divendres, 27 de novembre de 2009

Tots els refugis antiaeris a Sants, Hostafrancs i La Bordeta


En l'actualització d'avui us vull apropar una llista que ha estat publicada diverses vegades a llibres i documents de l'Ajuntament. En aquesta llista trobareu els refugis antiaeris que es van edificar a Sants, Hostafrancs i La Bordeta,  el que llavors era el districte 7è. També trobareu refugis ubicats en el tram de l'actual districte de Les Corts situat entre la Travessera de les Corts i Avinguda Madrid, Sants fins a l'any 1984.

La llista va ser redactada al llarg de la guerra per les institucions de la ciutat, així que és possible que trobeu noms de carrers canviats, numeracions... En la mesura de les meves possibilitats he intentat solventar aquests petits detalls

Si teniu més informació sobre aquests refugis (planols, fotografies, diaris, dibuixos, descripcions, etc) podeu contactar amb mi a memoriadesants@gmail.com

2-Roger entre Portbou i la Rambla Brasil
Aquest refugi, que segons sembla, va ser el segón construït a Barcelona, fa uns 300 metres de llargada. El túnel te una amplada de 1’80 metres i fa 3 metres d’alçada. Aquest refugi tenia 5 accesos. Actualment aquest refugi es troba en perill per un projecte urbanistic.

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: enllaç

També trobem referències com a refugi 1529 Roger-Portbou-Brasil

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

3-Juan de Sada de París al carrer Iolanda
Aquest refugi es troba sota el subsol del carrer Juan de Sada i ocupa tot l’espai que va de l’Avinguda Madrid (antic París) al carrer Roger. Aquest refugi feia 140 metres lineals i és un espai de 3 metres d’alçada i 2’40 metres d’amplada, un espai que podia allotjar 1.200 persones. S’hi podia accedir des de l’Avinguda Madrid, des del carrer Juan de Sada i des del carrer Roger. Va ser construit pensant en reconvertir-lo en una futura claveguera. Actualment està en perill per un projecte urbanistic.

També trobem referències com a refugi 1506 (c/ Paris, c/ Iolanda i c/ Roger) i al refugi 1513 (Joan de Sada entre París i Iolanda)

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document 1, document 2

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

15-Sagunt-Olzinelles
L’any 1998 amb les obres de pavimentació del carrer Sagunt va quedar al descobert una de les boques d’entrada a un refugi. Podria ser aquest però també podrien ser el 397 o el 522.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



52-Pl.Espanya (Grup Escolar Macià)
El Grup Escolar Macià comprenia l'actual hotel Plaza, on durant molt de temps es va trobar la caserna de la policia. Segons actes del final de la guerra tot el grup va acabar en molt mal estat.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



104-Vilardell 38



134-Bernat Metge entre Robrenyo i París
Bernat Metge als anys 30 era el nom que actualment té l’Avinguda Tarradellas. La referència indica Bernat Metge entre Robrenyo i París, que era el nom que a l’època tenia el carrer Berlín.

168-Oficina Municipal del Districte VII
L’oficina municipal del Districte VII en aquells moments era a l’alcaldia d’Hostafrancs.

197-St Baltassar i Burgos
Segons un informe del Districte de l’any 83 consta un refugi a St Baltasar entre Pomar i Andalusia.

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano, document

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

208-Begur

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

239-Gayarre a una fàbrica (referent una mina)
La referencia podria teniar a veure amb el tipus de refugi “Galeria de mina”

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

241-Agustina Saragossa entre Tarragona i Béjar
A l’época rebia el nom d’Agustina Saragossa el carrer de Sant Nicolau. Segons documents consta un refugi entre Sant Nicolau i Béjar.

255-Gavà front dels n 55 al 91

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

271-Salvador Vallverdú
El nom del carrer correspon a l'actual Marquès de Setmenat.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

304-Baró de Griño, Rossend Arús i Alsina

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

352-Novell entre Vallespir i Galileu
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

355 - Bassegoda 
Sembla ser que el refugi es conserva sota el carrer. Anys endarrera, quan es disposava a netejar les clavagueras, un camió va situar-se on els veins comenten que hi havia l’entrada i el terra del carrer es va esquerar, estant apunt d’enfonsar-se.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

372-Prat Vermell (Barriada de Francisco Ferrer i Guardia)
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano, document

376-París, Pç. Ventós i Tarragona (subvencionat)
Durant els anys de la 2a República es va anomenar Plaça Ventós a l’actual Pç del Centre. El carrer Numancia es deia Tarragona. Aqui l'Ajuntament va edificar un dels 11 grans refugis públics ideats per a les places de la ciutat. Ens consta un refugi que es trobava a Vallespir amb la Plaça del Centre. Pot ser que es tracti d’aquest. Va supossar el desmantelament de la plaça ajardinada. Es van emprar materials de molta qualitat, doncs sembla ser que fou edificat per l’Ajuntament. No es va acabar però fou utilitzat.

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

397-Noguera Pallaresa, Sagunt
Aquest refugi va apareixer cap al 2004, en les obres de construcció d’un edifici. En aquell moment les obres van seguir endavant i fou enderrocat. Es conserven fotos.

409-Ferreria, Pç de la Farga, Almeria, Noguera Pallaresa
Per referencies sembla ser que era situat sota de l'antiga fàbrica. Actualment, amb molta probabilitat, no en queden restes, ja que a sobre s’ha edificat un camp de futbol sala i una escola bressol. La foto que veieu al bloc correspon a aquest refugi i es pot trobar a l’Arxiu Històric de Sants. Està datada l’any 1941.

421-Portugalete

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

448-Pç Fortuna o Victor Balaguer
Desaparegut amb les obres del Cinturó.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona


467-Carreras Candi. JR i 151

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

468-Consell de Cent 96

486-St Frederic entre Sants i Terrassa

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

Article al bloc: Apareix ara el refugi 486?


506-Rosés 40, Brasil i Torent Perales 

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano 1, plano 2





522-Sagunt

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

536- Sant Fructuos
Tot i que aquest refugi queda a l’altra banda de la Gran Via, fora del que seria l’àmbit del nostre estudi, per la proximitat a La Bordeta i per les seves peculiaritats l’hem inclòs en aquesta llista.

En el moment en que Barcelona va caure a mans franquistes el regim va creure que podien esdevenir un un perill. Per una banda per que la seva existencia resultava reconeixer l’acarnissament franquista sobre la població civil, però també pel fet que els refugis, resultaven un amagatall óptim per als “fugitius de la llei”. Aquest mateix refugi fou objecte d’estudi durant una de les visites de Franco a la ciutat.

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano 1, plano 2

També hi ha referències a un refugi a Corts i Sant Fructuos

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document 1, document 2

538-St Frederic, Begur, Carreras Candi

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona


545-Ermengarda i Lopez de Ayala
El carrer Lopez de Ayala molt probablement corresponia al carrer Torre de’n Damians.
(veure refugi 1193)
547-Fernandez Duró 22
El refugi és bastant gran. Passa per sota de tot el carrer fins al Centre Catòlic. Sembla ser que hi havia una sortida al pati de Maristes, segons molts testimonis fins fa pocs anys encara es podia veure la porta. (veure refugi 857)

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

548-Burgos 59 i 61
L’edifici és nou. Al carrer de Burgos 55 hi havia la seu de l’Ateneu Llibertari de Sants. Per la proximitat al lloc del refugi això ens fa pensar que pugui tindre alguna relació.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

552-Bell-Lloc front 2 i 4
Es possible que fos eliminat per les obres de l’Estació.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



567-Novell, Travessera de Baix
Novell amb Marquès de Sentmenat

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

570-Rosés 13
A l’época aquesta numeració corresponia a la Casa Gran. L’entrada al refugi era al pati de la casa. La sortida era per l’altra façana de l’edifici, al carrer Melcior de Palau. I sembla ser que encara hi havia una tercera sortida a l'encreuament entre Rosés i Brasil. L’entrada principal es va taponar amb runes durant molts anys per evitar accidents. Fa uns anys l’entrada es va tapar amb ciment quan es van asfaltar els patis. Tot i això, pel que sembla, el refugi encara es deu trobar a sota de l’edifici.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



578-Càceres, Riera d’Escuder
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

Articles al bloc: El refugi 578 al carrer CàceresA la vista la volta del refugi 578 al carrer de Càceres

585-Violant 9-11 Canòdrom Parc
Possible Violant d’Hongria
El Canòdrom Parc és va situar a l'actual Plaça de Sol de Baix.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

586- Travessera de Les Corts i carrers Vilamur i Cabestany
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano 1, plano 2

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

587-Sugranyes 32
Aquest refugi probablement va ser el que va veure la llum durant les obres d'urbanització del carrer Casteràs, al maig del 2017.

Article al bloc: Els refugis del carrer de Casteràs







637-Begur (Manufactures Serra i Balet)

653-Riera d’Escuder entre Andalucia i Burgos

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

654-Badal, Constitució, Riera Blanca

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona


659-Finlàndia 11-13 i Burgos
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano, document

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

662-Vilassar 25
Aquest refugi va ser construït per sota del carrer Vilassar. Tenia dues sortides, la principal donava al carrer Constitució on sembla ser que es van aprofitar els sotans d’una vaqueria que hi havia a l’edifici que feia cantonada.

Segons el testimoni de la Francisca Tort Salat per entrar al refugi es feia a través d’aquest edifici i alguns veïns de la Bordeta es quedaven a dormir quan hi havia bombardeig.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

665-Ventura Plaja 28
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document 1, document 2

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona




705-Sant Crist, Riera de Magoria
L’antiga Riera de Magoria actualment és el carrer Joanot Martorell.
Sembla ser que el refugi era al número 17 del carrer Sant Crist, a una finca molt antiga que ara ja no existeix.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

719-Panissars, Riera de l’Esparança
720-Travessera de les Corts
Segons ens han explicat alguns testimonis hi havia un refugi bastant gran que era a l’encreuament entre Travessera de les Corts i el Carrer Vallespir. Sembla ser que aquest refugi va restar gairebé intacte fins ben entrats els anys 50. En l’actualitat a l’indret sembla que hi ha una font.

722-Bonaventura Pollés i Burgos
L’any 2007 el refugi va aparèixer en unes obres que es varen fer al carrer. Però pel que comenten els veins les obres no es van aturar i el refugi es va començar a enderrocar. En el seu moment les obres van fer fallida i van quedar aturades.

El 10 de febrer de 2015 a les obres que es realitzaven al calaix de les vies va apareixer un dels accessos al refugi i va poder ser fotografiat. Segons el Servei d'Arqueologia aquest refugi estaria en gran part esfondrat.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

725-Jaume Roig (subvencionat)

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document 1, document 2

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

733-Gall i Espanya Industrial
El carrer Gall era l’antic carrer Moianès.
Hi ha testimonis que recorden haver recorregut un tunel subterrani que sortia des de l’Espanya Industrial i passava per sota de la fàbrica Hamsa. Potser podria ser aquest.

Al febrer de 2009 es van efectuar les obres per convertir el carrer Masnou en un carrer peatonal. En aquell moment, segons molts testimonis, va apareixer el refugi a la cantonada de tots dos carrers, però posteriorment encarregats d'aquesta obra ens han indicat que no va ser així.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

El carrer va canviar el seu nom per Juan Bravo. El refugi va apareixer l’any 2009 en les obres realitzades al carrer. Sembla ser que el Museu d’Història de la Ciutat va realitzar algunes fotos i posteriorment les obres van continuar.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

756-Riera d’Escuder 14-16


764-Pavia 82, Badal

771-Miquel Àngel entre Alcolea i Galileu
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano, document

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona


782-Estació de la Magòria FC

816-Arizala 72

Hi ha testimonis que recorden haver-se refugiat a l’antiga esglesia. Pel que es veu tenia una sortida a la Plaça Màlaga i una a la plaça Ibèria. El 25-7-37 la plaça fou bombardejada.
L'any 2016 el refugi va ser obert.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

844-Comtes de Bell-lloc 79-81

857-Finlàndia i Fernández Duró
Segons un informe del Districte de l’any 83 està tapiat amb maons, tot i que no queda clar si és aquest o el 547.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



863-Muntadas 1
Segurament seria a la fàbrica de l’Espanya Industrial.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

870-Consell de Cent 27-29
Sota l’edifici que feia cantonada entre els carrers Consell de Cent i Torre de’n Damians es va trobar les restes d’un refugi l’any 2003 quan es feien els fonaments per a la nova escola Joan Pelegrí que podria ser aquest.

Es conserven fotos del moment de la troballa. Sembla ser que hi havia espai per a unes 15 persones, amb prestatgeries per situar llums.
Les restes van desapareixer sota les obres.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

874-Creu Coberta 121

El refugi encara existeix, tot i que encara desconeixem l’estat en el que es troba. Es pot parlar amb la gent de Parquing del carrer que en saben més.
Es va construir als darrers mesos del 36, en només 90 dies
Era fet de formigó i tenia forma de T per tal de ser més resistent en cas de bombardeig. Cal tenir en compte que la propera fàbrica de Can Batllo es va dedicar a l’armament al llarg de la guerra. Tenia farmaciola
Ha patit incidents diversos, una acumulació de gas l’any 74 i inundacions als anys 80.
L’estiu del 2009 va apareixer un dels accesos a les obres de clavegueram realitzades al carrer, però les obres van proseguir i aquest accès va ser enderrocat.

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano, document 1, document 2

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



937-Torre Damians o Àngels López de Ayala (Metro Transversal)
Probablement correspon al metro d’Hostafrancs.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

943-Felip Casanovas, Begur, Sants i Plaça Victor Balaguer
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

Article al bloc: El refugi 943 veu la llum

952-G (ara Felip de la Pau)

963-Angels López de Ayala
El carrer Angels López de Ayala era l’actual carrer Rector Triadó  (veure 1193)

972-Arizala 65

1113-Tenor Masini, Carrer. 18

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



1079-Gran Via, Bordeta

1094-Sants 51


1117-Carretera de la Bordeta 13
Sota aquest edifici sembla ser que encara hi hauria un refugi, tot i que l’entrada estaria tapiada. Pels comentaris dels veïns el refugi s’estenia per sota dels terrenys de l’antiga masia de Can Massagué. Sobre l’estat és probable que sigui bo, tot i que a la zona hi ha humitat abundant degut a les rieres properes.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona



1185-Callao-Hostafrancs
La troballes sota l'edifici de l'actual escola Joan Pelegrí (explicades al refugi 870) també podrien estar relacionades amb aquest refugi.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

1193-Consell de Cent, López de Ayala
El carrer Angels López de Ayala correspón a l’actual carrer Rector Triadó.

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: document

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

1221-Comtes de Bell-lloch 163

1307-Vallespir

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona


1351-Alcolea Túnel MSA
Fa referencia al túnel del tren. MSA son les sigles en català del nom de la companyia ferroviaria que controlava aquesta linea. (Madrid, Saragossa, Alacant). En aquells moments les obres de soterrament de tren i de la nova estació (que havia de trobar-se a Plaça de sants) encara no eren del tot acabades. Això fa pensar que aquest no era un autentic refugi sinó un túnel reaprofitat per aquesta tasca. Segurament era a l’encreuament d’Alcolea amb Passeig de Sant Antoni.

1393-Sants 99 i 101

Carretera de Sants 70-72
Segons el testimoni dels propietaris de la ferreteria Porxas sota l’edifici es va construir un refugi que tenia entrada i sortida sota del mateix edifici. Sembla ser que no es va acabar i que no va entrar mai en funcionament.

Cerdanyola 22
Segons el testimoni d'alguns veïns es va construir un refugi sota el carrer de Cerdanyola amb Papín. Els testimonis recorden haver ajudat a portar maons quan eren petits.

Plaça Herenni
Es conserva un projecte de construcció de refugi sota la plaça.

Entrada a la Carta Arqueològica de Barcelona

Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: plano

Metro de plaça d'Espanya
Es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani: dibuix

Bibliografia

Sí voleu llegir més us recomano que llegiu el llibre:

-Pujadó i Puigdomènech,Judit: Oblits de rereguarda: Els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939) Publicacions de l’abadia de Montserrat,1998.

Si voleu descobrir la situació aproximada dels refugis de Sants, Hostafrancs i La Bordeta la trobareu en aquest mapa


Mostra Bombardejos i refugis en un mapa més gran

4 comentaris:

Txetake ha dit...

Caram, sembla que a Sans no es pugui excavar cap carrer sense trobar un refugi a sota.
molt bona feina.

Lina ha dit...

Benvolgut Agus,

D'entrada, gràcies per la teva tasca de difusió de la nostra història. Els teus articles sempre són un goig per al lector.

Només un petit comentari/consulta... Indiques que l'actual carrer Moianès abans d'anomenava carrer del Gall. Jo sempre havia sentit a dir que era el carrer del Call, amb "c-". M'ho reafirmava, d'una banda, la botiga de roba que hi ha a la cantonada amb Ctra de Sants/Creus Coberta que porta precisament aquest nom, i de l'altra el cognom Shalom que tenia un company meu de classe, a l'Institut Montserrat Xavier (parlo de molts anys enrere) que se'n deia i que hi vivia, precisament. Encara hi deu ser, la barberia del seu pare que també porta aquesta cognom d'origen hebreu. M'ho podries mirar d'esbrinar? Era realment el "call" de Sants o bé "call" era una derivació popular de Gall, amb "G". T'ho agrairé molt. És pura curiositat...

Gràcies per difondre la nostra història entre nosaltres. Estàs fent una tasca ben i ben meritòria.

Una abraçada,

Lina

Agus Giralt ha dit...

Moltes gràcies Lina, ja miraré de descobrir si realment era carrer Call o Gall.

El cert és que sí realment era Call segur que ens obriria la porta a moltes histories noves.

De debó, moltes gràcies, aquestes puntualitzacions em van molt bé.

Una abraçada

Joanet del cabàs ha dit...

Aquest llibre està editat per internet, com una gran majoria dels que ja existeixen.
De fet, trobo curiós el tema que comenta la Lina sobre els noms del Call i Shalom. Ens podria intuïr cap algunes històries d'origen jueu, que fossin de l'edat mitjana. És possible que fós algun cap d'una família que tingués algun negoci per aquella zona... si és que realment ja hi existia algun habitatge o espai urbanitzat. Fins ara no hi hagut cap element que ho indiqui.
Que vagi molt bé, Agus.