Que els gitanos són un col·lectiu fonamental per entendre el nostres pobles i barris tal com són ara, potser pocs ho dubtarien. Però tot i això sobta constatar que la seva història, com en general passa amb la seva presència, ha estat ignorada o menystinguda al llarg del temps, ha caigut en estereotips i ha alternat períodes de persecució amb d’altres de suposada tolerància. I aquest buit fa difícil entendre com són i com han estat, realment, els nostres barris i viles.
Originari de l’Índia, el poble romaní va anar recorrent Europa durant tota l’edat mitjana, obligats a esdevenir nòmades per les persecucions i les expulsions, més que no pas per la pròpia tradició. A Catalunya es té constatada la seva presència des de l’any 1425 quan, amb un salconduit, el rei Alfons IV hi va permetre la presència de Johan d’Egipte Menor i els seus acompanyants. El nom d’aquesta regió permet descobrir l’origen de la manera amb què actualment es coneix el poble romaní en català i en castellà, ja que es creia, erròniament, que aquest poble era originari d’Egipte. Del nom d’aquest país van derivar l’adjectiu egipcià i l’actual gitano.
Des d’aquell moment van viure diversos períodes amb moments de persecucions més o menys intenses i intents d’expulsió o assimilació continuada. Però tot i això el poble gitano va poder arribar fins als temps moderns.
Als nostres barris, per explicar la història dels nuclis de població cal remuntar-se als darrers anys del segle XIX, amb la creació del Mercat d’Hostafrancs (1888), de l’Escorxador de la Vinyeta, (1891) i de la plaça de les Arenes, (1900). Molta gent d’ètnia gitana es va instal·lar als voltants de la plaça del Sol, actual plaça Hereni, atrets al barri pel treball amb l’abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.
Amb el temps, la d’Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori. Des de llavors, la història del barri s’ha desenvolupat en paral·lel a la història dels gitanos, que han representat un alt percentatge de la població hostafranquina i que han participat activament de les tradicions del barri, com van ser les celebracions dels Tres Tombs a inicis del segle XX.
Al final del segle XIX i principis del XX, aquesta presència als nostres barris es va veure fossilitzada amb una frase feta local, actualment poc coneguda, que deia, amb un to gens políticament correcte, tot s’ha de dir: “Per pinxos, la Bordeta; per gitanos, Hostafrancs i per noies maques, a Sants”