dimecres, 12 de febrer de 2020

Passejada: Santsenques i les treballadores



Sabies que moltes de les revoltes populars de la nostra història van ser encapçalades per dones? I que bona part de les feines a les fàbriques tèxtils les feien dones?

Amb aquesta ruta descobrirem el paper, invisibilitzat, de les dones treballadores de Sants, Hostafrancs i La Bordeta en la nostra història. 
 
Aquesta visita comptarà amb un intèrpret de Llengua de Signes Catalana de l'associació Mes Accés amb la idea de millorar l'accessibilitat a les activitats i fer-les el màxim d'inclusives.

🗓️ Dissabte 29 de febrer
🕕 11h-13h
📍 La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona
🛒 Preu: 5€ per ruta
⭕️ Reserva d'entrades aquí. Places limitades

⏳ A càrrec de l’Associació Memòria en Moviment

Defensar Germans Climent

L’any 1870 al número 15 del passeig de Sant Antoni naixia Modest Feu i Estrada. Aquell va ser un any agitat a Sants, ja que el 4 d’abril hi va esclatar la Revolta de Quintes, un aixecament popular contra el reclutament militar. Els independentistes cubans s’havien alçat per alliberar l’illa l’any 1868 però les elits de l’estat espanyol no estaven disposades a perdre el gran mercat que els proporcionava Cuba. Milers de joves, tots aquells que no podien pagar per aconseguir la redempció del seu servei, es veien obligats a creuar l’oceà per anar a defensar els interessos de la burgesia. 

A Sants centenars de dones i joves van aixecar barricades i van assaltar l’ajuntament. La brutal repressió va acabar amb una batalla campal al llarg de la carretera de Sants i la mort de 47 persones. De ben segur que els Feu i Estrada van viure tots aquests fets amb tensió, ja que el pare de Modest, Baldiri, a banda de ser mestre d’obres, havia sigut membre de la Junta Revolucionaria de Santa Maria de Sants a la Revolució de la Gloriosa, l’any 1868, entrant també a formar part de l’ajuntament santsenc. Una naixement i una revolta contra la mort, dos fets de naturalesa diferent, però intimament lligats que canviarien la història i la fesomia de Sants i dels quals enguany es compleixen 150 anys. 

Modest Feu va seguir les pases del seu pare, aconseguint el títol d’arquitecte l’any 1893, quan Sants encara era un poble independent. El seu treball, que es va estendre fins als inicis dels anys trenta del segle XX, va transitar per diversos estils arquitectònics, passant del modernisme al noucentisme i a un protoracionalisme en alguns dels seus darrers edificis. Però si per alguna cosa a Sants hauriem de conèixer i reconèixer la tasca de Feu és pel fet que amb la seva obra va marcar el paisatge urbà de la carretera de Sants on va projectar més de 10 edificis. 

Són obra de Feu els números 76 i 123 de la Creu Coberta  i els números 54, 129, 130, 131, 132, 136, 141, 145, 149 i 180 de la Carretera de Sants. A Sants però la seva tasca va anar més enllà, edificant blocs tan avançats al seu temps com la Casa Gran, al carrer de Roses. També hi  va projectar edificis industrials, com Gèneres de Punt Farres, al carrer Melcior de Palau 131, un edifici que malauradament Nuñez i Navarro va esguerrar parcialment l’any 2007, i  Germans Climent, la fàbrica del número 76 Comtes de Bell-lloc, l’edifici conegut per més d’una generació de joves santsencs per haver acollit durant 25 anys el Happy Park. 

Projecte constructiu de la fàbrica Germans Climent, obra de Modest Feu i Estrada, 1925.
Arxiu Històric de Barcelona

L’edifici va ser construït l’any 1925, com un encàrrec dels germans Enric i Albert Climent Laborda. És probable que l’empresa d’aquests dos germans ja estigués emplaçada al mateix carrer ja que l’any 1919 Enric Climent va comprar un electromotor per situar-lo al número 50. Feu va projectar dues naus d’obra vista cobertes per una volta de canó de teula. Un edifici que està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local i que l’any 2013 va ser restaurat amb una inversió pública a través del Pla de Remodelació de Parets Mitgeres per part de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida.

En poc més de 2 mesos aquest edifici ha sigut notícia en 2 ocasions, la primera quant a finals de 2019 el Happy Park, que ocupava la meitat del recinte, va tancar portes per un ascens del lloguer d’un 300%. La propietat els exigia 15.000 euros mensuals. La segona ara fa pocs dies quan es coneixia la intenció de la Funeraria San Ricardo, propietat de la familia Almirall Bellido, de convertir el recinte en un tanatori amb dues plantes i quatre sales de vetlla. 

De confirmar-se, crec que el tema genera moltes qüestions a les que caldria donar resposta: Pot una intervenció en un element patrimonial com aquesta realitzar-se d’esquena al veïnat? Un espai integrat enmig del teixit urbà és el més idoni per un tanatori? Ha de ser la mort un negoci i restar en mans privades? És lícit que una empresa privada es beneficii d’una restauració realitzada, no fa tants anys, amb diner públic? Podem permetre que aquestes grans empreses marquin els preus dels lloguers? I podriem seguir amb més preguntes plantejant-nos quina és l’actitud de tots nosaltres i de les administracions que ens haurien de representar quan parlem d’elements del nostre patrimoni arquitectònic.

Però a banda de totes aquestes preguntes crec que caldria també plantejar-se un tema de fons. Germans Climent podria ser una oportunitat per teixir una part de barri que les vies primer, l’enorme Estació de Sants després i finalment el nefast pla de l’estació han anat destramat. Un pla especulatiu que no va contar amb les veus de les persones que habiten el barri. Esquinçant els carrers s’han esquinçat també els espais relacionals i d’aquesta manera les relacions personals, la proximitat. L’enormitat d’espais com les denominades places de Joan Peiró i dels Països Catalans, que al meu parer no hauriem de seguir denominant places, sinó descampats, per que no fan cap funció social més enllà d’esdevenir espai de pas cap a l’estació, fan desaparèixer els veïns i les veïnes.  

No seria una enorme oportunitat omplir, de nou, un antic patrimoni fabril del nostre barri de vida associativa, sumant aquesta nau a la que ja està previst que estigui en mans del barri? O sumarem més metres quadrats a un tros del barri que han mort? O com a mínim, no caldria fer un debat públic sobre tot aquest tema?

Per saber-ne més:


dijous, 6 de febrer de 2020

Iniciativa: #patrimonimodest

Els carrers dels nostres barris, els petits comerços de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i fins i tot a les nostres propies cases podem trobar elements artesanals com són les rajoles hidràuliques, els esgrafiats, els vitralls o els elements de forja. Elements que sovint per quotidians passen desapercebuts, però no per això tenen menys valor.

Us convido a participar d'aquest petit joc per les xarxes socials compartint les vostres fotografies amb l'etiqueta #patrimonimodest 

Cada setmana anirem proposant una disciplina artesanal diferent. Comencem amb la Rajola Hidràulica.


dilluns, 27 de gener de 2020

Teatre: Camins de nit

Una nova oportunitat de veure l'excel·lent feina que es fa des de Donar Veu a la Memòria.

Dijous 30 de gener de 2020 a les 19h al Casinet d'Hostafrancs: Camins de nit.


dimecres, 22 de gener de 2020

Xerrada: Sants, Hostafrancs i la Bordeta, tres barris a l'entorn de la Lleialtat


Dijous 20 de febrer Josep M.Vilarrúbia-Estrany, un dels màxims coneixedors de la història dels nostres barris, visita la Lleialtat per fer una xerrada, "Sants, Hostafrancs i la Bordeta, tres barris a l'entorn de la Lleialtat."


diumenge, 19 de gener de 2020

Presentació: La Fàbrica


Van entrar per una portalada com de fàbrica. Un camió petit els va avançar, rabent, cap endins. Un parell d’homes amb mono de treball sortien corrent. S’hi veia força moviment de gent. Van deixar una mena de placeta interior i van endinsar-se per un passadís. Quan van aparèixer en una gran nau de fàbrica totalment buida en Fidel va xiular.

—Collons —va reblar en Joan.

Davant seu dotzenes de vehicles, segurament confiscats, omplien tot l’espai. Un garatge clandestí on obrers amb granota de pintor s’esmerçaven en pintar-los de roig i negre afegint les lletres de CNT-FAI als laterals. L’activitat i el resultat feien patxoca. Els anarquistes es preparaven per la gran batalla de Barcelona.

Dimarts 21 de gener a les 19h a l'Auditori de Can Batlló es presenta La Fàbrica, una novel·la de Jordi Soler ambientada a Can Batlló, el dels anys trenta i l'actual. 

Llibres com aquest, que recuperen la memòria dels paisatges propers, no són gaire habituals i en canvi són llibres molt necessaris. Paraules que són una trinxera per recuperar una memòria que ens ha estat furtada. I encara més quan qui escriu és una persona com el Jordi Soler que porta molts anys lluitant i implicat en la millora dels nostres barris. Esperem molts més llibres recuperant les moltes i moltes històries apassionants que s'han donat als nostres barris. 

Si el voleu adquirir ho podeu fer aquí.

dijous, 16 de gener de 2020

Presentació: Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental

Dijous 16 de gener, a l'Arxiu del Districte de Sants-Montjuïc es presenta el llibre Sants-Montjuïc i la salvaguarda del patrimoni documental, escrit per l’historiador Daniel Venteo, el qual ha recuperat la història de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc a partir dels documents que s’hi conserven. 


Als barris de Sants-Montjuïc, l’any 1931 una iniciativa pionera assentava les bases de la moderna salvaguarda dels documents del seu passat: l’Arxiu Històric de Sants de la Unió Excursionista de Catalunya. D’ençà de la restauració de l’Ajuntament democràtic el 1979, l’Arxiu va iniciar un període de creixement i modernització sense precedents que ens situen al dia d’avui, en què la institució ha esdevingut un servei imprescindible per a la gestió municipal i per a l’enfortiment de la identitat col·lectiva, no només dels veïns dels seus barris sinó de tot Barcelona.

La presentació, que tindrà lloc el dijous 16 de gener a les 17.30 h a la Sala Anselm Cartañà de l’Arxiu del Districte de Sants-Montjuïc, comptarà amb la presència de l’autor de la publicació acompanyat de Marc Serra, regidor del districte de Sants-Montjuïc, i de Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.