Les obres que es realitzen al passatge Toledo han deixat a la llum una de les entrades del refugi 877. Aquest refugi, que es troba sota el carrer Toledo i al llarg del passatge que porta el mateix nom, era fins ara, segons els testimonis dels veïns que hi havien accedit recentment, el millor conservat dels existents al barri. Les actuals obres fan perillar, un cop més, el patrimoni històric del barri.
Després de la descoberta sembla ser que els operaris no han respectat la troballa i probablement ha estat enderrocada una de les entrades i part de la galeria. Us adjunto la crónica que va apareixer a el 3.org, un dels portals de noticies del barri.
El que havia de ser una claveguera pel passatge Toledo, en començar la guerra civil es va convertir en un refugi antiaeri. Ara, amb les obres que s'estan fent al passatge, ha quedat al descobert una de les boques d'accés. Molts dels veïns però, tot i que no haguessin viscut la guerra, ja coneixen l'existencia del refugi, sovint per les històries que explicava la gent més gran del carrer.
En Carlos Ferrer no va viure la guerra però ha viscut tota la vida al passatge i ha conegut alguns dels veïns que, en sonar l'alarma, baixaven per protegir-se. En Carlos ens parla d'en Gannau, el Vergés i el Rico, veïns del passatge i que si encara visquessin tindrien més de 100 anys. "Tot el que sé m'ho han explicat ells", comenta. El refugi, doncs, va començar a construir-se per dotar el carrer d'una claveguera, però en començar la guerra els veïns van oferir els diners que tenia la comissió de festes per convertir-la en un refugi. Segons diu en Carlos, la Generalitat, que va ser l'encarregada de la construcció, va rebutjar els diners però va accedir a construir el refugi: amb el finançament de l'administració però amb l’ajuda del treball dels veïns. "Ells eren carreters i eren els que portaven els totxos, el ciment i tot el que calgués", diu. En acabar-se la guerra, es va voler reconvertir el refugi en la claveguera que hauria hagut de ser, però va ser impossible connectar-la amb les del carrer Toledo perquè estaven a nivells diferents.
Però al refugi s'hi ha pogut accedir posteriorment en diverses ocasions i en Carlos l'ha pogut conèixer de primera mà. Explica que és tot de formigó i que a les entrades hi ha unes inscripcions en les que es convida als refugiats a parlar baix i a no fumar. "Però en català, eh!", puntualitza. També diu que, tot i que ell no ho ha vist, però així li han explicat els veïns, en tot el tram de galeria hi havia bancs de fusta. Assegura que era molt gran ja que ocupava tot l'espai del carrer Toledo i del passatge amb el mateix nom, fent una forma de T. A més, ja fa alguns anys, també es va descobrir que sota d'una de les vivendes del passatge hi havia una sala, a la que s'accedia des del refugi i que servia de dispensari.
4 comentaris:
Efectivament avui he pogut veure com el refugi s'ha plenat, per la banda del passatge Toledo, plenament de formigó.
Escolta, canviant de tema. Jo he trobat un article sobre les cooperatives a Sants de la Burxa. És al bloc sobre el dia del cooperativisme. Jo el resumiré i intentaré buscar informació més concreta de cada lloc.
Per si de cas, demanaré visita a l'arxiu per divendres i buscar més informació.
Res, a més com et deia intentaré començar una altra història, però no sé quina. Potser la de Salou, però no ho sé segur.
Agu, vull col·laborar amb la Barcelonesfera.
Ja miraré algun lloc interessant.
Publica un comentari a l'entrada