dilluns, 31 de desembre del 2012

El patrimoni santsenc en perill


La Viquipèdia defineix el patrimoni cultural com l'herència pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i el transmet a les generacions futures. El nostre patrimoni està format pels béns i pel valors culturals que ens ajuden a explicar els nostres orígens  A Sants el nostre patrimoni ens parla de l’antic poble de Santa Maria de Sants i de les seves masies. També ens parla del passat industrial del barri, de fàbriques, de cooperatives, d’ateneus. I tenim elements que ens parlen dels conflictes que van viure els nostres avis i avies, com els refugis que van construir per tal de salvar-se dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Molts elements d'èpoques diferents que malauradament es troben en perill. L’especulació, la deixadesa, el desconeixement o uns plans urbanístics que no tenen en compte això del patrimoni cultural són alguns dels perills. 

Un dels elements dels que ens en queden menys vestigis són les masies. Ens trobem amb la paradoxa que de ser un dels municipis del pla de Barcelona que tenia més masies actualment hem passat a ser un dels barris que conserva menys vestigis. L’any 2001 s’enderrocava una de les darreres al carrer Sugranyes, on hi havia el CSO La Malaherba. Mirar els terrenys i els edificis contant només els calers va produir en aquest cas problemes diversos. Primer la destrucció del patrimoni i la pèrdua d’un espai útil per a una part de Sants sense cap equipament. Però la construcció d’un edifici de vivendes en el mateix espai va tenir resultats funestos. Ho va patir el club de basquet JAC Sants, que es van trobar que les seves instal•lacions tenien uns nous veïns que es queixaven pel soroll dels entrenaments i sense la possibilitat de construir una sortida d'emergència per al seu pavelló. De manera que finalment el pavelló va ser tancat i no s’utilitza. Exemples actuals que es troben en risc són la Petita Maria al carreró de López Catalan que ha sigut enderrocada i només n’han deixat la façana o Cal Bruixa, que podria ser enderrocada pel projecte de Can Batlló.

Fa unes setmanes els diaris explicaven el tancament i l’expropiació de la discoteca Agapito, al carrer   Violant d’Hongria. L’edifici està afectat per un projecte urbanístic que inclou tota l'illa de cases situada entre l'avinguda Madrid, Violant d'Hongria, Alcolea i Vallespir; un espai que en el futur s’ha de convertir en zona verda i viària. La dada que ningú ha donat és que aquest edifici era la Model del Segle XX, segurament la cooperativa més important de Sants. Un nou edifici que està en perill i que acabarà enrunat si el veïns no hi diem res.

El darrer exemple el dels refugis de la Guerra Civil que en molts casos han desaparegut en obres de pavimentació o de clavegueram sense que ningú hagi dit res, com l’entrada al refugi sota el carrer de Toledo o al carrer Juan Bravo. Actualment els refugis que es troben en una situació de perill són els que es troben sota el carrer Juan de Sada, un espai que està afectat per un pla urbanístic i que els veïns estan intentant que el pla contempli el manteniment d’aquests refugis. No seria hora de defensar el que som i els edificis que ens ajuden a explicar-nos?



dimecres, 26 de desembre del 2012

Cançó de Sants



Una cançó de Núria Feliu que ens permet redescobrir un barri que de tant que ha canviat sembla que mai no hagués existit. Realment imatges com les de Cotxeres crec que no tenen preu.

dissabte, 22 de desembre del 2012

L'hipòdrom de Can Tunis


Fins als darrers anys del segle XIX l'esport va ser una distracció quasi exclusiva de la burgesia. Les curses de cavalls tenien molt èxit entre unes classes benestants que imitaven les burgesies europees. L'any 1883, en ple creixement urbà i apunt de celebrar una Exposició Universal que situaria Barcelona al mapa, es va voler dotar la ciutat d'un Hipòdrom. Un equipament per als més rics. Els obrers en canvi es va decantar per dos nous esports, el futbol i el ciclisme.

Tot i estar pensat per a les classes benestants barcelonines l'hipòdrom no era al terme municipal de la ciutat, es trobava a la Marina de Sants, a Can Tunis. Un espai que, aprofitant l'eslògan amb que es venia la ciutat: La perla del mediterraneo, es va voler convertir en una zona d'esbargiment i on es va planejar construir un luxós balneari, un projecte que no va arribar a reeixir. 

Al costat de l'hipòdrom, hi havia la fàbrica de l'Arsenal, on es va construir part del monument a Colom. En aquells anys el que si va ser molt important van ser els banys Zoraida, una instal·lació que van funcionar fins al 1905, quan, a causa de la pesta bubònica van morir 23 clients. Un informe de l'època que parla sobre el fet, i que he trobat gràcies al bloc GeoVentayol en parla des d'un aspecte moralista dient, entre d'altres coses el següent: 

“…confundidos en inmoral y asquerosa mescolanza los sexos y las edades, satisfacen allí sus necesidades e instintos hombres y mujeres, púberes e impúberes, sin relación exterior de ninguna clase, y constituyendo una especie de tribu sin autoridad, jerarquías o ley ninguna”

Pel que fa a l'hipòdrom, a banda de les curses, va ser escenari de molts altres espectacles, com partits de polo als quals va acudir Alfons XIII o carreres d'automòbils. L'11 de febrer de 1.910 s'hi va fer el primer vol datat a l'Estat. El pilot va ser Julién Mamet i l'avió un Bleirot XI. Un vol de gairebé dos minuts que va congregar molta gent vinguda gràcies al tramvia de Can Tunis que des de Colom vorejava lentament tot Montjuïc pel costat marí. L'any 1.934 la prohibició de les apostes va conduir al tancament de l'hipòdrom


Us deixo un escrit de la revista l'Esquella de la Torratxa que parla sobre la construcció de l'hipòdrom.

Dissabte, el representant de la companyia constructora de l'Hipòdrom va obsequiar la premsa de Barcelona amb un banquet, servint exquisidament en el restaurant de França. Als postres, va haver-hi brindis entusiastes per la prosperitat de la nova diversió implantada a Barcelona. I deien que als arenals de Can Tunis res no hi aniria bé. No és exacte: les curses de cavalls hi han posat fondes arrels.


Esquellots - Núm 247 - 6 /10/1883

dimecres, 19 de desembre del 2012

Del Somni al Silenci a la Ciutat Invisible

Demà a les 19h presento el llibre "Del Somni al Silenci" a la llibreria La Ciutat Invisible. El primer número de la col·lecció d'història local Riera de Magòria. També hi assistirà Josep Manel V. Parisi, del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, entitat responsable de la col·lecció.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Un temple romà a Sants?


El febrer de 1958 es van localitzar al número 12 del carrer de Bassegoda dues columnes. Automàticament va saltar l'alarma i es va començar a especular. Realment hi havia un temple romà a Sants? Us adjunto un article publicat a la pàgina www.patmapa.gencat.cat que parla sobre l'estudi que es va dur a terme.

El jaciment arqueològic es localitza al carrer Bassegoda número 12, al districte de Sants-Montjuïc. El carrer Bassegoda està delimitat pel carrer de Torns i el carrer Carreras i Candi, en una zona completament urbanitzada. Segons J. de C. Serra Ràfols (1960) al pati del número 363 del carrer de Sants, existia una columna de pedra posada horitzontalment sobre el sòl. El pati de la casa delimita amb el carrer Bassegoda, que a l'any 1957 es trobava cobert per escombraries i molt tacat de detritus pel taller de soldadura que existia. Era d'una sola peça de pedra sorrenca de Montjuïc, que amidava 3,45 metres de longitud i 0,42 i 0,45 metres de diàmetre en els seus extrems superior i inferior respectivament, i presentava 18 estries. Al mes de febrer de l'any 1958 J. de C. Serra Ràfols, juntament amb personal especialitzat de Francisco Closa Alegret, va realitzar en el pati diferents sondatges. Es descobrí una segona columna a menys de 10 centímetres de profunditat; cobertes per tàbics moderns. Col·locada horitzontalment i paral·lel al mur mitjaner de la finca número 365 del carrer de Sants amb el número 12 del carrer Bassegoda. Sota d'aquesta es trobava la terra verge estèril, constituida per argiles quaternàries compactes de tonalitat groguenca. Per la qual cosa en quant a la documentació d'un possible jaciment arqueològic romà a l'indret, va donar resultats arqueològics negatius. 

Però, junt al número 12 del carrer Bassegoda es va descobrir un mur, orientat nord a sud, aprofitat com fonaments de la casa amb argamassa de cal i sorra fina amb una coloració rosada, pròpies dels revestiments impermeabilitzants emprats a l'antiguitat. Conservava una alçada de 85 centímetres, però no es va poder documentar la seva amplada. Pel cantó del carrer Bassegoda, a un nivell inferior, s'observava un mur en direcció est-oest d'un gruix de 50 centímetres visible amb un revestiment semblant a l'anterior mur. Es va recuperar segons J. de C. Serra Ràfols (1960, pàg. 88) alguns fragments ceràmics a torn d'aparença antiga. La situació del jaciment arqueològic no respon a un jaciment romà, perquè les columnes romanes pertanyien a Santa Maria del Pi, ja que a partir de la intervenció realitzada per J. de C. Serra Ràfols a l'any 1958, va possibilitar la documentació de restes de murs i ceràmica a torn "d'aparença antiga". Malgrat, les escasses informacions es pot establir que corresponen a un assentament d'època del Ferro-Ibèric. Però, les construccions de bloc de vivendes a l'indret, segurament han terminat per destruir en bona part el jaciment arqueològic original.

dissabte, 15 de desembre del 2012

El Tango de la Cocaína

Juan Viladomat - Tango de "El tango de la cocaína" (1926)

Una de les peces cantades a l'obra Guignol en un acto, estrenada al Teatre Espanyol l'any 1926 i que ens fa una idea de l'ambient que es vivia pel Paral·lel abans de la guerra.

divendres, 14 de desembre del 2012

Memòria de Sants als Premis 20Blogs de 20 minutos

Memòria de Sants participa als Premis 20Blogs del diari 20 minutos en la categoria "Tu Ciudad". Si voleu votar ho podeu fer aquí. Teniu temps fins al 28 de gener.

Moltes gràcies!


dimarts, 11 de desembre del 2012

El Paral·lel 1894-1939 (segon vídeo)



El Paral·lel, un carrer que sempre m'ha fascinat i sobre el que se n'ha parlat molt, però crec que mai suficientment. Us adjunto un segon vídeo de l'exposició del CCCB.

+ sobre l'expo

dilluns, 10 de desembre del 2012

El Paral·lel 1894-1939, CCCB



El Paral·lel, un carrer que sempre m'ha fascinat i sobre el que se n'ha parlat molt, però crec que mai suficientment. Us adjunto un vídeo de l'exposició del CCCB.

+sobre l'expo