La història és cíclica. Aquesta és una afirmació que de ben segur heu escoltat moltes vegades. Però abans de seguir parlant del tema comparteixo amb vosaltres una imatge que ens van suggerir un professor a la facultat. La història no és cíclica, és espiral. És cert que hi ha dinàmiques i situacions que es repeteixen, però els contextos són diferents i les coses tampoc canvien soles, cal la nostra acció, que és el motor que mou la història.
Quina és la utilitat de la història? Per contra de l’opinió d’alguns dels gestors de les nostres vides, que redueixen la seva utilitat a guanyar el formatget groc del trivial, la història hauria de servir per obtenir lliçons del passat, de les dones i homes que ens han precedit al planeta i de les seves estratègies de subsistència. No només per no repetir els errors, com diu un dels altres molts tòpics històrics, també per ser capaços de copiar els encerts.
Que actualment s’està desmuntant l’estat del benestar ja no ho dubta ningú. Només queda el dubte de si aquestes polítiques s’estan aplicant amb l’excusa de la crisi o si per contra la crisi ha sigut la gran estratagema per imposar-nos a tots un estat neoliberal.
Però com deia la història hauria de servir per donar-nos lliçons. A principis del segle XX obreres i obrers de barris com els nostres van ser capaços d’organitzar-se per lluitar pels seus drets en vagues tan importants com la de la Canadenca, una victòria dels treballadors gràcies a la solidaritat de classe, que l’any 1919 va aconseguir paralitzar la ciutat de Barcelona. Una vaga que aconseguiria la jornada de 8 hores i que es tancaria, per cert, a Les Arenes amb una gran assemblea amb més de 20.000 treballadors. Tota una ironia que la plaça sigui avui un temple al treball precari.
I com porten temps recuperant els companys de La Ciutat Invisible al nostre barri també van ser molts els que van treballar per crear alternatives justes i equitatives de treballar i de redistribuir les riqueses, les cooperatives de consum i de treball. Ja el 1873 existia al barri la Unió Obrera de Sans, que arribaria tenir 1.200 associats i que funcionaria com a forn de pa i botiga d’oli i de vi. Una pionera en obrir un camí que seguirien molts altres cooperatistes: la Lleialtat Santsenca (1891), La Formiga Obrera (1895), La Nova Obrera (1897), La Redemptora (1897), El Model del Xegle XX (1901) o L’Empar Obrer (1905), entre moltes d’altres.
Estar clar que haurem de tenir molt presents els exemples d’organització, de creació d’alternatives i de lluita dels que, abans que nosaltres, van patir el capitalisme.