dilluns, 21 de setembre de 2020

Societat Cooperativa Agrupació Vidriera

Aquesta fàbrica d'objectes de vidre bufat -gots, gerres d'aigua, copes i altres estris de la llar- va estar en funcionament des de 1932 fins 1992, sempre en règim cooperatiu. Era ubicada al portal número 59 del carrer Gayarre. Durant la Segona República Espanyola el cooperativisme vidrier experimentà un important auge a Catalunya, essent-ne aquesta fàbrica un clar exemple, gràcies en bona mesura a l'aprovació de la Llei de Bases de la Cooperació, l’any 1934, una legislació redactada per Joan Ventosa i Roig orientada a l'autonomia i el reforçament democràtic de les cooperatives, així com a fomentar-ne la creació. 

Treballador de la Societat Cooperativa l'Agrupació Vidrieta
AMDS, Fons de la UEC

Poc temps després, durant la Guerra Civil, aquesta forma de producció entrà en crisi per un motiu evident: la fabricació de vidre no fou prioritària durant el conflicte i els escassos materials necessaris es feren servir per altres menesters. 

L’any 1939, la cooperativa va passar de tenir 64 socis el 1936 a només 54, degut entre altres causes a les morts per bombardeig. A partir d'aquells moments, canvià el seu vocabulari i hagué d'acceptar el principis del règim feixista per poder continuar existint. Es tracta d'un cas paradigmàtic de supervivència adaptada a una societat que havia destruït el somni d'un món cooperatiu, existent als anys trenta.

dimarts, 15 de setembre de 2020

Viatge a la botiga de l'Àvia

Avui us comparteixo una iniciativa arrencada per l'associació Artixoc, Viatge a la botiga de l'Àvia, rutes teatralitzades per descobrir la història comercial d'Hostafrancs.

Podeu saber-ne més i us podeu inscriure al següent enllaç.







dilluns, 14 de setembre de 2020

Destil·leria Pujol i Grau

Les relacions comercials amb Cuba van marcar profundament la societat catalana i els seus costums. A finals del segle XVII molts productors catalans s’havien especialitzat en l’exportació de licors cap a Amèrica, un producte que va llançar l’economia catalana. Com a contrapartida, un segle més tard, molts dels indianos que tornaven a Catalunya van popularitzar alguns productes com el rom. Així doncs a l’origen de moltes de les més populars marques de rom hi trobem famílies catalanes.

Potser el cas més conegut és el de la familia Bacardí. Facund Bacardí Massó va emigrar des de Sitges, el seu poble natal, fins a Cuba, on l’any 1862 va fundar Rom Bacardí. Des de Sitges també va marxar Andreu Brugal Montaner, però en aquest cas en direcció a la República Dominicana, on l’any 1888 va fundar Ron Brugal & Cia. Trobem més casos com el Ron Viejo de Caldas, creat pel català Ramón Badia; el rom Don Q, propietat de la familia Sellarés o el Ron Barceló, iniciat pel mallorquí Julián Barceló a Puerto Rico.

La popularització del rom a Catalunya vindria de la mà de marques com Rom Negrita o Rom Pujol. Aquesta darrera empresa, que va començar a elaborar rom l’any 1818, també es va dedicar a l’exportació de ratafia a Cuba. Aviat el rom va fer fortuna, ja fos consumit amb el café o bé amb el cremat, una barreja que van popularitzar els mariners.  A Sants les destil·leries Pujol i Grau van tindre una factoria a l’encreuament de la carretera de Sants amb el carrer Begur.  

L’any 1931 el bisbat de Barcelona va comprar els magatzems de la destil·leria i un terreny contigu on amb el temps s’edificaria la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors. De fet sembla ser que la proximitat amb la fàbrica de rom va evitar la crema del recinte religiós durant la revolució social del juliol de 1936.

dilluns, 7 de setembre de 2020

Begudes Gasoses Gigante

L'any 1928, es constitueix l’empresa de begudes carbòniques de Francisco Fernández, que es va instal·lar a la carretera de la Bordeta, als números 57 i 59. Els seus productes eren refrescos gasosos, com la coneguda gasosa Gigante, comercialitzades en format de 1 litre i un vi escumos també conegut amb el nom Gigante. El raïm per elaborar aquest vi procedia del Mas Cadrell, una finca ubicada a Sitges.



Durant la dècada dels 40, hi haurà un canvi generacional i els fills prenen el control de la companyia amb el nom de Hijos de F.Fernández. En aquesta etapa apostarà per ampliar els seus productes, apareixent en 1952 una llimonada. En 1957, per commemorar el trentè aniversari de la seva fundació, es va fer un canvi en el seu producte més representatiu, la gasosa Gigante, que es va passar vendre en ampolles de litre i mig.

La darrera etapa d’aquesta empresa arrenca l’any 1960, quan Gasoses Gigante va ser ser absorbida pel grup LICSA (Indústria Carbònica S.A), una embotelladora que treballava amb gran quantitat de marques comercials.

Text de Miguel Mateo