divendres, 28 de juny del 2013

Lliçons de la història

La història és cíclica. Aquesta és una afirmació que de ben segur heu escoltat moltes vegades. Però abans de seguir parlant del tema comparteixo amb vosaltres una imatge que ens van suggerir un professor a la facultat. La història no és cíclica, és espiral. És cert que hi ha dinàmiques i situacions que es repeteixen, però els contextos són diferents i les coses tampoc canvien soles, cal la nostra acció, que és el motor que mou la història.

Quina és la utilitat de la història? Per contra de l’opinió d’alguns dels gestors de les nostres vides, que redueixen la seva utilitat a guanyar el formatget groc del trivial, la història hauria de servir per obtenir lliçons del passat, de les dones i homes que ens han precedit al planeta i de les seves estratègies de subsistència. No només per no repetir els errors, com diu un dels altres molts tòpics històrics, també per ser capaços de copiar els encerts.

Que actualment s’està desmuntant l’estat del benestar ja no ho dubta ningú. Només queda el dubte de si aquestes polítiques s’estan aplicant amb l’excusa de la crisi o si per contra la crisi ha sigut la gran estratagema per imposar-nos a tots un estat neoliberal.

Però com deia la història hauria de servir per donar-nos lliçons. A principis del segle XX obreres i obrers de barris com els nostres van ser capaços d’organitzar-se per lluitar pels seus drets en vagues tan importants com la de la Canadenca, una victòria dels treballadors gràcies a la solidaritat de classe, que l’any 1919 va aconseguir paralitzar la ciutat de Barcelona. Una vaga que aconseguiria la jornada de 8 hores i que es tancaria, per cert, a Les Arenes amb una gran assemblea amb més de 20.000 treballadors. Tota una ironia que la plaça sigui avui un temple al treball precari.

I com porten temps recuperant els companys de La Ciutat Invisible al nostre barri també van ser molts els que van treballar per crear alternatives justes i equitatives de treballar i de redistribuir les riqueses, les cooperatives de consum i de treball. Ja el 1873 existia al barri la Unió Obrera de Sans, que arribaria tenir 1.200 associats i que funcionaria com a forn de pa i botiga d’oli i de vi. Una pionera en obrir un camí que seguirien molts altres cooperatistes: la Lleialtat Santsenca (1891), La Formiga Obrera (1895), La Nova Obrera (1897), La Redemptora (1897), El Model del Xegle XX (1901) o L’Empar Obrer (1905), entre moltes d’altres. 

Estar clar que haurem de tenir molt presents els exemples d’organització, de creació d’alternatives i de lluita dels que, abans que nosaltres, van patir el capitalisme.  





dimarts, 25 de juny del 2013

Baixen per primer cop a l’antic refugi antiaeri del carrer de Juan de Sada

Avui comparteixo amb vosaltres un vídeo que els veïns del carrer Joan de Sada feia molt de temps que esperaven. És un vídeo de l'Infobarris de Sants-Montjuïc amb la primera baixada dels veïns i veïnes al refugi. Us adjunto la informació del BTV Noticies.

Sota el carrer de Juan de Sada, al barri de Badal, hi ha el que durant la Guerra Civil va ser el refugi antiaeri més important de Sants. Després es va convertir en claveguera. Des del 2009, els veïns reclamen que es conservi, però l'Ajuntament no tenia constància de la seva existència. Ara s'ha comprovat que sí i, per primer cop, aquests veïns han pogut baixar a veure'l.

Segons els arqueòlegs, es tracta del refugi número tres, del total de 1.400 que es van construir a Barcelona per protegir els ciutadans de les bombes. Tenia una forma recta bastant característica i ramificacions als costats coincidint amb els carrers. Asseguren que ja es va construir amb la idea que, amb el temps, acabés aprofitant-se com a claveguera. Quan estava en ús tenia cinc portes arran de terra per facilitar-hi l’entrada dels veïns. No se sap exactament quantes persones hi cabien, perquè el refugi s’omplia més o menys en funció de les necessitats.

Un cop acabada la guerra, es va convertir en un col·lector i durant anys ningú no hi havia pogut baixar. Els veïns sempre n’han reivindicat l’existència i han demanat a l’Ajuntament, en repetides ocasions, que el conservi. De moment, el districte s’ha decidit a baixar-hi i a fer un informe tècnic en el qual s’estudiarà la viabilitat de conservar-lo i la possibilitat que es pugui visitar.

Baixen per primer cop a l’antic refugi antiaeri del carrer de Juan de Sada - BTVNOTÍCIES.cat

dilluns, 17 de juny del 2013

Xerrada de Josep Maria Vilarrúbia Estrany

Si us interessa la història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta i heu llegit els llibres que s'han anat publicant de ben segur que haureu conegut les moltes i exhaustives publicacions que ha escrit Josep Maria Vilarrúbia Estrany. 

Si no el coneixíeu encara demà teniu l'oportunitat de conèixer i descobrir algunes de les moltes coses que ha investigat sobre els nostres barris a la conferència que demà realitzarà a l'Associació del Triangle de Sants, al carrer de Riego 11, a les 19h. 

I aprofito per compartir amb vosaltres la seva extensa biografia, que donen fe dels anys de treball i dedicació a la història dels nostres barris i del nostre país.

En solitari:

Història dels carrers d 'Hostafrancs, Barcelona, 1978. 
id. de La Bordeta. Barcelona 1979.
id. de Sants. Barcelona, 1981.
id. de Sant Andreu. Barcelona, 1982. 
Els carrers de Gràcia, Barcelona, 1984. 
Deu anys estudiant Barcelona. Moià, 1989. 
Notes Hist. de la parròquia del St. Àngel Custodi d'Hostafrancs Moià, 1991
El com i el perquè dels meus treballs històrics. Moià, 1992.
Cinc anys estudiant els Països Catalans. Moià. 1993.
Ciutat Vella. Itinerari per una Barcelona desconeguda. Barcelona 1996. 
Catalunya i la seva història. Barcelona 1997.
L'Orfeó de Sants, l'Orfeó Gracienc i L'Orfeó L'Eco de Catalunya, Barcelona, 1999. 
Sants, Hostafrancs i. La Bordeta. Barcelona, 1998.
El carrer de Sants, Barcelona. 2000
Catalunya i la seva història, 2ª. sèrie, Barcelona 2001.
Mirades, encarregat per l'Associació de Comerciants del Passeig de Gràcia, Barcelona, 2002
Amics i mestres del Pla de Barcelona, Barcelona 2005.
Barcelona Camina, Barcelona 2008.
El carrer de la Creu Coberta. Moià 2010.
52 Passejades per Barcelona  Moià 2011
La rodalia del Centre Sant Pere Apòstol i els seus carrers. Moià, 2012

Amb Jordi Jové:
Els carrers de Sant Vicenç de Sarrià. Barcelona. 1986. 
Els carrers de Ciutat Vella. Barcelona. 1990.

Obra dirigida per Josep M. Ollé:
Homes del Catalanisme. Barcelona 1995 

Obra amb altres autors:
Seu Municipal de Sants - Montjuïc. Barcelona. 1989. 
Imatges i records de Gràcia. Barcelona. 1995.
100 anys, 100 fotos, Barcelona 1997.

dilluns, 10 de juny del 2013

"En la Brecha" Un curtmetratge del 1937 rodat a l'Espanya Industrial

Avui vull compartir un document espectacular que he pogut trobar a Internet gràcies al Portal Libertario OACA. És un curtmetratge polític anomenat "En la Brecha" dirigit per Ramón Quadreny l'any 1937 i produït per la Indústria de l'Espectacle de Barcelona, col·lectivitzada per la CNT. Es narra principalment una jornada laboral en una fàbrica tèxtil catalana col·lectivitzada durant la Revolució Espanyola de 1936 pel sindicat anarquista CNT. 

Per que destaco aquest curtmetratge en un bloc d'història local de Sants? Si us fixeu bé veureu que, com a mínim algunes escenes han estat rodades a l'Espanya Industrial. Fixeu-vos en els minuts 7 i 15,13.

dijous, 6 de juny del 2013

“Josep Maria Huertas Claveria i els barris de Barcelona”

Avui per la tarda es presenta a La Ciutat Invisible el recull d'articles “Josep Maria Huertas Claveria i els barris de Barcelona”

L'acte comptarà amb la presència de Néstor Bogajo i en Marc Andreu, membres de la FAVB, per presentar una novetat editorial molt rellevant. L’entitat, juntament amb la revista Carrer, ha decidit publicar un recull de reportatges de Josep Maria Huertas Claveria, editats entre el 1964 i el 1975, sota el títol de “Josep Maria Huertas Claveria i els barris de Barcelona”.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per la Favb i la revista Carrer sota el paraigua de la comissió ciutadana creada per recordar el popular cronista dels barris.

El llibre recull reportatges de la primera dècada de Huertas com a periodista, dedicats  als problemes de la perifèria barcelonina, els barris obrers i la realitat del moviment associatiu.

La selecció de reportatges es complementa amb una sèrie d’articles d’amics i companys de professió, que analitzen la figura de Huertas, la seva vinculació íntima amb la ciutat i la seva implicació en el moviment veïnal.

dimarts, 4 de juny del 2013

La pèrdua de la innocència, infants sota les bombes


Els dies 10 i 12 es representarà a l'Institut Lluís Vives La pèrdua de la innocència, infants sota les bombes, una obra de teatre interpretada pels alumnes.

dilluns, 3 de juny del 2013

Acte públic de Reconeixement a l’Anselm Cartañà

Homenatge a Anselm Cartañà


Gràcies a l’ampli suport donat al manifest de reconeixement, la petició veïnal ha estat acceptada i l’espai polivalent de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, portarà el nom d’Anselm Cartañà.
L’acte públic de Reconeixement tindrà lloc el dimarts 4 de juny de 2013, a les 19:30h,   a la Sala de Plens del Districte de Sants – Montjuïc, al carrer de la Creu Coberta, 104.

L’homenatge constarà d’un audiovisual i una taula rodona conduïda per en Josep Martí Gómez, on diverses personalitats comentaran els diferents àmbits de la seva activitat.

diumenge, 2 de juny del 2013

"Barcino·Colonia·Romae"

Tornen les Jornades Romanes de Barcelona, una iniciativa nascuda i mantinguda pel Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana, "Barcino Oriens". Un grup de recreació creat a l'escola Pelegrí.

Enguany tindran lloc el 8 i 9 de juny de 2013 i podeu consultar les activitats a la web del grup.

Us ho recomano!



dissabte, 1 de juny del 2013

Noves esperances per a la recuperació del refugi de Juan de Sada

Avui us reprodueixo una notícia de El3.Cat sobre la possible recuperació del refugi de Juan de Sada.

Un equip de tècnics i arqueòlegs, acompanyats dels Mossos d’Esquadra, i sota l’atenta mirada del veïnat que s’esperava a l’entrada, han entrat aquesta setmana al refugi antiaeri de Juan de Sada. “Una vegada vist podríem dir que està en unes condicions favorables per poder-lo aconseguir com a peça històrica del barri”, explica Pepo Mediavilla, secretari de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i Bordeta. De fet, ha estat gràcies a la insistència del veïnat que finalment s’hi ha entrat per conèixer en quin estat es troba. Ja la setmana passada havien localitzat una de les entrades i aquest dimarts s’hi ha pogut entrar.

Al veïnat, però, no els deixaran accedir-hi fins que se’n garanteixi la seguretat. Tot i això, Mediavilla explica: “Vam estar mirant des de dalt i es veia la volta d’aquest refugi”. Amb el que van veure i els documents que tenen, afegeix: “Ens consta que té unes dimensions favorables com per poder-lo recuperar; a més no està deteriorat”. Explica que una persona hi pot estar tranquil·lament de peu i que té uns tres metres d’ample. “Ara esperem que el museu d’història ens doni el detall de tot el refugi”, comenta. El refugi actualment s’utilitza com a claveguera, tal com es va preveure, per altra banda, en el moment en què es va construir. Tot i això, Mediavilla considera: “L’estat en què el vam veure nosaltres des d’on érem ens va semblar que no estava gens brut i que si es pogués desviar aquesta claveguera es podria recuperar”.

El veïnat ho veu força factible, especialment tenint en compte que és un espai pendent d’una remodelació urbanística. “Ara som més optimistes que quatre dies enrere”, diu Mediavilla, ja que com que no hi havien pogut entrar fins ara sempre els quedava el dubte sobre com n’estaria de deteriorat.

Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, explica que ja fa temps que tenien constància de l’existència del refugi. De l’observació que s’ha pogut fer aquesta setmana, el Districte ara n’espera els resultats: “A finals d’aquest mes, l’empresa d’arqueologia que hem contractat i els Mossos faran un informe sobre com està aquest refugi”. Posteriorment el refugi es tancarà però Jiménez explica que “es podria valorar la possibilitat de, en un futur, en el procés d’urbanització de la zona de Juan de Sada, fer un nou clavegueram i deixar lliure el refugi”. Però en qualsevol cas, recorda que seria una actuació que formaria part del projecte d’urbanització de tot l’entorn i que “en el moment que s’hagi de fer ja es valoraria, però seria una possibilitat”. 
El veïnat, però, ja té una primera idea de com podria ser el projecte tenint en compte la disponibilitat d’espai que hi ha també al carrer Roger. La seva intenció seria proposar un canvi d’actuació que els permeti, per una banda, guanyar el refugi i, per l’altra, recuperar un espai de zona verda que en el darrer projecte de remodelació no estava prevista. “La tenim en ment però l’hem d’estudiar a fons i sobretot consensuar-la amb els veïns”, explica Pepo Mediavilla. La seva voluntat és que el refugi acabi sent visitable i que sigui un element que doni “una vida al barri, un sentit i que la gent hi pugui passar i visitar-ho”. 

El del carrer Juan de Sada és un dels primers refugis que va construir l’Ajuntament de Barcelona en començar la Guerra Civil. En total en va construir 25 i aquest estava catalogat amb el número 3. Segons recull l’historiador santsenc Agus Giralt en el seu blog memoriadesants el refugi recórrer tot el subsòl del carrer Juan de Sada, des del que llavors era el carrer París (actual avinguda Madrid) fins al carrer Iolanda (que és l’actual Violant d’Hongria). Feia 140 metres linials, tenia 3 metres d’alçada i 2’40 metres d’amplada i estava pensat per allotjar 1200 persones. S’hi podia accedir per l’avinguda Madrid amb dues entrades al carrer Violant d’Hongria i pel carrer Roger. “Tots els accessos que des de baix es poden veure estan tapiats”, comenta però Francesc Jiménez. De totes aquestes entrades el veïnat creu que una es podria recuperar, mentre que les altres seria pràcticament impossible donada l’actual urbanització de l’entorn.

L’accés que s’ha fet aquesta setmana doncs, a més de ser fruit de la insistència i el treball dels darrers mesos, obre la porta a la recuperació d’aquest espai com a testimoni de la memòria dels nostres barris. Quedarà pendent, però, del projecte urbanístic que finalment s’aprovi per l’entorn i del finançament que des de les administracions públiques s’hi vulgui o s’hi pugui dedicar.