Classes de crims o crims de classe - 1

Cap al 1840, mentre algunes de les famílies pioneres del tèxtil català entren en declivi,  altres noms van anar sorgint. Són nous industrials que, majoritàriament, situaren els seus vapors en els pobles que envoltaven Barcelona i són també, els que faran el salt definitiu a la mecanització.

Joan Güell i Ferrer, va ser un d’aquests personatges qui després d’una fulgurant carrera comercial a la Havana, epicentre del tràfic d’esclaus espanyol, tornava a Europa enriquit i amb la intenció d’invertir el seu capital en nous negocis. Güell viatjà pels Estats Units i Europa estudiant les novetats industrials i l’any 1840 va entrar en un negoci familiar a una fàbrica de filats. En poc temps es va situar al front de l’empresa i es va establir a Sants, on va edificar el Vapor Vell.

Els catalans miraven amb molt interès les innovacions que es realitzaven a Anglaterra i França, però per fer ús d’aquestes innovacions calien privilegis reials. El 1844, un altre industrial, Domènec Ramis, es va especialitzar en importar maquinària i sol·licitar-ne les patents, fet que va aconseguir en la maquinària necessària per fabricar panes, aconseguint una situació de privilegi per davant d’altres industrials, com els Muntadas. Güell, qui era coneixedor del negoci que significava la pana, un teixit amb el que es feia roba per obrers, pagesos o soldats, va associar-se amb Ramis l’any 1848 per crear l’empresa Güell, Ramis i Companyia. 

Els teixits catalans no podien competir per preu amb els anglesos ja que Catalunya no tenia ni cotó ni carbó per moure les fàbriques i per aquest motiu els patrons catalans van començar a organitzar-se per promoure una política econòmica proteccionista, prohibint l’arribada de productes estrangers o bé fixant aranzels per dificultar-ne la venta. L’any 1848 la Junta de Fàbriques de Catalunya constituí l’Institut Industrial de Catalunya amb aquest objectiu. Entre els principals promotors destacà a Joan Güell i Ferrer i també Josep Sol i Padrís, un jove intel·lectual amb grans dots per l’oratòria que ben aviat va entrar en el cercle de Güell, arribant a dirigir el Vapor Vell.

Josep Sol i Padrís

Però les constants millores tècniques a les màquines tenien un revers fosc. Ara mà d’obra no qualificada podia fer tasques que abans requerien els coneixements d’un personal format. Això va significar una precarització i un empitjorament general de les condicions de treball. A més com requeria menys energia mantenir funcionant les màquines de vapor, els empresaris preferien no aturar-les i dividir el treball en dos torns de treball de 12 hores. Tot era apunt per una gran protesta i per un crim que aterraria la burgesia catalana i el Vapor Vell en seria l’escenari.

Classes de crims o crims de classe - 2