dilluns, 30 de maig del 2011

Bibliografia sobre Sants

Sovint després d'alguns dels articles he rebut preguntes per part de molta gent interessada en coneixer llibres que parlin sobre els temes que tracto. Per aquest motiu m'he decidit a realitzar una bibliografia sobre Sants, Hostafrancs i La Bordeta, en la que he fet figurar alguns dels llibres que he utilitzat en els meus articles i alguns altres que he trobat referenciats i he cregut que poden ser interessants.

Llibres i revistes sobre la Història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta

ARAÑÓ, Laia i CAPDEVILA, Laia, Topografia de la destrucció. Els bombardejos durant la Guerra Civil (1936-1939), Ajuntament de Barcelona

CARRERAS, C. (1980): Sants: Anàlisi del procés de producció de l'espai urbà de Barcelona. Barcelona: Serpa

CARRERAS I VERDAGUER, Carles (1978): L'estructura de la propietat, agent bàsic en la producció de l'espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-oest de Barcelona. Universitat de Barcelona.

DALMAU TORVÀ, Marc i  MIRÍ ACEDO, Ivan, Les cooperatives obreres de Sants, Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). La Ciutat Invisible, 2010

DDAA. Els vapors a Sants. Quaderns de l'Arxiu, Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1997

DDAA. El cost d'un vapor, El vapor vell. Arxiu Històric de Sants, 1988.

DDAA. Inventari de Can Batlló.  n 2 Riera de Magòria, 2014

DDAA. Gent i fets del barri d'Hostafrancs. Edigesa, 1992

ENRECH MOLINA, Carles (2004): Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Ajuntament de Barcelona

ENRECH MOLINA Carles, Indústria i ofici : conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923)

FABRE, J, HUERTAS, JM. (1976): Tots els barris de Barcelona. Vol 1. Barcelona: Edicions 62

FABRE, J. HUERTAS, JM.  La penúltima mort de "La España Industrial", un assaig d'història oral. Dossier dins el número 34 de l'Avenç, gener de 1981

GIRALT ANALES, Agustí (2012). Del somni al Silenci. República i Guerra Civil,  n 1 Riera de Magòria.

GUTIERREZ, Maria Lluïsa (1996): Mecanismes d'innovació a la indústria de les panes a Catalunya. Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica, Alcoi.

GRUP DE RECERCA HISTÒRIA DE SANTS. Les escoles fins al 1939 a Sants, Hostafrancs i la Bordeta: llums i foscors, n 3 Riera de Magòria 2015

HUERTAS CLAVERIA, Josep M. Huertas Claveria i els barris de Barcelona, Quaderns de Carrer.

MARTÍ GÓMEZ, Josep i MARCÈ I FORT, Josep. Centre Social de Sants, una experiència associativa. Liberduplex, 1996.

MORAL BARRIO, Joan J. Maristes 1907-2007, cent anys a Sants. Germans Maristes Catalunya

LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier. El modernisme perdut: Sants i Les Corts. Editorial Base, 2017.

OLIVER i MIRET, Manuel. El carrer d'Olzinelles, memòries d'un veí. Ed. Montflorit, 2001

ORTEGA ROBERT, Jordi. Passejades per la història dels barris de Sants-Montjuïc, el teatre mecànic. Ajuntament de Barcelona, 2008

PRADES, R.; FABRE, J. (1992): Sants-Montjuïc. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

PRAT SABARTÉS, Marc, Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori

SEGURA SORIANO, Isabel. Dones de Sants, itineraris històrics. Ajuntament de Barcelona 2001

SERRA FONTELLES, Jesús. El duende del maquis. Jesús Martínez Maluenda. Virus, 2012

TORRAS, Albert. La Floresta, 130 anys de música. SC La Floresta, 2008

TORRAS, Albert. La Festa Major de Sants, dels origens a l'agregació. Ed. privada, 2009

TORRAS, Albert. Del Nadal d'antuvi. Fires, rifes i pessebres de Sants Montjuïc. AC Creu Coberta, 2009

TORRAS, Albert. Misteris, llegendes i crònica negra de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. FAECH, 2009. 2a edició 2010

TORRAS, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. La Casa Gran, 2010

TORRAS, Albert. L'Abans de Sants. Efados, 2012

TORRAS, Albert. Sants 1714, 2014

TORRAS, Albert. La Seu del Districte (1915-2015). Ajuntament de Barcelona, 2015

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M. Els edificis santsencs l'any 1860.

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M. Deu anys estudiant Barcelona. Moià 1989

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M. Notes històriques de la parròquia del Sant Àngel Custodi d'Hostafrancs. Moià 1991

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M. El carrer de la Creu Coberta. Eix principal del barri d'Hostafrancs. 2010

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M,  Toponimia, n1 de la col·lecció Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M,  Límits entre les poblacions. Apunts Històrics (Orígens – 1849)  n2 de la col·lecció Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M, Apunts Històrics (1850 – 1899)  n3 de la col·lecció Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M,  Institucions i entitats  n4 de la col·lecció Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

VILARRÚBIA-ESTRANY, Josep M, Apunts Històrics (Orígens – 1849)  n5 de la col·lecció Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.


Llibres amb referències a Sants utilitzats en els articles del bloc


AISA PÀMPOLS, Manel. La cultura anarquista a Catalunya. Edicions de 1984. 2006

AISA PÀMPOLS, Manel. La efervescencia social de los años veinte. Barcelona 1917-1923. Descontrol. 2017

ALBERTÍ, Jordi. El silenci de les campanes, la persecució religiosa durant la Guerra Civil. Proa. 2007

AMADES, Joan. Excursió fantàstica pel pla de Barcelona. Biblioteca de tradicions populars

AMADES, Joan. Origen i sentit d’alguns proverbis. Biblioteca de tradicions populars

BENGOECHEA, Soledad. Els secrets del Poble Espanyol, 1929-2004. Poble Espanyol, 2004

BUESO, Adolfo. Recuerdos de un cenetista. Ariel, 1976

CABALLERO, Jose Luis. Els secrets dels carrers de Barcelona. Ma non tropo, 2010

CADENA, Josep Maria; CAPDEVILA, Jaume; SOLÀ I DACHS, Lluís. Shum. El dibuixant anarquista. Diminuta editorial 2018

CAMBÓ, Francesc. Memòries (1876-1936). Editorial Alpha, 1981.

CASTELLS DURAN, Antoni. Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939. Editorial Hacer, 1993.

DALMAU I TORVÀ, Marc. Gràfica cooperativa a Barcelona. Iconografia del cooperativisme obrer (1875-1939). Montaber 2018.

DDAA (1986): Zona Franca. 1900-1986. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

DDAA (1983): Passat i present de Barcelona (1). Materials per a l'estudi del medi urbà. Barcelona: ICE. Publicacions de la UB

DDAA (1992): Conèixer Barcelona, estimar Catalunya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

DDAA. Atles de la Guerra Civil a Catalunya, Dau, 2010

DDAA. Atles dels Refugis de la Guerra Civil a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002

DDAA. El predomini anarquista, Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Edicions 62, 2006

DDAA. El refugi 307 i el Poble Sec 1936-1939, Ajuntament de Barcelona, 2002

DDAA. L'economia revolucionària, Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Edicions 62, 2006

DDAA. Una societat en guerra, Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Ediccions 62

DDAA. Milicies al front, Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. Edicions 62, 2006

DDAA. Episodis del moviment obrer als Països Catalans, volum 1. Edicions del 1979, 2016

DDAA. Episodis del moviment obrer als Països Catalans, volum 2. Edicions del 1979, 2018

DDAA. Muñoz Ramonet. Retrat d'un home sense imatge. Comanegra, 2018

ENRECH, Carles. El pla contra la muntanya. La crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya. Col·lecció Josep Lladonosa, 2003

FABRE, Jaume, Els que van quedar 1939, Barcelona ciutat ocupada. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003

GÍMENEZ ARENAS, Juan. De la Unión a Banat. Itinerario de una rebeldía. Fundación de estudios libertarios Anselmo Lorenzo, 1996

GALERA, M. (1982): Atlas de Barcelona. Barcelona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

HERNANDEZ, Francesc Xavier i IÑIGUEZ, David. La Columna Macià-Companys. Fundació Irla, 2008

KAMINSKI, Hans Erich. Los de Barcelona, Parsifal Ediciones 2002

LAGARDA-MATA, Sylvia, Fantasmes de Barcelona, recull històric de fets sobrenaturals. Angle Editorial, 2009

MARÍN, Dolors. Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils. Angle editorial, 2018

MARTÍ BONET, Josep M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008.

MARTINEZ DE SAS, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.

MASSOT I MUNTANER, Josep. Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

MUÑOZ I PUJOL, Xavier. Muñoz Ramonet, societat il·limitada. Edicions 62, 2003.

LLADONOSA, Manuel. El Congrés de Sants. Documents a la recerca. Editorial Nova Terra, 1975.

PARCERISA BUNDÓ, Josep. Urbanisme a Barcelona, segle XX. Vigila el mar, vigila les muntanyes. Montaber, 2014.

PUJADÓ, Judit. Oblits de rereguarda, els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939). Abadia de Montserrat

RABELLA, Joan Anton. La Torre de Sants

SMITH, Angel. Anarchism, Revolution and Reaction. Catalan Labour and the crisis of the spanish state, 1893-1923. Berghamn Bookks, 2007

TERMES, Josep i Consul, Arnau. La Guerra Civil a Catalunya. Pòrtic, 2008

THEROS, Xavier. Diumenges a Barcelona. Comanegra, 2018

TORRES, Estanislau. La Batalla de l'Ebre i la caiguda de Barcelona. Pagès Editors, 1999

VILLAR, Paco. La ciutat dels cafès, Barcelona 1750-1880. La Campana, 2008

VILLAROYA, Joan. Els bombardejos a Barcelona, 1936-1939. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981

VILLAROYA, Joan. Violència i repressió a la reraguarda catalana (1936-1939), 2 vol. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989-1990

VOLTES, P. (1960): Historia de Montjuich y su Castillo. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.


Itineraris

VILARÚBIA-ESTRANY, Josep M. (1998): Sants, Hostafrancs, La Bordeta. Itinerari per tres barris de Barcelona. Barcelona: La Busca edicions


Nomenclator

VILARÚBIA-ESTRANY, Josep M. Història dels carrers de Sants. (1981) Barcelona

VILARÚBIA-ESTRANY, Josep M. Història dels carrers de La Bordeta

VILARÚBIA-ESTRANY, Josep M. Història dels carrers d'Hostafrancs


Esport

DDAA (1991): La Barcelona del '93. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

SANTACANA, C; PUJADAS, X. (1990): L'altra olimpiada, Barcelona ' 36. Badalona: Llibres de l'Índex.

TORRA I BADIA, Enric. UE de Sants, 75 anys. Editorial Jaume Rius, 1998


Coneixer el Districte de Sants-Montjuïc - Dossiers de l'Arxiu Municipal del Districte

1- El creixement urbà

2- La industrialització

3- Pagesos i menestrals

4- L'esport

5- Els jardins i els parcs

6- El Poble Sec

7- La Zona Franca

8- Sants fa cent anys

9- Magòria, font de la Guatlla i la Bordeta

10- Hostafrancs

11- Els mercats

12- L'arxiu

13- Els transports

14- El tren

Revistes de Sants

Butlletí de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant (1934-1937)

Trenc d'Alba (1982-1986)

La Burxa (1998-)


Fotografies antigues de Sants

DDAA, Sants, Hostafrancs i la Bordeta al tombant de segle. Imatges aèries. Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, 1999

MARYNIOK Martín, Luis, Barcelona en el recuerdo, el barrio de Sants y su gente: Amberley, 2009


Sants a la literatura


CASAS, Angel, Fred als peus, Quaderns Crema, 2002.

CASAS, Rafel, Cendres del passat, 2014

MIRACLE I MONTSERRAT, Josep, Seixanta Minuts. Selecta, 1942

TORRAS I CORBELLA, Albert. De Sants al Poble-sec. Antologia poètica i musical de Sants-Montjuïc. Mexcat, 2014

dimecres, 25 de maig del 2011

De passeig per la Bordeta

Ara fa uns dies, llegint al Linia Sants les propostes dels diversos partits polítics per a Sants-Montjuïc vaig constatar un sentencia que, tot i que tots hem escoltat repetida fins a la sacietat, de vegades els que col·laborem o treballem a les diverses entitats de Sants (sovint amb la sensació que fem una feina fosca i de vegades no prou reconeguda) no apreciem del tot. Sants és un barri amb una força associativa imparable.

Als programes electorals de les diferents forces parlamentaries, de la dreta a l'esquerra i de l'espanyolisme al catalanisme apareixien algunes de les lluites més emblemàtiques que fa molt de temps que mantenen els veïns i veïnes de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, com per exemple la recuperació de la Lleialtat Santsenca com a espai per al barri i les seves entitats o la transformació de Can Batlló en equipaments.

Sincerament la sensació que vaig tenir és que un cop més, com a mínim al nostre barri, la societat civil va un pas per davant dels partits, que s'han de limitar a assumir (esperem que de forma íntegra) aquells projectes sorgits de les persones que formem aquest barri. Tan de bó tot vagi endavant i en un periode curt de temps la Bordeta obtingui els equipaments que mereix la seva gent.

Però les lluites dels santsencs no es limiten a aquests espais, sense anar més lluny aquests dies el nostre barri també s'està convertint en un dels molts escenaris de les protestes dels que han anomenat "indignats", amb una acampada que s'ha establert a plaça de Sants on es multipliquen, assembleas i actes diversos i una sorollossa cassolada que dia a dia a les 21h s'estèn pel barri. Per no parlar de la tercera victoria judicial del CSA Can Vies davant de TMB.

Avui, seguint amb la història de Can Batlló, torno a penjar un article que no és meu i que he trobat al bloc de la Plataforma per recuperar Can Batlló.

Abans però us recordo que des de la Plataforma per recuperar Can Batlló s'ha anunciat l'entrada a la fàbrica el proper 11 de juny i que al llarg de tot aquell cap de setmana s'hi celebraran un munt d'activitats.

De passeig per la Bordeta

Com que els dies d’aquest hivern encara no són gaire freds, conviden a seure, tot fent un petit parèntesi a les passejades, en qualsevol banc assolellat, i aprofitar per obrir un llibre dels que últimament m’han regalat.

Casualment estic assegut en un banc de la plaça de la Pelleria i a les meves mans tinc la biografia i memòries dels germans Muñoz-Ramonet “MUÑOZ-RAMONET, SOCIETAT IL·LIMITADA”, de Xavier Muñoz (l’autor no té res que veure amb els biografiats) editat per Edicions 62. Bé, no és casual que em trobi en aquest indret i amb aquest llibre a les mans: l’ombra de Julio Muñoz-Ramonet encara sura pel damunt de les instal·lacions de Can Batlló i he volgut comprovar si evocant els tripijocs d’aquest personatge puc ajudar a conjurar el fantasma de l’espectulació urbanística que com a tot arreu afecta també la reurbanització de Can Batlló.

No voldria fer cap crítica literària de la publicació en qüestió, ni una sinopsi del seu contigut, només un breu resum del capítol que parla de Can Batlló “…els faltava la joia de la corona. En van pagar vint-i-vuit milions de l’any 1943, una quantitat molt elevada per aqueslls dies (…) En un mes Can Batlló va ser d’ells (…) La fàbrica estava situada en un terreny de propietat de 26.000 metres quadrats, a la Bordeta (…) Avui, aquests terrensy són en bona part edificables. Són un conjunt que val una immensa fortuna, i encara en el moment de redactar aquestes línies Can Batlló està ple d’activitats: hi treballen més de dues mil persones en més de dos-cents tallers i tallerets, i tots ells paguen lloguers als hereus de Julio Muñoz. La zona està afectada per un gran projecte urbanístic que ha de destinar un total de 17.000 metres quadrats a pisos, zones verdes i equipaments …”

No puc deixar de transcriure la perla que va significar el discurs de Julio Muñoz-Ramonet en la primera visita a Can Batlló, ja de la seva propietat. Va explicar que havia telefonat al Caudillo per invitar-lo a visitar la fàbrica i que Franco havia estat molt content “Ya me ha felicitado por la inversión. Yo naturalmente, se la he brindado por Espanya, que es madre de naciones, y por su revolución nacionalsindicalista y de las JONS… que nosostros hemos enaltecido con nuestra red industrial de la que ya se habla en todo el mundo y en parte del extrajero… y para que Dios quiera seguir protegiéndome a través de la Virgen de la Merced y del Cristo de Lepanto (no sé por qué esta fijación de los catalanes por los negros)” En aquell moment el capellà de l’empresa li va dir a l’orella: “Don Julio, la Virgen de la Merced es blanca”. “¡Ah, esto nos salva!”

Josep Maria Domingo

MUÑOZ, X. Muñoz-Ramonet, societat il·limitada. Barcelona: Edicions 62. (Biografies i Memòries; 54)

Evolució del recinte (estudi realitzat pel col·lectiu d'arquitectes La Col)

De Memòria de Sants

dilluns, 23 de maig del 2011

Can Batlló, petit recull històric

Avui he volgut compartir amb vosaltres un article que no he fet jo, sinó que és obra de'n Josep Domingo, en el que se'ns parla sobre la història d'una de les grans fàbriques que van marcar els nostres barris, i més concretament la Bordeta, Can Batlló.

Un espai pel qual molts veïns, veïnes i entitats del nostre barri estan lluitant per aconseguir recuperar-lo per a usos ciutadans i tenir espai per als molts equipaments que fan falta a la Bordeta. Per aquest motiu s'ha creat la Plataforma de Can Batlló que ja ha anunciat que el proper 11 de juny entrarà al recinte de l'antiga fàbrica.
Can Batlló, petit recull històric


El 1868 s’instal·là, a l’aleshores terme municipal de les Corts de Sarrià, una fàbrica tèxtil dels germans Fèlix, Joan i Jacint Batlló d’origen olotí, a la qual s’atorgaren quatre mansanes de l’eixample de Cerdà. El 1876 canvià la raó social, que des d’aleshores es digué Batlló i Batlló, ben possiblement perquè Joan l’abandonà per a crear la fàbrica de la Bordeta. Aquesta fàbrica de les Corts funcionà fins el 1895. Posteriorment l’edifici fou venut a la Diputació Provincial que el convertí en Escola Industrial el 1908.

La fàbrica de la Bordeta s’instal·là en els terrenys de Can Mangala, unes terres agrícoles situades a tocar amb el Canal de la Infanta. Els propietaris veïns es resistiren un temps a deixar construir les clavegueres que havien d’evacuar les aigües de la fàbrica; fins al desembre de 1877 no s’arribà a un acord provisional per tal de començar la construcció de la fàbrica. Finalment el 1880 entrà en funcionament sota la raó social “sobrinos de Juan Batlló S.A.”. Ja a l’any 1888 la fàbrica comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. A la matrícula industrial de Sants del 1912 hi figura amb 73 KW de potencia instal·lada que movien 2716 fusos, una perxa, 720 telers, tres cilindres d’estampar, un bloqueig, vint-i-una màquines d’aprest i un tint; la contribució que pagava era de 51.455 pessetes.

La historia de la família Batlló, les seves vicissituds i dificultats, separacions i fusions, crisis i problemes laborals, mereixerien un llarg relat que depassa la intenció d’aquest recull. En tot cas, cal fer esment que en diferents ocasions havien recorregut a importants acomiadaments a la fàbrica. En un cas van ser vuit-cents treballadors que anaren al carrer, fet pel quan van sofrir terribles represàlies: des de l’assassinat del director de la secció de teixits Ermengol Porta el 1882, fins un atemptat amb bomba contra la seu de la direcció de l’empresa a la Ronda Universitat, que no va ferir a cap Batlló, però va matar al conserge de l’edifici*. A causa de la impunitat fiscal que gaudien els grans empresaris d’aquells temps, permetia als Batlló fer inversions profitoses pels seus negocis fins i tot en moments d’atur i fam entre els treballadors. Aquest va ser el cas de la forta inversió econòmica que representà l’any 1904 la reforma de la casa del passeig de Gràcia, la cèlebre Casa Batlló obra de Gaudí o de les adquisicions fetes pels germans Enric, Àngel i Pia (els nebots d’en Joan Batlló) de cases al carrer Mallorca i a la Rambla de Catalunya.

Josep Maria Domingo – novembre 2004

*sembla ser que tant l'atemptat contra Ermengol Porta com la bomba a les oficines van afectar a l'empresa dels Batlló que van seguir a l'actual escola del treball.

divendres, 6 de maig del 2011

Escoles a Sants, exposició

Aquests dies podeu veure l'exposició "Escoles a Sants" al vestibul de l'escola Barrufet. Gràcies a aquesta exposició itinerant, que ha organitzat Avismon, podreu descobrir molts aspectes sobre la història de les escoles al nostre barri. Entre moltes altres coses podreu veure alguns dels dibuixos que els alumnes del grup escolar Lluís Vives van fer durant la guerra, entre els anys 1936 i 1939 i que, gràcies al treball del professorat i de l'alumnat de l'Institut en els darrers anys per investigar i divulgar la història del barri s'han pogut recuperar.

dimecres, 4 de maig del 2011

Els alcaldes de Sants (1715-1834)

Sovint algunes de les persones que segueixen aquest bloc m'han preguntat sobre els alcaldes de Sants, les persones que regien, com a mínim en part, el destí d'aquest petit poble que encara no formava part de Barcelona. Avui he decidit fer una aproximació a aquests personatges, i a les seves families, ja que, com veureu si mireu atentament la llista de batlles i regidors, molts dels cognoms es repeteixen al llarg dels anys. No, no és casualitat, la majoria d'aquests personatges formaven part de les grans families de terratinents de Sants.

L'any 1714 Barcelona va ser derrotada per les tropes de Felip V. El país va ser durament castigat i les institucions històriques catalanes desapareixerien amb l'aplicació dels Decrets de Nova Planta. La vegueria de Barcelona desapareixia substituïda per una institució d'origen castellà, el corregimiento. La jurisdicció judicial, que anteriorment era a mans del veguer, va passar a mans d'un batlle de nomenament governamental. Així doncs podriam dir que, curiosament, hauriem de buscar l'origen de la independència municipal de Santa Maria de Sants a la derrota catalana.

El primer Ajuntament de Sants, l'any 1715, era molt reduït, com també ho era la població, on només vivien un total de 92 adults. L'ajuntament era format només per un batlle i dos regidors, entre els que segurament es trobarien alguns dels personatges més poderosos del poble. Començo aquesta llista l'any 1732 amb els primers noms coneguts. La llista que publico a continuació va apareixer publicada a la revista Sans el setembre de 1970 i posteriorment ha sigut recollida al magnífic llibre de Carles Enrech Entre Sans i Sants, Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897).

De Memòria de Sants