Cada dia, a cada hora i a cada carrer s’esdevenen milers d'històries, les de cada persona que transita per carrers i places. Com en un gran teixit l’ordit i la trama de les històries d’aquestes persones s’entrelliguen a les botigues i als tallers, a les places i als parcs on els petits estrenen els seus fils enjogassats.
Els carrers són els escenaris de tot, dels que hi viuen i dels que hi tenen el seu lloc de feina, entre carros de supermercat i contenidors, dels repartidors que pedalegen portant la precarietat dins bosses grogues, verdes o taronges a les espatlles, dels joves que descobreixen la vida amb gran fam d’experiències i de les persones grans que, sabies per ser viscudes, intenten fer sentir la seva veu. Són l’escenari dels que han suat la nit i tornen a casa buscant el repòs dels guerrers i dels que es miren la ciutat amb els ulls dels que hi formen part de forma passatgera en períodes vacacionals.
Cada dia, a cada hora i a cada carrer, es dibuixen milers de noves històries personals que, sovint es tornen grupals. La major part d’aquestes passes, d’aquestes paraules o d’aquestes trobades, no deixen petjada al carrer. Potser algun petit record a la memòria dels protagonistes o potser alguna dada en algun servidor llunyà d’alguna empresa privada que emmagatzemen els trajectes i les costums, però als carrers rarament resten les petjades d’aquell pas.
Tot i això, de vegades, la història d’una persona o d’un col·lectiu s’entortolliga en un punt marcant aquell carrer, aquella plaça o aquell edifici. Però la història és implacable i cada dia aboca milers de noves històries als mateixos carrers, a les mateixes places i als mateixos edificis, de forma que un mateix indret, amb tota aquesta subjectivitat abocada, mai torna a ser el mateix.
Les mateixes parets de la cooperativa, que evoquen somnis de transformació social, entre fruites, verdures i discursos d’emancipació obrera, anys més endavant evocaran el Nadal entre la flaire d’ametlla torrada, com les parets de l’antiga fàbrica de cotó, on entre el soroll dels telers s’ofegaven les paraules de les teixidores, esdevindran l’escola on nens i nenes aprendran a llegir. La ciutat són capes i capes d’història. Tant de les vides que s’han convertit en noms de carrer a rètols de marbre com de les que el poder, després d’haver-les escurat, ha fet invisibles, però que tanmateix hi són i segueixen presents.
Passejar, deixar perdre les passes per la ciutat, per barris que coneixem, sovint només dins del brogit de la quotidianitat, parar atenció, observar i parar l’orella, permet escoltar algunes d’aquestes veus que ens expliquen històries. I es que, tal i com va escriure Cervantes al Quixot, El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho.
Algunes d’aquestes històries han marcat els paisatges, fins als més petits detalls. La porta de fusta que ens tanca un taller potser ens amaga un món d’homes que, tal i com marca la tradició judeocristiana, estan fets de fang; les arcades de pedra a un carrer tranquil potser narren històries d’esperits del passat i sota l’embigat de fusta de l’antic taller on ara es treballen les flors, si parem l’orella, potser encara podem escoltar els ecos de l’explosió d’una bomba que encara ressona.
Descobrir algunes d’aquestes històries és una de les coses que permet Va començar amb l’aigua, un projecte impulsat per Alexia Medici, amb el suport de la Fundació Suñol i de la Lleialtat Santsenca, que ha situat codis qr a alguns d’aquests punts on la història s’ha entortolligat. Gràcies a aquests qr, des dels mateixos escenaris, es pot anar descobrint part d’aquest passat.
Però el projecte encara ens porta més enllà, afegint a tots aquests punts una nova capa, una capa d’interpretació artística que reflexiona sobre aquest passat. Diversos artistes han creat peces inspirant-se cadascun d’ells en un espai o en un moment de la història de Sants i de Les Corts.
Un projecte que permet a la gent passejar per aquests dos barris revelant aquestes capes que formen part de la nostra ciutat i que, ben aviat, també permetran fer passejades organitzades descobrint art i història.
Personalment sempre m’han interessat les interseccions, crec que són camps productius on floreixen idees interessants, que ens amplien les perspectiva i que ens ajuden a entendre millor una realitats que són complexes. Per això crec que he tingut molta sort en poder fer una petita aportació, fent assessorament històric, en un projecte tant interessant com aquest. Us recomano que hi entreu, que busqueu i que us perdeu pels carrers i places buscant aquestes històries que es van esdevenir algun dia a alguna hora.
