dimarts, 13 de febrer de 2018

Com la nit i com la boira

Esperança, aquesta és la darrera paraula que llegeixo i tanco el llibre. No hi ha marge a l'atzar quan qui parla és Montserrat Roig. M'endinso de nou i mentre passo les pàgines amb la bibliografia i el vocabulari amb els termes alemanys la vida quotidiana torna al meu entorn, a aquest vagó de metro de la línia 5, arribant a Maragall. Però les converses alienes s'han tornat buides i les mirades enutjoses. Com pot ser el nostre el mateix món del qual acabo de ser testimoni? Com podem ser la mateixa espècie animal?

Se'm fan presents els forns, les xemeneies, els homes pujant pedres enormes a les escales, les injeccions de benzina, els presos despenyats, les dutxes d'aigua congelada, les dones violades, el torturador pixant a la boca del moribund.

El mateix 1944, mentre milers d'homes morien oblidats per tothom a camps de concentració i extermini, mentre els representants de la Creu Roja visitaven els camps sense veure o sense voler veure les barbaritats que es cometien, mentre milers de joves perdien la vida a les costes de Normandia, molts es desternillaven amb els maldecaps de Cary Grant a Arsènic per Compasió o s'entendrien amb la veu de Bing Crosby. Com hi pot cabre tot en un mateix món i en un mateix moment?

El 7 de desembre de 1941 els nazis signaren el decret Nacht und Nebel, nit i boira. Amb aquesta referència directa a la opera de Wagner, l'Or del Rin es designava a les persones condemnades a desaparèixer sense deixar rastre, com si no haguessin existit. Entre aquests NN hi havia milers de catalans i catalanes.

Com també n'hi havia entre els que es van convertir en una peça de les indústries alemanyes, que els van fer servir com a esclaus fins a l'extenuació. Si repassem els noms d'algunes d'aquelles indústries: Siemens, Bayer, Audi, Bosch, Krupp... ens adonem que, tot i que el nazisme va ser derrotat, les elits capitalistes que l'havien fet servir com una eina van sortir indemnes.

Prop de 2000 catalanes i catalans van viure l'horror dels camps nazis. Una xifra molt alta que representa el 22% dels republicans espanyols que van ser protagonistes forçosos de l'Holocaust. De tots aquests catalans hi va haver, oficialment, 730 naturals de Barcelona. Una xifra que s'ha anat ampliant a mesura que s'han anat fent més estudis i que, contant la gent relacionada amb la ciutat podria arribar fins a les 1180 persones, convertint-se en la ciutat de l'estat amb més deportats.

I entre aquests barcelonins també hi va haver veïnes i veïns de Sants-Montjuïc. Revisant els llistats que es conserven, i a manca de fer un estudi profund, es poden trobar ràpidament fins a 36 referències a veïns i veïnes dels nostres barris. Gent del Poble Sec com Francesc Boix, qui va ser fotògraf de l'horror i que va participar en la xarxa per salvaguardar les evidències de la barbàrie, arriscant la seva vida i aconseguint proves fonamentals per als judicis de Núremberg.

Santsencs com els tres germans Sariñena Esparell, Francesc, Josep i Manel, que varen viure al número 125 del carrer Comtes de Bell-lloc i van morir al camp de Gusen quan encara no havien complert els trenta anys. O la també santsenca Carme Boatell Costa, una jove obrera tèxtil filla d'una família de tripers instal·lats a l'antiga plaça de Sant Antoni, qui va acabar participant en la Resistència a Marsella i va patir els horrors de Ravensbrück, Leipzig i Buchenwald. 

Carme Boatell

O joves com l'Eugeni Querol Puyo, germà de la meva àvia, qui va morir amb 26 anys al camp de Gusen. La seva família, que va viure entre Collblanc i Hostafrancs, al 77 de la Creu Coberta, mai va voler reconèixer la seva mort.

Un llistat que, tot i les dificultats, cal reconstruir, ja que de ben segur podríem trobar molts més noms de dones i homes, ja que en molts casos les referències són a Barcelona, en genèric. Gent que va morir als camps de concentració o que van sobreviure però que igualment van ser negats i apartats de la història pel feixisme i per vergonyants interessos polítics.

Segur que caminant per alguna ciutat europea us heu topat amb una llamborda daurada amb un nom i un seguit de referències més. Són les Stolpersteine, llambordes que, situades davant de les darreres residències de les víctimes del nazisme, sorprenen els badocs i ens recorden que el nazisme no va ser un horror llunyà.

Es tracta d'una intervenció ideada per l'artista Gunter Demnig l'any 1992. Des de llavors s'han instal·lat més de 60.000 llambordes a països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, França, Itàlia, Hongria, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Ucraïna o Grècia. A Catalunya poblacions com Manresa, Igualada o Castellar del Vallès ja tenen les seves Stolpersteine. No seria el moment que les veïnes i els veïns de Sants recordem a les nostres víctimes? No seria el moment d'exigir a l'Ajuntament de Barcelona que, després de tants anys d'oblit, es recuperi la memòria dels qui patiren i s'oposaren a l'horror?

Cal que ens endinsem dins la nit i dins la boira per recuperar els seus noms i les històries personals dels nostres veïns i veïnes. Cal fer-ho per veure que tota aquella gent, que transitava els carrers que avui en dia transitem nosaltres, no tenien unes vides tan diferents de les nostres. Sols així serem conscients de les dimensions del monstre feixista. Una bèstia que no és morta, només dorm a l'espera de la veu del seu amo, una bèstia que té la son lleugera.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Passejades per la història de Sants a la Lleialtat

L'Associació Memòria en Moviment ha programat un cicle de passejades comentades per la història de Sants. 


Vols descobrir el passat i el present del barri de Sants? Des del seu llegat agrícola fins a la implantació massiva de la industria, durant 9 passejades comentades coneixerem la importància del moviment veïnal en la configuració del barri, el seu paper durant la República i la Guerra Civil, el seu patrimoni arquitectònic, el comerç, els transports i el rol de les dones treballadores.

Cada passejada serà conduïda per historiadors i especialistes en patrimoni que ens aproparan a la història de Sants des de múltiples perspectives. Pots apuntar-te als itineraris de forma individual o bé al cicle complert.

Dissabtes de 11 a 13h
3€/passejada o 20€ el cicle complert
Inscripcions a la Lleialtat Santsenca o enviant un correu a inscripció@lleialtat.cat amb el títol "Passejades per la història de Sants"

24/02 - Sants Agrícola

dilluns, 29 de gener de 2018

Esperant notícies del refugi 819

El juny del 2016, després de quasi vuitanta anys, es van tornar a obrir les portes del refugi 819, a la plaça de Bonet i Muixí. Un refugi que va ser construït amb l’acció de les veïnes i els veïns de la plaça, tal i com fa anys em va explicar en Joan Fabregues Morlà. Malauradament en Joan no va poder tornar a veure el refugi on ell, la seva família i molts d’altres veïns s’havien amagat, ja que ens va deixar l’any 2012, però per a molts va ser tota una descoberta.

Tal i com en Joan m’havia explicat, els primers descensos al refugi van permetre constatar que aquest tenia una entrada al mur de sota la sagristia de Santa Maria de Sants i una segona que donava al pati lateral, a la plaça Ibèria. Encara queda el misteri de que és el túnel que s’endinsa des del pati de l’escola Institució Montserrat? I... Quina relació guarda amb el refugi? Aparentment és evident.

A l’octubre del mateix any vaig poder baixar al refugi i descobrir el perfecte estat de conservació del mateix. Una galeria que s’endinsa fins als 11 metres i que transcorre al llarg de 80 metres en la qual es poden descobrir les sales laterals que permetien protegir-se als veïns i les veïnes i també el procés constructiu d’un refugi, ja que la part final d’aquestes galeries quedà inacabada. La paret d’aquest tram final ha conservat, com una memòria resistent, els cops de pic que permeteren obrir-se camí sota terra. Una oportunitat única per poder habilitar un refugi que fos visitable a Sants.


Ara les obres al pati avancen i la volta ha quedat al descobert.

Pati lateral 25/01/2018

Pati lateral amb la volta a vista 26/01/2018


I amb això ens retorna una por recorrent. Com acabarà tot plegat? S’ensorrarà el refugi com sempre fins a la data o per contra es mantindrà i es podrà fer visitable?

dijous, 25 de gener de 2018

Xerrades de memòria històrica al febrer


- Dijous 15 de febrer a les 19h

La Cooperativa Model del S.XX i el patrimoni arquitectònic de Sants, 100 anys de canvis d'un espai cooperatiu.

A càrrec de Marta Sànchez Natera, especialista en conservació, restauració i patrimoni.
 
A la Seu del Districte de Sants-Montjuïc, a la Sala Anselm Cartañà.


- Dimecres 21 de febrer a les 19

Simbologia franquista a Sants-Montjuïc. L'habitatge i la propaganda feixista.
A càrrec d'Alfons Vidal Tabacada, historiador

A la Biblioteca Francesc Candel.

dimarts, 26 de desembre de 2017

La història de la Bordeta caminant

Dins del projecte Can Batlló Històric aquesta setmana realitzaré dues visites per descobrir la història de La Bordeta i de Can Batlló, us hi espero.


diumenge, 10 de desembre de 2017

Tercer volum de les Notes històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta

Des de sempre m'ha agradat la història. De petit em passava hores llegint una col·lecció de còmics que resumien la mítica serie de dibuixos Erase una vez el hombre. També van arribar a les meves mans, no sé ni com, uns llibres que explicaven amb molt detall algunes de les civilitzacions de l'antiguitat. A això seguiren els llibres de La máquina del tiempo, la versió "intel·lectual" dels populars llibres de Elige tu propia aventura, en que viatjaves per episodis històrics per resoldre enigmes. Fascicles diversos, i rarament complerts, de col·leccions que parlaven d'història, patrimoni, arqueologia, el Dragui, el drac rosa que ens explicava la nostra història... Tot servia per memoritzar noms o dates, per entendre conceptes i per intentar recompondre l'enorme enigma que esdevé el passat. 



Però si sobre la gran història hi havia molts materials a l'abast d'aquell nen encuriosit, sobre la petita història, la que ens envolta en silenci des dels racons del barri, no era tan fàcil. Per casa voltava el llibre Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona. Una meravella d'estudi del geògraf Carles Carreras i Verdaguer que segurament havia comprat feia anys el meu pare. Un anàlisi complex i de gran profunditat sobre el territori, l'economia i la societat santsenca però dificilment comprensible per a un nen com era jo.

Imagino que el meu interès per la història santsenca va venir, en gran part, pel meu pare que va estar sempre vinculat al teixit associatiu del barri i que des de petit m'havia explicat coses sobre els carrers i sobre les històries que els nostres avantpassats hi havien viscut. Però el meu pare va morir massa aviat i no vàrem poder compartir més. Un dia però la meva germana Mari, fent de germana gran com sempre ha fet tant bé, em va regalar un llibre que segur que em va canviar moltes coses a la vida. Sants, Hostafrancs, La Bordeta. Itinerari per tres barris de Barcelona. Un petit llibre de Josep Maria Vilarrúbia que et transportava per carrers ja circulats però en el fons desconeguts. Uns itineraris que anaven desgranant en petites dosis la nostra història local. Tot farcit amb un ric anecdotari de la micro història, detalls de les memòries personals, confessions de moltes veïnes i veïns. 

El vaig llegir una vegada i una altra, del dret i del revés, prenent notes i omplint-lo de posits de colors. Com podia ser que tot allò que s'explicava en aquelles poc menys de vuitanta pàgines no ho coneguessin gran part dels nostres veïns i veïns? Vaig començar a buscar més publicacions sobre Sants i vaig descobrir la col·lecció: Coneixer el Districte de Sants-Montjuïc - Dossiers de l'Arxiu Municipal del Districte, uns llibrets monogràfics que servien d'entrada, de forma molt divulgativa, a una gran quantitat de temes. Una iniciativa molt interessant que malauradament es va abandonar l'any 2006.

Gràcies a tota la tasca que durant anys ha fet un munt de gent existeix un bloc com aquest i gràcies a totes aquestes persones segueixo fent les coses que faig. Per això per a mi és un gran privilegi participar en la presentació del nou llibre de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, el tercer volum de les Notes Històriques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, aquest cop centrat en la segona meitat del segle XIX. Un mestre que ha acabat esdevenint amic. Un savi dels nostres barris, de la seva gent i de la seva història que fa anys que recupera les petites històries al costat de la gran història.

Felicitats i gràcies!  

La presentació del llibre serà dimarts 12 de desembre a les 19h a la Biblioteca del Vapor Vell.

divendres, 17 de novembre de 2017

L'Informe, el llibre


Avui em permeto publicar sobre un tema personal que no té a veure sobre la història de Sants però que em fa molta il·lusió poder compartir amb tots vosaltres. Demà presentem el llibre de L'Informe, l'obra de teatre que vàrem portar als escenaris aquest any amb Liada Nacional.

"Quatre personatges sols s'enfronten a un informe. Unes pàgines que els situen en una situació límit, davant la disjuntiva d'escollir entre la veritat i els discursos oficials, entre el remordiment i el risc. Un thriller envoltat de droga, punk i l'acció de les clavegueres de l'estat."

Una obra que va comptar amb la increïble banda sonora que ens van fer el Pau Campmajó i la Clara Sala, dos bons amics que demà ens acompanyaran interpretant alguns dels temes. També comptarem amb un menú de pintxos elaborat pel també amic i cuiner musical Pere Cardona, que ha transformat els himnes del punk rock basc en suculents plats.

Us esperem demà, dissabte 18 de novembre a les 18h a la Lleialtat Santsenca al carrer Olzinelles 31.