dilluns, 20 de desembre de 2010

Es publica "Les cooperatives obreres de Sants"

La llibreria santsenca La Ciutat Invisible presentarà el proper 22 de desembre el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). A continuació adjunto la presentació que ha fet la llibreria.

Disponible a la nostra botiga a partir del 22 de desembre."Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)" és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l'explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l'aposta per a organitzar materialment les condicions d'existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939. Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i promoure el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.


"Brindis Cooperatista!"Dimarts 28 de desembre del 2010, 20.00h al Casal Independentista de Sants, carrer Muntadas, 24. Sants, davant de l'Espanya Industrial.


Ámb motiu de la publicació del nostre llibre Les cooperatives obreres de Sants, des de La Ciutat Invisible volem celebrar amb tots vosaltres, amics i amigues, aquesta iniciativa que ens fa tantíssima il·lusió. Per tant, us convidem a fer un brindis cooperatista amb unes copes de cava, i donar-nos mútuament escalforeta, força i alegria per a tancar junts l'any 2010 i afrontar el 2011 amb renovades energies.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Processó de les filles de Maria, Rossend Arús - 1902

En aquest video, que he trobat a la web Antiquari podreu veure la Processó de les filles de Maria de l'esglesia parroquial de Santa Maria de Sants.


Aquesta és una pel·lícula rodada al carrer Rossend d’Arús de Sants el 1902. La filmació està feta per Fructuós Gelabert i Badiella (Gràcia, 1874 – Sants, 1955), pioner en rodar pel·lícules a Catalunya, de les que en fou director, guionista, operador de càmera i productor. I és un dels documents audiovisuals més antics conservats dels rodats a Barcelona.



Histotube ja és una realitat

Avui ha començat a funcionar Histotube, un portal amb una acurada selecció de videos sobre història i patrimoni en català a Internet. Aquesta web està pensada per tal que sigui útil a docents, alumnes i a totes aquelles persones interessades en la història.
Histotube no és un projecte aïllat, ja que els historiadors que l'hem creat i que estem intentant anar ampliant els seus contingut: Dani Cortijo, Jordi Bonvehí i Lorién Casasús, ja fa temps que treballem en paral·lel amb els nostres blocs, Altres Barcelones, Un Mataró no tan llunyà, Històries Manresanes, Memòria de Sants i Memòria del Poblenou. Uns espais a la xarxa que van sorgir per poder fer coneixer a tothom la història local de cadascún dels nostres territoris però que al llarg de tot aquest temps s'han anat consolidant.


I que han donat fruits molt diversos, en forma d'articles a diverses revistes i portals d'internet (Manresainfo.cat, Regió7, La Burxa, Barrisants.org i el3.org entre d'altres); programes de ràdio (Com Ràdio, Ràdio Gràcia o Sants 3 Ràdio) i fins i tot en forma de llibres (Històries de la història de Barcelona, de Dani Cortijo, o el que jo mateix estic acabant sobre la Guerra Civil a Sants).


Esperem que Histotube també funcioni molt bé i especialment que sigui molt útil a tots aquells que el vulguin utilitzar.


Pàgina: http://histotube.blogspot.com
Twitter: http://twitter.com/histotube
Facebook: http://www.facebook.com/pages/HistoTube/165484750156165

dimarts, 14 de desembre de 2010

Carrer de Sants, 200 anys d'història

Avui he volgut compartir amb vosaltres un video realitzat per Sants Establiments Units on s'explica la història del nostre barri tot centrant-se en el la carretera de Sants, l'eix comercial més llarg d'Europa.
També aprofito per recordar a tots aquells que estigueu interessants en els videos documentals sobre història que, en breu, inaugurarem el Histotube, l'espai a Internet on podreu trobar els millors videos sobre història en català.

dijous, 9 de desembre de 2010

Engega Histotube

En els propers dies engegarà el Histotube, un projecte on estem participant uns quants historiadors i que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa.
Podreu trobar l'Histotube actiu en pocs dies a la web:
També podeu consultar les novetats de l'Histotube i fer propostes als espais de Histotube a la xarxa, a Twitter i a Facebook

dijous, 25 de novembre de 2010

Pirates a la Marina de Sants


De Memòria de Sants

L’inici del segle XVI a Sants, i en general a Catalunya, va ser un moment crític, com ens constata clarament el descens de població que va patir la nostra vila. Dels 25 focs o cases que hi havien, segons el fogatjament general de Catalunya a finals del segle XV, l’any 1553 només en constaven 12 focs. Entre els diversos factors que van motivar aquest descens caldria apuntar-ne un que potser avui en dia ens podria sobtar, la pirateria. Al llarg del segle XVI la presencia de pirates, principalment tunisencs, a tota la costa Barcelonina fou constant. Aquesta amenaça va fer, fins i tot, que la capital catalana es fortifiquès, tancant la muralla per la banda de mar. Pel que sembla un dels espai on era habitual trobar pirates era al delta del Llobregat, un espai no defensat on es podien aprovisionar d’aigua. Aquesta presencia habitual va impedir que el terreny es poguès conrrear. Segons l’historiador Carreras Candi aquest pas dels pirates, majoritariament d’origen tunisenc va fer que una de les platjes on paraven es coneguès com a Can Tunis. Per impedir aquestes incursions tan perilloses l’any 1566 el Virrei comte de Melito va decidir que s’havia de construir una torre fortificada. Però ni tan sols aquesta fortificació es va escapar de les accions dels pirates, ja que el 1567, durant les obres de construcció la torre va ser atacada.

Tot i això la torre es va acabar el mateix any i amb una guarnició de 6 homes i 3 peces d’artilleria ja va entrar en acció. Aquesta construcció va ser utilitzada posteriorment en les diverses guerres i revoltes que va patir la ciutat, des de la Guerra dels Segadors, quan va ser volada, fins a la Guerra de Successió, quan el 1713 Felip V la va convetir en un baluard amb dues baterie per poder atacar el port de la ciutat de Barcelona, que es trobava assetjada. Poques referencies han quedat als nostres barris d’aquest passat relacionat amb la pirateria. Tot i que un dels carrers del nostre barri si que ha conservat el nom d’un corsari, Béthencourt, però en aquest cas no era un pirata que preocupes als monarques, al contrari, ja que Béthencourt va treballar per a la corona i en nom seu va conquerir les Canàries, masacrant i evangelitzant a la població autoctona, els guanxes.

dimecres, 17 de novembre de 2010

"Barcelona és bona si la bomba no sona" La cronologia dels fets luctuosos a Sants


AnyEsdeveniment
1848Segrest dels lladres del pou. Un grup de carlistes disfressats com a mossos d'esquadra segresten al Café Baldiri l'alcalde de Sants i alguns dels principals industrials.
1854Sants és l'epicentre del conflicte de les Selfactines. Els obrers amotinats van intentar cremar el Vapor Vell i la España Industrial.
1855Del 2 al 11 de juliol té lloc la primera vaga general a Catalunya

El 2 de juliol Josep Sol i Padrís, director del Vapor Vell i president de l’Institut Industrial de Catalunya es assassinat a trets a la fàbrica de Sants.

Mor en ple conflicte sindical Josep Sol i Padrís, director de l'Espanya Industrial. Domenec Ràmis, un dels propietaris, serà ferit per arma blanca.
1870El 4 d’abril esclata la Revolta de quintes a Sants. Els revoltats fan barricades a carretera i s'enfronten a l'exèrcit. També assalten l'ajuntament per cremar els arxius i maten a Gabriel Carbonell, tinent d'alcalde.
1877De març a agost hi haurà enfrontaments continus a La España Industrial per evitar una rebaixa de salari.
1886El 1 de juliol es troba un cartutx de dinamita recobert de planxes de ferro lligat a un arbre i en direcció a les habitacions del director de la fàbrica.
1887El 14 de desembre esclata un cartutx de dinamita davant de la casa de la familia Santomà, al carrer Vilardell número 60
1891El 2 de maig dos petards exploten a l'Espanya Industrial. Un tercer es trobat al mateix indret sense esclatar.
1893El 29 d'abril esclata un artefacte a la canonada d'aigua de la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Sants.

El 24 de setembre l’anarquista Paulí Pallàs i Latorre, veí del carrer Salou atempta contra el general Arsenio Martínez Campos, Capità General de Catalunya, llançant dues bombes durant una parada militar a la Gran Via.

El 6 d’octubre Paulí Pallàs es executat al Castell de Montjuïc.

El 16 d'octubre la guàrdia troba a la muntanya de Montjuïc dues orsini i altre material explosiu.

El 17 d'octubre de 1893 es detingut un home a Sants. En un registre a una vinya propera es van troben dues bombes i d'altres materials explosius.

El 23 de desembre es troba una cova a Montjuïc on es construïen bombes i es celebraven reunions clandestines.
1901El 7 de maig diverses societats obreres inicien una vaga en solidaritat dels tramviaires, que estan en vaga des del 28 d’abril. A Sants s’assalta la fàbrica de sabons Bonnefoy, a l’actual Rambla de Brasil amb Avinguda Madrid, es crema el mobiliari i la documentació. També es cremen els burots.
1907El 20 de gener, després d'un míting carlista a la plaça de les Arenes, es produeixen disturbis a Hostafrancs.

El 19 d'abril Frances Cambó es tirotejat per un grup de radicals lerrouxistes a Consell de Cent amb carretera quan es dirigia a un míting al Círcol de Sants.
1908El 8 d'agost es executat Juan Rull, el coix de Sants. Confident de la policia Rull es acusat d’organitzar atemptats i denunciar-los per cobrar rescat.
1909Del 26 de juliol al 2 d’agost té lloc la Setmana Tràgica.
1916De juny a agost es produeix una vaga general del tèxtil. Les empreses de la Asociación de Industriales Textiles de Sants-Hospitalet impulsaran la substitució de vaguistes per esquirols. La España Industrial contracta esquirols amb postures antisindicalistes Les tensions entre vaguistes i treballadors seran molt grans.

Alejandro Miró Ferrer, contramestre esquirol de Can Batlló serà agredit.

Els sindicalistes denuncien els actes violents dels esquirols a fàbriques santsenques.

A Balet i Vendrell hi ha una baralla amb armes blanques i de foc
1917Té força virulència la vaga general revolucionària.

El 25 de febrer el cap dels esquirols, Epifani Casas es tirotejat.

El 3 de març Federic Roigé dirigeix un grup d’esquirols que es dedica a intimidar vaguistes. Fereixen de gravetat Joan Bosch
Hi ha protestes a la España Industrial i són ferits 2 esquirols.

El 31 de maig Federic Roigé, qui sembla ser confident de la policia, es assassinat a la porta de la seva casa a Bogatell.

A finals de Juliol es produeixen atemptats contra un contramestre de l’Espanya Industrial i contra el contramestre de Balet i Vendrell, Josep Ollé Oliveras.

El 30 de novembre es produeix un atemptat al carrer Portugalete amb Aguila contra el fabricant Antonio Trinxet. Mor el seu cotxer, Miguel Esquirol.

El 27 de desembre es assassinat al carrer d’Olzinelles Juan Llopis, treballador de la fàbrica Trinxet.
1918Al març s’intenta cremar la España Industrial enmig d'una forta tensió social.
1919Entre febrer i març té lloc la Vaga de la Canadenca.
1921En els enfrontaments que es produeixen entre sindicalistes del Sindicat Únic i els pistolers del Sindicat Lliure moren assassinats el subcap de filatures de La España Industrial, Joan Perramon i l'escrivent Salvador Miralles.

El 17 de març l’'industrial i regidor carlista de l'ajuntament de Barcelona, Salvador Anglada, pateix un atemptat i queda ferit. Dos desconeguts li disparen dos cops a l'encreuament del Paral·lel amb Creu Coberta, on encara no s'ha urbanitzat la plaça d'Espanya. Anglada havia fundat el centre carlista de Sants i havia participat en la creació del Sindicat Lliure i en aquell moment tenia càrrec al Sometent dirigit per Josep Bertran i Musitu. Entre els sospitosos de cometre l'atemptat Ferran Sánchez Rojas, el Negre de Gràcia, i Joan Baptista Acher, el Poeta.

El 3 de maig de 1921 esclata una bomba al carrer Toledo del barri de la Bordeta. En l'explosió moren 4 persones. Les investigacions policials descobreixen que a la botiga de roba on es produeix l'explosió era una tapadera on es fabricaven explosius on treballava el grup de Roser Benavent i Vicenç Sales.
1922Atemptats diversos contra anarcosindicalistes. Els patiran entre d'altres, Simó Piera i Pagès i Joan Peiró.
1923El 10 de març de 1923 els dirigents obrers Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Francesc Comas, el Paronas, van ser assassinats per pistolers de la patronal catalana a la confluència dels carrers de Sant Rafael i de la Cadena. Comas era veí del carrer d’Hartzemburg, a la Bordeta.
1933El dissabte 14 de maig una bomba incendiària esclata a la sala de transformadors de la fàbrica Tints i Aprestos, S. A. Minguell, al carrer Melcior de Palau 36; l’artefacte, que anava carregat amb metralla, va produir una gran explosió a la fàbrica, on es va iniciar un incendi.
1934Un tiroteig entre la policia i un grup d'anarquistes entre el Paral·lel i la Creu Coberta acaba amb la vida de l'anarquista italià Bruno Alpini, nou vianants més van ser ferits.

El 3 d’agost ell propietari de l’empresa, Tints i Aprestos, S.A. Minguell, Joan Minguell Calix, i un obrer, Horacio Llansana Giralt son tirotejats quan es dirigeixen en cotxe a la fàbrica i eren al carrer Ternor Massini amb Miquel Àngel. El propietari morirà.


Octubre 1934. Durant els fets d'octubre Sants i Hostafrancs també viuen moments violents. A plaça Espanya dues furgonetes es tirotejaran per error.
1936El 19 Juliol de 1936 es produeix la sublevació contra la República. Els civils s'enfronten als militars sublevats a la Creu Coberta. es munta una barricada que serà atacada per una unitat del Regiment d'Artilleria de Muntanya.

El 20 Juliol milicians armats cremen l'església de Santa Maria de Sants, Can Santomà, Can Catà, el Círcol de Sants i l'escola dels Maristes. També es veurà afectada l'església de la Mare de Déu dels Dolors, que no era acabada encara.
1937El 3 de maig els militants anarquistes de Sants i Hostafrancs organitzen barricades protegint el barri. Es realitza un assalt al quarter de la Guardia Nacional Republicana i també a Les Arenes.

El 4 maig són desarmats 300 guardes al carrer Lleida. Molts guardes seran detinguts per les forces proletàries a l'interior de l'Espanya Industrial.
1939El 30 d’abril de 1939 el grup d'acció anarquista de Joaquim Pallarés assassina al comissari en cap del districte d'Hospitalet, José León Jimenez, al bar España de la plaça España.
1943El 31 de març són garrotats a la presó Model 12 joves llibertaris dels barris de Sants, Hostafrancs i la Torrassa.
1975El 27 de juny es produeix un atemptat feixista contra el Centre Social de Sants

El 14 de setembre es produeix un atemptat feixista contra el Centre Social de Sants i l'escola bressol Gimbó
1976El 20 d'abril de 1976 esclaten dos artefactes incendiaris a l'edifici de l'Ateneu Batllori, ocupat llavors per Falange Española Tradicionalista. La policia atribueix l'atemptat al GRAPO.
1986El 14 d'octubre a les 22'13 esclata un cotxe bomba a la plaça Espanya, aprop del quarter de Belchite de la Policia Nacional, davant de la sortida del metro de Creu Coberta. L'atemptat, obra de ETA, acaba amb la vida del policía Angel Gonzalez Pozo. Es produeixen 12 ferits més i gran part dels vidres dels edificis propers es trenquen.
1988El 3 de maig dues bombes esclaten a la seu del Banc Central a carretera de Sants. La primera bomba a les 2'05 de la matinada i la segona 15 minuts més tard, quan havia arribat la policia nacional i la guardia civil. L'acció va ser feta per Terra Lliure. Setze persones van resultar ferides.
1993El 29 d'octubre a les 16'42 de la tarda esclata una bomba a l'aparcament de l'hotel Barcelona-Sants de l'estació de tren. L'atemptat no produeix víctimes, però si caos a l'estació. Els tedax intenten desactivar la bomba, però finalment explota abans del previst. L'atemptat es obra de ETA
1994El 7 de febrer de 1994 l'organització ETA assassina al coronel de l'exèrcit Leopoldo García Campo. Aquest es tirotejat a les 14'50 quan entrava a casa seva, al número 106-108 del carrer Tenor Massini.
2000El 10 d'octubre es produeix un atemptat contra el Centre Social de Sants.

El 31 d'octubre tres individus prenen foc a la porta del Centre Social Autogestionat Can Vies.
2001El 3 de març una cèl·lula neonazi intenta atemptar a Cotxeres de Sants, on havia de produir-se un concert antirepressiu. L'artefacte, una olla a pressió, va esclatar abans del previst i van resultar ferits dos dels que la manipulaven. Quatre joves d'ultradreta van ser detinguts, entre els quals Santiago Royuela, fill del lider ultradretà Alberto Royuela.
+info a:

La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo 1884-1909 llibre publicat pel Grupo de Afinidad Quico Rivas.

El procés de Montjuïc, Llibre d'Antoni Dalmau publicat per l'Editorial Base.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Entrevista al programa "Gent del Barri" de Sants 3 Ràdio

Avui he volgut compartir amb vosaltres una entrevista que em van fer al programa "Gent del Barri" de Sant 3 Ràdio, on parlo sobre alguns aspectes de la meva vida, de la història de Sants i de les entitats on participo o he participat: la Burxa, l'Esplai Xiroia i el Cros Popular de Sants.
També trobareu cançons de Rabia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.
Si voleu escoltar l'entrevista podeu entrar en aquest enllaç.
La història del barri amb l’Agus Giralt
Recuperem detalls esborrats, amagats o obligats del vell poble de Sants
A mans d’una de les persones amb més coneixements sobre la història del Sants-montjuïc parlem precisament del barri. Aquest és el jove Agus Giralt, historiador i actualment treballador del Museu d’Història de la Ciutat. Els refugis antiaeris, el barri obrer dels anys 30, els Vapors Vells, el cooperativisme i l’herència associacionista del barri són temes en els quals aprofundim. A més, és també col·laborador de Sants3ràdio i durant molts anys responsable de l’Esplai Xiroia.

Més sobre el barri a Gent del barri.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Cartes d'amor i de dol


L'Aula de Formació Josep Guinovart i Grau presentarà el proper dijous 4 de novembre a les 19h a Cotxeres de Sants un llibre que per a tots aquells als que us agrada la història pot ser interessant, "Cartes d'amor i de dol" d'Encarnació Martorell i Salvador Domènech.

A la presentació, a càrrec de l'advocada Magda Oranich, tractarà el periode de la postguerra espanyola.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Tercer aniversari de l'Associació de Veïns de Joan Güell i rodalies

Aquest proper dissabte 23 d'octubre tindrà lloc als jardins de Can Mantega la tercera festa de l'Associació de Veïns de Joan Güell i rodalies. L'acte, que entre d'altres coses, vol servir per reclamar la reforma dels jardins, comptarà amb una gran quantitat d'activitats pensades per a tots els públics.
10:00 a 11:30 – Activitats infantils a càrrec de UDOLS
11:30 a 12:00 – Taller de Tai-txi
12:00 a 13:00 – Concurs de gossos, fures i conills
13:00 a 13:30 – Desfilada d'animals en adopció
13:35 a 13:50 – Entrega premis del concurs
14:00 a 14:30 – Batucada
14:30 a 16:30 – Botifarrada popular
17:00 a 17:30 – Tabalada i batucada a càrrec dels Guspires de Sants
17:30 a 18:00 – Corre-globus
18:00 a 19:00 – Acte reivindicatiu
19:00 a 20:00 – Taller de defensa personal
Memòria de Sants també participarà d'aquesta festa amb una petita exposició de fotografies i vinyetes sobre el barri de Sants.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Marxa homenatge al Maquis 2010

Per a tots aquells que estigueu interessats en la història contemporanea us passo la següent informació. El proper cap de setmana tindrà lloc a Barcelona la "Marxa d'Homenatge al Maquis" un acte en el que es realitzaran activitats molt diverses: xerrades, passis de documentals i una ruta resegunit algunes de les accions del maquis llibertari a Barcelona. Moltes de les activitats es realitzaran a espais de Sants.

Marxa d'Homenatge als Maquis * Barcelona * 2010

Divendres 1 d'octubre, 20:30
"Goig a Sant Pancraç"Teatre-Musical - Drama històric a càrrec de la companyia El Gall Roig. Un Maqui a punt de morir, explica en primera persona tot el que van viure els maquis. Un relat cru on la màgia del so del acordió diatònic en directe farà tornar a aquells temps a tot el públic. Un història d'històries, on Massana, Sabaté, Caracremada, Faceries i tants d'altres, prendran el protagonisme.
On? Espai Obert - c/ Violant d'Hongria, 71
Dissabte 2 d'octubre, 19:00
"Els oblidats de la memòria històrica"Xerrada a càrrec de Joan Busquets (ex-maqui autor d'"El Senzill. Guerrilla i presó d'un maqui")
On? Ateneu Llibertari de Sants - c/ Maria Victòria, 10
Diumenge 3 d'octubre, 10:00
"L'activitat del maquis llibertari a Barcelona"Ruta històrica per alguns dels escenaris de la lluita guerrillera a Barcelona
On? Plaça del Bonsuccés http://ves.cat/akss
Diumenge 3 d'octubre, 19:00
Passi de documentals sobre Quico Sabaté"Quico Sabaté" (Col·lectiu Penta, 1980)"Els Maquis a Catalunya" Episodi dedicat a Quico Sabaté (J. Serra i Ricard de Vargas, 1989)
On? Ateneu Llibertari de Sants - c/ Maria Victòria, 10
Organitzen:Ateneu Llibertari de Sants http://ateneullibertari.info
Marxa d'Homenatge als Maquis http://sindominio.net/marxa-maquis
Negres Tempestes http://negrestempestes.org

dimecres, 22 de setembre de 2010

Xerrada: El cooperativisme històric

En el marc de la Segona Jornada de les cooperatives a Sants es realitzarà el proper 23 de setembre una xerrada sobre els setanta anys de moviment cooperatista al barri. I del 23 al 25 de setembre també podreu veure l'exposició Memòria Cooperativa "El Somni viscut de la cooperació viscut"

PROGRAMA

23 de setembre, a les 19:30h. Cotxeres de Sants
Xerrada:
El cooperativisme històric. Dels antecedents internacionals fins als nostres barris

Des del 23 fins al 25 de setembre podeu visitar l’exposició:
MEMÒRIA COOPERATIVA: “El somni viscut de la cooperació social”

25 de setembre:

10:00h. Presentació del balanç anual del Projecte Sants Cooperatiu
Mapa conceptual “Què és una cooperativa?”
Portal de les cooperatives a Sants “http://www.sants.coop/

11:00h. Xerrada: Les cooperatives de consum avui

Ponents:
Ferran Berenguer (Ecoconsum)
Esther Vivas (Xarxa de Consum Solidari)

12:00h. Taller obert: Com funciona una cooperativa de consum? Com crear-ne una?
Ponents:
Miquel Vallmitjana (Ecoconsum)

12:00h. Punt de trobada dels grups de consum de Sants i altres barris. Com crear una xarxa d’intercooperació al barri?

14:00h. Presentació del projecte Recuperem La Lleialtat Santsenca. Campanya per aconseguir uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular d’aquest edifici, que originalment va ser una cooperativa obrera de consum. L’explicació anirà acompanyada d’un vermut a càrrec de Mel de Romer.

Mostra de projectes amb taules informatives durant tot el matí

dimarts, 21 de setembre de 2010

Milicies del Foment Republicà de Sants, any 1936


L'any 1936, després de l'alçament feixista, un cop aquest havia estat vençut a Barcelona, moltes entitats de Sants van organitzar les seves propies milicies per anar a lluitar al Front d'Aragó. En aquesta imatge podeu veure les milicies del Foment Republicà de Sants, que era al carrer Cros 5. El lloc on es va fundar ERC.

Si conserveu més imatges relacionades amb la història de Sants les podeu enviar a memoriadesants@gmail.com Amb les imatges que vaig recopilant estic intentant realitzar un petit arxiu digital sobre la història del nostre barri.

divendres, 17 de setembre de 2010

Buscant les arrels

Que la gent i les entitats de Sants es preocupen pel present i pel futur del barri sense oblidar la seva història crec que és una afirmació inqüestionable. Si parem atenció al teixit associatiu actual i a la vida social de Sants podriem trobar exemples ben clars de com els santsencs i les santsenques actuals han tractat de cercar les seves arrels en moltes de les coses que van fer els santsencs que ens van precedir.

Un exemple ben clar, i que em resulta molt proper, és la creació del Cros Popular de Sants l’any 1978 per part de gent que havia participat a l’Ateneu enciclopèdic Sempre Avant i amb la incorpocació posterior de gent del Foment Català d’Ajut i Serveis i de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i La Bordeta, entre els quals hi havia el meu pare, l’Eugeni Giralt.

D’aquesta manera es recuperava el Gran Premi de Sants, que s’havia corregut al barri els anys 1934 i 1935 organitzat per l’Ateneu enciclopèdic Sempre Avant i que s’havia perdut des de la guerra.

Un altre exemple, l’organització de les Jornades cooperatives al barri, que busquen les seves arrels al fort cooperativisme santsenc de principis del segle XX i a jornades similars organitzades per les cooperatives del barri, que es cordinaven al conegut com a Grup de Sants.

Fins i tot lligant iniciatives similars, tot i que no relacionades de forma directa, podriem parlar de la Universitat Lliure de Sants creada per col·lectius i entitats com Negres Tempestes, l’Ateneu Llibertari, l’Espai Obert, Can Vies, Hackekcah, Teatraviesas o el Col·lectiu Gay de Barcelona. Als anys trenta els ateneus de la ciutat, entre els quals l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, es van unir per intentar crear la Universitat Popular.

El darrer exemple, el més recent de tots, la recuperació dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Aquest certamen literari va ser instaurat per Jacint Laporta l’any 1877. El celebre autor santsenc, que llavors només era un jove redactor de l’Eco de Sants, imbuit perl corrent de la Renaixença va pensar que aquesta seria una bona manera de donar continguts culturals a la Festa Major del barri. Aquests Jocs Florals es van celebrar fins al 1923, sota la dictadura de Primo de Rivera, quan van ser prohibits, i van ser recuperats l’any 1933. Però amb la guerra civil la celebració dels Jocs Florals de Sants va desapareixer definitivament. Però aquest any, per iniciativa d’Albert Torres i amb la participació de les federacions de festes majors de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la col·laboració dels comerciants de Sants i Creu Coberta, s’han pogut recuperar

dimarts, 31 d’agost de 2010

La Rambla de Badal


Avui, un cop finalitzat l'estiu, torno al format habitual d'aquest bloc, tot i que vist l'èxit que han tingut els enigmes no descarto anar afegint algun de tant en tant. Abans de res per això em toca resoldre el darrer misteri.

Aquest cop he de dir que teniu tots raó, la llengua que es va popularitzar a Catalunya i a tota Europa a finals dels segle XIX i principis del segle XX va ser l'esperanto, la llengua que Lluís Llàtzer Zamenhof va crear a finals de la dècada de 1870. El nostre barri no va ser alié a aquest éxit i també va ser llengua que molta gent va aprendre. De totes formes aquest enigma també te una segona resposta correcta segurament més dificil de descobrir i que si algu l'haguès dit ja ho podriem considerar com a matrícula d'honor. A principis del segle XX a Sants també es va popularitzar l'Ido, una versió reformada del propi Esperanto. que va neixer l’any 1907. Al carrer Premià número 35 es va instal·lar la Sociedad Idista Española que oferia cursos presencials i també per correspondencia. També algunes cooperatives oferien cursos per aprendre aquesta llengua o conferencies per divulgar-ne l’us, com va fer l’Empar Obrer.

La Rambla Badal

El carrer que avui en dia coneixem com a rambla Badal, i que durant molts anys va ser simplement carrer Badal. El carrer rep aquest nom per la familia Badal, que pel que sembla, eren els antics propietaris del molí de la Bordeta, que era aproximadament a l'encreuament de Badal amb Constitució.
Al segle XV les terres que envoltaven l'espai on ara hi ha el carrer Badal eren de Joan Llull, conseller en cap de Barcelona. Aquest tenia una gran propietat que incloia disset mujades (83240,5 m2) i una torre, la Torre de'n Llull. El terreny va anar passant de mans per herencia entre els membres de la mateixa familia i posteriorment als marquesos de Barberà i de la Manresana fins que al 1829 el va adquirir el ric comerciant Rafael Sabadell. Els germans Badal van ser els seus hereus i succesor d'aquest ric comerciant. I van ser també els que van decidir urbanitzar part de les antigues propietats dels Llull. Per aquest motius van obrir el carrer l'any 1885 fins a les vies del tren. L'any 1914 l'ajuntament de Barcelona va promoure la continuació del carrer fins a la carretera.

El carrer Badal, que es prometia com la rambla de Sants ha sigut un dels carrers més castigats pels succesius projectes urbanistics de la ciutat i un dels espais pels que els veïns han hagut de lluitar més al llarg del temps. La primera ferida en aquest terreny es va fer amb l'arribada del tren a Sants l'any 1855. Una ferida que amb el temps va anar creixent amb la construcció de noves vies i que encara divideix el barri en dos, una ferida que es prodia haver tancat amb el seu soterrament. Amb aquest motiu va neixer la Plataforma pel soterramen de les vies.

Als anys 70 una nova obra va afectar al carrer, la construcció del cinturó de ronda. Aquesta construcció va produir l'eixamplament de Badal, que havia de passar de 30 metres d'amplada a 50. Per aquest motiu molts veïns (uns 800 habitatges), que veien perillar les seves cases, es van unir en una nova lluita que algún dia explicaré més detalladament. Els veïns veien amb estupor com la mateixa via que produia expropiacions a Sants en canvi arribava a Sarrià salvant els obstacles. Per aquest motiu va neixer la Asociación de Badal, Brasil i Adyacentes l'any 1970. Als noranta la lluita es va completar amb la cobeetura del cinturó.

A la foto podeu veure l'antic pont de Badal, un espai molt estret que resultava molt perillós, especialment per als carreters.

diumenge, 15 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 5

Un cop més heu tornat a encertar la resposta. Als finals del segle XIX i principis del XX a Sants, i en general a la societat catalana, l'espiritisme va tenir una gran difussió. A la nostra vila fins i tot es va construir un temple al carrer Sant Joan, l'actual Miquel Àngel. Si en voleu saber més i descobrir la història del curandero de Sants podeu fer clic al següent enllaç.
  • A principis del segle XX es va popularitzar una llengua a Catalunya i a tot Europa. Al nostre fins i tot es barri es va instal·lar una entitat que volia difondre el seu coneixement, i al llarg d'aquests anys van ser moltes les entitats i cooperatives que van fer cursos. Sabeu quina va ser aquesta llengua tan popular a Sants?

divendres, 6 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 4

Aquest cop no heu encertat la resposta, però he de dir que era bastant més dificil.
L'any 1889 l'Ajuntament santsenc va encarregar unes fotografies molt importants. Concretament va demanar unes fotografies dels seus límits municipals per demostrar que no hi havia continuitat urbanística amb Barcelona, és a dir, que els espais construits de Sants i Barcelona quedaven ben separats. D'aquesta manera es volia rebatre un dels arguments dels partidaris de l'agregació de Sants a Barcelona.
  • Cap al 1870 es va edificar un temple a Sants, concretament al carrer Sant Joan (actual Miquel Àngel) que va generar moltes polémiques. Sabeu amb quina creença era relacionat aquest temple?
Avui també he volgut afegir un enllaç al bloc de Recuperem la Lleialtat Santsenca ja que estan fent una feina important per recuperar aquest edifici per al barri i a la vegada una tasca de recuperació de la memòria històrica.

dijous, 5 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 3

Felicitats a tots un cop més, i gràcies per la participació. He rebut respostes pel bloc, pel facebook i fins i tot en persona. I tothom l'ha encertat, el personatge enigmàtic era Rossend Arús, el periodista i dramaturg català que va treballar en coneguts diaris com La Tramontana, el Diari Català, La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. En morir va deixar part del seu llegat per a fins educatius, entre els quals la fundació de la Biblioteca Pública Arús.
  • El 3 de gener de 1889 l'Ajuntament de Sants va encarregar unes importants fotografies del poble. Què volien demostrar amb aquelles fotografies?

Espero les vostres respostes.

I ja us puc anunciar que estic preparant un concurs una mica més complert que vull fer coincidir amb la Festa Major i en el que si puc si que oferiré algun premi.

dimecres, 4 d’agost de 2010

L'enigma de Sants, número 2

Com ja heu encertat els que heu jugat amb el primer enigma la casa del carrer Roses de la que parlava, obra de Modest Feu, és la Casa Gran, també coneguda amb el nom de la Casa del Barco.

Aquest any a la Festa Major de Sants si visiteu el carrer Roses el podreu trobar decorat com una taberna santsenca del segle XVIII i podreu veure imatges diverses de l'antic Sants.



  • La solució al segón enigma és el nom d'un periodista i dramaturg català. Aquest autor ha donat nom a un dels carrers de Sants. Tot i ser maçó, catalanista, republicà i laic el nom d'aquest carrer es va mantenir fins i tot durant el franquisme per desconeixement sobre el personatge. Sabeu qui és?

diumenge, 1 d’agost de 2010

L'enigma, número 1


Arriba l'agost i la feina, enlloc de disminuir creix, ja que dedicaré gran part d'aquest mes a enllestir un llibre sobre la Guerra Civil a Sants que, si tot va bé, hauria de sortir publicat el Sant Jordi proper.
Però Memòria de Sants no fa vacances. Al llarg d'aquest mes plantejaré diversos enigmes per solucionar. Si creieu que sabeu les respostes les podeu escriure com a comentari i a la següent actualització publicaré la solució. De moment no puc oferir cap premi als que encertin la resposta, però espero poder canviar això en breu.
  • El primer Enigma estiuenc de Memòria de Sants està relacionat amb una casa obra de Modest Feu. L'any 1899 el propietari del terreny, Antoni Pi de la Serra va demanar els permisos per edificar aquesta casa al costat de la seva fàbrica. Sabeu de quin edifici estem parlant?

dissabte, 24 de juliol de 2010

Els arbres de la carretera

Les obres que es fan a carretera de Sants per tal de renovar les voreres han fet desapareixer tots els arbres. De fa uns dies que volia comentar aquesta bestiesa que ens ha deixat una carretera sense cap element verd i sense cap ombra, només amb uns forats a terra plens de ciment, però volia trobar la millor forma per tal que una noticia actual encaixes en aquest bloc que basicament està dedicat a la història. Casualment, llegint premsa antiga vaig trobar un article que s'adiu perfectament. Aquest article, que porta per titol "Els arbres de la carretera" va apareixer a un dels diaris publicats als nostres barris, El Ressó, Setmanari independent del Districte VII, concretament al número 44, del 13 de febrer de 1925. També us adjunto un article que parla sobre l'actual tala, escrit per Rafael Casas, on trobareu molta més informació.

Els arbres de la carretera

He vist uns homes que amb unes destrals anaven tallant branquetes dels arbres de la nostra carretera. No; no em proposso criticar-los, ho faria malament, ja que els meus coneixements abricultors són molt escassos, comprenc que en una época determinada de l'any, els arbres deuen esporgar-se per a que, al venir maig treguin nova florida... si no han mort.

Lo que vull criticar està a l'abast de tots els coneixements, tothom davant d'un arbre coneixerà de seguida si és dret o tort, veritat? Doncs d'això volem ocupar-nos. Com que encara no tenim señoras concejalas hom creu que l'encarregat de donar les ordres oportunes per a esporgar els arbres, deu ésser un senyor concejal jurado o concejal a seques, que sap un hom?

Supossem que aquest senyor deu tenir atribucions per a fer el canvi dels arbres que es moren, com també les deu tenir per a substituir els que han rebut una trompada de camió, posso per cas, i els ha torçat amb forma que fins en veurem alguns que els seus brancatges creixen dins un balcó, i m'ha sorprés veure aquells homes com a n'aquests arbres els esporgaven al igual que els altres quan crec que lo més lògic seria arrancar-los i possar-n'hi de nous,

Arbres nous? Ara hi corro.

Mirem les voreres i en cançarem de comptar quadrets buits, arbre que s'ha mort, arbre que no s'ha substituit per un altre, arbre que d'una trompada l'han torçat, arbre que segueix tort i creixent i encara l'esporguen perque creixi més; seguint aquest camí, dintre de pocs anys la Carretera farà goig de debò.

Sans és una barriada mancada de jardins i places d'esbarjo, i una sola via que tenim, la qual no costaria gaire arranjar-la bé, l'hem de veure bruta, mal empedrada i amb els seus arbres raquítics i abandonats a la seva sort.

Quin dia acabarà tanta deixadesa?

Tenim dret a demanar a l'Ajuntament més cura per les coses de Sans, ja que com els altres ciutadans de Barcelona paguem cèdules, impostos sobre els lloguers, contribucions, etc, etc.
Volem doncs un millor tractament.
Un català d'Eivissa.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Ruta: El Poble Sec de la Revolució Social del 1936

El proper 17 de juliol, coincidint amb la Festa Major del Poble Sec, es realitzarà una ruta històrica parlant sobre la Revolució Social al barri. La ruta començarà al carrer Nou de la Rambla 169 a les 19h.

dijous, 1 de juliol de 2010

Un desgavell urbanistic de fa cent anys

Avui he volgut recollir un article integre que parla sobre el Sants de fa més de cent anys. Aquest article va ser escrit per al diari Sans Nou i es va publicar el 15 de setembre de 1901. És molt curiós veure que, si no fos pel català prefabrià que utilitzen per escriure aquest article, el tema ens podria resultar absolutament actual. Quasi cent deu anys després encara seguim pagant els desgavells urbanistics que ens expliquen al diari Sans Nou. I sense afegir res més us deixo amb aquest article:

SANS NOU, 15 de setembre de 1901, número 9

Quatre mots sobre urbanisació

D'uns quants anys á aquesta banda ha crescut bona cosa la població d'aquesta barriada. Ab l'implantació de novas industrias que donan feyna á numerosos trevalladors, y especialment ab b l'establiment d'algunes fábricas, obertas aquí algunas per primer cop y trasladadas altras á Sans desde l'interior de la ciutat ó de localitats vehinas, s'ha sentit la necessitat d'edificar casas per habitcions, y ab la fundada esperansa de colocar regularment lo capital, s'han anant urbanisant carrers avans poch menos que deserts y obrint y edificant novellas vias que extenen lo perímetro urbá considerablement.

Empero, la urbanisació se fá d'una manera poch ficsa en moltas ocasions, principalment per la falta d'un pla general al que's deguin sometre ls propietaris qu'edifican. Carrers hi ha com Olzinellas, per exemple en que haventse aixecat casas en los solars dels seus extrems, resulta que las del un y las del altre están en diferenta rasant, y en lloch de ermetre unas aceras á igual nivell, fan uns alts y baixos que semblan conspirar contra la integritat de las camas dels traseunts.

Lo carrer d'Abadal, destinat a ser una especie de rambla del barri no es prou alt ni prou baix, perque'l pont del carril que'l parteix no li sigui un destorb del trásnsit rodat y un empantano de mal gust; y altres carrers que ara per ara no cal precisar tampoch se veuhen lliures de desventatjas per l'istil de las apuntadas.

La culpa no és pas dels propietaris, sino de l'Ajuntament, y tal vegada dels concejals que hi representan la nostra barriada, a quins sembla que tocava mirar per l'embelliment de Sans y pels interessos dels propietaris.

Aquestos volguent edificar per no tenir improductius sos diners y en vaga sos terrenos, han tingut de construir segons la rasant que bonament los ha semblat, perque no se'ls ha donat oficialment, per mancar un pla general d'urbanisació; y vejam si algún dia haurán de pagar la dessidia de l'Ajuntament, trovant-se obligats per aquest á aixecar o abaixar las aceras de sas casas, ab perill de quedarse ab los portals massa baixos ó de pujar per una escala de ma per entrar á las botigas segons los casos.

Sembla que ja es hora de pensarhi en establir un criteri per la urbanisació, y de péndres á la barriada de Sans en serio bon xich més que fins ara: perque, la veritat sigui dita que'ls concejals del barri vajin á ofici per la festa major a ferse veure, y tot l'any se fassin dir si senyor pels municipals, es cosa que al públich no li fa ni mal ni be, pero que no's recordin de lo que convé als propietaris y als demés vehins, que's tinguin oblidats los interessos generals, y que's préngui al vehinat com á un zero a l'esquerra, son figas d'un altre paner, que diu el ditxo.

dilluns, 21 de juny de 2010

Vaig bé per anar a Sants?

Els nostres barris apareixen a citats a molts proverbis i frases fetes. De vegades, quan entrem en tot aquest món de la paremiologia fins i tot ens podem arribar a sorprendre, ja que molts d’ells en l’actualitat s’han perdut. D’altres en canvi, tot i que potser desconeixem els motius que van generar aquella dita, s’han mantingut i molts de nosaltres encara els hem escoltat de boca de les nostres avies i avis.

Gràcies a la tasca que molts folcloristes i estudiosos de la cultura popular van fer des de finals del segle XIX recuperant i catalogant totes aquestes dites de vegades en podem arribar a coneixer l’origen.

Cal dir també que, d’altres vegades, tot llegint les explicacions que s’han buscat a certes frases fetes podem descobrir històries fantàstiques segurament fruit de la imaginació popular que potser no tenen gaire a veure amb l’autentica explicació de la frase. Però personalment crec que, en qualsevol cas, val la pena coneixer aquestes històries que són les que els antics santsencs i santsenques s’explicaven.

Joan Amades, el folclorista més conegut a casa nostra, va recollir al llarg de la seva vida centenars de provervis, refranys i dites, algunes de les quals relacionades amb els nostres barris, com Esguerrats cap a Sants, Sants és Andorra, A Sants pobres, marxants i esgarrapacristos, Sembla la geganta de Sants o Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants, de les quals ja he parlat en alguna ocasió, o d’altres, de les quals ja en parlaré més endavant com son Ja som a Sants, Sembla el tísic de Sants o Sembla el billar de Sants.

Una d’aquestes frases fetes relacionades amb el nostre barri, segurament de les més conegudes, és Vaig bé per anar a Sants? Una formula que es fa servir quan es vol expressar que se segueix un camí errat. Amades va recollir el suposat origen d’aquesta història a una entrevista que va realitzar a La Matarranya, una captaire i recollidora de papers que vivia a Sants l’any 1917.

Segons la història recollida pel folclorista, en una ocasió, quan Sants encara era un petit poble quasi desconegut de les rodalies de Barcelona, un ric senyor que sortia de la ciutat pel Portal de Sant Antoni vestit de vint-i-un botons va aturar a un obrer que anava vestit humilment. El ric es va adreçar a l’obrer preguntant-li: Vaig bé per anar a Sants? i l’obrer li va respondre: Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc!

dilluns, 14 de juny de 2010

"Sembla la geganta de Sants"

Avui he volgut recuperar una frase feta que recollia Joan Amades a un dels molts llibrets que va publicar, Refranyer Barceloní, però que actualment s'ha perdut totalment, Semblar la geganta de Sants. Aquesta frase feta, que es feia servir per indicar la gran alçada d'una dona, escoltada avui en dia, potser seria fàcil relacionar-la amb els gegants, aquests coneguts personatges de la nostra cultura popular. Però pel que sembla aquesta frase feia referència a una santsenca de carn i ossos.

Segons recull Amades la frase al·ludeix a la minyona d'una família de semigegants que vivien a Sants i que es dedicaven al comerç de latrines. I justament per aquest motiu la mateixa família també va donar origen a una altra frase feta: Més ben plantat que el merdissaire.

Pel que fa a les gegantes de cartró a Sants en tenim dues, la Maria, construïda l'any 1946 per acompanyar les processons de Corpus de Santa Maria de Sants juntament amb el Bartomeu, i la Xinxa, la treballadora del tèxtil que acompanya el Xava, tots dos gegants construïts l'any 1986 pel Col·lectiu d'Artistes de Sants.

dimarts, 8 de juny de 2010

Carrer Béthencourt


Avui vull parlar sobre l'origen del nom d'un petit carrer de Sants, el carrer Béthencourt, un carrer que va Santa Caterina a Vallespir.

Aquest és un dels exemples peculiars de la toponimia santsenca, ja que és un nom que res te a veure amb l’història de Sants (ni tan sols amb la de Catalunya). Un carrer que ens recorda un personatge que segons crec no es mereix aquest honor.

Jean de Bethencour fou un noble i corsari d’origen Normand que va conquerir les illes Canàries per al regne de Castellà. Recordem que la progressiva conquesta i colonització de l’illa va supossar el genocidi de la població autoctona, els guanches. Després de la conquesta i evangelització, de la minça població que va sobreviure, molts dels habitants de la illa, així com molts moriscos foren batejats amb el nom del corsari, de manera que encara avui és un cognom habitual a Canàries. Enric III de Castella li atorgà el títol de rei de Canàries i senyor de Lanzarote

Però tornant al carrer cal comentar que curiosament, abans aquest era conegut amb el nom de Canàries. Tot i que popularment tothom el coneixia com el carrer dels Safareigs, ja que era un dels espai on es trobaven els safareigs del barri.

dijous, 27 de maig de 2010

Campanya per recuperar la Lleialtat Santsenca



Avui he volgut comunicar-vos una de les darreres iniciatives que han sorgit al barri, la campanya per recuperar l'edifici de la Lleialtat Santsenca, una de les cooperatives de consum històriques de Sants. Us adjunto el manifest que s'ha elaborat.
Trobareu més informació sobre la campanya i sobre com, si sou d'alguna entitat del barri, us podeu afegir a aquest manifest a la web:
RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA
Manifest inicial per un nou equipament autogestionat al barri
Per uns usos veïnals, cooperatius i de cultura popular



NECESSITEM ESPAIS PER A LES ENTITATS DEL BARRI!

A Sants, les entitats que dinamitzem el teixit social del barri ens trobem amb un
problema endèmic pel que fa a la qüestió dels espais. Tant per a seus socials pròpies,
com per a realitzar activitats quotidianes, les associacions de veïns i veïnes, els grups de
cultura popular, els ateneus, els esplais, els grups de joves, les cooperatives de consum,
etc, sovint ens trobem en precari a causa dels preus del mercat immobiliari i pel poc
recolzament rebut des de l’Administració. Aquestes mancances han estat pal·liades –fins
ara- amb grans esforços associatius fets per cada entitat, però pensem que avui ha
arribat l’hora de sumar forces i disposar, junts, d’un gran equipament col·lectiu per a
les entitats de Sants. Un projecte necessari per a les entitats i necessari pel barri, que
requereix d’estructures estables on cohesionar els llaços socials a nivell local.

RECUPEREM LA LLEIALTAT SANTSENCA!

Un dels edificis emblemàtics del barri, l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat
Santsenca del carrer Olzinelles, és buida, és de propietat municipal, està catalogada
com a equipament i està protegida. És, per aquestes característiques, una oportunitat
per a fer-hi l’equipament que necessitem. La pròpia història de l’edifici, aixecat als anys
20 pel veïnat treballador del barri per a realitzar-hi una cooperativa de consum, justifica
plenament els usos socials i autogestionats que proposem. Volem recuperar la
memòria cooperativa del nostre barri impulsant projectes actuals de vida cooperativa,
volem que el llegat històric de Sants tingui projecció per als dies d’avui. Volem
realitzar, a l’antiga Lleialtat Santsenca, un nou centre de recursos veïnals,
cooperatius i de cultura popular.

ENTRE TOTES I TOTS, GUANYAREM LA LLEIALTAT!

Ens aquests darrers mesos, a instància de diferents entitats, s’ha constituït al barri un
Grup de Treball per engegar un procés col·lectiu de reivindicació de l’espai, així com
un motor per a generar propostes per a la futura gestió de l’equipament. Poc a poc, hem
anat definint els usos que requerim, el model de gestió que desitgem, així com les
propostes arquitectòniques de rehabilitació que possibilitin tornar a donar vida a l’antiga
cooperativa, i que aquesta vida sigui útil i gestionada directament per les entitats i
pel barri. Ara proposem donar a conéixer aquest procés, ampliar la participació a les
entitats i persones interessades en el projecte, i iniciar el camí per a guanyar un nou
somni per als barris de Sants. Tal i com ens ensenya el passat (Cotxeres, Vapor Vell,
l’Espanya Industrial), cal que tot el veïnat s’impliqui amb aquesta nova aposta
col·lectiva. Doncs entre totes i tots, guanyarem la Lleialtat.
L’Entitat sotasignant recolza la campanya “Recuperem La Lleialtat Santsenca”: