Societat Cooperativa Agrupació Vidriera

Aquesta fàbrica d'objectes de vidre bufat -gots, gerres d'aigua, copes i altres estris de la llar- va estar en funcionament des de 1932 fins 1992, sempre en règim cooperatiu. Era ubicada al portal número 59 del carrer Gayarre. Durant la Segona República Espanyola el cooperativisme vidrier experimentà un important auge a Catalunya, essent-ne aquesta fàbrica un clar exemple, gràcies en bona mesura a l'aprovació de la Llei de Bases de la Cooperació, l’any 1934, una legislació redactada per Joan Ventosa i Roig orientada a l'autonomia i el reforçament democràtic de les cooperatives, així com a fomentar-ne la creació. 

Treballador de la Societat Cooperativa l'Agrupació Vidrieta
AMDS, Fons de la UEC

Poc temps després, durant la Guerra Civil, aquesta forma de producció entrà en crisi per un motiu evident: la fabricació de vidre no fou prioritària durant el conflicte i els escassos materials necessaris es feren servir per altres menesters. 

L’any 1939, la cooperativa va passar de tenir 64 socis el 1936 a només 54, degut entre altres causes a les morts per bombardeig. A partir d'aquells moments, canvià el seu vocabulari i hagué d'acceptar el principis del règim feixista per poder continuar existint. Es tracta d'un cas paradigmàtic de supervivència adaptada a una societat que havia destruït el somni d'un món cooperatiu, existent als anys trenta.

Viatge a la botiga de l'Àvia

Avui us comparteixo una iniciativa arrencada per l'associació Artixoc, Viatge a la botiga de l'Àvia, rutes teatralitzades per descobrir la història comercial d'Hostafrancs.

Podeu saber-ne més i us podeu inscriure al següent enllaç.

Destil·leria Pujol i Grau

Les relacions comercials amb Cuba van marcar profundament la societat catalana i els seus costums. A finals del segle XVII molts productors catalans s’havien especialitzat en l’exportació de licors cap a Amèrica, un producte que va llançar l’economia catalana. Com a contrapartida, un segle més tard, molts dels indianos que tornaven a Catalunya van popularitzar alguns productes com el rom. Així doncs a l’origen de moltes de les més populars marques de rom hi trobem famílies catalanes.

Potser el cas més conegut és el de la familia Bacardí. Facund Bacardí Massó va emigrar des de Sitges, el seu poble natal, fins a Cuba, on l’any 1862 va fundar Rom Bacardí. Des de Sitges també va marxar Andreu Brugal Montaner, però en aquest cas en direcció a la República Dominicana, on l’any 1888 va fundar Ron Brugal & Cia. Trobem més casos com el Ron Viejo de Caldas, creat pel català Ramón Badia; el rom Don Q, propietat de la familia Sellarés o el Ron Barceló, iniciat pel mallorquí Julián Barceló a Puerto Rico.

La popularització del rom a Catalunya vindria de la mà de marques com Rom Negrita o Rom Pujol. Aquesta darrera empresa, que va començar a elaborar rom l’any 1818, també es va dedicar a l’exportació de ratafia a Cuba. Aviat el rom va fer fortuna, ja fos consumit amb el café o bé amb el cremat, una barreja que van popularitzar els mariners.  A Sants les destil·leries Pujol i Grau van tindre una factoria a l’encreuament de la carretera de Sants amb el carrer Begur.  

L’any 1931 el bisbat de Barcelona va comprar els magatzems de la destil·leria i un terreny contigu on amb el temps s’edificaria la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors. De fet sembla ser que la proximitat amb la fàbrica de rom va evitar la crema del recinte religiós durant la revolució social del juliol de 1936.

Begudes Gasoses Gigante

L'any 1928, es constitueix l’empresa de begudes carbòniques de Francisco Fernández, que es va instal·lar a la carretera de la Bordeta, als números 57 i 59. Els seus productes eren refrescos gasosos, com la coneguda gasosa Gigante, comercialitzades en format de 1 litre i un vi escumos també conegut amb el nom Gigante. El raïm per elaborar aquest vi procedia del Mas Cadrell, una finca ubicada a Sitges.

Durant la dècada dels 40, hi haurà un canvi generacional i els fills prenen el control de la companyia amb el nom de Hijos de F.Fernández. En aquesta etapa apostarà per ampliar els seus productes, apareixent en 1952 una llimonada. En 1957, per commemorar el trentè aniversari de la seva fundació, es va fer un canvi en el seu producte més representatiu, la gasosa Gigante, que es va passar vendre en ampolles de litre i mig.

La darrera etapa d’aquesta empresa arrenca l’any 1960, quan Gasoses Gigante va ser ser absorbida pel grup LICSA (Indústria Carbònica S.A), una embotelladora que treballava amb gran quantitat de marques comercials.

Text de Miguel Mateo

Torrons Viar

L’any 1919 Ignasi Vidal i Montserrat Arderiu creaven un taller dedicat a la producció de torrons. Per posar nom a la nova empresa van fer un joc de paraules amb les dues primeres síl·labes dels seus cognoms, de tal manera que l’empresa es va anomenar Viar. Una empresa que s’especialitzà en la producció de torrons de qualitat. A meitat del segle vint, després de la desaparició de la Lleialtat Santsenca, Viar es va establir a la planta baixa de l’antiga cooperativa obrera, al número 31 del carrer d’Olzinelles.

Treballadors de Turrons Viar
De la web de l'empresa

Durant prop de cinquanta anys l’espai que havia sigut l’economat de l’antiga cooperativa va ser el taller, i també la botiga, de Torrons Viar. Ametlles, ous, mel i sucre ompliren els magatzems del local. Mentre es treballava en la fabricació dels torrons una planta per sobre s’escoltaven les orquestres assajar per als balls de la Sala Bahia. L’any 2006 finalment el taller de Torrons Viar va baixar definitivament les portes del carrer d’Olzinelles, tot i això la marca encara existeix, integrada dins del grup Torrons Vicens i especialitzada en els torrons de gran qualitat. 

Cronologia industrial a Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Any	Esdeveniment
1754	Es funda l’empresa Xocolates Jaume Boix que s’ubicarà al carrer de Sugranyes.
1786	A Sants hi ha 17 prats d’indianes, on hi treballen 171 jornalers.
1787	Erasme de Gònima, propietari de Ca l’Erasme, el principal prat d’indianes de Sants, rep concessió reial per fer servir una mina d’aigua pel blanqueig.
1791	A Sants hi ha 15 prats d’indianes, on hi treballen 212 jornalers.
1793	La familia Batllori estableix la seva terrisseria a la carretera de Sants.
1812	Matias Muntadas i Font treballa com a paraire - fabricant de draps- a Igualada.
1817	La família Cros s’instal·la a Sants. Provenen de Montpeller i molt probablement fugen de França durant els anys posteriors de la caiguda de Napoleó per la seva proximitat a les idees revolucionàries. François Cros i Dupuy havia sigut un dels pioners en la introducció de les càmeres de plom en la producció d’àcid sulfúric.
1818	Joan Güell s’instal·la a Cuba on comença treballant com a dependent.
1819	Es construeix el Canal de la Infanta.
1822	Entre els anys 1822 i 1828 François Cros i Marius Barthelemy creen l’empresa Francesc Cros i Companyia. Comencen l’activitat a dos espais, un a tocar de l’actual carrer Cros amb Sant Crist i un segon al mateix carrer Sant Crist entre Almeria i Rossend Arús.
1825	Arribaven a Barcelona, provinents d’Olot, quatre dels set germans Batlló: Domènec, Joan, Jacint i Feliu.
1828	Els Muntadas tenen una fàbrica a Barcelona, concretament al carrer de Tàpies (és una filatura de cotó).
1830	Després de viatjar per Estats Units i Europa Joan Güell torna a Barcelona.
1831	Joan Cros i Possel transforma la societat del seu pare, incorporant nous productes químics com l’àcid acètic o el sabó de resina, que es feia servir en el blanqueig de cotó, però també nitrat de coure líquid, clorur d’estany, cianur de potasi, oli de llinosa i sosa càustica.
1838	Joan Güell, conjuntament amb més socis, funda La Barcelonesa, empresa dedicada a la fossa de ferro i a la producció de maquinària pel tèxtil.
1839	Es constitueix la firma Pau Muntadas i fills, que un any després serà Muntadas Germans, néts del Matias Muntadas d'Igualada. La fàbrica és instal·lada al carrer Riereta, també al Raval de Barcelona.
1842	Els Muntadas compren un solar a Sants.
1843	Durant els aldarulls de la Jamància els Muntadas traslladen 80 dies a Gràcia les oficines de la fàbrica.
1844	Joan Güell compra a Josep Santomà una parcel·la per edificar una fàbrica de panes i velluts.
1845	Bartomeu Pons instal·la al número 10 del carrer Padilla, l’actual carrer Alpens, una fàbrica química especialitzada en el crémor tàrtar.
1846	L’ajuntament de Barcelona prohibeix edificar nous vapors a l’interior de la ciutat. Joan Güell es fa càrrec del negoci del seu cunyat, orientant-lo cap a la producció de panes i estofes. Un home anomenat Drapeiron, probablement francès, estableix al barri de la Bordeta la primera fàbrica de porcellana a Catalunya
1847	25 de gener Es constitueix a Madrid La España Industrial. En la primera junta de govern hi figuren Pascual Madoz i Bonaventura Carles Aribau. Tenen una fàbrica al carrer Riereta, una altra a Sants i dues a Sabadell. El projecte està impulsat pels set germans Muntadas: Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan Antoni, Joan Güell s’associa amb Domènec Ramis, mecànic, que tenia privilegis reials per fabricar panes a la francesa durant 5 anys.
1848	Es crea la societat Güell, Ramis i Companyia. S’estrena la primera línia de tren a la península: Barcelona - Mataró
1849	Güell funda el Instituto Industrial de Cataluña, precursor del Fomento del Trabajo Nacional.
1850	L’enginyer anglès afincat a Barcelona Michael de Bergue aconsegueix la concessió per fer la línia Barcelona–Molins –Martorell, una línia que segueix parcialment el traçat del camí ral. Es crea l’empresa Sociedad Camino de Hierro del Centro per explotar aquesta línia. A meitat de la dècada Joan Molas impulsa la societat Molas, Castanys i Companyia, conjuntament amb Francesc Castanys i Masoliver, qui havia fundat la primera ferreria de Sants. L'empresa es dedicarà a la fabricació de maons refractaris. L’empresa va crear una petita fàbrica a Sants i posteriorment a Poblenou.
1851	Es traslladen el domicili social de la España Industrial de Madrid a Barcelona. La idea de crear fàbriques arreu d'Espanya romandrà somorta. A la Marina de Sants encara funcionen 4 prats d’indianes: Prat Vermell (40 obrers), Can Nata (20 obrers), Prat de l’Ase (10 obrers) i Ca l’Erasme (5 obrers)
1854	15 de juliol En ple conflicte social per causa de les selfactines, mor a trets el contramestre de la fàbrica dels Muntadas del carrer de la Riereta, Bartomeu Miserachs. Hi ha intent de crema del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial. El Vapor Güell tancarà durant 2 mesos. La línia de tren Barcelona-Molins-Martorell ja arriba a Molins. Al seu pas per Sants es construeixen un talús i ponts per superar les rieres.
1855	Primera estació de tren de Sants al final del carrer de Riego. Té un edifici d’estil anglès amb dipòsits d’aigua pel vapor. Estació de tren a la Bordeta a tocar de la Riera Blanca, a prop de La Aprestadora Española. 2-11 de juliol Primera vaga general a Catalunya El 2 de juliol Josep Sol i Padrís, director del Vapor Vell i president de l’Institut Industrial de Catalunya es assassinat a trets a la fàbrica de Sants. Davant els conflictes laborals Güell delega el funcionament del Vapor Vell en l’enginyer Mariano Parellada Rivas. Parellada havia treballat en obres públiques com la instal·lació de telègraf o el tren. Detencions a la España Industrial. Al desembre s'arriba a parlar de tancar la fàbrica. Es funda La Maquinista Terrestre y Marítima agrupant d’altres empreses del camp del metall. Joan Güell serà un dels fundadors.
1856	La línia de tren que passa per sants ja arriba fins al terme municipal de Martorell. La societat Molas, Castanys i Companyia, dedicada a la fabricació de maons refractaris, es transforma en Molas i Companyia i tanca la fàbrica de Sants, mantenint només la de Poblenou.
1857	Arrenca l’activitat industrial de la primera ferreria santsenca, la ferreria de Josep Castanys, que seria coneguda popularment com la ferreria Sant Josep.
1860	Isabel II visita La España Industrial. Detenció d'alguns obrers acusats de fer "política", per reclamar drets socials. Josep Valls impulsa la societat La Porcellana SA. Tanca la ferreria de Josep Castanys. Antoni Arisó i Milà, un ferrer de Gràcia, funda Balances Arisó al carrer Muntadas 26.
1861	La línia de tren ja arriba a Tarragona. El creixement del tren comença a ser conflictiu pel talls del barri en dues meitats. El Capità General avisa de que si es destrueixen vies els causants seran enviats al vapor-presó Europa.
1865	Còlera al pla de Barcelona. S'instal·len dos hospitals dins La España Industrial. Inici de la política "social" o paternalista de la direcció. La societat La Porcellana SA es dissol.
1867	El cremor tàrtar produït per Bartomeu Pons es reconegut a l’exposició de París.
1868	Martorell i companyia es van fer amb les restes de l’antiga societat La Porcellana, una empresa que havia impulsat Josep Valls i que havia estat ubicada a la Bordeta. Els nous amos van traslladar la producció a Hostafrancs. Però ben aviat l’empresa van canviar de mans, passant a Florensa Germans, que van mantenir el nom comercial La Porcellana.
1870	Els germans Batlló tanquen les fàbriques que tenien per obrir una de nova al terme municipal de les Corts de Sarrià.
1872	29 de novembre Mor Joan Güell i Ferrer.
1873	Visiten La España Industrial els presidents de la I República Emilio Castelar i Estanislau Figueras. El cremor tàrtar produït per Bartomeu Pons es reconegut a l’exposició de Viena.
1875	La Ferreria Marqués Alegret i Cia, que era a Vilanova, es va trasllada a Sants per instal·lar-se a l’antiga fàbrica de Josep Castanys.
1876	Joan Batlló abandona l’empresa dels seus germans. Es fusionen les companyies Barcelona–França i la Tarragona–Martorell-Barcelona per crear la Tarragona-Barcelona-França (TBF). Les dues línies s’unifiquen pel carrer Aragó.
1877	Alfons XII visita La España Industrial. El rei perdona tres obrers condemnats per qüestions socials a petició de la direcció. De març a agost. Enfrontaments continus a La España Industrial per evitar una rebaixa de salari. Es viu ja la forta crisi econòmica que durarà més de vint anys. Les famílies Cros i Batllori fan una permuta de terrenys pel pla d’obertura del carrer Cros. La terrisseria llavors tenia botiga a carretera i un taller cobert a la banda del darrera. L’any 1877 Amadeu Cros, net del fundador de l’empresa, Francesc Cros, trasllada la producció a Badalona.
1878	Joan Batlló compra uns terrenys a la Bordeta a l’advocat Fèlix Vives i Amat, on hi havia la finca de Can Mangala, a tocar amb el Canal de la Infanta. L’enginyer Juan Antonio Molinero signa el projecte de construcció de la fàbrica de Can Batlló.
1880	Can Batlló entra en funcionament. Amadeu Cros i Mariano Batllori concreten la permuta de terrenys.
1881	Per superar les vies de tren l’Ajuntament de Sants aixeca un pont a Alcolea i un al carrer Galileu. Es farà una subscripció veïnal per pagar-ho.
1882	Es fa una línia entre Vilanova i Barcelona per la costa. La societat que la fa farà fallida i serà absorbida per la TBF. Es forma el 8 ferroviari català. La TBF serà absorbida per la Madrid-Zaragoza-Alicante.
1883	Sants es annexionat a Barcelona. S’inclou el departament d’estampació a la fàbrica de Can Batlló. Fins aleshores s’elaboraven i blanquejaven filats i teixits de cotó. Març Protestes obreres. Al Vapor Vell i a l’Espanya Industrial només es treballen de 3 a 4 dies per setmana. A Can Batlló també hi haurà acomiadaments. 18 de maig Arrenca a Sabadell la Vaga de les Set Setmanes reclamant les 10 hores, conservant el mateix salari. Una protesta que s’acabarà estenent.
1884	Sants recupera la seva independència municipal.
1885	Tanca la Ferreria Marqués Alegret i Cia, que després de la mort del seu propietari era en davallada. Es fundada la Formiga Obrera, una cooperativa de consum que s’establirà al carrer Galileu 40. Un local que disposava de: magatzem, botiga, forn de pa, cafè, oficines i una gran sala.
1887	De febrer a maig Vaga a l’Espanya Industrial. La protesta s’inicia quan Macià Muntadas decideix deixar de pagar els festius.
1888	Can Batlló obté la medalla de plata de Perfección y Baratura de Géneros Blancos a l’Exposició Universal. Can Batlló comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. A La España Industrial es reforma la maquinària. Això anirà lligat a acomiadaments. La Porcellana és una de les empreses reconegudes a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. A Hostafrancs treballaven uns 200 treballadors.
1889	Tancament de la fàbrica Batlló i Batlló, la futura Escola Industrial. Gran premi per a La España Industrial a l'Exposició de París pels seus estampats. Els germans igualadins Artur i Jaume Garcia Fossas tenen una fàbrica de naips a Igualada. Amb el temps vendran la fàbrica de naips d'Igualada i creen una d'olis vegetals i sabons al barri de la Bordeta de Barcelona. La raó social era “Compañia Fabril de Aceites Vegetales, Sucesora de A.García y Cía”.
1890	Primer primer de maig. La España Industrial roman una setmana en atur. Ferran Alsina, director del Vapor Vell projecta enviar la fàbrica al Baix Llobregat.
1891	Eusebi Güell, hereu del negoci, trasllada la producció a Santa Coloma de Cervelló, a la Colònia Güell.
1892	Mor Joan Batlló i els seus nebots Romà i Domènec es fan càrrec de la fàbrica.
1894	Quinze santsencs, amb la intenció d’evitar els abusos i els fraus d’alguns establiments, es van associar per fundar La Lleialtat Santsenca, una cooperativa de consum. Jaume Balet i Viñas, Josep Vendrell i Sala i Engràcia Viñas i Güell constituïen la societat regular col·lectiva Balet, Vendrell i Companyia, amb l’objectiu de fabricar teixits de cotó. Per fer-ho van encarregar la construcció d’una fàbrica al carrer de Badal. Francesc Batllori i Munné, fill de Mariano, encarregà al mestre d’obres Enric Figueras Ribas un nou edifici al carrer Cros que acolliria la terrisseria però també d’altres usos, com l’Ateneu de Sants. La Porcellana s’especialitza en la producció de porcellana electrotècnica ocupant a uns cinc-cents treballadors.
1895	Entra en funcionament la fàbrica tèxtil Balet i Vendrell al carrer de Badal.
1897	20 d’abril Per decret de la reina Maria Cristina es produeix l’annexió de: Les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Santa Maria de Sants Festes del cinqüentenari de La España Industrial. Es dóna un premi de 1.500 pessetes per a l'obrer que porti de 40 a 50 anys a l'empresa i li toca a un que ja s'ha mort. Li donen a la filla, que també hi treballa. Comença la secció de teles per relligar llibres.
1899	L’’arquitecte Jaume Gustà i Bondia comença a treballar en un nou projecte, la fàbrica Arañó, Ventajó i Cia, al carrer de Begur.
1901	Es fundada la cooperativa de consum La Model del Segle XX. 7 de maig Diverses societats obreres inicien una vaga en solidaritat dels tramviaires, que estan en vaga des del 28 d’abril. A Sants s’assalta la fàbrica de sabons Bonnefoy, a l’actual Rambla de Brasil amb Avinguda Madrid, es crema el mobiliari i la documentació. També es cremen els burots.
1902	La crisi derivada de la pèrdua del mercat colonial porta a crear la secció de panes a La España Industrial, que serà molt afamada. Es fa la segona estació de Sants. En realitat és una adaptació de la primera, amb la construcció de 4 edificis annexos i la urbanització de l’Espanya Industrial com a estació de mercaderies.
1903	Finalitza la construcció de la fàbrica Arañó, Ventajó i Cia.
1904	17 d'abril Alfons XIII visita l'Espanya Industrial. Es funda a Hostafrancs la cooperativa obrera de consum L’Economia Social.
1905	Es crea la Sociedad Cooperativa Colectiva de Consumo, Producción y Crédito: el Amparo del Obrero de Sans-Barcelona, tal i com ho recullen els seus estatuts
1906	Mor Antoni Arisó i Milà, propietari de Balances Arisó i els seus fills divideixen l'empresa en tres parts. Al carrer Muntadas 26 hi estigué ubicada Arisó Moix S.A, dirigida per Gabriel Arisó i Riqué. Es crea a Hostafrancs la cooperativa obrera de consum la Balança Econòmica.
1908	Reconversió de la fàbrica Batlló i Batlló en Escola Industrial Alfonso XIII visita la España Industrial.
1909	Matias Muntadas i Rovira, director de l’España Industrial, és nomenat comte de Santa Maria de Sants. 26 de Juliol al 2 d’Agost. Té lloc la Setmana Tràgica.
1911	L'Empar Obrer es torna col·lectiva.
1912	S’inaugura la línia del ferrocarril Barcelona-Martorell, amb inici del recorregut a l’estació de Magòria, obra de Josep Domènech i Estapá. Trobem el Taller Hija de Isidro Torres al carrer de Blanco 52, tot i que pot ser més antic.
1913	La fàbrica Arañó, Ventajó i Cia. canvià de mans quan Jacint Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca es van associar a Jaume Balet i Viñas, qui tenia la fàbrica Balet i Vendrell al carrer Badal, per crear la societat JJF Serra i Balet. L’empresa es va dedicar a fabricar filatures de cotó i especialment panes.
1914	Josep Vendrell demana el permís per substituir els generadors de vapor per vuit electromotors. Es crea la Asociación de Industriales Textiles de Sants-Hospitalet. La España Industrial, Can Batlló, Balet i Vendrell i Can Trinxet formaran el nucli d’aquesta associació.
1916	3 de març Comença una vaga de la Federació de Construcció, que el 6 esdevindrà general i amb gran incidència a Sants i Hostafrancs. Es projecta una nova seu de la Model del Segle XX. De Juny a Agost Es produeix una vaga general del tèxtil. Les empreses de la Asociación de Industriales Textiles de Sants-Hospitalet impulsaran la substitució de vaguistes per esquirols. La España Industrial contracta esquirols amb postures antisindicalistes vinculats a bandes, com Epifani Casas o Frederic Roige, que, supossadament, formaven part de la Banda de Martorell. Les tensions entre vaguistes i treballadors seran molt grans. Alejandro Miró Ferrer, contramestre esquirol de Can Batlló serà agredit. Els sindicalistes denuncien els actes violents dels esquirols a fàbriques santsenques. A Balet i Vendrell on en una baralla van treure armes blanques i de foc Es crea la Asociación de Industriales Textiles de Sants-Hospitalet. La España Industrial, Can Batlló, Balet i Vendrell i Can Trinxet formaran el nucli d’aquesta associació. Un dels esquirols a Can Batlló és un tal Sot que en una ocasió agredeix a una de les treballadores. Acomiadat de Can Batlló Sot es contractat per la España Industrial, per on circula armat amb una navalla.
1917	25 de febrer El cap dels esquirols, Epifani Casas es tirotejat. 3 de març Federic Roigé dirigeix un grup d’esquirols que es dedica a intimidar vaguistes. Fereixen de gravetat Joan Bosch Hi ha protestes a la España Industrial i són ferits 2 esquirols. 31 de maig Federic Roigé, qui sembla ser confident de la policia, es assassinat a la porta de la seva casa a Bogatell. Finals de Juliol Atemptats contra un contramestre de l’Espanya Industrial i contra el contramestre de Balet i Vendrell, Josep Ollé Oliveras. 30 de novembre Atemptat al carrer Portugalete amb Aguila contra el fabricant Antonio Trinxet. Mor el seu cotxer, Miguel Esquirol. 27 de desembre Assassinat al carrer d’Olzinelles Juan Llopis, treballador de la fàbrica Trinxet. Les treballadores de Xocolates Jaume Boix es declaren en vaga davant el canvi en les condicions laborals i l’augment de mitja hora diària. S’inaugura la nova seu de La Model del Segle XX, al carrer de Violant d'Hongria Reina d'Aragó, 151 El nou edifici consta de planta baixa i pis. Amb magatzem, botiga, despensa i forn de pa. A la primera planta s’ubicava una gran sala diafana amb un escenari. A les empreses del ram de l’aigua els cilindradors van enfortint la seva estructura sindical, introduïnt-se a fàbriques com Bertrand Serra o a la España Industrial. També treballaran en l’organització de la mà d’obra femenina.
1918	Març S’intenta cremar la España Industrial enmig d'una forta tensió social. Del 28 de juny a l'1 de juliol del 1918 A l’Ateneu Racionalista de Sants es celebra el Congrés de Sants. La principal fita d’aquesta trobada serà l’establiment dels Sindicats Únics que donaran unitat i força a les reivindicacions obreres. La Formiga Obrera es absorvida per la Flor de Maig.
1919	4 de febrer 8 treballadors del departament de facturació de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda popularment com La Canadenca, són acomiadats per negar-se a la rebaixa del seu sou a canvi de ser incorporats a la plantilla. 5 febrer Els companys de despatx comencen una vaga. L’empresa respondrà acomiadant als vaguistes i enviant a la policia. Els treballadors s’organitzen al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. 8 de febrer Tota l’empresa es suma a la vaga. També se solidaritzen els obrers de l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya. 12 de febrer L’únic treballador que no participava de la vaga és assassinat. 17 de febrer El ram del tèxtil s’afegeix a la vaga. 21 de febrer Barcelona es queda sense subministrament elèctric, a la foscor i amb el servei de tramvies aturat. 22 de febrer L’empresa es incautada pel govern. El govern tracta, infructuosament, de fer funcionar la fàbrica substituint els treballadors en vaga per soldats. 27 de febrer Els tranviaires i els treballadors de l’aigua i del gas es sumen a la vaga. El president del govern, Romanones, dimiteix i es suspenen les sessions a les Corts. 1 de març El govern incauta el servei d’aigua. Les empreses amenacen d’acomiadar als treballadors i treballadores que el 6 de març no hagin tornat al treball. 6 de març L’amenaça de la patronal no té èxit i la vaga continua. 7 de març El Sindicat Únic d’Arts Gràfiques de la CNT decreta la censura roja, negant-se a publicar qualsevol nota que sigui contraria als interessos obrers. Els ferroviaires del Tren de Sarrià i dels Ferrocarrils de Catalunya s’afegeixen a la vaga. El Capità General ordena la militarització dels serveis d’aigua, gas i electricitat. 12 de març Els serveis públics es troben totalment paralitzats. Al Castell de Montjuïc ja hi ha més de 3.000 obrers empresonats. 13 de març Es declara l’estat de guerra a Barcelona. 16 de març Es deixen de publicar diaris. 17 de març L’empresa cedeix i accepta les reivindicacions obreres. Augment de salaris, jornada de 8 hores, readmissió de les persones acomiadades, el pagament de la meitat dels jornals dels dies que va durar la vaga i l’alliberament de les persones empresonades per motius socials. 19 de març Es celebra un gran míting a la plaça de Les Arenes, amb 20.000 persones assistents, per ratificar la vaga. S’arriba a l’acord de finalitzar la vaga sempre que es compleixin els compromisos. 24 de març Encara queden presos que no han estat alliberats. Els sindicats tornen a convocar la vaga general, la resposta patronal serà amb l’inici del pistolerisme. 3 de novembre Es decreta el locaut, que serà parcial fins al 30 de novembre i total del 1 de desembre fins al 26 de gener. Entre 150.000 i 300.000 obrers es queden sense feina, molts en situació de misèria. Ignasi Vidal i Montserrat Arderiu creen un taller dedicat a la producció de torrons, Viar.
1920	Es comença a construir l’estació de Sants i un seguit d’obres per solventar els problemes de nivells i pas. Però les obres s’eternitzaran. La societat Balet i Vendrell es transforma en una societat anònima: Manufactures Tèxtils Balet i Vendrell SA
1921	Moren assassinats el subcap de filatures de La España Industrial, Joan Perramon i l'escrivent Salvador Miralles, el fill del qual estudiarà per capellà amb l'ajut dels Muntadas.
1922	L’Economia Social es reorganitza.
1923	10 de març Mor assassinat per pistolers el líder anarcosindicalista Salvador Seguí i Francesc Comas, jove sindicalista de la Bordeta. Els mitjans anarquistes culpen a la família Muntadas d’estar darrere del fet. La complicada situació econòmica de la Balança Econòmica fa que es fusioni amb la Cooperativa el Model del Segle XX.
1924	La España Industrial abandona l'edifici del carrer de la Riereta, avui dia caserna de la guàrdia civil. Les oficines passen a la plaça d'Urquinaona. La Lleialtat Santsenca adquirireix uns terrenys al carrer d’Olzinelles per edificar una nova seu.
1925	Es construeix la fàbrica Germans Climent, iniciativa d’Enrique Climent Laborda i Alberto Climent Laborda al carrer Comtes de Bell-lloch, 76. Un edifici obra de l’arquitecte Modest Feu. Tanca la cooperativa obrera de consum L’Economia Social.
1926	Can Batlló es constitueix en societat anònima sota la denominació Sobrinos de Juan Batlló SA. S’inaugura l’estació subterrània de la plaça d’Espanya i la de Magòria queda relegada a estació de mercaderies.
1927	Mor Matias Muntadas i el seu gendre, Esteve Albert, baró de Terradas, assumeix la direcció de La España Industrial.
1928	Es constitueix l’empresa de begudes carbòniques de Francisco Fernández, que es va instal·lar a la carretera de la Bordeta, 57 i 59. Els seus productes eren refrescos gasosos, com la coneguda gasosa Gigante. S’inaugura la nova seu de la Lleialtat Santsenca, obra de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé. El nou edifici disposava de botiga de queviures, magatzem i forn de pa a la planta baixa, i cafè, sala de juntes, teatre, secretaria, gimnàs i biblioteca a la planta principal.
1929	S'inaugura l'Obra Social de La España Industrial: la Cassa-Bressol, el menjador, el dispensari i el servei mèdic i qurùrgic per a obrers. Jaume Balet, Josep Vendrell i els seus fills Andreu i Jacint compartiran la gerència de Manufactures Tèxtils Balet i Vendrell SA. Manufactures Tèxtils Balet i Vendrell SA.demana permís per fer un canal fins al Canal de la Infanta.
1930	21 de maig Alfons XIII torna a visitar l'Espanya Industrial.
1931	La España Industrial absorbeix Filatures Mohair, de Sabadell.
1932	Es crea la Societat Cooperativa Agrupació Vidriera, que es trobarà al carrer de Gayarre, 59 (La Bordeta).
1933	14 de maig de 1933 Llancen una bomba incendiària a la sala de transformadors de la fàbrica Tints i Aprestos, S. A. Minguell.
1934	Comença una campanya on participen industrials, comerciants i veïns de Sants reclamant les obres de la rasa de les vies, la nova estació i d’altres millores. (Es començarà a parlar de l’electrificació). 3 d’agost El propietari de l’empresa, Tints i Aprestos, S.A. Minguell, Joan Minguell Calix, i un obrer, Horacio Llansana Giralt son tirotejats quan es dirigeixen en cotxe a la fàbrica i eren al carrer Ternor Massini amb Miquel Àngel. El propietari morirà.
1935	Per donar continuïtat a l’obra social dels Garcia Fossas Artur crea el Patronat Garcia Fossas
1936	Es demoleix l’estació de Sants i només es conserven andanes semisoterrades cobertes per voladissos. Les taquilles eren barraques amb sostre d’uralita situades a Riego, Sant Antoni i Vallespir. Juliol Col·lectivització de les fàbriques amb motiu de la Guerra Civil. La España Industrial no s'aturarà mai i una bona direcció assegurarà que al final, en 1939, la fàbrica estigui millor que abans. A Can Batlló es constitueix un comité obrer a Can Batlló. Policarp Prats, peó de Can Batlló, serà escollit director de la fàbrica. 9 d’Agost 48 cooperatives de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià es fusionen en la Unió de Cooperadors de Barcelona. A la Bordeta la fàbrica química Hermanos Cascante, que era entre els números 1 i 22 del carrer de Parcerisa, va ser reconvertida en la F2, una fàbrica on es va produir natamina, un explosiu quasi tan potent com la dinamita, però més fàcil d'obtenir. Posteriorment, a l'inici de l'any 1937, s'hi instal·là també una línea de fabricació de pólvores i càrregues per a cartutxos, granades de mà i metxes.
1937	La fàbrica d’aprestos químics, Hermanos Cascante, a tocar de Can Batlló, es reconvertida en la fàbrica F2 d’armament.
1939	La familia Batlló recupera la propietat de Can Batlló. Amb la guerra les empreses ferroviàries fan fallida. La cooperativa l’Empar Obrer s’incorpora a La Popular Sansense.
1940	La España Industrial rep importants comandes de banderes espanyoles per part del Ministeri de governació.
1941	L'Ajuntament declara mançana industrial la fàbrica de La España Industrial. S'hi celebren exhibicions esportives de l'Alemanya Nazi. Les empreses són intervingudes per l’estat que crea RENFE.
1943	Julio Muñoz Ramonet compra Can Batlló per 28 milions de pessetes i l’incorpora al grup tèxtil Unión Textil Industrial. (UNITESA) Després de liquidada la Unió de Cooperadors la Model del Segle XX s’uneix a la Flor de Maig.
1944	Es comunica l’estació de Sants amb la Plaça de Catalunya. Obra dins del Plan de enlaces ferroviarios. Amb aquest nou enllaç Sants es converteix en una de les parades més importants de Catalunya. Les mercaderies comencen a ser un problema. Hi ha queixes per la descàrrega de bestiar cap a l’escorxador. Els antics dipòsits es convertiren en les piscines del Club Esportiu Mediterrani. Serà la seu del club fins al 1978. Amb la mort d’Artur Garcia Fossas el seu testament va deixar una gran quantitat de diners a l’Hospital d’Igualada, a la reconstrucció de l'església de Santa Maria i al Patronat.
1945	El baró de Terrades, amo de La España Industrial, és anomenat alcalde de Barcelona.
1946	A La España Industrial s'inaugura el camp de futbol i el casinet. Torrons Viar s’instal·la a l’antic economat de la Lleialtat Santsenca.
1947	Centenari de la España Industrial. Hi ha 1892 obrers. La Flor de Maig fa fallida i la Model del Segle XX, que s’hi havia unificat passa a integrar-se a La Popular Santsenca.
1948	Primera línia electrificada Barcelona-Mataró, just cent anys després de la inauguració de la primera línia de tren. L’electrificació, sense els fums del vapor, permet que els combois passin per túnels més llargs, permetent els soterraments. S’inaugura la nova estació de Sants. Un edifici neoclàssic que aviat quedarà antiquada ja que amb els nous trens elèctrics les obertures no són necessàries.
1951	Març Té lloc la Vaga dels tramvies. Josep Maria d’Albert i Despujol, amo de l’Espanya Industrial, i alcalde de Barcelona dimiteix.
1952	Gasoses Gigante comença a produir llimonada.
1953	S’amplia el recinte de Can Batlló.
1957	Gasoses Gigante comença a produir gasosa de litre i mig.
1960	Al llarg dels anys 60 s’anirà cobrint l’Avinguda Roma. A Sants es trigarà més i les obres aniran lligades al desmantellament de l’Espanya Industrial. Es separen els usos. A Can Tunis-Morrot hi van les mercaderies i Sants es converteix en estació terminal de passatgers. Gasoses Gigante e absorbida pel grup LICSA (Indústria Carbònica S.A)
1962	La España Industrial pateix la primera reestructuració de les set hagudes. Les altres tindran lloc en 1965, 1969, 1972, 1972, 1977, 1979 i 1980 (quan ja només queden 150 treballadors)
1964	Inici del procés de partició del recinte de Can Batlló en gairebé set-cents locals pel tancament de la producció tèxtil. Es fa un projecte nou d’estació de Sants. 20 de novembre A la parròquia de Sant Medir neix Comissions Obreres de Catalunya en una assemblea en què van participar uns 300 treballadors de diversos sectors productius
1969	Comencen les obres de l’estació nova. Mentre duren funciona una estació d’una sola planta a Sant Antoni amb Vallespir.
1970	Al llarg d’aquesta dècada les obres de la Ronda del Mig fan que s’enderroqui Manufactures Tèxtils Balet i Vendrell SA al carrer Badal.
1971	Fundació del Centre Social de Sants.
1972	La España Industrial es trasllada a Mollet. Comencen les obres per reurbanitzar plaça de Sants i Sant Antoni.
1973	El Centre Social de Sants inaugura l’Exposició “Cop d’Ull a Sants”, on es donava a conèixer la situació en què es trobava el Districte i les reivindicacions plantejades per l’entitat. S'ensorra la nova factoria de La España Industrial a Mollet per deficiències de construcció.
1974	L’estació de mercaderies de la Magòria queda en desús. El Pla Comarcal torna a assenyalar el sector de La España Industrial com edificable.
1976	UNITESA, propietaria de Can Batlló fa fallida. Accedeix a la propietat Immobiliària Vernet. Els grans magatzems El Águila, societat anònima participada per Muñoz Ramonet entra en fallida. Galerias Preciados adquireix gran part del terreny del Vapor Vell per fer uns grans magatzems. El Pla Comarcal manté la qualificació d’edificable a La España Industrial, malgrat l'oposició de les associacions de veïns.
1978	Immobiliària Vernet ven Can Batlló a Immobiliària Carvill per trenta milions de pessetes. Immobiliària Carvill torna a vendre el recinte a Immobiliària Lles. Totes tres immobiliàries són de Muñoz Ramonet. El ministeri congela l'aprovació del Pla Comarcal pel que respecta a La España Industrial.
1979	Març. L'Ajuntament compra els terrenys de La España Industrial. Resten en peu algunes naus, el casinet, la casa-bresol i la històrica Casa del Mig, on visqueren els Muntadas. El 30 d’octubre s’inaugura la nova estació de Sants, que fa 20.000 m². L’estació incorpora també una parada de la L5.
1980	El darrer expedient presentat per La España Industrial proposa la liquidació honrosa de l'empresa.
1981	Es tramita l'expedient de cancel·lació com a empresa de la històrica España Industrial.
1982	20 d’abril Manufactures Serra i Balet tanca portes.
1983	S’expropia el grup Rumasa, propietari de Galerias Preciados i el recinte pasa a Patrimoni de l’Estat. S’inauguren les places de Joan Peiró i Països Catalans. Les aprovacions oficials de Nomenclator encara trigaran anys. Fins que aquesta aprovació es faci oficial, fruït de les peticions veïnals es barallaran d’altres opcions. Joan Peiró podria haver esdevingut la Plaça de l’Assemblea de Catalunya i la Plaça dels Països Catalans, la Plaça de l’Onze de Setembre. L’estació de Sants, que havia de dir-se Barcelona Central, finalment mantindrà el nom de Barcelona-Sants. L’empresa Arisó Moix S.A fa suspensió de pagaments.
1984	Comença la construcció del Parc de l'Espanya Industrial pels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola y Monserrat Ruiz. El Parc contindrà equipaments, zona de gespa, zona esportiva i un llac. S'instal·la l'escultura del drac, obra de l'escultor basc d'Andrés Nagel La plaça dels Països Catalans, dissenyada per Helio Piñon i Albert Vilaplana rebrà un premi FAD.
1985	Després de les reivindicacions veïnals s'inaugura el parc de l’Espanya Industrial.
1986	S’esfondra la Compañia Internacional de Seguros, deixant un forat financer de tres mil milions de pessetes Julio Muñoz Ramonet fuig a Suïssa. L’ajuntament aprova la conservació de la nau central i la xemeneia del Vapor Vell.
1987	S’inaugura la seu del Club Esportiu Mediterrani a l’antiga fàbrica Serra i Balet. Manufactures Ceràmiques es trasllada a Martorell després de les mobilitzacions veïnals pels fums.
1990	5 de gener. Incendi a la nau central de Can Batlló
1991	Mor Muñoz Ramonet. Can Batlló és heretat per les filles, Grupo Gaudir.
1992	Durant els Jocs Olímpics al Poliesportiu de l'Espanya Industrial es celebren proves de Halterofilia. Tanca la fàbrica Hamsa (Hierros y Aceros Moldeados SA) al carrer d’Ermengarda. Tanca la Societat Cooperativa Agrupació Vidriera.
1993	Estació de Sants es converteix amb l'estació amb més viatgers i més facturació de l’estat.
1994	Inauguració del passeig de Sant Antoni. El talús va tallar els carrers del triangle.
1997	Es crea la Comissió de veïns de Can Batlló.
1998	Es decideix l’ús del Vapor Vell com a biblioteca i escola.
1999	Constitució de l’Associació d’Industrials de Can Batlló. A L’Espanya Industrial es reforma de la Casa del Mig i desapareix la Ludoteca i els grups que l'utilitzaven es queden sense espai. Es crea el Punt Multimedia.
2000	S’inaugura la Biblioteca de Vapor Vell i la nova seu de l’escola Barrufet.
2002	17 d’abril. Manifestació de l’Associació d’Industrials de Can Batlló davant el Parlament de Catalunya.
2003	Comencen les obres a Estació de Sants per adaptar l’estació a l’arribada de l’AVE. A Sants molts veïns comencen a organitzar-se per aconseguir el Soterrament de les Vies i per frenar el Pla de l’Estació.
2004	Espai Alliberat per la Cultura okupa la Lleialtat Santsenca.
2005	3, 4 i 5 de juny. Tancada a l’església de Sant Medir. “Salvem Sants tots els dies, Can Batlló, l’estació i les vies.” La Plataforma pel Soterrament de les Vies i Contra el Pla de l’Estació inicia la campanya RIP per Sants, denunciant l’especulació immobiliària que anirà lligada al pla de l’estació i reivindicant el soterrament total de les vies.
2006	El taller de Torrons Viar va baixar definitivament les portes del carrer d’Olzinelles, tot i això la marca encara existeix, integrada dins del grup Torrons Vicens.
2008	Arribada de l’AVE a Sants. L’estació té 14 vies, 6 d'ample internacional i 8 d'ample ibèric.
2009	17 de març. A la Comissió de Seguiment, repte del veïnat als polítics fixant la data de l’1 de juny de 2011 per entrar al recinte de Can Batlló. Reactivació de la plataforma Can Batlló és per al Barri. 17 d’abril. Inauguració del nou Bar Batlló, al carrer dels Motors de la Zona Franca. Comença la reclamació veïnal per recuperar la Lleialtat Santsenca com espai per al barri.
2010	Inici del compte enrere en el marc de la campanya. Tic-tac, Can Batlló.
2011	11 de juny. Ocupació veïnal de Can Batlló. Es recupera el Bloc Onze.