dimecres, 27 d’abril del 2011

De Fuente Palmera a Sants

Avui llegia al diari que Berlusconi i Sarkozy volen replantejar-se l'acord de Schengen, l'acord que permet, entre alguns estats de la UE, la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. Segurament aquest replantejament no afectarà als béns i als capitals, i Europa seguirà esperant la lliure circulació de les grans fortunes de països tan poc democràtics com Arabia Saudita o la Xina. Però, bé, crec que tot això escapa a l'àmbit d'aquest bloc.

Les migracions han marcat fortament la nostra cultura i, centrant-nos més ara si en Sants, hauriem de dir que també han definit el barri actual. Sants, fa 200 anys, poc abans que es convertís en un poble obrer, no tenia més de 436 habitants, així que podeu imaginar fàcilment que la gran majoria dels que som santsencs i santsenques hauriem de buscar les nostres arrels a d'altres indrets.

De totes formes em reservo el tema de les migracions que han canviat la fesomia del barri, per parlar-ne més endavant amb deteniment. Avui torno a presentar-vos un article que m'afecta directament, un testimoni personal, el de la meva mare. Si fa un temps us vaig parlar sobre el meu pare, que tant va treballar en moltes de les entitats del barri avui he volgut recollir el testimoni de la meva mare, sense la qual tota aquesta feina tampoc hauria estat possible i que des de que va arribar a Sants també ha estat plenament implicada amb l'entorn més proper. Us adjunto l'article que va fer per a la Columna de l'Immigrant de la Burxa ara fa bastant de temps.

L’any 1963, quan jo encara no tenia vint anys, el meu pare va decidir abandonar el poble i venir cap a Barcelona. Viviem a Fuente Palmera, aprop de Córdoba, i treballavem de jornalers, movent-nos per les finques dels “senyoritos”.




Però als darrers temps, amb l’introducció de les primeres màquines de batollar, cada cop calia menys gent per recollir les olives. Al poble el futur es veia negre i la gent va començar a marxar masivament. Alguns anaven cap a Madrid, però majoritariament la gent marxava cap a Barcelona, on es deia que hi havia molta feina. Cada setmana, durant molt de temps, sortia una furgoneta DKV carregada amb deu emigrants en direcció a Sant Andreu, on la gent del poble es va començar a instal·lar.

Així, al març del 63, el meu pare i jo varem agafar la DKV. Voliem arribar a Barcelona i començar a treballar per tal de portar a tota la familia el més aviat possible. Del viatge només recordo anar vomitant desde desde Córdoba fins a Valencia, després imagino que deuria dormir. Arribats a Barcelona, després de passar una nit a un hostal de mala mort, varem anar a viure amb alguns dels coneguts del poble que estaven instal·lats a Santa Coloma de Gramenet. Pocs dies després el meu pare i jo ja treballavem. Al cap d’uns mesos vaig coneixer al que seria el meu home, ens varem casar i vaig anar a viure a casa seva, a Sants.

Al barri encara hi havia molt poca immigració i quan anaves pel carrer s’escoltava parlar en català més que no pas ara. Però la sensació que tenies quan t’intentaves apropar a aquesta nova llengua era que la gent se la volia guardar per a ells mateixos, doncs quan l’intentaves parlar o se te’n fotien o fins i tot, de vegades, havies d’aguantar comentaris com “vete a tu pueblo”. Quaranta anys més tard em queda molt poc del poble i em sento el barri tant meu com si hi haguès nascut.

Conchi Anales Hens

dimarts, 19 d’abril del 2011

Una riera desapareguda, la privatització del sol a Sants

Els espais, en certa mesura, són com les persones: canvien, es modifiquen, desapareixen... De vegades canvia el paissatge humà, el tipus de gent que es mou per aquells escenaris que ja han vist interpretar milers d'històries, d'altres vegades, en canvi, es modifica l'escenari. Es fan edificis nous, es rehabiliten espais antics o de vegades el que canvia és l'ús pel que han estat concebuts aquells edificis. Sobre aquest darrer tipus de modificació al barri tenim molts exemples que han fet millorar les vides dels veïns i veïnes de Sants, la majoria dels quals aconseguits per les lluites dels veïnat.

Actualment podem veure com unes antigues Cotxeres dels tramvies es van convertir en un centre cívic, com la gran fàbrica de la familia Muntadas, la España Industrial ha esdevingut el gran parc central de Sants, com el Vapor Vell ha canviat la seva funció industrial per la de escola i biblioteca, com la fàbrica Serra i Balet és la seu d'un poliesportiu i com Can Batlló i tots els veïns esperen el moment en que la fàbrica esdevingui un espai útil per al veïnat. Avui la història que ens ocupa és un pas invers, com un espai públic s'ha convertit en un espai privat, tancat a la gent i en part, fins i tot, edificat. Estic parlant de la Riera d'Escuder.

Segur que molts veïns i veïnes coneixen la part d'aquest carrer més propera a carretera, la que arriba fins al carrer Socors. I segur que uns quants fins i tot hauran ballat a la festa major, ja desapareguda, que organitzava la Comissió de festes del Triangle d'Escuder, però potser no tants deuen saber que aquest carrer seguia més enllà del carrer Miquel Angel i fins i tot més enllà del carrer Roses.

De fet, en origen, aquest carrer era una una de les moltes rieres que creuaven el pla de Barcelona baixant des de Collserola. Al terme municipal de Santa Maria de Sants en podriem destacar algunes, com la Riera Blanca, que era i és el límit amb Hospitalet o la Riera de Magoria, l'actual carrer Joanot Martorell, el límit de Sants amb Hostafrancs.

Què ha passat per que actualment aquest carrer estigui construit en part i abandonat en la resta de l'espai quan és segur que en origen era una via pública i quan avui en dia podria ser un espai perfecte per a convertir-lo en una zona verda gens envejable a les de les illes de l'Eixample?


La resposta no la sabem, però si mirem planols dels anys 30 i dels anys 50, com aquests que adjunto a continuació es pot identificar encara aquesta via que creuava i pel mig del que avui és una finca. Alguns veïns de la Casa Gran, la finca del carrer Roses, encara recorden haver transitat per la riera i veure el punt en que hi havia l'entrada de l'aigua cap a la claveguera. Com dic aquesta història encara em resulta tot un misteri, però segurament estigui relacionada amb alguna fosca requalificació en els anys 70 aprofitant les obres de construcció del cinturó.

De Memòria de Sants

De Memòria de Sants

De fet a Sants també podem trobar una altra riera, la de Magoria, que en el seu pas al costat de la fàbrica de l'Espanya Industrial, en ple franquisme, l'any 1941, va ser reconvertida en sol industrial de la fàbrica. Uns anys després el director de la fàbrica seria nomenat alcalde de Barcelona.

Seria desitjable descobrir com una riera, un espai públic va ser privatitzat, no només per simple curiositat, sinó per un fet encara més important, per descobrir quins són els sistemes foscos que permetien, i encara permeten, que aquestes coses segueixin passant, per estar una mica millor immunitzats contra aquests tipus i aquestes accions corruptes.

Però encara seria més important poder recuperar un espai abandonat per a la gent del barri, reconvertint-lo en un petit pulmó al cor de Sants. De moment, però, una porta metàl·lica al carrer Roses, rera un dels grans blocs de la rambla Brasil ens segueix privant del que hauria de ser de tots.

Ver mapa más grande

El patrimoni arquitectònic de Sants a debat






De Memòria de Sants



El col·lectiu d'arquitectes LaCol i les plataformes "Can Batlló és pel barri" i "La Lleialtat Santsenca" han preparat una jornada d'activitats i debats amb experts sobre el patrimoni arquitectònic de Sants, que tindrà lloc el dissabte 30 d'abril de 2011.

10:00 a 19:00h exposició fotogràfica "Can Batlló: adéu a la ciutat dels oficis" de Xavier Corbella i David Roman
eltecnigraf.wordpress.com

10:00 a 11:00h - visites a Can Batlló i La Lleialtat Santsenca
(punt de trobada 10:00h Plaça de la Pelleria)

11:00 a 14:00h Debat Patrimoni
Modera: Josep Maria Montaner
Ponents:
José Luís Oyón
Fernando Álvarez
Isabel Segura
Antoni Vilanova
Quim Rosell

14:00 a 16:00h "Dóna la cara per La Lleialtat", acció artística del col·lectiu R-Publik a la façana de La Lleialtat Santsenca

14:00 a 16:00h dinar popular a la plaça Bonet i Muxí

16:00 a 19:00h Debat Ciutat
Modera: Zaida Muxí
Ponents:
Jordi Bonet
Maria Rubert
Jordi Borja
altres per confirmar

Entrada lliure
Cotxeres de Sants, sala d'actes (4t pis)
Carrer de Sants, 79 (entrada per la plaça Bonet i Muxí)
Metro L1 i L5 Plaça de Sants

Més informació a patrimoni.lacol.org
Contacte: info@lacol.org

dilluns, 18 d’abril del 2011

Els refugis a Sants, Hostafrancs i La Bordeta

Durant la Guerra Civil a Sants, Hostafrancs i la Bordeta es van edificar més de 120 refugis, la majoria dels quals fets totalment per l'acció dels veïns i veïnes, si bé és cert que alguns van rebre subvenció per part de les administracions.

Aquest esforç per organitzar la defensa pasiva de la ciutat hauria de servir d'exemple posteriorment a moltes ciutats en la Segona Guerra Mundial, tot i que, malauradament, en casos com el de Londres no es va aprofitar del tot.

Avui coneixerem alguns dels refugis dels nostres barris, acompanyats per un equip de BTV, per en Joan Fabregues, que va veure com el seu pare dirigia les obres de construcció del refugi de la plaça Màlaga i per la gent de la Casa Gran, que van descobrir un dels 3 refugis que es van edificar al seu carrer en les obres de pavimentació del seu pati.




Si voleu coneixer la resta de refugis que es van edificar a Sants, Hostafrancs i la Bordeta podeu consultar el següent llistat.

dijous, 14 d’abril del 2011

80 anys de la proclamació de la República


De Memòria de Sants

Avui fa 80 anys de la proclamació de la Segona República i a Memòria de Sants també ho hem volgut commemorar. El 14 d'abril de 1931, a Hostafrancs, una munió de republicans van marxar cap a l'Alcaldia amb banderes republicanes i imatges dels primers martirs dels moviment republica celebrant aquest fet. El text que trobareu aquí a sota és la narració que van fer els lerrouxistes del barri, un grup força nombrós, a la seva revista El Lerrouxista, el organo de los radicales de Hostafrancs.


De totes formes caldria matitzar algunes de les afirmacions, totalment partidistes que fan, com per exemple dient que aquest acte es va fer "sin ayuda ajena". És cert que els lerrouxistes d'Hostafrancs tenien molta importancia, però al barri hi havia molts altres grups contraris a la monarquia i republicans i seria molt estrany que tota aquesta gent no hagués celebrat la fugida del rei.




Llegó el 14 de abril i un grupo entusiasta, apasionado de republicanos radicales de nuestro Ateneo, sin ayuda ajena alguna, procedió a colocar la bandera republicana en el balcón de la Alcaldía de Hostafrancs y, como tributo de reconocimiento, a cada lado de la bandera tricolor colocó el retrato de aquellos héroes de Jaca, los que con su sangre generosa hicieron fructificar rápidamente la semilla sembrada años ha por el Apostol de la República.

El lerrouxista, número 1, Hostafrancs, setembre de 1934


dimarts, 12 d’abril del 2011

El dia en que el Sants va derrotar al Barça


De Memòria de Sants

Si en una conversa futbolistica apareix el nom Inter, avui en dia tots pensariem en el club de Milà que juga amb samarreta negra i blava. L'Inter de Milà va ser fundat el 1908 amb disidents de l'altre gran equip de la ciutat, el Milan. Però aquest nom ja era utilitzat molt abans per un altre club més proper a nosaltres, l'Internacional FC, un dels clubs de futbol històrics de Sants, fundat l'any 1901, dos anys després de la fundació del Barça i un any després de la fundació de l'Espanyol. Per a la fundació del Madrid per part del barceloní Juan Padrós encara faltava un any.

Aquest club de seguida es va convertir en un dels principals clubs de la ciutat i va arribar a ser sotscampió de Catalunya les temporades 1903-04 i 1905-06. L'any 1917 debutava amb el club de Sants un noi de 15 anys, format a les categories inferiors, que es convertiria en una de les figures més destacades del futbol a l'estat, Josep Samitier. Ben aviat Samitier va ser fitxat per un dels grans rivals de l'Inter, el Barça, i Samitier feia les primeres passes per convertir-se en llegenda. Any més endavant un altre santsenc seguiria les passes de Samitier, Escola.

L'any 1922 l'Inter, que jugava amb samarreta blanca i amb una estrella blava de cinc puntes a l'alçada del cor, simbol emprat llavors per l'esperantisme, es va fusionar amb un altre club de Sants més modest, el Centre d'Esports una entitat que a la vegada era fruit de la fusió l'any 1917 de dos equips, el FC Gladiator (1908) i el Sporting Club de Sants (1909). La samarreta del nou club, la Unió Esportiva de Sants portaria el blanc del Inter i el verd del Centre d'Esports.

La mateixa temporada en que va neixer la Unió Esportiva de Sants el Barça s'havia proclamat campió de Catalunya i d'Espanya, derrotant entre d'altres equips a la competició catalana a l'Inter per 5 a 2 i per 9 a 0, però encara no havia jugat mai contra el nou club. En motiu de la Festa Major de Palafrugell i per estrenar el nou camp del Palafrugell, el 24 de juliol, UE Sants i FC Barcelona es van veure les cares per primer cop, com va recollir el Múndo Deportivo.

El Barça va jugar amb Bruguera, Conrado, Surroca, Torralba, Blanco, Rodríguez, Piera, Gràcia, Samitier, Mallorquí i Cella i la UE Sants amb Pedret, Solà, Moltó, Helvig, Sancho, Carulla, Rini, Costa, Feliu, Vidl i Oliveres; amb l'arbitratge de Joan Rius. El resultat del partit va ser un 1 a 0 faborable a la UE de Sants, amb gol de Costa. La Unió va poder resistir als atacs dels barcelonistes i mantenir la porteria a 0 en el seu primer enfrontament oficial amb els blaugranes.

Un resultat, i fins i tot un partit, que avui en dia ens sembla inimaginable, amb un Barça omnipotent que ha aconseguit ser un dels clubs més importants del món, potser fins i tot el primer i que ens està acostumant a celebrar títols any rere any. Però potser, de forma col·lateral, aquest èxit rotund també ha comportat que el futbol catala sigui menys ric en clubs d'alt nivell.

En record de'n Joan Castells, un gran santenc que ens va deixar massa jove.


Si voleu més informació sobre la història de la Unió Esportiva de Sants us recomano que llegiu el llibre en el qual he trobat quasi tota la informació d'aquesta actualització

Torra i Badia, Enric. UE de Sants, 75 anys. Editorial Jaume Rius, 1998

divendres, 8 d’abril del 2011

Entrevista a Sants Magazine

Avui penjo una entrevista que m'han realitzat recentment per al programa Sants Magazin de l'Ona de Sants on parlem sobre els diferents projectes que tinc a internet: Memòria de Sants, Histotube i Alliberant Poemes, sobre la història i el barri en general.





De Memòria de Sants
http://www.santsmagazin.com/2011/04/entrevista-agus-giralt-historiador.html

dilluns, 4 d’abril del 2011

La Plataforma de La Lleialtat Santsenca presenta el seu projecte de remodelació


De Memòria de Sants


Dimecres 6 d'abril a les 19:00 h a la sala de conferències de les Cotxeres de Sants la Plataforma de la Lleialtat Santsenca presentarà el seu projecte de remodelació de l'edifici de la històrica cooperativa santsenca.