Hierros y Aceros Moldeados SA va ser el nom de la fàbrica que va existir en aquesta plaça dura del barri d'Hostafrancs. Aquesta factoria la fundaren els industrials Leonard Leprevost i Alexandre Escorsa i Sòria a principis del segle XX. Ambdós llinatges resulten importants per entendre la història de les elits fabrils: sense anar més lluny Alexandre Escorsa fou fill de Dionís Escorsa i Cruells, que el 1876 havia establert a Barcelona la que fou la segona foneria de ferro mòlt de l'estat espanyol.
 |
| Estand de l'Hamsa a la Fira de mostres de 1947 ANC, Gabriel Casas Galobardes |
D'altra banda, durant la Guerra Civil, l'HAMSA va ser un dels espais de l'anomenada Indústria de Guerra de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. S'hi fabricaren peces de fusell i, segons alguns testimonis, també torpedes antisubmarins. Després, el control de la producció fou recuperat per la família Leprevost, que tenia clars lligams amb el règim franquista.
 |
| Fàbrica Hamsa des del carrer Callao AMDS Fons UEC, Joan Planas Llorenç, 1970 |
La fàbrica tancà portes el 1992 i, quatre anys després, l'HAMSA passà a ser un dels edificis més emblemàtics del moviment d'okupació, amb una trajectòria que anà des de 1996 fins 2004, essent enderrocat poc temps després del seu desallotjament. Així, el seu itinerari és similar al d'espais com Can Batlló, determinats ambdós per quatre fases: 1. apogeu industrial durant el segle XX; 2. col·lectivització; 3. desindustrialització; i 4. autogestió.
Article de Joan Miquel Gual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada