Avui, un cop finalitzat l'estiu, torno al format habitual d'aquest bloc, tot i que vist l'èxit que han tingut els enigmes no descarto anar afegint algun de tant en tant. Abans de res per això em toca resoldre el darrer misteri.
Aquest cop he de dir que teniu tots raó, la llengua que es va popularitzar a Catalunya i a tota Europa a finals dels segle XIX i principis del segle XX va ser l'esperanto, la llengua que Lluís Llàtzer Zamenhof va crear a finals de la dècada de 1870. El nostre barri no va ser alié a aquest éxit i també va ser llengua que molta gent va aprendre. De totes formes aquest enigma també te una segona resposta correcta segurament més dificil de descobrir i que si algu l'haguès dit ja ho podriem considerar com a matrícula d'honor. A principis del segle XX a Sants també es va popularitzar l'Ido, una versió reformada del propi Esperanto. que va neixer l’any 1907. Al carrer Premià número 35 es va instal·lar la Sociedad Idista Española que oferia cursos presencials i també per correspondencia. També algunes cooperatives oferien cursos per aprendre aquesta llengua o conferencies per divulgar-ne l’us, com va fer l’Empar Obrer.
La Rambla Badal
La Rambla Badal
El carrer que avui en dia coneixem com a rambla Badal, i que durant molts anys va ser simplement carrer Badal. El carrer rep aquest nom per la familia Badal, que pel que sembla, eren els antics propietaris del molí de la Bordeta, que era aproximadament a l'encreuament de Badal amb Constitució.
Al segle XV les terres que envoltaven l'espai on ara hi ha el carrer Badal eren de Joan Llull, conseller en cap de Barcelona. Aquest tenia una gran propietat que incloia disset mujades (83240,5 m2) i una torre, la Torre de'n Llull. El terreny va anar passant de mans per herencia entre els membres de la mateixa familia i posteriorment als marquesos de Barberà i de la Manresana fins que al 1829 el va adquirir el ric comerciant Rafael Sabadell. Els germans Badal van ser els seus hereus i succesor d'aquest ric comerciant. I van ser també els que van decidir urbanitzar part de les antigues propietats dels Llull. Per aquest motius van obrir el carrer l'any 1885 fins a les vies del tren. L'any 1914 l'ajuntament de Barcelona va promoure la continuació del carrer fins a la carretera.
El carrer Badal, que es prometia com la rambla de Sants ha sigut un dels carrers més castigats pels succesius projectes urbanistics de la ciutat i un dels espais pels que els veïns han hagut de lluitar més al llarg del temps. La primera ferida en aquest terreny es va fer amb l'arribada del tren a Sants l'any 1855. Una ferida que amb el temps va anar creixent amb la construcció de noves vies i que encara divideix el barri en dos, una ferida que es prodia haver tancat amb el seu soterrament. Amb aquest motiu va neixer la Plataforma pel soterramen de les vies.
Als anys 70 una nova obra va afectar al carrer, la construcció del cinturó de ronda. Aquesta construcció va produir l'eixamplament de Badal, que havia de passar de 30 metres d'amplada a 50. Per aquest motiu molts veïns (uns 800 habitatges), que veien perillar les seves cases, es van unir en una nova lluita que algún dia explicaré més detalladament. Els veïns veien amb estupor com la mateixa via que produia expropiacions a Sants en canvi arribava a Sarrià salvant els obstacles. Per aquest motiu va neixer la Asociación de Badal, Brasil i Adyacentes l'any 1970. Als noranta la lluita es va completar amb la cobeetura del cinturó.
A la foto podeu veure l'antic pont de Badal, un espai molt estret que resultava molt perillós, especialment per als carreters.
12 comentaris:
Quan dius que el 1914 es va obrir fins a la carretera, et refereixes a la carretera de Sants?.
Sí, fins a carretera de Sants, pel que he llegit fins al moment el carrer era urbanitzat a la seva part baixa, fins a les vies.
Gràcies August,
Com sempre ha estat un plaer coneixer quelcom nou del nostre barri, però em sembla que tindrem que esperar uns quants anys per a que es tanqui la ferida del caixó que separa fisicament als santsencs.
Una abraçada
M'agrada aquest post. Agus on es trobaria actualment aquest pont?
Et proposo explicar coses de Can Catà, de la antiga plaça Salvador Anglada...
Hola, sobre l'Esperanto et diré que també hi havia la Llibreria Esperanto a Carreras i Candi 36. Jo hi acostumava a anar de petita, amb el meu pare, esperantista. Allà hi celebraven reunions de l'associació. Si mires google street de 2008 encara pots trobar el rètol de la llibreria.
Hola, soy chileno y mi nombre es Ignacio Badal. Tengo entendido que soy tataranieto de uno de los herederos. Te agradezco por esta breve historia que significa mucho para mi familia y para mi.
Hola Ignacio, no he visto el comentario hasta ahora. De hecho estos dias estoy buscando más información sobre la família Badal. Para cualquier cosa puedes contactar conmigo por correo ;)
Hola Agus, no se muy bien como funciona Blogger y no doy con tu correo. Soy descendiente de los Badal, estoy desarrollando el arbol geneologico y tengo información. Si quieres contactar conmigo por evatamayo123@gmail.com
Hola Nacho, yo tambien soy descendiente de la familia Badal y estoy desarrollando el arbol geneologico. Si quieres mas información, puedes contactar conmigo por correo en evatamayo123@gmail.com
Hola,
Acabo de conéixer el vostre blog "Memòria de Sants" i els comentaris sobre la Rambla Badal. Sóc descendent dels germans Badal (és el meu segon cognom), visc a Barcelona i m'agradaria ampliar la informació dels meus avantpassats. Podeu contactar amb mi per si ens podem ajudar mútuament a completar el que sabem i l'arbre genealògic. mrnavarro001@cofb.net. Salutacions i gràcies!
Carrer Badal, la "rambleta". Hi jugàvem a fútbol i ens aturàvem quan venia un cotxe.
Gairebé cantonada amb Constitució hi havia un Ferrer. Quins records!!
Publica un comentari a l'entrada