dilluns, 19 de juliol de 2021

Xerrada: Perill de bombardeig: els refugis a Sants, Hostafrancs i la Bordeta


L'any 2013, després de la publicació del llibre Del somni al silenci, conjuntament amb el Dani Cortijo vàrem fer una conferència a l'Ateneu Barcelonès parlant sobre la construcció dels refugis antiaeris a Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Us el recupero per si el voleu escoltar.

Barcelona va ser la primera ciutat que va patir bombardeigs aeris sobre la població civil. Davant d'aquesta realitat i amb un Ajuntament i una Generalitat amb pocs recursos per garantir la seguretat ciutadana, veïns de tota la ciutat van haver d'unir esforços per construir els seus propis refugis. Això, especialment, fou més efectiu als barris obrers, amb una forta tradició d'assemblearisme de base, com és el cas de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

dilluns, 5 de juliol de 2021

Document: La Contribución de sangre

Us comparteixo un document de gran valor històric, el dietari que Francesc Derch va fer narrant la Revolta de Quintes de l'any 1870. Un esdeveniment històric que va tenir un gran impacte tant als pobles i viles del pla de Barcelona, com als del Baix Llobregat. Un document que es va recuperar i reeditar gràcies a l'incansable tasca dels companys del Taller d'Història de Gràcia.


dimarts, 29 de juny de 2021

Passejada: El camí del foc

Dissabte 3 a les 11h a la Lleialtat Santsenca arrenquem les passejades del projecte Va començar amb l'aigua

Seran 3 rutes diferents a través de les quals descobrirem la historia que hi ha darrera de 10 localitzacions emblemàtiques de Sants i Les Corts a través del diàleg que estableixen les obres de 10 artistes. Trobareu tota la informació sobre les passejades en aquest enllaç.

Per començar seguirem el Camí del Foc de la mà d'Alexia Medici, responsable del projecte.

Us podeu inscriure en el següent enllaç.



dilluns, 21 de juny de 2021

Document: Defensa Pasiva Antiaérea

Des de fa anys la construcció de refugis antiaeris durant la Guerra d'Espanya és un dels temes que més m'ha cridat l'atenció. A dia d'avui és més fàcil tenir accés a la documentació que es va generar durant la construcció dels refugis i per sort comença a haver una conscienciació cada cop més gran sobre la importància d'estudiar, visualitzar i conservar els refugis. 

Malauradament s'ha anat tard per a molts refugis que han desaparegut a cops de pic i també per a la conservació de molts testimonis orals. Per tot això des d'aquest petit espai sempre procuro compartir recursos per tal que als que segueixin en aquesta tasca ho tinguin més fàcil.

Comparteixo amb vosaltres un document molt interessant que va publicar l'Ajuntament de Barcelona l'any 1937 donant instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives i incendiàries. Un document on veiem la importantíssima tasca que va fer Manuel Muñoz Díez, paleta afiliat a la CNT que va ocupar el càrrec de president de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona.

Podreu descarregar-lo clicant a la imatge.



Per saber-ne més:

dimecres, 16 de juny de 2021

Entrevista: Patrimoni Cablejat a El Café de la Lluvia

Us comparteixo l'entrevista que ara fa uns dies em vàrem fer els companys de El Café de la Lluvia, un programa de ràdio molt recomanable on parlen de cultura, ciència i educació.


També aprofito per recordar que amb el Col·lectiu Patrimonis Invisibles hem llançat un manifest sobre el tema i estem recollint signatures. Podeu accedir des d'aquí.

I també sobre el tema del Patrimoni Cablejat, conjuntament amb la Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs i l’Associació de Comerciants Creu Coberta hem llançat un certamen de foto denuncia a Instagram per fer visibles males pràctiques a Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Us convidem a participar amb l'etiqueta #PatrimoniCablejat_shb Aquí podeu consultar les bases.


dilluns, 14 de juny de 2021

Va començar amb l'aigua

Cada dia, a cada hora i a cada carrer s’esdevenen milers d'històries, les de cada persona que transita per carrers i places. Com en un gran teixit l’ordit i la trama de les històries d’aquestes persones s’entrelliguen a les botigues i als tallers, a les places i als parcs on els petits estrenen els seus fils enjogassats. 

Els carrers són els escenaris de tot, dels que hi viuen i dels que hi tenen el seu lloc de feina, entre carros de supermercat i contenidors, dels repartidors que pedalegen portant la precarietat dins bosses grogues, verdes o taronges a les espatlles, dels joves que descobreixen la vida amb gran fam d’experiències i de les persones grans que, sabies per ser viscudes, intenten fer sentir la seva veu. Són l’escenari dels que han suat la nit i tornen a casa buscant el repòs dels guerrers i dels que es miren la ciutat amb els ulls dels que hi formen part de forma passatgera en períodes vacacionals. 

Cada dia, a cada hora i a cada carrer, es dibuixen milers de noves històries personals que, sovint es tornen grupals. La major part d’aquestes passes, d’aquestes paraules o d’aquestes trobades, no deixen petjada al carrer. Potser algun petit record a la memòria dels protagonistes o potser alguna dada en algun servidor llunyà d’alguna empresa privada que emmagatzemen els trajectes i les costums, però als carrers rarament resten les petjades d’aquell pas.

Tot i això, de vegades, la història d’una persona o d’un col·lectiu s’entortolliga en un punt marcant aquell carrer, aquella plaça o aquell edifici. Però la història és implacable i cada dia aboca milers de noves històries als mateixos carrers, a les mateixes places i als mateixos edificis, de forma que un mateix indret, amb tota aquesta subjectivitat abocada, mai torna a ser el mateix.

Les mateixes parets de la cooperativa, que evoquen somnis de transformació social, entre fruites, verdures i discursos d’emancipació obrera, anys més endavant evocaran el Nadal entre la flaire d’ametlla torrada, com les parets de l’antiga fàbrica de cotó, on entre el soroll dels telers s’ofegaven les paraules de les teixidores, esdevindran l’escola on nens i nenes aprendran a llegir. La ciutat són capes i capes d’història. Tant de les vides que s’han convertit en noms de carrer a rètols de marbre com de les que el poder, després d’haver-les escurat, ha fet invisibles, però que tanmateix hi són i segueixen presents. 

Passejar, deixar perdre les passes per la ciutat, per barris que coneixem, sovint només dins del brogit de la quotidianitat, parar atenció, observar i parar l’orella, permet escoltar algunes d’aquestes veus que ens expliquen històries. I es que, tal i com va escriure Cervantes al Quixot, El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho. 

Algunes d’aquestes històries han marcat els paisatges, fins als més petits detalls. La porta de fusta que ens tanca un taller potser ens amaga un món d’homes que, tal i com marca la tradició judeocristiana, estan fets de fang; les arcades de pedra a un carrer tranquil potser narren històries d’esperits del passat i sota l’embigat de fusta de l’antic taller on ara es treballen les flors, si parem l’orella, potser  encara podem escoltar els ecos de l’explosió d’una bomba que encara ressona. 

Descobrir algunes d’aquestes històries és una de les coses que permet Va començar amb l’aigua, un projecte impulsat per Alexia Medici, amb el suport de la Fundació Suñol i de la Lleialtat Santsenca, que ha situat codis qr a alguns d’aquests punts on la història s’ha entortolligat. Gràcies a aquests qr, des dels mateixos escenaris, es pot anar descobrint part d’aquest passat.

Però el projecte encara ens porta més enllà, afegint a tots aquests punts una nova capa, una capa d’interpretació artística que reflexiona sobre aquest passat. Diversos artistes han creat peces inspirant-se cadascun d’ells en un espai o en un moment de la història de Sants i de Les Corts. 

Un projecte que permet a la gent passejar per aquests dos barris revelant aquestes capes que formen part de la nostra ciutat i que, ben aviat, també permetran fer passejades organitzades descobrint art i història.

Personalment sempre m’han interessat les interseccions, crec que són camps productius on floreixen idees interessants, que ens amplien les perspectiva i que ens ajuden a entendre millor una realitats que són complexes. Per això crec que he tingut molta sort en poder fer una petita aportació, fent assessorament històric, en un projecte tant interessant com aquest. Us recomano que hi entreu, que busqueu i que us perdeu pels carrers i places buscant aquestes històries que es van esdevenir algun dia a alguna hora. 

dissabte, 12 de juny de 2021

Xerrada: L’agregació de Sarrià i la configuració de la Barcelona contemporània

 Podeu seguir aquí les taules rodones que al llarg del matí tindran lloc a la 3a Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona


9.30 h Recepció

9.45 h Taula rodona: L’impacte de les agregacions: de pobles del Pla a suburbis
Modera: Pau Vinyes (CEII / Tot Història Associació Cultural)

- “El procés de ‘Desagregació’ de Sant Andreu (1897-1902)”, per Jordi Petit (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias)

- “Dictadura franquista i suburbialització”, per Joan Pallarès
(Grup-Taller d’Història de la Torre de la Sagrera)

- “Nou Barris, un cas paradigmàtic d’esquarterament del
territori”, per Jordi Sànchez (Arxiu Històric de Roquetes)

10.45 h Taula rodona: Les agregacions i la planificació de la gran Barcelona (primera part)
Modera: Montserrat Garrich (Esbart Català de Dansaires)

- “El cas d’Horta”, per Carlota Giménez Compte (El Pou. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada)

- “Els mapes com a eines d’organització i difusió de la memòria històrica”, per Enrique Tárraga i Orestes Sánchez (Arxiu Històric del Poblenou)
 
Les agregacions i la planificació de la gran Barcelona (segona part)
Modera: Montserrat Garrich (Esbart Català de Dansaires)

- “L’impacte en la Barcelona antiga”, per Gregor Siles (Tot Història Associació Cultural)

- “El barri marítim, de la jurisdicció militar fora muralles a la gran Barcelona”, per Maria Jesús Vidal (Taller d’Història de la Barceloneta)

12.00 h Taula rodona De la Barcelona de les agregacions a la Barcelona metropolitana
Modera: Jesús Mestre (Taller d’Història de Sarrià)

- “Llums i ombres de la integració territorial a Barcelona”, per Jordi Morell (Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa)

- “El cas del cinturó de ronda”, per Agus Giralt (Memòria en moviment de Sants)

- “De les agregacions a la ciutat real del segle xxi”, per Josep Maria Contel (Taller d’Història de Gràcia)

13.00 h Debat final

13.30 h Cloenda
A càrrec de Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, i de Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona

dilluns, 7 de juny de 2021

Un barri que es fa

Desconec si a tots els racons de Barcelona es fa servir l’expressió “fer barri” tant com a Sants. Un verb i un predicat que resumeixen milers d’accions diferents que, ens expliquen una sola idea. Fer barri pot ser tant comprar al petit negoci familiar del mercat, com treballar a l’hort comunitari que el veïnat ha alliberat del formigó i l’especulació. Les que aixequen castells; les que dediquen el seu temps a engalanar els carrers per la festa major; les joves que regalen les seves hores a l’educació de nens i nenes a esplais i caus o les persones activistes que defensen veïns i veïnes de l’especulació arriscant la pell. Tots i totes fan barri. Un petit verb i un petit predicat que tenen un subjecte col·lectiu.

Com molts d’altres, el nostre és un barri que s’ha fet a si mateix. Els obrers i obreres que s’hi van instal·lar des de mitjans del segle XIX van aixecar ateneus i cooperatives amb el seu propi esforç i els seus minsos recursos econòmics. I des de llavors, tot el que s’ha fet necessari per tenir vides dignes s’ha guanyat amb la lluita. Quan va caldre un centre cívic, un parc o una biblioteca es van lluitar i es van guanyar. És la gent del barri qui ha alliberat espais, qui ha impulsat projectes on fer xarxa i on seguir fent barri. 

Cartell "Quan convé guanyem Cotxeres"
26 i 27 de març de 1977
Font: Associació Centre d'Estudis i Documentació de la Comunicació

Quan l’administració no ha fet casals de joves o escoles d’adults ho ha fet el barri, amb hores de dedicació militant en pro del bé comú s’ha fet avançar aquest barri. Hores invisibles d’assemblees i mobilitzacions que persones treballadores han tret del seu temps lliure hores per regalar-les als altres, amb esforç i, sovint, amb riscos col·lectius.

Des de fa 14 anys els veïns i les veïnes de la Bordeta gaudeixen d’un poliesportiu on es fa esport, es fa salut i sí, també es fa barri. I ho poden fer per que, un cop més, el barri, a través del Secretariat, que no és més que gran part del barri organitzat, va arribar on no va arribar l’administració. El Secretariat, l’associació de les associacions dels nostres barris, un espai de trobada que ens ha fet forts des de l’any 1976, es va mullar, i perdoneu la metàfora, per tal que el barri tingués una piscina.

Que una entitat com el Secretariat pugui gestionar equipaments com els poliesportius de l’Espanya Industrial o de la Bordeta té un retorn social enorme al territori. Moltes de les grans activitats dels nostres barris, com el Carnaval o el Firentitats, o moltes d’aquelles iniciatives potser menys visibles però que són fonamentals pel manteniment de les xarxes veïnals i per la cura entre el propi veïnat, com per exemple, entre moltes altres iniciatives i projectes, l’Aprenem compartint, no serien possibles sense un Secretariat fort.

No és només necessari, sinó que és exigible que l’Ajuntament s’impliqui per garantir la continuïtat del Secretariat. 

Per això des d’aquest petit espai vull enviar tot el suport al Secretariat. Cal tenir entitats fortes per seguir fent barri, per que els barris si no els fem ens els faran.

dimecres, 2 de juny de 2021

III Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona

L'agregació de Sarrià i la configuració de la Barcelona contemporània

L'Arxiu Municipal de Barcelona organitza, cada dos anys, aquesta Jornada de recerca històrica dels barris de la ciutat amb l'objectiu d'aplegar, en un mateix fòrum de debat, les persones de l'àmbit de la investigació local, dels centres d'estudis, professionals de l'arxivística i públic interessat en conèixer, de primera mà, quines són les principals recerques que es duen a terme i els recursos documentals sobre la història de la ciutat que ofereix l'Arxiu. 

Aquest any, coincidint amb el centenari de l'agregació de Sarrià a la capital catalana l'any 1921, la tercera edició de la Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona proposa reflexionar sobre la configuració municipal de la ciutat des de final del segle XIX fins als nostres dies, amb la participació dels centres d'estudi i recerca de Barcelona com ara el Taller d'Història de Sarrià, el Centre d'Estudis Ignasi-Iglésias, el Grup-Taller d'Història de la Torre de la Sagrera, l'Arxiu Històric de Roquetes, El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, l'Arxiu Històric del Poblenou, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, Memòria en moviment de Sants, o el Taller d'Història de Gràcia. 

La Jornada tindrà lloc durant la tarda de divendres, 11 de juny, a la Seu del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (de 18 a 20.30 h), i tot el matí de dissabte, 12 de juny, al Born Centre de Cultura i Memòria (de 9.30 a 14 h).

Per poder consultar tota la informació sobre la Jornada, us deixem el tríptic on consta el programa que seguirem durant els dos dies.

Tot i que la Jornada es retransmetrà per streaming, hi ha la possibilitat d'assistir-hi presencialment i de manera gratuïta el dissabte, 12 de juny, al Born CCM, tot emplenant el següent formulari d'inscripció fins al 8 de juny. 

diumenge, 30 de maig de 2021

Expo: Octaves, la festa del Corpus als barris de Barcelona (1897 – 1965)

Es pot visitar a la Casa dels Entremesos l'exposició Octaves, la festa del Corpus als barris de Barcelona (1897 – 1965). Una exposició produïda per la Coordinadora de Centres de Recerca Local i l’Institut Ramon Muntaner amb la col·laboració de l’Associació de Festes de la plaça Nova i l’Esbart Català de Dansaires. 

La processó general de Corpus és reproduïda per les parròquies dels barris de la Barcelona Vella al llarg de la vuitada i, amb l’annexió, per les dels antics municipis del Pla. Aquestes celebracions són conegudes com octaves.

L'exposició ens explica la festa del Corpus als barris barcelonins des la perspectiva de l'ús i embelliment de l'espai urbà i dels col·lectius socials que hi assisteixen per mirar i per ser mirats.

A l'exposició, on ha participat Memòria en moviment, també podreu trobar imatges dels nostres barris.

dilluns, 24 de maig de 2021

Jornada: Els InFeliços anys 20 a Catalunya

 


Dissabte 5 de juny a les 11h Òmnium Sants-Montjuïc organitza la seva tercera jornada dedicada a la història dels nostres barris. Tindrà lloc al Jardí de l'estació de Magòria i us podeu inscriure en aquest enllaç.

Us comparteixo el programa:

PROGRAMA FES-Tə

11 h – Inici amb la presentació que ens oferirà el president d’Òmnium Sants-Montjuïc, Frederic Zorrilla.

11.15 h – Xerrada-conferència Silencis i absències: la dona al tombant del segle XX. A càrrec de la historiadora i descobridora de la Maternitat d’Elna, Assumpta Montellà.

12 h – Lectura dramatitzada d’escenes teatrals sobre l’obra de M. Aurèlia Capmany Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Llegides per membres de la nostra junta i amb la participació del grup de rap Revolucionats.

13 h – Vermut-jazz amenitzat pel duet Sergi Belloso (guitarra) i Gabi Miravet (saxo alt).

13.30 h – Fi de fest@. Agraïments i cloenda.


dijous, 20 de maig de 2021

#PatrimoniCablejat I ara què?

El 10 de març vaig arrencar l’etiqueta #patrimonicablejat per denunciar per xarxes socials les males pràctiques del desplegament de la fibra i l’afectació que aquesta ha tingut sobre el nostre patrimoni. La idea era visualitzar un fet que, tot i ocupar gran part dels nostres carrers, i potser justament per això, semblava passar desapercebut. 

El cert és que des de llavors la repercussió, com a mínim per xarxes, ha sigut gran. Moltes persones van començar a compartir fotografies de barris, pobles i ciutats diverses amb instal·lacions molt poc respectuoses. La premsa se’n va fer eco i van començar a unir-se veus que ja denunciaven aquest tema des de feia molt de temps. 

Veus que provenien de molts àmbits, més enllà dels que estem interessats en temes de patrimoni: associacions de comerciants de barri que reclamaven dignitat per a les botigues; instal·ladors que reclamaven una regulació sobre el tema; entitats de l’àmbit tecnològic que reclamaven una racionalització del tema; entitats ecologistes que denunciaven el malbaratament de recursos… 

S’han començat a moure temes que, al meu entendre, va en una bona direcció, com a l’Ajuntament de Barcelona on s’ha començat a assumir el problema i a començar a reclamar solucions, però el cert és que el problema està generalitzat més enllà de la ciutat i, a més, penja de lleis a nivell estatal. Per això cal no aturar-se i seguir reclamant que tot aquest tema es racionalitzi i es defensi el nostre patrimoni.

Una de les gran preguntes que sorgien per les xarxes era “I ara què?” Què més podem fer a banda de fer visible el problema? Des del Col·lectiu Patrimonis Invisibles portem una primera proposta per anar una mica més enllà. Hem impulsat un petit manifest que us convidem a compartir i signar, amb la idea de seguir fent pinya i pressió per aconseguir un canvi.

Us el compartim aquí i esperem, aviat, anar explicant més propostes.


Seguim!


dilluns, 12 d’abril de 2021

Jornada: Primavera republicana 2021

Dimecres 14 d'abril farà 90 anys de la proclamació de la Segona República. Per commemorar-ho l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat tot d'activitats en el marc de la Primavera Republicana. Les podeu consultar al següent enllaç.


A Sants-Montjuïc l'acte tindrà lloc a la plaça de Joan Pelegrí a les 18h de la tarda. 

Us podeu inscriure al següent enllaç.

diumenge, 11 d’abril de 2021

Presentació de llibre: Sants, la Festa Major


El proper dimecres 14 d'abril es presenta el llibre "Sants, la Festa Major", un recull fotogràfic de les festes majors de Sants, Hostafrancs i la Bordeta realitzat per Albert Torras. El llibre, editat per Efados, inclou més de 170 fotografies històriques dels carrers i places dels nostres barris.

La presentació serà a les 19h al Meeting Point, al número 26 de la Creu Coberta, a l'aire lliure per garantir seguretat i espai entre tots. A l'acte participaran Albert Torras, autor del llibre i Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

dilluns, 5 d’abril de 2021

Patrimoni cablejat

Situeu-vos a qualsevol carrer de qualsevol dels barris obrers de la ciutat. Encareu-vos a la façana que tingueu més propera a vosaltres i alceu la vista, passejant la vostra mirada entre balcons, finestres, cornises… Amb tota seguretat es creuaran davant dels vostres ulls, serpentejant, dotzenes de cables de xarxa, embridats a qualsevol lloc i de qualsevol manera. Caixes i cables de telefonia que s’instal·len sobre d’altres cables que potser ja ni funcionen. 

Casa Joaquim Pau i Badia (popularment la Vaqueria) un edifici obra de Modest Feu del 1902.


Si els resseguiu al llarg de les façanes potser trobareu, en algun punt, una bobina enorme de metres i metres on, per anar per feina i no perdre el temps fent empalmes, s’ha lligat tot el cablejat restant. Caixetins i cables que s’obren camí sense cap respecte per les façanes. Tant li fa que aquestes tinguin algun tipus de protecció patrimonial o que estiguin ornamentades amb elements escultòrics, rajoles ceràmiques singulars o esgrafiats, els cables s’obren pas amb el menyspreu  del modern per un passat on les coses es feien a mà. Un temps on les coses eren singulars i les persones es movien en clau col·lectiva. Ara campa l’individualisme, les persones volen ser singulars i les coses s’han uniformat. 

Podríem caure en l’error de veure només la part estètica dels cables a les façanes, però tirant del fil segurament trobarem molts símptomes de la ciutat que estem permetent. Una ciutat on les comunitats de propietaris cada cop tenen un pes menor i on creix la propietat vertical, on el dret a l’habitatge ha sigut reemplaçat al dret a l’especulació. No calen gaires estudis per constatar una cosa que sabem tots els que som llogaters a qualsevol barri popular de Barcelona. El creixement de la propietat vertical reverteix en el pitjor estat de les finques i, conseqüentment, en una pitjor vida dels inquilins. Quan els propietaris acaben fent reformes, generalment, la primera conseqüència és que els antics llogaters acaben al carrer. I l’expulsió de veïns i veïnes reverteix en un manca d’arrelament general de la població que, acostumada a viure en un nomadisme lligat als preus dels lloguers, difícilment s’implica en les reivindicacions per cases i carrers dignes.

La Capella del Sant Crist

També podem parlar sobre la liberalització del mercat de les telecomunicacions. Una competència que, entre moltes d’altres coses, acaba comportant malbaratament, ja que ni es planifiquen ni s’aprofiten les infraestructures tecnològiques de forma racional. A cada canvi de companyia es passa un nou cable de fibra amb els seus respectius caixetins. I d’altra banda es facilita la subcontractació, de manera que es precaritza la feina de l’operador, que segurament deu acabar treballant a preu fet. De ben segur que tot això també repercuteix en la qualitat del treball realitzat i, lògicament, en els pocs miraments en els aspectes al marge de l’utilitarisme.

El tema dels cables a les façanes també ens parla sobre l’absoluta manca de control per part de l’administració, que no regula sobre el tema i que, per tant, no actua. Però també sobre la baixa consciència patrimonial. Els nostres avis i àvies vivien en cases humils, però molt probablement eren conscients del valor dels esgrafiats o mosaics hidràulics. Segur que molts dels nostres avis eren ben conscients del valor de tots aquests elements fets a mà per què molt probablement havien treballat a la construcció. Així que també els que defensem el patrimoni tenim molta feina per fer per fer divulgació i aconseguir que la gent valori els petits patrimonis dels seus barris.

divendres, 26 de març de 2021

Presentació de llibre: Josep Romeu Redondo

El dia 1 d'abril  a les 19h a l'auditori de Cotxeres es presentarà el llibre sobre el Josep Romeu Redondo realitzat per l'Albert Torras.

El que es reculli de les vendes del llibre serà per a les activitats solidàries de Sants 3 Ràdio 103.2FM - EL3.CAT  per desig de les quatre filles del Josep i la Rosa.

 


dilluns, 22 de març de 2021

De les paraules del poder a les paraules comunes

Si us interessa la història, un fet fàcilment deduïble si esteu llegint un article en un bloc de divulgació històrica com aquest, és molt probable que algun cop hagueu escoltat el concepte el Regnat del Terror, o directament el Terror. Pels grans amants de la història, d’aquells que consumeixen llibres, revistes, documentals o podcasts segur que no calen explicacions i ja saben de que estic parlant. Per la resta molt probablement serà un concepte que d’alguna manera us ressonarà i segur que tampoc us resultarà del tot desconegut. 

Potser no l’escoltàveu des de l’institut, quan pronunciat pel professor d’història, es va dipositar a la vostra memòria, soterrat entre conceptes tan diversos com les integrals, les derivades o les valències dels elements de la taula periòdica. O potser l’heu llegit en alguna de les moltes novel·les que s’han servit de l’apassionant i turbulent període històric al que es refereix. Relats que serveixen per crear memòries col·lectives i, el que és més important per a alguns, per vendre llibres. Segur que la majoria a hores d’ara ja no teniu gaires dubtes, el Terror cal situar-lo a la Revolució Francesa. Més concretament a partir de l’estiu de 1793, quan, en un context en que els enemics interns i externs amenaçaven la revolució, es va iniciar una espiral de violència que va acabar en un ball de sang. Una etapa en que la repressió sistemàtica contra els enemics polítics va estar a l’ordre del dia. 

Caricatura anglesa del Terror durant la Revolució Francesa.


A la memòria col·lectiva ens venen imatges de multituds enfervorides amb el sinistre espectacle de la guillotina a la plaça de la Concòrdia, llavors plaça de la Revolució. Homes i dones que criden, blasfemen i fan mofa dels condemnats a mort i que celebren la caiguda de l’esmolada fulla i el rodolar dels caps. Durant tot el període, que va durar, vora onze mesos, es calcula que van ser executades al voltant de 16.000 persones (una xifra que sovint es veu inflada fins a les 40.000). Però prenem una mica de distància i intentem agafar amb pinces aquestes imatges prefabricades que se’ns han fixat a la memòria fonamentades en pel·lícules i novel·les històriques. 

Les execucions públiques ja eren un fet més que habitual abans de la Revolució. De fet el botxí de París, Charles-Henri Sanson, fill, nét i besnét de botxins, era un personatge popular que tot i la revolució i tots els canvis que aquesta va comportar va seguir exercint el seu macabre ofici. Així va passar de ser el botxí reial al botxí que va tallar el cap al rei. Sanson va restar quaranta anys al càrrec, executant, amb les seves pròpies mans més de 3.000 persones. La guillotina era una innovació força recent, ja que es va començar a fer servir el 25 d’abril de 1792. Abans les execucions eren a la forca o per esquarterament. Sembla ser que la seva estrena, que donava fi a l’espectacle de forma ràpida, no va ser ben rebuda pel públic. La fascinació per la violència ja era ben present abans de la revolució. 

Ara recordeu la xifra que citava, les 16.000 persones executades durant l’any que va durar el Terror, i situem-nos, de nou, en un moment en que París es veu amenaçat per enemics externs, concretament al 1871, quan, la ciutat es troba envoltada pels exèrcits prussians i les autoritats i la burgesia han fugit a Versalles abandonant i intentant desarmar al poble. És el moment en que es proclamarà la Comuna. Una experiència d'autogestió obrera que va durar vora dos mesos. Si molta gent coneix el Terror, segur que no tants coneixen, la Setmana Sagnant, la brutal repressió que va seguir la Comuna, quan els versallesos van recuperar el poder.

Una violència sistemàtica que va portar 30.000 persones a la mort (de nou xifres que també oscil·len en funció del relat, arribant a les 100.000 persones) 38.000 a presó i a milers d'altres a penes com deportacions. Molt probablement no haureu sentit a parlar mai de la Setmana Sagnant a una classe d’història. Amb prou feines us hauran explicat alguna cosa de la Comuna, i segur que a la vostra memòria, com a la meva, difícilment es dibuixa una imatge de com va ser i de la magnitud que va tenir. Les pel·lícules sobre el tema són escasses i en cap cas de masses. Potser pel fet que els morts entre els nobles, encara avui en dia, segueixen causant més terror que els morts entre el poble. 

Gravats amb les dones prenen les armes a la Comuna


Però el poder no només es va acarnissar amb les persones que havien defensat la Comuna, també va intentar deformar i esborrar la seva memòria. Les prop de 10.000 dones que van defensar París a les barricades van ser estereotipades a la premsa en relats i vinyetes delirants sota el clixé de les Petroleres de la Comuna. I tot aquest magnífic exemple d'autogestió obrera va quedar esborrat de la història.

Gravats dels afusellaments posteriors a la Comuna

No és l’únic exemple, ni molt menys. La història és plena de conceptes que, sense reflexió crítica, ens podrien semblar neutres però que estan carregats de fort contingut polític que, en general, ens imposen la visió que les classes dominants volen que tinguem sobre un determinat episodi. Per qui va ser Tràgica la setmana de revoltes que van seguir la lleva de 1909? Segur que per a les mares que lluitaven per evitar que els seus fills morissin a les colònies, defensant els interessos de la burgesia, no. Per què la guerra de 1936 va ser Civil quan entre els primers a participar hi trobem tropes regulars alemanyes i italianes? I per què en aquesta guerra un bàndol va ser el Nacional? En contraposició a qui?

Des de sempre el poder ha sigut un gran coneixedor de la força de les paraules. Controlant el llenguatge es controlen els pensaments i d’aquesta manera, síl·laba a síl·laba, com baula a baula, es lliguen cadenes subtils al nostre cervell. Ho sabien a Sumèria quan els escribes creaven llistes de totes les coses existents per tenir el control de les paraules. Així, per exemple es podien fer llistes de reis per justificar regnats, lligant les seves dinasties als deus. Per aconseguir l’efecte contrari també es podia jugar amb els mots però de forma diferent, concretament fent-los desaparèixer. Ho sabien els egipcis quan per castigar una figura pública, com un faraó, esborraven el seu nom dels monuments. Sense el nom del faraó de torn s’esvaïen regnats sencers. Una idea que els romans concretarien amb un concepte, la damnatio memoria, un dels pitjors càstigs que es podia patir.

Trobem referències a aquest poder de les paraules al llarg de tota la història. Orwell en parla a 1984, amb la implantació de la novaparla. Al món dominat pel Gran Germà, l’eliminació de paraules fa impossible el pensament. Si una cosa no es pot dir tampoc es pot pensar. Una idea que tenia clara el filòsof alemany, vinculat al nazisme, Martin Heidegger. Resumint, la cosa no existeix si falla la paraula. Però també podríem citar l’efecte contrari. La creació de mots, fins i tot per parlar de coses inexistents, permet generar pensaments i argumentacions al seu entorn, fins a tal punt que sobre aquestes paraules es poden crear sistemes de valors sencers. És la base de moltes religions i en general d’aquelles ideologies que es basen en presentar models fàcils d'explicació del món.

Podríem seguir fent voltes al tema i seguir buscant exemples, però segurament ens perdríem en un laberint filosòfic on els meus coneixements d’historiador local no servirien de fil d’Ariadna per sortir-ne amb èxit. De fet també ens portaria més enllà de l’objectiu divulgatiu d’aquest bloc, una línia que sospito que ja he sobrepassat àmpliament. Però crec que, tant bé com he pogut, he esbossat la idea general, que volia plantejar. Quan interpretem la història, o el present, ens cal consciència crítica, i parar atenció en les paraules que fem servir. 

Així doncs la creació del concepte del Terror ha servit d’eina per reforçar la por al canvi i potser la manca d’un concepte concret per definir l’atrocitat que va significar la repressió de la Comuna de París ha servit per esborrar aquest episodi històric que va fer trontollar l’status quo social i polític, no només de París, sinó de tot el món. 

Per tot això cal ser crítics. Com ja va alertar Malcom X: Si no aneu amb compte, els mitjans us duran a odiar l'oprimit i estimar l'opressor. I per això la importància de recuperar i reivindicar el relat del poble i especialment dels col·lectius que han sigut més bandejats per la història, o com va sintetitzar magníficament un popular proverbi nigerià: Fins que els lleons no tinguin els seus historiadors propis, les històries de cacera sempre glorificaran el caçador.

Per saber-ne més:

Articles: 

Les oblidades de la Comuna de París. Article de Emma Baudais a Ab Origine

El terror durant la Revolució Francesa. Article de Vicente Moreno Cullell a Sàpiens.

Podcast:

La comuna de París, a càrrec de Roberto Ceamanos a La Linterna de Diogenes

Louise Michel y la comuna de París, a càrrec de Dolors Maríns, a La Linterna de Diogenes

Vídeo: La Comuna de París, 150 anys

 

Rememorarem la revolta coneguda com La Comuna de París que enguany fa 150 anys.

- Dolors Marín Silvestre que ens parlarà de les seves protagonistes
- Jordi Martí Font que ens explicarà l'impacte que varen tenir aquests fets als PPCC

dissabte, 13 de març de 2021

Xerrada: La Comuna de París, 150 anys

 


El 18 de març de 1871, durant la guerra Franco-Prussiana i en el context d’una creixent repressió i censura per les autoritat franceses, el poble de París s’alça i proclama La Comuna. Un cop popular que controlarà la ciutat durant tres mesos. Tot i la repressió salvatge que va acabar amb aquest experiment social, la Comuna es convertirà en un referent i un símbol per al moviment obrer de tot el món.

Enguany es commemora el 150 aniversari de la Comuna i per aquest motiu al llarg de les següents setmanes aniré compartint articles relacionats al bloc.

El mateix dia 18, organitzada per la Universitat Lliure a Sants i Memòria en moviment i amb la col·laboració de la Lleialtat Santsenca, en el context del Febrer Llibertari, es realitzarà una taula rodona amb experts en la matèria, que ajudin a entendre aquest fet històric i quines implicacions ha tingut al llarg de la història. La taula rodona «La Comuna de París, 150 anys, de la barricada al símbol» comptarà amb la participació de Dolors Marin Silvestre (historiadora especialista en anarquisme i moviment obrer) i Jordi Martí i Font (professor de llengua i literatura catalana, activista social i especialista en anarquisme).

La taula rodona tindrà lloc online i s’emetrà en directe i en obert en aquest enllaç

Organitza: Memòria en moviment i Universitat Lliure a Sants

dimecres, 3 de març de 2021

Homenatge a Francesc Comas

El 12 de març, al Cementiri de Sants, es farà un homenatge a Francesc Comas, jove sindicalista del barri que va ser mort a trets pels pistolers en el mateix atemptat en que també van assassinar a Salvador Seguí.

Paronas, el pseudònim amb que Francesc Comas signava els seu múltiples articles a la premsa obrera i que ens remet al nom popular de la casa que la seva família tenia a l'Hospitalet, ha sigut una figura llargament oblidada. 

Per una banda pel silenci imposat que la dictadura i la conseqüent democràcia van depositar sobre la memòria obrera. Però potser també per haver quedat a l'ombra d'una figura tant fonamental a la història contemporània catalana com fou Salvador Seguí.

Per això és important que, com a barri, ens fem nostres també aquests noms que durant anys han sigut foragitats de la nostra memòria.


 

Per saber-ne més:

Foragitats dels carrers

diumenge, 14 de febrer de 2021

Exposició: Fartes de corona, aquest any no tenim rei”

 



Ara fa uns anys vaig poder comissariar  l'exposició "Ordint el Carnaval" que explicava la història del Carnaval de Sants i realment hi ha moltes històries, ja que dins del nostre Carnaval hi ha molts Carnavals. Del 16 al 18 de febrer podeu descobrir de nou aquesta apassionat història a una nova exposició sobre els carnavals de Sants a l'Auditori de Cotxeres de Sants

Veniu a l’auditori, amb les vostres disfresses, compartiu una imatge a les xarxes i participeu en el sorteig de diversos premis

o per telèfon: 932918701

Horaris:

16 de febrer de 16.30 a 20 h

17 de febrer de 10.30 a 14 h i de 16.30 a 20 h

18 de febrer de 10.30 a 14 h

 
Amb la col·laboració de:

Asociación Cultural Señorial Barcelona; Asociación Morenada Central Comunidad Cocani; Asociación.Cultural Morenada por Siempre Amigos; Associació Veïns Brasil, Badal i la Bordeta; Centro Boliviano Catalan; Col·lectiu d'Artistes de Sants; FAECH; Grup Habitatge Sants; Institució Montserrat; La Fàbrica de Somnis de Sonia Alonso; Maristes Sants Les Corts; Mercat de Sants; Mexcat; Sants 3 Ràdio; Societat Esportiva Mercat Nou Magòria


I aquí un petit vídeo dels testimonis que van parlar del Carnaval de Sants ara fa uns anys

 

dijous, 11 de febrer de 2021

Presentació del llibre: La vieja cárcel de la calle Amália


En el context de la programació del Febrer Llibertari es presenta el llibre La vieja cárcel de la calle Amália, d'Elsa Plaza. Ho podreu seguir virtualment el dissabte 13 de febrer a les 19h al següent l'enllaç.

 



diumenge, 7 de febrer de 2021

Cinefòrums: El cinema de Llorenç Soler (1966-1977)

 


La Federació catalana de cineclubs organitza a La Lleialtat Santsenca un cicle de cinefòrums dedicat al cineasta valencià Llorenç Soler. Un autor que, gràcies al seus curtmetratges documentals, va deixar testimoni de la realitat urbana a Catalunya durant els darrers anys de la dictadura franquista i l'inici de la transició.

Temes com la vida a les perifèries urbanes, l’especulació urbanística, l’autoconstrucció d’habitatges, les lluites veïnals o les primeres eleccions democràtiques, són tractats amb perspectiva crítica, tot donant forma a contrarelats del discurs propagandístic del No-Do —alguns cops en clau humorística i altres des d’una òptica crua i militant—, i oferint una visió gens triomfalista dels primers anys del règim del 78.

Després de cada sessió hi haurà un debat obert amb el públic amb la participació d’experts i professionals.

Aquest cicle de projeccions forma part de les Sessions Filmoteca, una iniciativa conjunta de la Filmoteca de Catalunya i la Federació catalana de cineclubs per tal de distribuir a les entitats sense afany de lucre títols d’interès patrimonial. Els materials fílmics han estat cedits per la Filmoteca de Catalunya.


Dijous 11 i 18 de febrer, 19h

Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria aquí 


—PROGRAMA—

Dijous 11 de febrer, 19h— curts abans de les eleccions

Noticiario RNA (1970)

Votad, votad malditos (1970)

Carnet de identidad (1977)

A Noticiario RNA, Soler ridiculitza el NO-DO tot fent servir la seva inefable veu i el llenguatge ampul·lós per elaborar un «Noticiari» que encreua la comèdia, el cinema polític i l’experimental. 

A Votad, votad malditos documenta en directe les primeres Eleccions democràtiques després de la mort del dictador; i, a Carnet de identidad construeix una bigarrada producció de denúncia.

Dinamització de la sessió per part de Julio Lamaña (cineasta i treballador de la Federació catalana de cineclubs).


Dijous 18 de febrer, 19h

52 domingos (1966)

El largo viaje hacia la ira (1969)

Dos films de temàtica social que parlen sobre l’autoconstrucció dels barris perifèrics de Barcelona, la immigració i les condicions de vida precàries.

Dinamització de la sessió per part de Joan Miquel Gual (Historiador del cinema). Comptarem també amb la presència de diverses organitzacions que treballen pel dret a l’habitatge, com La Borda.

dijous, 4 de febrer de 2021

Exposició: Memòries perdudes

 


Fins al 13 de febrer de 2021, a la Lleialtat Santsenca (a la Terrassa) podeu visitar l’exposició «Memòries perdudes. Deportats santsencs als camps d’extermini nazis», organitzada per l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut-Escola ARTS, vol donar a conèixer i reivindicar la vida de 43 santsencs i santsenques deportats als camps de concentració nazis.

Un projecte en al qual he pogut fer una petita aportació facilitant la informació que sobre aquest veïns i veïnes que van ser deportats, he pogut recuperar. Malauradament sobre moltes d'aquestes persones, encara, no tenim molta més informació sobre les seves vides. Per aquest motiu, allà on no arriba la història, els alumnes han creat textos (pàgines de diari, cartes, poemes, contes, etc.) per posar-se a la seva pell i crear una memòria especulativa que pugui aproximar-se al que els deportats van poder viure. La instal·lació artística també inclou dibuixos, retrats, objectes i cançons que ajuden a explicar les seves vides, a través de les imatges i la música.

El procés creatiu ha partit del propi passat familiar de l’alumnat: interrogant-se sobre com van ser les vides dels deportats i posant-les en relació amb la dels propis avis i besavis. Perquè la pèrdua de la memòria, significa deixar les víctimes en l’oblit.

L’exposició s’inaugura coincidint amb l’Aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (27 de gener de 1945), declarat dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat

dilluns, 1 de febrer de 2021

Xerrada: Dret d'autodeterminació dels pobles

 


Dimecres 3 de febrer de 2021, conjuntament amb Robert González Garcia, Doctor en Ciències Polítiques per la UAB, participaré a una xerrada sobre el Dret d'autodeterminació dels Pobles organitzada per la gent de l'Assemblea de Sants-Montjuïc per la Independència.

Si us interessa podeu seguir l'acte des del següent enllaç.

dijous, 28 de gener de 2021

Homenatge al fotògraf Francesc Boix

 


En motiu del centenari del naixement de Francesc Boix, i dins del programa d'actes commemoratius del 75è aniversari de l'alliberament dels camps nazis Fotoconnexió i el Districte de Sants-Montjuïc, amb la participació de la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, organitzen divendres 29 de gener de 2021, a les 17'30h un acte d'homenatge al Saló de Plens del Consell del Districte de Sants-Montjuïc.

Es podrà seguir l'acte en streaming des d'aquest enllaç

Us adjunto la informació biogràfica que, des de l'organització, han compartit.

Francesc Boix i Campo va néixer al carrer Margarit número 17 del Poble-sec de Barcelona el 31 d'agost de 1920, on el seu pare tenia una sastreria. Als setze anys ja feia fotografies per a Juliol, revista de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). S'incorporà a la 30a Divisió de l'Exèrcit republicà fent reportatges fotogràfics als fronts d'Aragó i del Segre el febrer de 1938.

Acabada la Guerra civil va exiliar-se a França on va ser internat als camps de Vernet d'Ariège i Sètfonts. Després formà part de la 28 Cia de treballadors estrangers fins que és capturat pels alemanys i deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Com a presoner número 5185 va ser destinat al Servei d'identificació del camp, on es dedicà a fer treballs de laboratori i arxiu fotogràfic d'identificació. Amb la col·laboració d'altres presos van robar i amagar fotografies i negatius de les SS, documents que Boix va utilitzar per al seu testimoni als judicis de Nuremberg i Dachau en l'acusació contra varis oficials nazis l'any 1946.

Després de l'alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945, Boix va treballar com a reporter gràfic en diverss publicacions franceses com Regards i L'Humanité, fins que morí a París a causa d'una malaltia renal.

dilluns, 25 de gener de 2021

Cicle de cinema Cultures

Amb els companys de Memòria en Moviment participem el 27 de gener en l'arrencada del cicle de cinema Cultures, organitzat per l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. El cicle, que arrenca just Dia Internacional per a la commemoració de les víctimes de l’Holocaust, ho fa amb el film "El nen del pijama de ratlles". Des de Memòria en Moviment hem preparat un petit vídeo per ajudar a contextualitzar la història. Esperem que us agradi

 

Per accedir a la pel·lícula us podeu identificar amb el carnet de biblioteca al seu catàleg a través d’aquest enllaç i cercar el film al buscador. Si encara no tens el carnet, mira aquí com tramitar-lo de forma gratuïta.

Podeu veure totes les presentacions que s'aniran fent públiques durant el Cicle en aquest enllaç.

dijous, 21 de gener de 2021

Ruta de l'oci i lleure inclusiu

 


Dissabte 23 de gener l'associació Xera a les 11h organitza una ruta per les entitats i projectes culturals d'oci i de lleure del barri. Us hi podeu inscriure al següent enllaç.