divendres, 29 de maig de 2020

Xerrada: La Setmana Tràgica, a càrrec de Teresa Abelló



Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2013 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

La Setmana Tràgica, xerrada a càrrec de Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història, professora titular de la UB.

dilluns, 25 de maig de 2020

Balet i Vendrell

L’any 1894 Jaume Balet i Viñas, Josep Vendrell i Sala i Engràcia Viñas i Güell constituïen la societat regular col·lectiva Balet, Vendrell i Companyia, amb l’objectiu de fabricar teixits de cotó. Per fer-ho van encarregar la construcció d’una fàbrica al carrer de Badal. Mentre acabava l’obra, Jaume Balet i Bellver va llogar al seu oncle, Josep Balet i Bellver una fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, que els va servir per arrencar. Un any més tard, el 1895, la fàbrica de Sants va entrar en funcionament. Com moltes de les fàbriques santsenques tenia la seu social a Barcelona, en aquest cas a la Ronda de Sant Pere 46.

L’any 1914 Josep Vendrell demanava el permís per substituir els generadors de vapor per vuit electromotors. Poc a poc les fàbriques santsenques anaven fent la transició del vapor cap a l’electricitat. La societat va seguir fins al 1920, quan es va transformar en una societat anònima: Manufactures Tèxtils Balet i Vendrell SA. A la mort de Jaume Balet, l’any 1929, Josep Vendrell i els seus fills Andreu i Jacint van compartir la gerència. 

La ubicació de les fàbriques tèxtils a Sants al llarg de gran part del segles XIX i XX no era casual, entre d’altres aspectes per la gran presència d’aigua al territori. Balet i Vendrell va beneficiar-se de la relativa proximitat del Canal de la Infanta, ja que el mateix 1929 l’empresa demanaria permís per construir una canonada fins al canal. L’aigua, que havia sigut el motor del desenvolupament agrícola de Sants, també seria el motor del seu desenvolupament industrial. Com moltes altres fàbriques santsenques Balet i Vendrell va estar en activa fins a la dècada dels seixanta. La fàbrica va acabar desapareixent amb l’obertura del Cinturó de Ronda.

Balet i Vendrel
AMDS Fons UEC, Jaume Peris i Xancó


divendres, 22 de maig de 2020

Xerrada: Les revoltes de quintes, a càrrec d'Agus Giralt

Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2013 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

Les revoltes de les quintes, una xerrada que vaig poder fer jo mateix.

dilluns, 18 de maig de 2020

Germans Climent

Al carrer Comtes de Bell-lloc es troba un dels edificis més particulars de la arquitectura industrial de Sants, la fàbrica Germans Climent un edifici obra de Modest Feu i Estrada. Un complex d’obra vista amb maons que està format per dues naus, una més llarga i l’altra més curta, que es troben unides entre si. L’edifici que presenta una façana semicircular es troba cobert amb volta de canó, sostinguda per una estructura de ferro i encara conserva una petita xemeneia. 

L’arquitecte santsenc va ser autor de gran quantitat d’edificis al barri, especialment a la carretera de Sants, on va deixar una impremta fonamental en el paisatge urbà d’aquesta via. Al llarg de les seves obres Feu va mostrar les influències del modernisme i del noucentisme, aplicat en un àmbit més popular. Feu va projectar gran nombre d’edificis d’habitatges, des de cases més senyorials a la carretera a un dels primers exemples de la ciutat de Barcelona d’habitatge obrer en bloc, com és la Casa Gran al carrer de Roses, però també va projectar edificis industrials. Ben a prop d’aquesta obra trobem una altra fàbrica obra de Feu, Géneros de Punto de Farrés, al carrer Melcior de Palau 131-137. L’arquitecte santsenc també va ser autor d’un complex industrial tant important com Can Trinxet a l’Hospitalet. 

Projecte constructiu de la fàbrica Germans Climent
AMDB

Probablement els germans Climent van començar amb un petit negoci al número 50 del carrer Comtes de Bell-lloc. Una foneria on segurament ja van començar a fer mobles metal·lics. La documentació ens diu que l’any 1919 Enrique Climent va comprar un electromotor i, de fet, l’any 1923 els germans van ser guardonats amb una medalla d’honor i una de plata a l’apartat de mobles de metall a l’Exposició Internacional del Moble i de Decoració d’Interiors de Barcelona.

L’any 1925 van encarregar l’edifici actual. Germans Climent van participar a l’Exposició Internacional del 29 per la qual van realitzar el mobiliari de la Casa de la Premsa i del Gran Hotel. Posteriorment l’edifici va tenir usos diversos, entre els quals magatzem de vi. Actualment l'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L’any 2013 l’Ajuntament va remodelar la façana i les parets mitgeres de l’antiga fàbrica.

divendres, 15 de maig de 2020

Xerrada: Les revoltes de les Bullangues, a càrrec de Celia Romea Castro


Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2013 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.
Les revoltes de les Bullangues, xerrada a càrrec de Celia Romea Castro, professora titular del Dep. Didàctica de la Llengua i la Literatura UB i autora del llibre "Barcelona romántica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad, dècada de 1833 a 1843"

dilluns, 11 de maig de 2020

Francesc Cros i companyia

A mitjans del segle XVIII, a Escòcia, es va iniciar la fabricació d’àcid sulfúric, un producte que seria fonamental en el desenvolupament industrial, ja que eren pocs els sectors que en podien prescindir. En el camp del tèxtil l’àcid sulfúric, conegut popularment com a vidriol, s’emprava per blanquejar les teles i per proporcionar mordent als tints.

L’any 1817 s’instal·laven a Sants els Cros, una familia que provenia de Montpeller i que molt probablement fugia de França durant els anys posteriors de la caiguda de Napoleó per la seva proximitat a les idees revolucionàries. François Cros i Dupuy havia sigut un dels pioners en la introducció de les càmeres de plom en la producció d’àcid sulfúric.  

Opertura del carrer Cros, anys 20
ANC, Brangulí
François va crear l’empresa Francesc Cros i Companyia, conjuntament amb el també francès, Marius Barthelemy. Entre els anys 1822 i 1828, després d’anys per aconseguir els permisos necessaris, van poder construir les seves cambres de plom i arrencar l’activitat a dos espais. Un a tocar de l’actual carrer Cros amb Sant Crist i un segon al mateix carrer Sant Crist entre Almeria i Rossend Arús. A la mort de Francesc el seu fill Joan Cros va fer-se càrrec del negoci, transformant-lo a l’entorn de 1831, incorporant nous productes químics com l’àcid acètic o el sabó de resina, que es feia servir en el blanqueig de cotó, però també nitrat de coure líquid, clorur d’estany, cianur de potassi, oli de llinosa i sosa càustica. 

Oficina de l'empresa Cros a Passeig de Gràcia amb Aragó
ANC, Gabriel Casas i Galobardes.

L’empresa va seguir a Sants fins que l’any 1877 Amadeu Cros i Nubiola, fill de Joan Cros, va traslladar-la a Badalona ampliant el negoci als adobs químics. L’empresa familiar dels Cros, que a inicis de segle XX instal·laria la seu social a la cantonada del Passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó,es va convertir en societat anònima l’any 1904, començant una expansió que la portaria a tenir fàbriques per tot l’estat.

Vista aèria de la fàbrica Cros a Badalona
ANF Taf helicòpters, 1953

divendres, 8 de maig de 2020

Xerrada: Persones contra màquines, les revoltes luddites a Catalunya, a càrrec d'Agus Giralt

Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2014 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

Persones contra màquines, les revoltes luddites a Catalunya una xerrada que vaig poder fer jo mateix.

dilluns, 4 de maig de 2020

Sants, un poble industrial als afores de Barcelona

Vapor Vell, 1855
AMDS4-442 Col·lecció de negatius i positius sobre vidre de l'AMDS

La industrialització és, sense cap mena de dubte, el fenomen que més profundament ha transformat el territori, però també la societat, de l’antic municipi de Santa Maria de Sants. El primer precedent d’aquesta transformació cal buscar-lo en la producció d’indianes, teixits de cotó estampats per una sola cara que van estar molt de moda a finals del segle XVIII. La seva producció es realitzava a Barcelona, però el procés de blanqueig i assecat requeria grans espais oberts on les teles eren humitejades i esteses al sol, i per fer-ho aquesta part del procés es va traslladar als pobles del pla. Així doncs entre 1789 i 1807 el municipi de Santa Maria de Sants, amb la seva marina, va contar amb nou prats d'indianes on es blanquejaven i assecaven les teles de cotó i lli que després tornaven a la ciutat per ser estampades.

L’any 1832, amb la inauguració de la fàbrica Bonaplata, la primera de l’estat a funcionar amb la força del vapor, arrencava a Barcelona una febre industrial que en pocs anys ompliria la ciutat, encara tancada dins les muralles i amb una enorme densitat de població, de fàbriques. Les innovacions en el camp tecnològic seguien i els empresaris van començar a buscar espais amplis, on l’aigua fos abundant, on poder edificar grans recintes fabrils. Sants era un territori interessant per a la indústria, amb moltes terres disponibles, amb gran abundància d’aigua, gràcies a gran quantitat de pous i a infraestructures com el Canal de la Infanta, i ben comunicat amb la ciutat gràcies a la Carretera Reial, l’actual carretera de Sants. Un interes que encara s’incrementaria quan l’any 1846, l’ajuntament de Barcelona va limitar la instal·lació de nous vapors i va començar a regular l’ampliació dels ja existents. 

La instal·lació del Vapor Güell i Ramis, popularment conegut com el Vapor Vell, entre els anys 1844 i 1846, va ser el tret d’inici de la transformació de Santa Maria de Sants. Molts industrials van seguir l’exemple del Vapor Vell, instal·lant-se a Sants. Pocs anys més tard, el 1849, obriria les seves portes L’Espanya Industrial, una empresa que acabaria esdevenint la més gran de les empreses tèxtils de l’estat. L’arribada d’aquestes grans fàbriques va fer que, en pocs anys, molts treballadors i treballadores s’instal·lesin a l’entorn de les mateixes, sent l’origen de nuclis obrers que transformarien definitivament Sants. Si l’any 1840 Sants tenia 2.037 habitants, l’any 1845 la població ja era de 3.391 amb un 21% de forasters. Només una dècada més tard de la primera dada, l’any 1850, la població de Sants s’havia més que duplicat, arribant als 5.735. Una progressió que seguiria en augment, arribant als 19.105 habitants l’any 1890.

Rere d’aquestes pioneres en van venir moltes d’altres. Trobem empreses directament vinculades al sector tèxtil que havia esdevingut el principal motor de canvi; d’altres relacionades amb les primeres de forma colateral, com va ser el cas de la industria química, necessaria per fer tints i tractar els teixits; un tercer grup que caldria relacionar amb les necessitats industrials, com les indústries del metall, imprescindibles pel desenvolupament tecnològic de les indústries; empreses lligades al creixement urbanístic del territori, com les terrisseries o els tallers de materials de construcció i per últim totes aquelles lligades a l’increment de la població i als canvis d'hàbits de la societat industrial, com totes aquelles lligades a l’alimentació. Escassament cinc anys després de la inauguració del Vapor Vell Sants s’havia convertit en un poble industrial  amb 55.000 fusos i 1.700 telers mecànics. La necessitat de comunicació de les noves fàbriques santsenques va fer que, ben aviat, l’any 1855, Sants tingués parada a la línia que enllaçava Barcelona amb Molins de Rei i Martorell, una línia que seguiria creixent en direcció cap a Tarragona.

El Sants que coneixem avui en dia, és doncs, fruït d’aquest període històric. Més enllà del valor intrínsec del patrimoni industrial dels barris, del valor arquitectònic i artístic de molts d’aquests edificis, la història d’aquests espais va forçosament lligada a la memòria de les persones que hi van treballar, els santsencs i les santsenques,  que ens han precedit, son paisatges de memòria.

Començo així una sèrie de publicacions sobre algunes de les moltes fàbriques i tallers que van existir als barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, els que formen l'antic territori de Santa Maria de Sants. Segur que no hi seran totes, per que seria una tasca impossible d'assumir des del voluntariat, però procuraré que, com a mínim, apareguin industries significatives dels diversos sectors. Tampoc pretenc fer articles enciclopèdics sobre aquestes fàbriques, sinó més aviat petites fitxes que serveixin per fer divulgació i satisfer la curiositat de veïns i veïnes.

Aquestes publicacions són possibles gràcies a la tasca que, ara fa un parell d'anys, es va realitzar des de l'associació Memòria en Moviment conjuntament amb els companys Joan Miquel Gual, Marta Sánchez Natera i  Miguel Mateo.

Una tasca que setmana a setmana intentaré anar ampliant. Per aquest motiu és un espai en construcció.



Tèxtil

Vapor Güell i Ramis
L’Espanya Industrial
Serra i Balet
Can Batlló
Balet i Vendrell

Terrissa i ceràmica

Terrisseria Batllori
La Porcellana - Josep Valls
La Porcellana - Florensa Germans
Joan Molas

Química

Francesc Cros i companyia
Bartomeu Pons
Tints i Aprestos, S.A. Minguell
Fàbrica d’explosius F2

Metal·lúrgica

Ferreria Sant Josep
Hamsa
Germans Climent

Materials de construcció

Rajoles Hidràuliques Filla de Isidro Torres

Productes de neteja

Companyia Fabril d’Olis Vegetals

Productes elaborats

Balances Arisó

Alimentació

Xocolates Jaume Boix
Pastes Alimentàries Frederic Buatell
Torrons Viar
Begudes Gasoses Gigante
Destil·leria Pujol i Grau
Societat Cooperativa Agrupació Vidriera

Per saber-ne més:

Cronologia industrial a Sants


Xerrada: 150 aniversari de la Revolta de Quintes


Enguany es commemora el 150è aniversari de la Revolta de Quintes de 1870, un fet que va tenir com escenari els pobles del pla de Barcelona i del Baix Llobregat.

Per recordar aquesta revolta el dimecres 13 de maig amb els companys d'Omnium Sants-Montjuïc faré una xerrada a les 18h al seu canal de Youtube, us hi espero.


divendres, 1 de maig de 2020

Xerrada: La Negreta en la Barcelona del rebombori del pa, a càrrec d'Elsa Plaza


Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2014 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

"La Negreta en la Barcelona del rebombori del pa" xerrada a càrrec d'Elsa Plaza, il·lustradora, redactora, escriptora i ex-professora d'Història de l'Art a l'UAB.