divendres, 30 d’octubre del 2015

Troballes romanes a Sants

La romanització del pla de Barcelona es va iniciar a finals del segle III aC, uns 200 anys abans de la fundació de Barcino. De molt antic el territori que avui conforma el nostre districte, i en especial la muntanya de Montjuïc, que garantia una major seguretat i la vigilancia de l'entorn, era habitat per poblacions iberes (anomenats laietans al pla de Barcelona) que gaudien dels recursos de la Marina de Sants: caça, pesca i recol·lecció; així com l'existencia d'un port natural i la llera navegable del Llobregat facilitaven el comerç amb la Mediterranea, la prova és l'aparició de ceràmiques gregues, africanes o eivissenques en les diverses troballes que s'han fet.

De fet aquesta presencia ibera als nostres barris ens queda constatada fins i tot en els toponímia, com ens descriu Antoni Jaquemot en aquest petit article.

Mogoria, és la Magòria actual que dóna nom a una estació dels FFGG a la Gran Via. Era, o és, el nom d’una riera que procedia de Sarrià, passava entre Sants i Hostafrancs, arribava a la Gran Via i anava a parar a la Riera Blanca a l’alçada de la plaça Cerdà.El fet és que el nom no és d’una riera sinó d’una muntanya. El nom de “mogo” és del substrat aparentat amb “muga”, en castellà “mogote” i en basc “mogoki”. És el nostre Montgó (amb una “n” afegida) de l’Empordà i de Dénia. Aleshores de quina muntanya es tracta?. Pot ser d’un dels turons que envolta Barcelona. El que està més al sud del Monteroles, entre la Via Augusta, Ronda General Mitre i carrer Muntaner. També el mateix Montjuïc: Mogorrot, després Morrot. Coromines indica que l’antic nom hauria de ser *“mogauria”, això vol dir que conté dos noms: mogo + aur. “Aur” és un nom ibèric que es repeteix en toponímia: Valldoreix (Valle Auresis), Sta. Eulàlia de Ronsana (aurensana). ‘Aur’ vol dir en basc actual “mare”, “parir” o “nen”. És, doncs, nom de “dona” o “mare”. Valldoreix seria equivalent a Valldonzella que també el trobem en la nostra toponímia. El topònim estaria dedicat a una deessa: “La muntanya de la Deessa”. En el lèxic ibèric trobem a Sagunt, l’antiga Arse, ‘bokon’ nom d’una muntanya i a Llíria ‘bokokakubitebakis’ o sigui: “Mogo Kaku bide bagis”: Muntanya de Kaku (un santuari) camí contempla” (busca el camí de la Muntanya de Kaku).Magòria es pensava que estava situada a l’alçada de la Travessera on està ara la Comissaria dels Mossos. En el nomenclàtor dels carrers hi figura en la confluència de l’avinguda de Sarrià i la Diagonal.

Amb l'arribada dels romans aquests també van tornar a ocupar el peu de la muntanya, on han aparegut viles, pel que es veu principalment dedicades a l'exportació del conegut vi de la laietana. També van ser molt importants les pedreres de Montjuïc, un ús que es va perllongar fins al sXX.

La fundació de Barcino va significar també la creació d'una important xarxa viaria per garantir el control polític i militar del territori i per facilitar el comerç. August va fer construir un ramal costaner de la Via Augusta, que passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino cap a Sants i Ad Fines (Martorell). Tot i que els traçats no estan clars del tot, les vies romanes van seguir, en gran part, funcionant al llarg de l'edat mitjana i moderna, i de fet molts dels nostres carrers actuals coincidirien en part amb aquestes. La Via Augusta sortia de Barcino per l'actual carrer del Call, travessant Sant Pau del Camp i l'Avinguda Mistral fins al Coll dels Inforcats (l'actual plaça Espanya). Des d'aquest punt sortien dos camins, un marítim per Santa Eulàlia de Provençana, cap al port conegut com Les Sorres i el que posteriorment va ser el Cami Ral, per Sants, Hospitalet, Esplugues i Sant Just Desvern es dirigia a Sant Feliu de Llobregat. Aquest, després de passar per Sants es fussionava a Collblanc amb la Via Francisca (Travesera de les Corts).

A banda de les troballes a la Marina, les altres troballes d'época romana que s'han fet a Sants es poden considerar aïllades. Cal destacar una estatua colosal de més de dos metres d'alçada de Priap, déu de la fecunditat, trobada l'any 1848 a la Creu Coberta. L'escultura que es troba al Museu d'Arqueologia de Catalunya no és gaire coneguda segurament per un motiu alié a la l'importancia de la seva troballa. L'escultura de Priap, com he dit, deu de la fecunditat, el representa en plena erecció, com era habitual, i per aquest motiu va estar molts anys al magatzem del museu. (Noticia de la Vanguardia)

Príapo

Fotografia de l'usuari de Flickr: mmarftrejo

Algunes de les altres troballes destacades són la necrópolis que la'any 1959 es va trobar a Travessera de les Corts entre Joan Güell i Galileu, que podrien indicar un antic poblament, d'entre el segle I al III dC a l'espai on posteriorment hi va haver la masia de Sol de Baix. Una altra necrópolis, en aquest cas del segle IV al V dC, va apareixer l'any 1970 al carrer Begur, però en aquest cas no es va poder relacionar amb cap vila.

Una història molt diferent tenen les anomenades "Columnes de Sants" que van ser trobades l'any 1957 al jardí de la casa de Francesc Carreras Candí a la carretera de Sants 363. En realitat aquestes columnes, que formaven part d'un portal grecoromà pagà, no eren al seu emplaçament original, havien arribat alla per una serie de casualitats i en realitat segueixen sent un misteri.

Enllaços recomanats:

Museu Arqueològic de Catalunya

Reconstrucció de Barcino en 3D

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Una oportunitat a Can Bruixa

Aquest mes estava preparant un article en que, entre d’altres coses, parlava sobre: destrucció del patrimoni, especulació, corrupció i gentrificació. Uns conceptes que per desgracia han anat molt sovint de la ma i que han sigut massa habituals en la història i en la vida quotidiana santsenca. Però amb l’article encara a mig fer una noticia em va sorprendre positivament, el Districte de Sants-Montjuïc recuperarà la masia de Can Bruixa. Vaig decidir que ja que des d’aquest espai he criticat moltes vegades les polítiques que han menystingut o han permès la destrucció del patrimoni, ara és de justícia reconèixer una decisió que permetrà en un futur mantenir referents físics per a la memòria històrica del barri. 

Ara fa uns mesos, enmig dels enderrocs dels blocs afectats de Can Batlló, patíem pel possible aterrament de Can Bruixa, la darrera masia de la Bordeta, un edifici que havia desaparegut del plànol del cadastre, on només es podia llegir “Suelo sin edificar”. Les peticions dels veïns i la admirable persistència de la Plataforma de Can Batlló van servir per tal que l’anterior equip de govern aturés l’enderroc, un fet que semblava imminent. 

Can Bruixa

Just en aquell moment unes quantes persones afortunades vàrem poder entrar entrar dins de Can Bruixa. Amagada dels ulls del veïnat pel complex industrial de Can Batlló s’havia conservat en força bon estat. Una masia que és una autèntica supervivent del patrimoni santsenc, una resilient que va seguir creixent i donant els seus fruits en una esquerda del Sants industrial.

Un edifici abandonat on feia molts anys que la vida havia quedat congelada. Tot s'havia mantingut tal com els darrers habitants ho havien deixat: mobiliari, llibres, factures de compra i venta de productes i fins i tot arreus per treballar la terra i per fer servir amb el bestiar. Bé, no soc precís del tot, ja que malauradament  algunes persones van entrar en aquest espai abans que nosaltres buscant coure i d’altres elements metàl·lics, l’or d’aquests temps de crisis, i elements tan representatius com una cuina econòmica van ser fets malbé. Però bé, tot i tenir alguna paret foradada, com si d’arrugues es tractés, Can Bruixa encara mantenia gran part de l’esplendor que de segur va tindre en d’altres èpoques.

Interior de Can Bruixa
Segur que la recuperació trigarà en arribar ja que cal esperar la modificació del PGM, i aquests temes burocràtics sempre van per llarg, però de moment la noticia de que Can Bruixa segueix en peu ja és positiva per tots els que estimem el patrimoni. Tan de bo en un futur aquesta masia que va ser un rebost per la ciutat esdevingui un nou espai pels projectes que els veïns estan conreant a La Bordeta.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Activitats per al mes d'octubre de 2015

La història dels noms dels carrers de Sants en una xerrada a Cotxeres

El més d'octubre comença amb activitats diverses.

Avui comparteixo amb vosaltres dues conferències de Josep María Villarúbia Estrany, un historiador que porta molts anys investigant i divulgant la història de Sants.

"Carrers de Sants, Hostafrancs i La Bordeta"

16 d'octubre de 2015 a la Biblioteca del Vapor Vell, al passatge del Vapor Vell, a les 19h.

"Veritats i mentides de l'onze de setembre"

19 d'octubre a l'Associació de Veïns del Triangle de Sants, al carrer de Salou 27 a les 18h.




dijous, 8 d’octubre del 2015

Passejada pels escenaris del maquis urbà

El 10 d'octubre, dins de la Marxa Homenatge al Maquis, el Col·lectiu Negres Tempestes organitza una passejada històrica pels escenaris més significatius de la lluita del maquis urbà a Barcelona.

Si voleu participar la ruta començarà a les 17h a Arc de Triomf.


dissabte, 3 d’octubre del 2015

Solució a l'enigma 18



-El personatge de la setmana passada era Julian Arcas Sánchez, el Tigre de Sarrià
-Va ser futbolista i un dels mites de l'afecció de l'Espanyol. 
-Regentava un estanc al carrer de Galileu.
-Seguia recordant el seu passat amb les capses de mistos que portaven la seva imatge.

I amb la solució de l'enigma 18 acabo, per ara; amb els enigmes. 

divendres, 2 d’octubre del 2015

Inauguració del Centre de Documentació dels Moviments Socials

Dissabte 3 d'octubre una gran noticia, s'inaugura el nou espai del Centre de Documentació dels Moviments Socials a Can Batlló.