voltant dels 6.000. De fet Barcelona ja vull d’activitat, en pocs dies han arribat a la ciutat al voltant de 20.000 visitants.
La Clara, una noia jove d’Hostafrancs que ve en representació del Club Femení d’Esports es sent encuriosida per la inauguració de l’acte. La veritat és que cap dels presents recorda haver vist alguna cosa similar a la ciutat. Segurament ni els folkloristes més reputats hauran vist tots aquells balls i tradicions, bèsties de foc, gegants, capgrossos i d’altres figures que s’han de donar cita durant l’acte d’inauguració, on l’esport només és la meitat de l’acte. Així que quan demanen persones voluntàries per fer un cop de mà no té cap dubte i s’hi apunta. Es veu que, abans del 19, que és quan s’ha de realitzar la inauguració, el dia abans faran un assaig general quasi al complet de la mateixa. Així que hi haurà d’anar dues vegades. Alguns dels socis del Sempre Avant acorden participar també com a voluntaris i comencen a parlar sobre la possibilitat de trobar-se el 19 a la cantonada de Riego amb la Carretera per anar tots junts cap a l’Estadi. Com la Clara és d’Hostafrancs no li va gens bé tornar enrrera, així que els diu que, si de cas, ja es trobaran a l’estadi.
A continuació fan un repàs d’algunes de les principals seus per poder revisar on farà falta gent. La seu de l’atletisme tots la tenen clara, l’Estadi de Montjuïc, tot i que la Foixarda també servirà per a la disciplina; el futbol, que ha atret a equips de molts orígens, tindrà eliminatòries repartides per tota la ciutat a camps com el de l’Europa, el del Sants, el del Sant Andreu, el del Jupiter, l’Estadi de Montjuïc, Sarrià o Les Corts, on està previst que es disputin les semifinals i la final. Entre els presents alguns fan befa del que deuen pensar els feixistes de la Peña Ibèrica, cantera del Sindicat Lliure, sobre que es juguin partits al camp de l’Espanyol; d’altres diuen que si juguen al camp del Júpiter millor que no xutin molt fort les pilotes que potser exploten. Qui més qui menys ha sentit a dir que l’estadi del Júpiter s’ha fet servir com a magatzem d’armes per alguns grups d’afinitat anarquistes.
El rugbi també es disputarà al camp del Júpiter, al de Les Corts, a Montjuïc i tindrà la final a Sarrià; el beisbol a la Foixarda; el bàsquet al Palau de la Metal·lúrgia; el tennis al Laietà Sport Club, al Club Tennis Barcelona i a pistes annexes a la Foixarda; la gimnàstica a Montjuïc; la natació a Piscines i Esports, a Sarrià, i a la Piscina Municipal de Montjuïc, que disposa d’una pileta de 50 metres que va ser inaugurada el 1929 en el context de l’Exposició Internacional i el waterpolo a la Piscina de l’Escullera, del Club Natació Barcelona, una espectacular piscina d’estil art déco, obra de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, que quan es va inaugurar l’any 1924, amb la intenció de millorar el rendiment dels nedadors barcelonins, va ser la primera piscina de l’estat coberta i amb l’aigua climatitzada.
De ben segur que la final de la boxa serà un dels grans esdeveniments que generarà més expectació, ja que en aquells anys a Barcelona hi ha una autèntica febre. Segur que els cops ressonaran amb força a les Arenes, que l’acollirà, després dels combats previs al Gran Price, un dels escenaris clàssicss de les vetllades de boxa a Barcelona. Per a molts pensar en les Arenes és pensar la veu atronadora del Noi del Sucre durant l’assemblea en la que es va donar per finalitzada la Vaga de la Canadenca. A l’Iris Park, al carrer de València, es realitzarà el torneig de consolació de boxa. Aquesta sala ja acull combats de forma habitual, els dimarts i els dijous, quan es munta el ring sobre el que de normal és una pista de patinatge. La final de lluita també tindrà lloc a les Arenes, però en aquest cas les preliminiars es realitzaran al Poble Espanyol.
La pilota basca es disputarà al Frontó Principal Palace, l’equipament que es troba a la segona planta del Teatre Principal, al final de la Rambla. Des de finals del segle XIX havien anat arribant pelotaris a Barcelona per participar en exhibicions, en un moment en que, entre la burgesia es popularitzava gairebé esport nou. La pilota basca tenia una llarga tradició a Barcelona, però no tant com la dels escacs, que des del segle XIII van tenir a Barcelona com un dels punts d’irradiació. La competició d’escacs es realitzarà al Palau de la Metal·lúrgia, un dels palaus de l’Exposició Internacional del 29. De fet aquest pavelló té un pes fonamental a l’Olimpiada Popular ja que, a banda d’acollir d’altres competicions, com la de ping-pong, també s’hi troba la secretaria.
Però no només acolliran actes pistes esportives arreu de la ciutat, d’alguna forma la pròpia ciutat esdevindrà un escenari esportiu. Al port es celebraran les competicions de rem i de caiac, tal i com ja havia passat durant els Campionats Europeus de Rem l’any 1922; l’Aeròdrom de la Generalitat, al Prat, acollirà la competició de vol a vela; la plaça d’Espanya serà punt de sortida de proves d’atletisme i ciclisme i també hi haurà curses en bicicleta al Parc de la Ciutadella. La pista del Parc d’atraccions Maricel també acollirà competicions.
En aquest punt els que intervenen són els companys de la Unió Esportiva de Sants, de la secció ciclista. Pel que expliquen en aquells moments un grup de ciclistes anglesos estan creuant França en bicicleta amb la idea de participar a l’Olimpiada Popular. També hi haurà curses atlètiques amb sortida de la plaça d’Espanya i el Parc de la Ciutadella acollirà una competició. Des dels anys 20 el parc havia esdevingut un espai clàssic en la realització de campionats ciclistes.Moltes de les presents recorden perfectament aquell 27 de novembre de 1932 quan l’Sport Ciclista Català va organitzar la primera “cursa ciclista per a senyoretes” de l’estat. La recta davant del Castell dels Tres Dragons, el restaurant projectat per Lluís Domènech i Montaner per Exposició Universal de 1888, s’apinyava de gent per veure les proves: una de nenes fins als 12 anys; una de nens fins als 9 i, la de les dones. Les 12 dones participants van competir en un recorregut de 8 voltes en un circuit de 1.850 metres. Una prova guanyada per l’Antònia Yáñez, del Club Ciclista de Gràcia. Quan va arribar a la meta l’allau de gent sobre la guanyadora va ser tal que fins i tot se li va fer malbé la seva bicicleta i li van haver de deixar una amb que no havia competit per poder fer la foto.
Entre el moviment obrer el ciclisme genera autèntiques passions. Figures com Mariano Cañardo Lacasta, el ciclista barceloní d’origen navarrés, són ídols. No és per menys, en els darrers temps ha guanyat 7 Voltes ciclistes a Catalunya, pràcticament de forma consecutiva. És una figura popular, gràcies també, a haver esdevingut habitual a les vinyetes satíriques de revistes esportives com Xut. Els membres de la Unió Esportiva de Sants, entitat que des de fa uns anys organitza la Volta Ciclista a Catalunya, el coneixent bé. Cañardo és tan popular que, fins i tot, el seu cognom ha esdevigat un adjectiu per definir alguna cosa molt ràpida.
Tal és la passió per aquest esport que en uns quants dies arribaran a Barcelona els companys ciclistes anglesos del Clarion Cycling Club, que estan creuant França en bicicleta. Els membres de la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants i els del Centre Ciclista Santsenc han estat en contacte amb ells i en quant arribin han quedat en que els faran un cop de mà per ubicar-se. Quina llàstima que quatre anys enrere enderroquessin el Velòdrom de Sants al carrer Rolanda, a tocar de Can Mantega, haurien pogut tenir un escenari olímpic sense haver de sortir del barri. L’assemblea prossegueix amb d’altres punts, cada cop més precisos, petits detalls que mostren quin és el nivell d'organització i, a la vegada, que la data s’acosta.
Per saber-ne més:
BERNAL, Mauricio. En el nom de la Mare, article a El Periòdico de Catalunya (10/11/2016)
GIRALT ANALES, Agustí. L'esport popular a Sants, article al bloc Memòria de Sants (02/02/2010)
SANTACANA, C; PUJADAS, X. : L'altra olimpiada, Barcelona ' 36. Badalona: Llibres de l'Índex. (1990)
VALENZUELA, Emilio. C.E. Jupiter, el balón como arma, article al portal Panenka (21/04/2023)
Dossier de premsa de l'Homenatge a l'Olimpiada Popular de Barcelona 1936
L’Olimpíada Popular, l’esport fent front al feixisme, article al portal La Realitat.
Sobre els capítols 4 i 5
Tal i com s’anirà desenvolupant als diversos capítols que tracten la subtrama de l’Olimpiada Popular, la participació santsenca a la seva organització va ser fonamental. Algunes entitats hi van tenir un pes fonamental, com l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, però també santsencs i santsenques, així com escenaris dels nostres barris, com les Pistes de la Bordeta. Per això vaig creure interessant ubicar una de les reunions organitzatives a un espai com la seu del Sempre Avant. Es tracta d’una especulació però que podria tenir força verosimilitud si tenim en compte tots els precedents.
En qualsevol cas aquesta reunió podia servir com a excusa per explicar alguns dels temes organitzatius de l’Olimpiada Popular, com per exemple el seu finançament o les diverses seus, així com per també posar de relleu la participació de Sants als Jocs. Tot i això, per ser fidel a la realitat cal fer alguns advertiments. Algunes de les informacions són reconstruccions, ja que, malauradament, tot i que he pogut anar llegint molta documentació d’època com programes que recullen els diversos actes previstos, que recordem no van arribar a tenir lloc, en alguns casos les referències a premsa són més genèriques.
Un exemple serien els camps de fútbol que havien d’acollir partits. Si bé està molt documentat que es jugarien partits a camps com el del Jupiter, o el del Martinenc, Sarrià, Montjuïc, Les Corts, on estava previst que es disputés la final, a banda d’aquests es troben referències de l’estil “i a d’altres camps de la ciutat”. Quins eren aquests camps? És probable que es pugui trobar en algun lloc un llistat complet, però en qualsevol cas jo, després de fer cerca, no he aconseguit treure’n l’entrallat. Sent equips històrics i amb força vinculació dels barris al moviment obrer, és força probables que els camps de l’Europa, del sant Andreu i del Sants també hi fossin presents. De fet si que sabem que camps com el del Sants, just després dels combats per aixafar el cop a la ciutat, un cop ja suspesa l’Olimpiada Popular, van acollir partits benèfics amb alguns dels equips vinguts a Barcelona pels Jocs, com per exemple entre el Sants i una Selecció d’obrers aragonesos
Un fet similar passava amb el tennis. Veure quines pistes estaven en funcionament l’any 36 permet especular, amb poc risc d’equivocar-se, però en qualsevol cas arriscant-se. Així les pistes del Laietà Sport Club, al carrer de Villarroel, les del Club Tennis Barcelona, a Pedralbes o bé les pistes de Montjuïc són especulacions, però amb una base sòlida. El mateix passa amb la natació i el waterpolo. Podria ser que les seus fossin d’altres, però realment en aquells anys no hi havia tantes piscines en bones condicions per acollir una Olimpiada, així doncs segur que hi ha molts números que aquestes hi fossin. D’esports com el ping-pong he trobat molt poques referències, així que la disputa al Palau de la Metal·lúrgia és una especulació
En qualsevol cas, més enllà de que les seus fossin unes o unes altres, el capítol també vol servir com excusa per fer un recorregut per alguns dels escenaris de l’esport a la Barcelona dels anys 30.
