L’any 1845 Bartomeu Pons instal·lava al número 10 del carrer Padilla, l’actual carrer Alpens, una fàbrica química que s’especialitzaria en el crémor tàrtar. El tàrtar és un producte que sorgeix a les botes de vi durant la fermentació. Un cop refinat es converteix en crémor tàrtar, un producte que serveix com a mordent en els processos d’estampació.
Bartomeu Pons, com la familia Cros, era un ciutadà d’origen francès que, com els Cros, probablement havia estat vinculat a la Universitat de Montpeller, una institució de referència en l’àmbit de la química. Des de la seva arrencada a Sants, la fàbrica de Sants va anar incrementant la seva producció de crémor tàrtar fins arribar als 13 quintars diaris (uns 542 quilograms) l’any 1873. En aquella data treballaven a la fàbrica de Sants 45 obrers, a unes instal·lacions equipades amb 43 grans calderes, 29 d’aquestes dedicades al crémor tàrtar roig i 14 dedicades al crémor tàrtar blanc.
L’empresa de Pons, que va tenir el despatx successivament als carrers de Valldonzella 1, de Santa Margarida 6 i al de Sant Pau 53, va destacar per la qualitat del seu crémor tàrtar un fet que constaten els molts reconeixements internacionals que va rebre el producte, entre els quals a les exposicions de París del 1867 i a la de Viena del 1873.
A la mort de Bartomeu Pons van seguir el negoci el seu fill, Juli Pons i un altre soci de l’empresa, Joan Llopart. L’empresa es va convertir en la principal productora de tàrtar a l’estat espanyol fins que els dos socis es van separar creant dues empreses diferents.