divendres, 29 de setembre del 2017

Ellos

La meva mare i el meu avi va arribar a Catalunya el mes de març de l’any 1963. Venien de Fuente Palmera, un poble de Còrdova. Bé, de fet ells no vivien ni tan sols al poble. No tenien terres, eren jornalers. Llavors, i encara ara, la gran part de les terres del camp andalús eren dels señoritos que vivien a les capitals o bé a Madrid. 

Va marxar deixant mare i germans per ajudar a son pare amb les tasques que llavors, i en molts casos encara ara, no feien els homes. Van venir en una furgoneta, una DKW ,que sortia cada setmana buidant el poble per portar a tots aquells que fugien de la misèria a la que els condemnaven els terratinents andalusos. 

La meva mare, que fins llavors havia tingut com a mitjans de comunicació el caminar a peu, la bicicleta o la somera, i no havia arribat gaire més enllà de Écija, va fer més de mil quilòmetres dins una furgoneta atrotinada. Va estar vomitant de Còrdova a València on va descobrir el mar sense gaire temps per a la poesia.

Ja a Barcelona van passar la primera nit a Sant Andreu, a uns hotelets que li van recomanar al meu avi i que van resultar ser una mena de meuble. En res es van activar les solidaritats entre la gent del poble i es van instal·lar a casa d’uns veïns. El meu avi va trobar feina de peó a l’obra i la meva mare a la Fabra i Coats. 

Per a tots els migrants com ells no va ser fàcil l’arribada. Els va rebre la Barcelona de Porcioles. Una ciutat que creixia sense projecte i sense mesura per encabir més i més gent amb l’únic objectiu d’omplir les butxaques dels promotors immobiliaris afins al règim. Era la Barcelona que va permetre a la família Sanahuja edificar el Turó de la Peira amb ciment aluminós, la Barcelona que va permetre a Samaranch projectar la Ciutat Meridiana a plena serra de Collserola, en una zona que s’havia desestimat fins i tot per a la construcció d’un cementiri, la Barcelona que va tallar barris com Sants per edificar una ronda, que només es podia cobrir o desviar als barris de sobre la Diagonal, la Barcelona de les casetes de paper del Verdum.

Una ciutat sense nom on el seu veïnat va haver d’omplir els enormes deserts que deixava l’administració. A Roquetes els veïns i veïnes, després de dures setmanes de treball, dedicaven els diumenges a urbanitzar el barri edificant-se les clavegueres que ningú havia projectat. Això és el que els va reservar Espanya, tant a la seva terra com a la nostra, la misèria i l’oblit. Ells van ser Los Nadie de Galeano,  

(...) 
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos 
(...)

Van ser ells els que es van construir la seva ciutat i el seu futur amb les seves mans. On era Espanya quan els nens de les Roquetes arrossegaven les peces de les clavegueres muntanya amunt? On era Espanya quan els pisos del Turó de la Peira van començar a caure?

Nens de les Roquetes treballant en la urbanització del barri. Arxiu Històric de les Roquetes-Nou Barris

Després de lluitar i de fer-se un país amb les seves mans fa mal escoltar com alguns dels fills dels andalusos que es van quedar, qui sap si els nostres oncles o cosins, encoratgen a la Guàrdia Civil al crit de A por ellos! a reprimir les nostres llibertats. Ens han expulsat del nosaltres i ens han convertit en un ellos  amb veda lliure a l’odi. 

Avui ma mare fa sonar la cassola cada nit amb orgull, però no són cops d’odi, és sols dignitat.

dimecres, 6 de setembre del 2017

Presentació de Episodis del Moviment Obrer als Països Catalans

En els darrers mesos no he pogut publicar gaire, i no és pas per manca de coses per explicar-vos, al contrari, al llarg del 2017 han vist la llum tants projectes que no m'han quedat les estones que necessito per endreçar quatre idees i plasmar-les al bloc.

Crec que no us he pogut parlar com caldria d'alguns grans projectes que haurien merescut més línies a aquest bloc, com Can Batlló Històric, una autèntica superproducció dins del recinte de l'antiga fàbrica que no només ha servit per explicar i reviure una part de la història de la Bordeta, sinó que també ha servit per tal que un grapat de persones magnífiques hagin teixit complicitats. I tot plegat amb un objectiu de fons aconseguir que espais com la masia de Can Bruixa es puguin reconvertir en un Centre d'Interpretació Històrica de Can Batlló i dels nostres barris.

Tampoc us he pogut parlar de la recuperació per al barri de la Lleialtat Santsenca, una antiga cooperativa que després de gairebé una dècada de lluita les veïnes i els veïns de Sants han tret del seu ostracisme per tornar-lo a la gent. Un episodi que serà històric i que tinc la sort d'estar vivint en primera persona.

I entre mig de tot plegat un projecte en el que feia ja uns mesos que vaig estar treballant i que ara ha vist la llum, Episodis del moviment obrer als Països Catalans, una obra col·lectiva publicada per Edicions del 1979, que analitza episodis clau de la història de l'obrerisme als Països Catalans. Un projecte impulsat pel també santsenc, historiador i company Marc Santasusana en la qual he pogut parlar sobre la vaga de 1855, amb una especial atenció al context santsenc.

Divendres 8 a les 19:30h presentem el llibre al Casal Independentista d'Hostafrancs, al número 20 del carrer de l'Elisi.


dimarts, 5 de setembre del 2017

Cronologia de Can Batlló


AnyEsdeveniment
1825Arribaven a Barcelona, provinents d’Olot, quatre dels set germans Batlló: Domènec, Joan, Jacint i Feliu.
1870Els germans Batlló tanquen les fàbriques que tenien per obrir una de nova al terme municipal de les Corts de Sarrià.
1876Joan Batlló abandona l’empresa dels seus germans.
1878"Joan Batlló compra uns terrenys a la Bordeta a l’advocat Fèlix Vives i Amat, on hi havia la finca de Can Mangala, a tocar amb el Canal de la Infanta.

L’enginyer Juan Antonio Molinero signa el projecte de construcció de la fàbrica de Can Batlló."
1880Can Batlló entra en funcionament.
1883S’inclou el departament d’estampació a la fàbrica de Can Batlló. Fins aleshores s’elaboraven i blanquejaven filats i teixits de cotó.
1888"Can Batlló obté la medalla de plata de Perfección y Baratura de Géneros Blancos a l’Exposició Universal.

Can Batlló comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors."
1889Tancament de la fàbrica Batlló i Batlló, la futura Escola Industrial.
1892Mor Joan Batlló i els seus nebots Romà i Domènec es fan càrrec de la fàbrica.
1908Reconversió de la fàbrica Batlló i Batlló en Escola Industrial
1912S’inaugura la línia del ferrocarril Barcelona-Martorell, amb inici del recorregut a l’estació de Magòria.
1926Can Batlló es constitueix en societat anònima sota la denominació Sobrinos de Juan Batlló SA.
1936Constitució d’un comité obrer a Can Batlló. Policarp Prats, peó de Can Batlló, serà escollit director de la fàbrica.
1937La fàbrica d’aprestos químics, Hermanos Cascante, a tocar de Can Batlló es reconvertida en la fàbrica F2 d’armament.
1939La familia Batlló recupera la propietat de Can Batlló.
1943Julio Muñoz Ramonet compra Can Batlló per 28 milions de pessetes i l’incorpora al grup tèxtil Unión Textil Industrial. (UNITESA)
1945Per decret es crea la parròquia de Sant Medir que, sense espai de culte, compartirà espai amb la parròquia de Sant Isidre a Santa Eulàlia
1948S’habiliten uns baixos cedits per la família Planas-Pahissa al número 52 del carrer de la Constitució per fer la funció de parròquia provisional.
1953S’amplia el recinte de Can Batlló.
1957Comencen les obres de la nova Parròquia i d’un conjunt d'edificis per a habitatges socials mitjançant una cooperativa impulsada per la mateixa parròquia.
1960Inauguració de la nova parròquia de Sant Medir, obra de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol

11 de Març Una inspecció fiscal a Can Batlló detecta que, tot i que la fàbrica té permís per tenir 71 motors de 1207 cavalls de potència hi tenen instal·lats 1855 motors de 6322 cavalls. L’empresa tindrà una multa de 2 milions de pessetes."
1964Inici del procés de partició del recinte de Can Batlló en gairebé set-cents locals pel tancament de la producció tèxtil.
1971Es funda el Centre Social de Sants.
1973El Centre Social de Sants inaugura l’Exposició “Cop d’Ull a Sants”, on es donava a conèixer la situació en què es trobava el Districte i les reivindicacions plantejades per l’entitat, entre elles Can Batlló.
1974L’estació de mercaderies de la Magòria queda en desús.
1976UNITESA, propietaria de Can Batlló fa fallida. Accedeix a la propietat Immobiliària Vernet.

Els grans magatzems El Águila, societat anònima participada per Muñoz Ramonet entra en fallida.
1978Immobiliària Vernet ven Can Batlló a Immobiliària Carvill per trenta milions de pessetes. Immobiliària Carvill torna a vendre el recinte a Immobiliària Lles. Totes tres immobiliàries són de Muñoz Ramonet.
1984Inauguració del camp de futbol de la Magòria.
1986S’esfondra la Compañia Internacional de Seguros, deixant un forat financer de tres mil milions de pessetes.

Julio Muñoz fuig a Suïssa.
19905 de gener. Incendi a la nau central de Can Batlló.
1991Mor Muñoz Ramonet. Can Batlló és heretat per les filles, Grupo Gaudir.
1995Construcció de la plaça de la Pelleria
1997Inauguració de l’estació soterrada dels FGC de la Magòria-La Campana.

Es crea la Comissió de veïns de Can Batlló.
1999Constitució de l’Associació d’Industrials de Can Batlló.
200217 d’abril. Manifestació de l’Associació d’Industrials de Can Batlló davant el Parlament de Catalunya.
2003Es publica el llibre Muñoz-Ramonet, societat il·limitada davan el Parlament de Catalunya, de Xavier Muñoz (Edicions 62)
20053, 4 i 5 de juny. Tancada a l’església de Sant Medir. “Salvem Sants tots els dies, Can Batlló, l’estació i les vies.
2006Inauguració del casal Cívic a l’antiga estació de la Magòria.
200917 de març. A la Comissió de Seguiment, repte del veïnat als polítics fixant la data de l’1 de juny de 2011 per entrar al recinte de Can Batlló. Reactivació de la plataforma Can Batlló és per al Barri.

17 d’abril. Inauguració del nou Bar Batlló, al carrer dels Motors de la Zona Franca.
2010Inici del compte enrere en el marc de la campanya. Tic-tac, Can Batlló.
201111 de juny. Ocupació veïnal de Can Batlló. Es recupera el Bloc Onze.
201211 de juny. Inauguració de la Biblioteca Popular Josep Pons.
Setembre. Entra en funcionament el bar del Bloc Onze.

El carrer 11 de juny de 2011 s’incorpora a la Festa Major de la Bordeta.
2013Enderroc simbòlic del mur que separava la plaça de la Pelleria del recinte de Can Batlló.

11 de juny. Inauguració de la grada i l’espai de trobada."
2018A l’octubre s’inaugura la Borda, el primer edifici de cohabitatge construït a la ciutat.
201919 de març. Es signa un conveni de cessió d’espai de les naus de Can Batlló per 50 anys.

Per saber-ne més: 

DDAA. Inventari de Can Batlló.  n 2 Riera de Magòria, 2014