diumenge, 28 de maig de 2017

Més sobre els refugis de Sant Frederic, Casteràs i Càceres

Seguim investigant la història dels refugis. Moltes gràcies als veïns i a les veïnes que esteu fent arribar imatges i que ens manteniu informats de tot el que va passant. Si teniu fotografies, documents o coneixeu testimonis que van poder baixar als refugis de Sants contacteu amb mi i faré els possibles per recuperar aquesta memòria.

Fotografia: Ivan Sanmartín
Celebro la tasca que es fa des del Servei Arqueològic, però lamento que des de Districte es segueixin ignorant els esforços que es fan des del territori, tal i com queda reflectit a la següent entrevista. 



Com sempre caldrà que la ciutadania segueixi defensant la seva memòria, ningú ho farà per nosaltres.

dijous, 25 de maig de 2017

Més imatges del refugi 538

Les obres al carrer de Sant Frederic segueixen donant noves imatges del que segurament és el refugi 538. Us enllaço tres imatges d'ahir tocant a Carreras Candi. Us recomano que entreu al següent enllaç del Servei d'Arqueologia de Barcelona per poder veure el reportatge fotogràfic que han pogut fer des de dintre. 



Fotografia: JM Parisi

Fotografia: JM Parisi

Fotografia: JM Parisi

Fotografia: JM Parisi

dimecres, 17 de maig de 2017

Classes de crims o crims de classe (segona part)

És el primer dia de juliol de 1855, la tensió es palpa a la ciutat de Barcelona i a tot el pla, però ens hem de remuntar una mica més en el temps. Fa quasi un any que els generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce van protagonitzar un pronunciamiento que va fer caure als moderats. A Barcelona i al seu pla els obrers van rebre el cop amb eufòria però ben aviat l’alegria es va transformar en ràbia cap a les selfactines. 

El ludisme no era la resposta irracional que sovint s’ha repetit. La constant mecanització havia facilitat la precarització i la deshumanització del treball. Dones, homes i nens es veien lligats a un estricte control a les fàbriques, a tasques perilloses i a horaris inhumans. L’arribada de les filadores selfactines al Vapor Vell havia incrementat aquesta precarització. En endavant un únic operari podria filar molts fils a la vegada, un fet que enviava a molts treballadors al carrer. No és d’estranyar que els obrers arremetessin contra les màquines i menys que això succeís justament a fàbriques com el Vapor Vell o l’Espanya Industrial, dues pioneres en la introducció de maquinària.

Després d’aquest brot ludita les protestes van seguir entre filadors i teixidors en forma de vaga pacífica i ben aviat va destacar una figura, Josep Barceló, de la Societat de Filadors i Teixidors de Cotó. Un personatge carismàtic que va fer entrega al capità general un document sol·licitant la prohibició de les selfactines. Una petició obrera que, per a indignació de la burguessia finalment va ser acceptada.

Però la victòria obrera va convertir a Josep Barceló en l’enemic públic número ú, una figura incomoda per als industrials que veien com l’associació obrera, prohibida prenia força. Al maig de 1855 un grup d’homes, fent-se passar per Mossos d’Esquadra, van assaltar un mas a Olesa de Montserrat, torturant i matant al propietari. Un crim escabrós que va omplir les pàgines dels diaris i dels romanços. La història perfecta per involucrar a Barceló, qui va ser jutjat i ajusticiat després d’un procés ple d’irregularitats.



Poc després, el 21 de juny de 1855, el capità general, Zapatero, prohibia les associacions obreres. I així arribem de nou al primer dia de juliol de 1855. La tensió es palpa a la ciutat de Barcelona però no sembla un dia diferent després d’un any tant agitat. A Sants Joan Güell ha abandonat el Vapor Vell i ha fugit cap a Nimes amb terror per la resposta que els obrers poden donar a l’assassinat de Barceló i a la prohibició de les associacions obreres. Per posar-se al front de la fàbrica ha arribat de Madrid Josep Sol i Padrís, ma dreta de Güell, president de la Junta de Fàbriques de Catalunya i director del Vapor Vell.

Però davant de la sorpresa dels industrials el dia següent els obrers de tota Catalunya no assistiran a la feina i es declararan en vaga sota la consigna “Associació o mort!” Una vaga que serà pacífica però que a Sants tindrà un episodi luctuós. Un grup d’obrers es dirigiran a la fàbrica i després d’una discussió mataran d’un tret a Sol i Padrís i feriran amb un ganivet a Domenec Ramis. Una vaga que durarà fins al 11 de juliol i que es considerarà la primera Vaga General.

dimarts, 16 de maig de 2017

Apareix la segona entrada del refugi 538

Segueix la investigació arqueològica al subsol dels carrers de l'eix Sant Frederic / Casteràs / Càceres.
Segons es va informar ahir a la Taula de memòria històrica del Districte, un equip d'arqueòlegs, després d'obrir un mur que en taponava l'entrada, va poder accedir al túnel del refugi  538 que hi ha sota la confluència dels carrers de Casteràs amb Sugranyes.

En paral·lel també s'han realitzat cates al refugi 578, que transcorre sota el carrer de Càceres, tal com es pot veure a l'encreuament d'aquest carrer amb la Riera d'Escuder.

Queda pendent saber que ha passat amb el túnel aparegut sota l'encreuament de Casteràs amb Feliu Casanovas, el que podria ser el refugi 943. Una aparició fugaç, ja que al vespre aquest tram ja era totalment cobert per les obres.

Mentre segueixen els estudis d'aquests refugis ens arriben noves fotos d'una nova troballa que finalment sembla ser una segona entrada al refugi 578, en aquest cas al carrer Sant Frederic amb Carreras Candi.

Foto: Joan Manuel Parisi

Foto: Joan Manuel Parisi

Entrada al Servei d'Arqueologia de Barcelona

dilluns, 15 de maig de 2017

Classes de crims o crims de classe (primera part)

Cap al 1840, mentre algunes de les famílies pioneres del tèxtil català entren en declivi,  altres noms van anar sorgint. Són nous industrials que, majoritàriament, situaren els seus vapors en els pobles que envoltaven Barcelona i són també, els que faran el salt definitiu a la mecanització.

Joan Güell i Ferrer, va ser un d’aquests personatges qui després d’una fulgurant carrera comercial a la Havana, epicentre del tràfic d’esclaus espanyol, tornava a Europa enriquit i amb la intenció d’invertir el seu capital en nous negocis. Güell viatjà pels Estats Units i Europa estudiant les novetats industrials i l’any 1840 va entrar en un negoci familiar a una fàbrica de filats. En poc temps es va situar al front de l’empresa i es va establir a Sants, on va edificar el Vapor Vell.

Els catalans miraven amb molt interès les innovacions que es realitzaven a Anglaterra i França, però per fer ús d’aquestes innovacions calien privilegis reials. El 1844, un altre industrial, Domènec Ramis, es va especialitzar en importar maquinària i sol·licitar-ne les patents, fet que va aconseguir en la maquinària necessària per fabricar panes, aconseguint una situació de privilegi per davant d’altres industrials, com els Muntadas. Güell, qui era coneixedor del negoci que significava la pana, un teixit amb el que es feia roba per obrers, pagesos o soldats, va associar-se amb Ramis l’any 1848 per crear l’empresa Güell, Ramis i Companyia. 

Els teixits catalans no podien competir per preu amb els anglesos ja que Catalunya no tenia ni cotó ni carbó per moure les fàbriques i per aquest motiu els patrons catalans van començar a organitzar-se per promoure una política econòmica proteccionista, prohibint l’arribada de productes estrangers o bé fixant aranzels per dificultar-ne la venta. L’any 1848 la Junta de Fàbriques de Catalunya constituí l’Institut Industrial de Catalunya amb aquest objectiu. Entre els principals promotors destacà a Joan Güell i Ferrer i també Josep Sol i Padrís, un jove intel·lectual amb grans dots per l’oratòria que ben aviat va entrar en el cercle de Güell, arribant a dirigir el Vapor Vell.


Josep Sol i Padrís

Però les constants millores tècniques a les màquines tenien un revers fosc. Ara mà d’obra no qualificada podia fer tasques que abans requerien els coneixements d’un personal format. Això va significar una precarització i un empitjorament general de les condicions de treball. A més com requeria menys energia mantenir funcionant les màquines de vapor, els empresaris preferien no aturar-les i dividir el treball en dos torns de treball de 12 hores. Tot era apunt per una gran protesta i per un crim que aterraria la burgesia catalana i el Vapor Vell en seria l’escenari.

dimecres, 10 de maig de 2017

El refugi 943 veu la llum

Un nou refugi ha vist la llum i és el tercer en vuit dies. Després del refugi de Sugranyes-Casteràs i del refugi de Càceres, el 578, avui ha aparegut el refugi que passa sota els carrers de Feliu  Casanovas-Casteràs, el 943. 

Refugi 943 Feliu Casanovas-Casteràs. Foto: Joan Manuel Parisi

Refugi 943 Feliu Casanovas-Casteràs. Foto: Joan Manuel Parisi

Refugi 943 Feliu Casanovas-Casteràs. Foto: Joan Manuel Parisi

Del qual es conserva el plano que trobareu en aquest enllaç, i del que la Carta Arqueològica de Barcelona ens diu el següent.

Refugi antiaeri R. 0943

Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i apunts topogràfics del refugi 0943, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.

El refugi discorre al llarg del carrer de Feliu Casanova fins a arribar al carrer de Casteràs pel qual es desvia en direcció sud-oest fins a la cruïlla amb el carrer Begur.

Pel que es pot veure en la documentació, la galeria recorria el seu traçat al llarg de 150 m., tenia una amplada de 1,60 m., una alçada de 2,00 m. i estava situat a una profunditat de 13,50 m. Al refugi si podia accedir mitjançant dues entrades, situades cadascuna a un extrem de la galeria, la primera davant del número 4 del carrer Feliu Casanova i la segona al carrer de Casteràs abans de la cantonada amb el carrer Begur. A cada accés hi havia una porta feta de reixa metàl•lica amb una estructura d’obra d’uns 2,60 m. d’alçada.

A banda, a la documentació apareix la secció d’un tub de ventilació però que no es troba situat al plànol.

dilluns, 8 de maig de 2017

A la vista la volta del refugi 578 al carrer de Càceres

Tal com ja esperàvem, les obres d'urbanització a l'eix que formen els carrers Sant Frederic, Casteràs i Càceres segueixen donant noticies. Després de la troballa del refugi a Casteràs amb Sugranyes del que podria ser el refugi 587, ara ha aparegut el refugi del carrer Càceres, el número 578. Un refugi del qual es conserva documentació a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. I sobre el qual ja vaig publicar un post en aquest bloc.

Volta del refugi 578 al carrer Càceres. Foto: Carme Illa

Volta del refugi 578 al carrer Càceres. Foto: Carme Illa

"Segons la documentació existent a l’AMAB del fons Defensa Passiva, en el que es conserven plànols i factures del refugi 0578, amb data d’octubre del 1937, sabem que es tracta d’una construcció antiaèria del tipus “galeria“.

Segons els plànols el refugi ocupava el subsòl del carrer Càceres i comptava amb W.C i botiquí.

La comuna es basava en un petit habitacle d’1 m. per 1’20 m. d’ample i 2 m. d’alt amb retret. El botiquí o infermeria era una habitació de 3 m. per 1’80 amb 2 m. dalt i havia d’estar equipat amb lliteres."

Seguirem atents de tot el que es vagi coneixent tant en aquest punt com a Casteràs amb Sugranyes. Refugi del qual ens han fet arribar alguna fotografia més.

Refugi Casteràs amb Sugranyes

Refugi Casteràs amb Sugranyes

Refugi Casteràs amb Sugranyes



dimarts, 2 de maig de 2017

El refugis 538 al carrer de Sant Frederic i Casteràs

Fa pocs dies, a les obres que s'estan duent a terme al carrer de Casteràs, apareixia un refugi antiaeri. 

En molts casos aquestes troballes ens poden agafar per sorpresa. O (llegiu la frase amb ironia) ens podem creure que les constructores no en tenien constància. Un fet preocupant, ja que la llista de refugis està feta des de la Guerra Civil i tota la documentació es conserva a l'Arxiu Històric Contemporani, on afortunadament i gràcies a la gran tasca que han fet és consultable des de casa en línia.

Però és que aquest cop, a més, ho vàrem anunciar en aquest mateix espai el 16 de novembre del 2016. En tot el tram afectat per les obres de reurbanització de l'eix Sant Frederic / Casteràs /Càceres aniran apareixent refugis, com per exemple el 943, sota el carrer de Feliu Casanovas i Casteràs. Plano refugi 943

Un seguit de refugis que figuren a la llista que fa anys que intento el·laborar "Tots els refugis de Sants, Hostafrancs i la Bordeta". I de fet fa només 3 dies tornava a publicar demanant criteris i transparència per part de l'administració. 

Aquest matí aquesta foto ens ha indignat quan l'hem rebut rebuda i hem corregut a publicar aquest post per posar el veïnat en alerta. Com a ciutadans crec que estem obligats a denunciar cada cop que una obra esborra el record d'un refugi. Esborrar aquests elements del nostre patrimoni és un menyspreu per la memòria dels que van patir el feixisme. La memòria històrica s'ha de practicar al carrer, amb fets, més enllà dels símbols.



Ara ens comuniquen que el Servei d'Arqueologia està intervenint i tot està aturat. Ens n'alegrem, però seguirem alerta. 



I seguirem insistint que cal retorn a la ciutadania dels informes tècnics.