dilluns, 1 de juny de 2020

Terrisseria Batllori

Els orígens d’aquesta terrisseria els podem trobar l’any 1793, quan la familia Batllori s’establí a tocar de la carretera de Sants. Però la transformació radical de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX: amb l’enderroc de les muralles l’any 1854; el projecte d’Eixample de Cerdà de 1860; l’Exposició Universal de 1888 i l’annexió dels pobles de 1897 va motivar un revulsiu en el negoci de les terrisseries, que en aquells anys produïen elements necessaris per a la construcció d’edificis, ja fossin peces decoratives com tant necessàries com per exemple canonades.

Fotografia redibuixada de l'antiga terrisseria
Fons de la família Batllori

Les necessitats de la nova societat industrial portaven a edificar immobles de més alçada i fàbriques de grans dimensions. El totxo, que permetia construir més ràpid i a un cost més barat, es va fer imprescindible a l’arquitectura de finals del segle XIX i les bòbiles van esdevenir negocis molt rentables. L’augment de la producció va fer que els terrissaires instal·lessin fora de Barcelona, a pobles com Hospitalet, Esplugues, Sants o Les Corts, on podien edificar instal·lacions més grans i on sovint tenien a matèria primera a prop.

L’any 1877 les famílies Cros i Batllori van fer una permuta de terrenys pel pla d’obertura del carrer Cros. La terrisseria llavors tenia botiga a carretera i un taller cobert a la banda del darrera. L’acord, entre Amadeu Cros i Mariano Batllori, es concretaria l’any 1880. L’any 1894 Francesc Batllori i Munné, fill de Mariano, encarregà al mestre d’obres Enric Figueras Ribas un nou edifici al carrer Cros que acolliria la terrisseria però també d’altres usos, com l’Ateneu de Sants.  

Treballadors de la terrisseria Batllori
Fons de la família Batllori

divendres, 29 de maig de 2020

Xerrada: La Setmana Tràgica, a càrrec de Teresa Abelló



Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2013 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

La Setmana Tràgica, xerrada a càrrec de Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història, professora titular de la UB.

dilluns, 25 de maig de 2020

Balet i Vendrell

L’any 1894 Jaume Balet i Viñas, Josep Vendrell i Sala i Engràcia Viñas i Güell constituïen la societat regular col·lectiva Balet, Vendrell i Companyia, amb l’objectiu de fabricar teixits de cotó. Per fer-ho van encarregar la construcció d’una fàbrica al carrer de Badal. Mentre acabava l’obra, Jaume Balet i Bellver va llogar al seu oncle, Josep Balet i Bellver una fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, que els va servir per arrencar. Un any més tard, el 1895, la fàbrica de Sants va entrar en funcionament. Com moltes de les fàbriques santsenques tenia la seu social a Barcelona, en aquest cas a la Ronda de Sant Pere 46.

L’any 1914 Josep Vendrell demanava el permís per substituir els generadors de vapor per vuit electromotors. Poc a poc les fàbriques santsenques anaven fent la transició del vapor cap a l’electricitat. La societat va seguir fins al 1920, quan es va transformar en una societat anònima: Manufactures Tèxtils Balet i Vendrell SA. A la mort de Jaume Balet, l’any 1929, Josep Vendrell i els seus fills Andreu i Jacint van compartir la gerència. 

La ubicació de les fàbriques tèxtils a Sants al llarg de gran part del segles XIX i XX no era casual, entre d’altres aspectes per la gran presència d’aigua al territori. Balet i Vendrell va beneficiar-se de la relativa proximitat del Canal de la Infanta, ja que el mateix 1929 l’empresa demanaria permís per construir una canonada fins al canal. L’aigua, que havia sigut el motor del desenvolupament agrícola de Sants, també seria el motor del seu desenvolupament industrial. Com moltes altres fàbriques santsenques Balet i Vendrell va estar en activa fins a la dècada dels seixanta. La fàbrica va acabar desapareixent amb l’obertura del Cinturó de Ronda.

Balet i Vendrel
AMDS Fons UEC, Jaume Peris i Xancó


divendres, 22 de maig de 2020

Xerrada: Les revoltes de quintes, a càrrec d'Agus Giralt

Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2013 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

Les revoltes de les quintes, una xerrada que vaig poder fer jo mateix.

dilluns, 18 de maig de 2020

Germans Climent

Al carrer Comtes de Bell-lloc es troba un dels edificis més particulars de la arquitectura industrial de Sants, la fàbrica Germans Climent un edifici obra de Modest Feu i Estrada. Un complex d’obra vista amb maons que està format per dues naus, una més llarga i l’altra més curta, que es troben unides entre si. L’edifici que presenta una façana semicircular es troba cobert amb volta de canó, sostinguda per una estructura de ferro i encara conserva una petita xemeneia. 

L’arquitecte santsenc va ser autor de gran quantitat d’edificis al barri, especialment a la carretera de Sants, on va deixar una impremta fonamental en el paisatge urbà d’aquesta via. Al llarg de les seves obres Feu va mostrar les influències del modernisme i del noucentisme, aplicat en un àmbit més popular. Feu va projectar gran nombre d’edificis d’habitatges, des de cases més senyorials a la carretera a un dels primers exemples de la ciutat de Barcelona d’habitatge obrer en bloc, com és la Casa Gran al carrer de Roses, però també va projectar edificis industrials. Ben a prop d’aquesta obra trobem una altra fàbrica obra de Feu, Géneros de Punto de Farrés, al carrer Melcior de Palau 131-137. L’arquitecte santsenc també va ser autor d’un complex industrial tant important com Can Trinxet a l’Hospitalet. 

Projecte constructiu de la fàbrica Germans Climent
AMDB

Probablement els germans Climent van començar amb un petit negoci al número 50 del carrer Comtes de Bell-lloc. Una foneria on segurament ja van començar a fer mobles metal·lics. La documentació ens diu que l’any 1919 Enrique Climent va comprar un electromotor i, de fet, l’any 1923 els germans van ser guardonats amb una medalla d’honor i una de plata a l’apartat de mobles de metall a l’Exposició Internacional del Moble i de Decoració d’Interiors de Barcelona.

L’any 1925 van encarregar l’edifici actual. Germans Climent van participar a l’Exposició Internacional del 29 per la qual van realitzar el mobiliari de la Casa de la Premsa i del Gran Hotel. Posteriorment l’edifici va tenir usos diversos, entre els quals magatzem de vi. Actualment l'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L’any 2013 l’Ajuntament va remodelar la façana i les parets mitgeres de l’antiga fàbrica.

divendres, 15 de maig de 2020

Xerrada: Les revoltes de les Bullangues, a càrrec de Celia Romea Castro


Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2013 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.
Les revoltes de les Bullangues, xerrada a càrrec de Celia Romea Castro, professora titular del Dep. Didàctica de la Llengua i la Literatura UB i autora del llibre "Barcelona romántica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad, dècada de 1833 a 1843"

dilluns, 11 de maig de 2020

Francesc Cros i companyia

A mitjans del segle XVIII, a Escòcia, es va iniciar la fabricació d’àcid sulfúric, un producte que seria fonamental en el desenvolupament industrial, ja que eren pocs els sectors que en podien prescindir. En el camp del tèxtil l’àcid sulfúric, conegut popularment com a vidriol, s’emprava per blanquejar les teles i per proporcionar mordent als tints.

L’any 1817 s’instal·laven a Sants els Cros, una familia que provenia de Montpeller i que molt probablement fugia de França durant els anys posteriors de la caiguda de Napoleó per la seva proximitat a les idees revolucionàries. François Cros i Dupuy havia sigut un dels pioners en la introducció de les càmeres de plom en la producció d’àcid sulfúric.  

Opertura del carrer Cros, anys 20
ANC, Brangulí
François va crear l’empresa Francesc Cros i Companyia, conjuntament amb el també francès, Marius Barthelemy. Entre els anys 1822 i 1828, després d’anys per aconseguir els permisos necessaris, van poder construir les seves cambres de plom i arrencar l’activitat a dos espais. Un a tocar de l’actual carrer Cros amb Sant Crist i un segon al mateix carrer Sant Crist entre Almeria i Rossend Arús. A la mort de Francesc el seu fill Joan Cros va fer-se càrrec del negoci, transformant-lo a l’entorn de 1831, incorporant nous productes químics com l’àcid acètic o el sabó de resina, que es feia servir en el blanqueig de cotó, però també nitrat de coure líquid, clorur d’estany, cianur de potassi, oli de llinosa i sosa càustica. 

Oficina de l'empresa Cros a Passeig de Gràcia amb Aragó
ANC, Gabriel Casas i Galobardes.

L’empresa va seguir a Sants fins que l’any 1877 Amadeu Cros i Nubiola, fill de Joan Cros, va traslladar-la a Badalona ampliant el negoci als adobs químics. L’empresa familiar dels Cros, que a inicis de segle XX instal·laria la seu social a la cantonada del Passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó,es va convertir en societat anònima l’any 1904, començant una expansió que la portaria a tenir fàbriques per tot l’estat.

Vista aèria de la fàbrica Cros a Badalona
ANF Taf helicòpters, 1953