dimecres, 29 de juliol del 2009

Memòria cooperativa. El somni de la cooperació social


Per a tots aquells que no vareu tenir temps de veure l'exposició sobre el cooperativisme a Sants ara teniu una nova oportunitat. Us adjunto l'explicació sobre l'exposició que han redactat els propis autors.
Després de la presentació, el passat 4 de juliol, a Cotxeres de Sants, "Memòria Cooperativa" inicia el seu viatge pels espais socials del barri. Amb l'objectiu de difondre el bagatge cooperatiu de Sants i promoure el cooperativisme en l'actualitat, hem seleccionat part de l'exposició per a que pugui ser visitada des del 22 de juliol fins el 30 de setembre a la Biblioteca de Sants.


Per qüestions d'espai, no hem pogut montar-la tota, i hem seleccionat els següents plafons:-El Sants Industrial. Vida obrera i conflictivitat social-Memòria cooperativa a Sants (1887-1939)-L'Empar de l'Obrer-Model del Segle XX-La Lleialtat Santsenca-La Redemptora-Micaela Chalmeta


És una selecció que deixa de banda els orígens cooperatius internacionals i la història de les cooperatives a Catalunya, i es centra en els aspectes més locals -amb el fet significatiu de trobar-se a l'edifici del Vapor Vell, protagonista de part de la mateixa exposició.


Respecte les cooperatives de consum històriques, hem seleccionat L'Empar de l'Obrer -embrió de la Popular Santsenca, del carrer Premià-, la cooperativa obrera Model del Segle XX, l'edifici de la qual encara es manté dret a la cantonada del carrer Alcolea amb Violant d'Hongria, i La Lleialtat Santsenca, del carrer Olzinelles i avui tapiada, propietat de l'Ajuntament i a l'espera de nous usos socials i autogestionats pel barri. De les de producció, hem escollit La Redemptora, la rajolera solidària de Collblanc i, finalement, hi hem montat també el plafó sobre la Micaela Chalmeta, cooperativista del barri, feminista i socialista del primer terç del segle XX.


Esperem que amb aquest tast, es difongui la memòria de les experiències de cooperació i emancipació social creades pels i les treballadores del barri del segle passat, i així contribuim a la reinvenció d'un imaginari cooperativista que promogui noves experiències per als dies d'avui.
Biblioteca Vapor VellPtge, Vapor Vell, 1 bxs"

Memòria Cooperativa

Després de la presentació, el passat 4 de juliol, a Cotxeres de Sants, "Memòria Cooperativa" inicia el seu viatge pels espais socials del barri. Amb l'objectiu de difondre el bagatge cooperatiu de Sants i promoure el cooperativisme en l'actualitat, hem seleccionat part de l'exposició per a que pugui ser visitada des del 22 de juliol fins el 30 de setembre a la Biblioteca de Sants.

Per qüestions d'espai, no hem pogut montar-la tota, i hem seleccionat els següents plafons:-El Sants Industrial. Vida obrera i conflictivitat social-Memòria cooperativa a Sants (1887-1939)-L'Empar de l'Obrer-Model del Segle XX-La Lleialtat Santsenca-La Redemptora-Micaela Chalmeta

És una selecció que deixa de banda els orígens cooperatius internacionals i la història de les cooperatives a Catalunya, i es centra en els aspectes més locals -amb el fet significatiu de trobar-se a l'edifici del Vapor Vell, protagonista de part de la mateixa exposició.

Respecte les cooperatives de consum històriques, hem seleccionat L'Empar de l'Obrer -embrió de la Popular Santsenca, del carrer Premià-, la cooperativa obrera Model del Segle XX, l'edifici de la qual encara es manté dret a la cantonada del carrer Alcolea amb Violant d'Hongria, i La Lleialtat Santsenca, del carrer Olzinelles i avui tapiada, propietat de l'Ajuntament i a l'espera de nous usos socials i autogestionats pel barri. De les de producció, hem escollit La Redemptora, la rajolera solidària de Collblanc i, finalement, hi hem montat també el plafó sobre la Micaela Chalmeta, cooperativista del barri, feminista i socialista del primer terç del segle XX.

Esperem que amb aquest tast, es difongui la memòria de les experiències de cooperació i emancipació social creades pels i les treballadores del barri del segle passat, i així contribuim a la reinvenció d'un imaginari cooperativista que promogui noves experiències per als dies d'avui.
"Memòria cooperativa. El somni viscut de la cooperació social. Dels orígens cooperatius a la desfeta de 1939"

Biblioteca Vapor Vell
Ptge, Vapor Vell, 1 bxs

dimecres, 22 de juliol del 2009

El refugi del passatge Toledo


Les obres que es realitzen al passatge Toledo han deixat a la llum una de les entrades del refugi 877. Aquest refugi, que es troba sota el carrer Toledo i al llarg del passatge que porta el mateix nom, era fins ara, segons els testimonis dels veïns que hi havien accedit recentment, el millor conservat dels existents al barri. Les actuals obres fan perillar, un cop més, el patrimoni històric del barri.

Després de la descoberta sembla ser que els operaris no han respectat la troballa i probablement ha estat enderrocada una de les entrades i part de la galeria. Us adjunto la crónica que va apareixer a el 3.org, un dels portals de noticies del barri.

L'entrada del refugi antiaeri del passatge Toledo queda al descobert per pocs dies

El que havia de ser una claveguera pel passatge Toledo, en començar la guerra civil es va convertir en un refugi antiaeri. Ara, amb les obres que s'estan fent al passatge, ha quedat al descobert una de les boques d'accés. Molts dels veïns però, tot i que no haguessin viscut la guerra, ja coneixen l'existencia del refugi, sovint per les històries que explicava la gent més gran del carrer.

En Carlos Ferrer no va viure la guerra però ha viscut tota la vida al passatge i ha conegut alguns dels veïns que, en sonar l'alarma, baixaven per protegir-se. En Carlos ens parla d'en Gannau, el Vergés i el Rico, veïns del passatge i que si encara visquessin tindrien més de 100 anys. "Tot el que sé m'ho han explicat ells", comenta. El refugi, doncs, va començar a construir-se per dotar el carrer d'una claveguera, però en començar la guerra els veïns van oferir els diners que tenia la comissió de festes per convertir-la en un refugi. Segons diu en Carlos, la Generalitat, que va ser l'encarregada de la construcció, va rebutjar els diners però va accedir a construir el refugi: amb el finançament de l'administració però amb l’ajuda del treball dels veïns. "Ells eren carreters i eren els que portaven els totxos, el ciment i tot el que calgués", diu. En acabar-se la guerra, es va voler reconvertir el refugi en la claveguera que hauria hagut de ser, però va ser impossible connectar-la amb les del carrer Toledo perquè estaven a nivells diferents.

Però al refugi s'hi ha pogut accedir posteriorment en diverses ocasions i en Carlos l'ha pogut conèixer de primera mà. Explica que és tot de formigó i que a les entrades hi ha unes inscripcions en les que es convida als refugiats a parlar baix i a no fumar. "Però en català, eh!", puntualitza. També diu que, tot i que ell no ho ha vist, però així li han explicat els veïns, en tot el tram de galeria hi havia bancs de fusta. Assegura que era molt gran ja que ocupava tot l'espai del carrer Toledo i del passatge amb el mateix nom, fent una forma de T. A més, ja fa alguns anys, també es va descobrir que sota d'una de les vivendes del passatge hi havia una sala, a la que s'accedia des del refugi i que servia de dispensari.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Acaba de néixer la Barcelonasfera!

Us presento un projecte al qual Memòria de Sants participarà, la Barcelonasfera.

Us adjunto la presentació del bloc.

Berguedasfera, Penedesfera, Ebresfera o Bagesfera entre d’altres són noms de diferents comunitats de blocs agrupades per àmbits territorials ja existents.

Aquest tipus de directoris permeten unir diferents blocaires d’un territori donant-se a conèixer i facilitant el contacte mutuu.Parlant amb gent vinculada a aquest món sovint sento la mateixa pregunta: “com és que encara no existeix la Barcelonasfera?”.La veritat és que un dels motius pels quals potser no ha existit fins ara és pel gran nombre de pàgines dirigides per barcelonins. La xarxa es podria massificar fins el punt de desbordar-se.

És per això que a l’hora de crear la Barcelonasfera he hagut d’optar per una opció una mica més restringida. Aquest directori inclourà blocs que tenen Barcelona i les seves antigues viles com a tema central enfocat des de les perspectives més diverses (fotografia, periodisme, política, història...).

El fet de que el subtítol faci referència a les “antigues viles” no és una cosa casual si no que he volgut respectar i donar importància a la personalitat pròpia dels antics municipis que ara formen part de Barcelona.Durant aquesta darrera setmana he anat enviant correus electrònics o deixant missatges a les principals pàgines que coneixia, la majoria de les quals han respost positivament a la proposta i m’han anat enviant la descripció del seu bloc.

La Barcelonasfera disposa d’un cos central amb un flux d’actualització on aniran apareixent els darrers posts publicats pels membres de la xarxa, una llista d’enllaços i les descripcions de cadascuna de les pàgines realitzades pels seus autors.També s’ha creat un grup a facebook, un logotip (la típica rajola barcelonina) i un banner amb el qual es podrà enllaçar la Barcelonasfera a tots els membres del directori.

Podreu trobar més informació a l'enllaç:

dijous, 16 de juliol del 2009

Sants o Sans?

Ara fa un temps un nou mural a la cafeta de Can Vies va engegar un debat sobre toponímia. “Hem de dir Sants o Sans?”. Tot i que la resposta sembla fàcil cal a dir que no ho és tant, ja que, com recull l'historiador Josep M. Vilarrúbia-Estrany, el debat és viu des de fa molts anys.

Antic segell de Sants



Als nostres barris les llegendes sobre la toponímia són moltes, però el cas més complicat és el de Sants. A Hostafrancs, per exemple, s’ha explicat al llarg de molt temps que el nom del barri provenia de “Hostal-franchs”, indicant que en aquell indret no es pagaven taxes per entrar a Barcelona, però això és del tot fals. Justament era a Creu Coberta on hi havia els burots.

L’origen del nom prové d’uns germans de La Segarra, els Corrades, que compraren un terreny al futur barri per edificar un hostal i el varen batejar amb el nom del seu poble d’origen “Hostafrancs de Sió”. Amb el temps el nom va denominar tot el barri, especialment quan va arribar el tramvia i els usuaris van començar a sol·licitar la parada indicant que volien baixar a Hostafrancs, referint-se al nom de l'hostal.

En el cas de la Bordeta l’origen del nom és ben fàcil. L'espai on ara hi ha el barri era ple de zones de pastura i bordes, els establiments on els pagesos guardaven el farratge i les eines del camp.

Per trobar l’origen de Sants, però, cal anar molt més endarrera i la toponímia es complica. El document més antic que es conserva citant l’indret es troba a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi i apareix sota el nom llatí, Sanctis, és a dir “dels Sants”. Això ens faria decantar per Sants, però la polèmica no acaba aquí, ja que anys després, ja en català, Sans i Sants s’alternaven.

Els partidaris de Sants defensaven l'existència d’una “Capella dels Sants” que donava nom al poble, mentre que els detractors atribuïen el Sans al fet que el lloc era de coneguda salubritat.

El debat es va escalfar als anys trenta amb la normativització del català, i els diaris recolliren la polèmica. Llavors els sectors catalanistes, sota els consells de Jacint Laporta i del geògraf Francesc Carreras Candi, van defensar la T.

Segurament això va fer que el franquisme optés directament pel topònim Sans. Però ni això va aturar la polèmica. A tall de curiositat, comentar que amb la presentació de la maqueta de la futura línia 5 del metro el responsable del consistori va afegir una T amb retolador al Sans.

Així que no seré jo ara qui resolgui aquesta qüestió que porta tant de temps oberta. Cadascú que li digui com vulgui, al cap i a la fi, com recorda Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, la T de Sants és muda.

dijous, 9 de juliol del 2009

Cronologia històrica de Sants, segle XX

AnyEsdeveniment
1907Atemptat contra Cambó a Consell de Cent amb Carretera.

Es presenta el Pla Jaussely, un projecte per adaptar l’eixample al traçat dels antics pobles del pla de Barcelona. Finalment quedarà aturat.
1908Inauguració del Velodrom de la Farga.

El 15 d’octubre la Comissió de l'Eixample de l'Ajuntament de Barcelona la construcció d'un nou edifici per a instal·lar-hi l'alcaldia del districte.
1909Es funda al carrer Premià la Cooperativa L’Empar Obrer.

Del 26 de Juliol al 2 d’Agost té lloc la Setmana Tràgica. Maria Llopis Berges, “La Quaranta centims”, serà detinguda i condemnada a mort pels piquets que organitzà. Finalment es va poder salvar de la condemna sent exiliada a perpetuitat.
1912Detinguda Enriqueta Martí, “La Vampira de Barcelona” Antiga veïna del carrer dels Jocs Florals
1913S’inaugura el Mercat de Sants, projecte de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí.
1914S’inicien les obres per realitzar l’Exposició Universal.
1918Té lloc el “Congrés de Sants”, on es reorganitza la CNT.
1919Entre febrer i març es produeix la Vaga de la Canadenca.
1922Fruït de la fussió dels clubs: l’Internacional FC, Centre de Sports de Sants, el Club Ciclista del Nou Velòdrom de Sants i el Velo Sport neix la Unió Esportiva de Sants.
1923Les mobilitzacions ciutadanes aconsegueixen que les vies del tren a l’arribada a Sants siguin, en part, soterrades. Tot i que posteriorment les obres s’eternitzen.
1924Barcelona anexiona a la riba del Llobregat terrenys de l’Hospitalet i del Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l’origen de la Zona Franca.
1927S’edifica al carrer Roses “La casa Gran”, el primer bloc de pisos modern per a obrers del barri de Sants. Obra de Modest Feu.
1929Exposició Universal i urbanització del Paral·lel.
1931Es funda Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ateneu Republicà del carrer Cros
1933Es crea l’Agrupació Femenina de l’Empar Obrer.
1936S’inaugura part de la nova estació, tot i que les obres no finalitzaren fins al 1944.

Juliol – Es preparen les Olimpiades Populars i diversos ateneus i entitats de Sants en participen: Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Foment Republicà de Sants, Ateneu Marxista, Acció Catalana Republicana, USC, Joventut Unificada, PCC, Centre d’Esquerra d'Hostafrancs, Unió Esportiva de Sants, Centre Ciclista Santsenc, Centre Excursionista Atlant, Avenç Republicà, Xics Futbol Club, Partit Esquerra de l’Eixample

19 de Juliol – Amb l’aixecament feixista s’inicia la revolució. A Sants es crema Santa Maria de Sants, Can Santomà i Can Catà
1937Maig - En el context del Fets de Maig a Sants seran capturats un grup de guàrdies d’assalt que seran tancats a l’Espanya Industrial.
193926 de Gener - Caiguda de la ciutat de Barcelona en mans feixistes. A la Bordeta la gent assaltarà els magatzems de menjar de Magòria.

L’Empar Obrer és absorbida com a sucursal de La Flor de Maig.
1941Festival de les Joventuts Hitlerianes a l’Espanya Industrial.
1942Júlia Muñoz Ramonet adquireix Can Batlló.
1947Un bon grup de persones lligades al mercat de Sants i veïns del carrer Sant Jordi funden La Societat Esportiva Mercat Nou.

La cooperativa L’Empar Obrer passa a denominar-se La Popular Sansense.
1951Vaga dels tramvies. Josep Maria D’Albert i Despujol, amo de l’Espanya Industrial i alcalde la ciutat dimiteix del seu càrrec.
1953Recuperant la idea del Pla Jaussely es planteja el projecte del cinturó de ronda.
196420 de novembre A la Parròquia de Sant Medir neix Comissions Obreres de Catalunya en una assemblea en què van participar uns 300 treballadors de diversos sectors productius.
1966El Pla Comarcal incorpora l’obertura del Cinturó de Ronda, obrint una autovia pel mig del traçat urbà de Sants.
1969S’inicien les obres de la nova estació de Sants.
1970En oposició al projecte del Cinturó de Ronda neix la Asociación de Vecions de Badal, Brasil i Adyacentes l'any 1970
1971El Centre Social de Sants rep el permís per inscriure’s al registre d’associacions
1972El Centre Social de Sants es legalitzat.

14 d’octubre - Una explosió de gas al carrer Rajolers (llavors Ladrilleros) destrueix quatre immobles, matant 14 persones.
1973Des el Centre Social de Sants s’inicia la campanya Cop d’Ull a Sants
1974Arrenca la campanya Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia. Els veïns exigeixen a l'Ajuntament que no faci el pas elevat i que urbanitzi la plaça de Sants

El 29 de març s’aprova el Pla General Metropolità de Barcelona.
1975S’urbanitza la plaça de Sants
1976El mes de febrer es refunda la CNT al Teatre de l'Església de Sant Medir.
1977El 2 de juliol la CNT celebra el míting de Montjuïc amb la presencia de 150.000 persones.
1979Les reivindicacions populars aconsegueixen que espais com L’Espanya Industrial, Cotxeres, el Casinet (a Sants i Hostafrancs) i Can Sabaté, Can Farrero i La Bàscula (a La Zona Franca) passin a ser públics per esdevenir equipaments o parcs.
- 30 d’octubre – S’inaugura la nova estació de Sants.
1982El Papa visita Barcelona. La visita desencadena protestes per part del feminisme. Tot finalitza amb un procès obert contra una dona de Sants.
1984Es crea la nova divisió de la ciutat, configurant-se Sants-Montjuïc. La frontera entre els antics municipis de Sants i Les Corts passa d’estar entre l’eix Travessera de les Corts, Marqués de Setmenat a l’avinguda de Madrid.

S’inauguren les Cotxeres de Sants com a centre cívic
1985Es construeix el Parc de l’Espanya Industrial, obra dels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz
1994S’inaugura el passeig de Sant Antoni.

Comença la cobertura de la Ronda del Mig
1996Al mes de març s’okupa l’HAMSA
1997El 10 de maig, després d’una cercavila reivindicativa, s’okupa Can Vies
1998El Vapor Vell es declarat Bé Cultural d'Interès
1999El 12 d’octubre es produeixen disturbis al barri en protesta pel permís de l’acte d’ultradreta a la plaça del Països Catalans.

Cronologia històrica de Sants, segle XIX

AnyEsdeveniment
1819Es construeix el Canal de l’Infanta, que va permetre ampliar el conreu d’horts.
1839La Diputació Provincial desvincula el sector que va del Pont de’n Rabassa a la Creu Coberta (actuals Hostafrancs i La Font de la Guatlla) per passar-lo a Barcelona a canvi d'una permuta amb La Marina de Port.
1848Inauguració del Vapor Vell. Arribarà a tenir 1000 obrers.

Rapte de l'alcalde de Sants i d''alguns dels principals terratinents del poble per part d'un grup de carlistes.
1849Inauguració de l’Espanya Industrial. Arribarà a tenir 1600 obrers
1854Conflicte de les Selfactines. A Sants els treballadors intenten cremar les màquines al Vapor Vell i a la Espanya Industrial.
1855S’inaugura la primera estació de Sants.

El 2 de Juliol es declara la primera vaga general a l'estat. Els treballadors assassinen a Josep sol i Padrís, director del Vapor Vell i fereixen de gravetat a Domènec Ramis.
1865Epidèmia de colera. L’Espanya Industrial farà la funció de sanatori.
1869Es convoquen quintes. L’ajuntament santsenc vol evitar les protestes i decreta un pagament repartit entre tothom per no enviar cap ciutadà.
1870Les autoritats detenen a Nicasi Unceti “el curandero de Sants” després de fer una convocatòria general per realitzar miracles entre els “esguerrats”. Origen de l'expressió “esguerrats cap a Sants”.

4 d’abril – Es convoquen les quintes i a Sants es produeix una revolta que s’estendrà per la ciutat i els voltants. S’aixequen barricades i hi ha enfrontaments amb l'exèrcit. Gabriel Carbonell, tinent d’alcalde de Sants serà executat.
1880S’inaugura el nou cementiri de Sants al terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, obra de Jaume Gustà i Bondia.

S’inaugura Can Batlló (La Bordeta) – Arribarà a tenir 950 obrers
1883Inauguració de l'hipòdrom de Sants.

Sants es annexionat a Barcelona.
1884Sants recupera la seva independència municipal.
1891El Vapor Vell marxa de Sants per establir-se a la colònia Güell.
1894Execució de Manel Archs, llibertari igualadí de naixement i santsenc d’adopció.

Obertura del Paral·lel.
1897Primera filmació cinematogràfica a l’estat “Sortida del públic de l'església parroquial de Santa Maria de Sants” creada per Fructuós Gelabert.

20 Abril – Per reial decret de la reina Maria Cristina Barcelona s'annexiona: Les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Santa Maria de Sants.

Memòria del Poblenou


Acabem d'estrenar un nou bloc: Memòria del Poblenou. Des d'aquest nou espai volem anar descobrint, com hem fet amb Memòria de Sants, la història d'aquest altre barri del pla de Barcelona que, com Sants, va ser un dels principals centres industrials de l'Estat i que també va ser annexionat a Barcelona l'any 1897.

Si us interessa podeu trobar el bloc a:

http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com

dimecres, 1 de juliol del 2009

Ruta històrica del cooperativisme a Sants


El proper 4 de Juliol, en motiu del 87è Dia Internacional del Cooperativisme, se celebraran a Sants un seguit d'activitats relacionades amb el tema.
Entre les activitats també es realitzarà, a les 17 h, sortint de Cotxeres de Sants, una ruta històrica sobre el cooperativisme al nostre barri.
Podeu trobar més informació al web: