divendres, 22 de juny de 2018

Activitats del centenari del Congrés de Sants

Aquest anys celebrem el centenari del Congrés de Sants, un moment cabdal per entendre la història del moviment obrer català. Per aquest motiu s'han organitzat activitats diverses a Sants, us les comparteixo.



ACTIVITATS ORGANITZADES DES DE LA FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ:

Dimarts 19 de juny
A LES 18.30 H

Col·loqui “El paper de l’anarcosindicalisme avui”
Xerrada sobre les propostes i respostes que ofereix l’anarcosindicalisme actual i aquelles tàctiques i estratègies en les quals cal aprofundir.

Auditori de Can Batlló
C. Constitució, 19


Dimarts 26 de juny
A LES 18.30 H

Col·loqui “Posicions i relacions dels moviments socials amb el sindicalisme revolucionari”
Reflexió sobre el paper que juguen i que podrien jugar l’anarcosindicalisme i el sindicalisme revolucionari en la seva relació amb les reivindicacions i lluites dels moviments socials i com aquestes relacions podrien ser més estretes i vinculades.

Auditori de Can Batlló
C. Constitució, 19

ACTIVITATS ORGANITZADES DES DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC:

Dijous 28 de juny
A LES 18 H
Inauguració i visita comentada a l’exposició “El Congrés de Sants” 

L’exposició pretén ser una petita aproximació als antecedents socioeconòmics, els participants, les principals conclusions i les conseqüències del Congrés de Sants de 1918. Comissària: Mireia Buenaventura, llicenciada en Història i Periodisme i especialista en moviments socials. Durant tot el mes de juliol, podrà visitar-se l’exposició a La Lleialtat Santsenca (C. Olzinelles, 31).

Saló de Plens - Seu del Districte de Sants-Montjuïc
C. Creu Coberta, 104

Dijous 28 de juny
A LES 19.30 H

Conferència inaugural “Del sindicalisme d’oficis als sindicats únics. El Congrés de Sants” 
A càrrec de Manel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida actualment jubilat i estudiós del sindicalisme català, autor, entre d’altres, de l’obra El Congrés de Sants (Editorial Nova Terra, 1975). Ha estat president de l’Ateneu Popular de Ponent de Lleida. El 1999 fou guardonat amb el premi d’Actuació Cívica. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Seu del Districte de Sants-Montjuïc
C. Creu Coberta, 104

Divendres 29 de juny
A LES 19 H

Taula rodona “Del sindicalisme de 1917 al sindicalisme actual” 
Debat amb representants de diversos sindicats actuals sobre la trajectòria dels sindicats únics durant aquests cent anys i els reptes del sindicalisme en l’actualitat. La taula rodona serà moderada per Mireia Buenaventura, comissària de l’exposició “El Congrés de Sants”.

Sala d’Actes del Centre Cívic Cotxeres de Sants
C. de Sants, 79

Dissabte 30 de juny
A LES 11 H

Inauguració del mural Lluita obrera i El Congrés de Sants i itinerari  “Buscant el record obrer de Sants, Hostafrancs i la Bordeta: Fàbriques, tallers i obrers i obreres”

Mural creat per l’artista urbà Roc Blackblock a la Casa del Mig, edifici que, juntament amb l’arc d’accés, és l’única resta de la fàbrica tèxtil de l’Espanya Industrial. Amb aquesta peça es vol retre homenatge a la lluita obrera i als treballadors i treballadores que la van protagonitzar, i commemorar un esdeveniment clau per aquesta: el Congrés de Sants. Després de la inauguració, passejarem pels escenaris d’algunes de les lluites obreres als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, com la Vaga General de 1855, la Guerra Civil o els anys del pistolerisme.

Itinerari a càrrec de Memòria en moviment, amb places limitades. 
Reserves a info@memoriaenmoviment.org

Casa del Mig 
Parc de l’Espanya Industrial, C. Muntadas, 5

Diumenge 28 d’octubre

Espectacle escènic “Peiró 42” 

Projecte escènic produït per la cooperativa audiovisual Clack sobre Joan Peiró i els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República. La proposta, que barreja teatre, música i audiovisual, es va estrenar al Teatre Monumental de Mataró l’any 2017, promogut per la Comissió Ciutadana de l’Any Peiró a Mataró amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de l’anarcosindicalista i cooperativista.

Teatre Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre
Pl. Margarida Xirgu, s/n




ACTIVITATS ORGANITZADES PER L'ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTS

Dissabte 30 de juny
A LES 10 H

El batec revolucionari de la Barcelona Proletària

Pere Gabriel
Antecedents de l'obrerisme català en el context revolucionari internacional

Soledad Bengoechea i Maria Cruz Santos
L'autoorganització femenina. La Guerra de les dones per les subsistències

Joan Zambrana
El Congrés de Sants i la creació dels Sindicats Únics

Paco Madrid
De la Vaga de la Canadenca al pistolerisme i la dictadura de Primo de Rivera

Vermut Musical
Pogo sobre mi madre

C. d'Olzinelles 31


dilluns, 28 de maig de 2018

La Bordeta un barri en transformació a Betevé

Us comparteixo la noticia que les companyes de Btv Notícies 73 van publicar sobre les visites a la Bordeta. Ja les tenim quasi totes plenes! Si algú està interessat ja cal que corri. Més informació a la web de Can Batlló Històric

 

dimecres, 9 de maig de 2018

"Manifest en defensa de la conservació de la Rebotiga de Pitarra"

 
 
La Rebotiga del dramaturg Frederic Soler és un patrimoni ciutadà irrenunciable. En aquest indret es va celebrar entre 1863 i 1871 una de les tertúlies artístiques i polítiques més importants del segle XIX. Els debats i les propostes que van tenir-hi lloc afavoriren d'una manera decisiva el desvetllament nacional, polític, teatral i periodístic del nostre país.

Incomprensiblement, però, el local no està protegit, cosa que deixa la rebotiga i el menjador del dramaturg, força ben conservats, a la mercè del nou propietari, que té la intenció per exemple de destruir la rebotiga per a posar-hi una cambra frigorífica. 

Per tot això, 

MANIFESTEM la necessitat de conservar intacte aquest patrimoni vivencial, perquè ajudi a entendre millor a la ciutadania els fets històrics que hi van tenir lloc. 

DENUNCIEM que des que el Restaurant es va posar a la venda, ni l'Ajuntament ni cap altra administració han iniciat accions destinades a protegir-lo en les successives legislatures. Per exemple, ni tan sols l'han inclòs al "Catàleg d'establiments emblemàtics de Barcelona". Només ara, a darrera hora Govern Municipal i ERC des de l’oposició estan intentant intervenir-hi. 

DEMANEM que els criteris per incloure edificis als catàlegs no siguin només de caràcter arquitectònic o artístic sinó que també tinguin en compte el valor històric i simbòlic dels elements patrimonials i alhora que de manera urgent els diferents actors polítics col·laborin en la revisió de la catalogació de la rebotiga així com dels nombrosos elements emblemàtics de la ciutat que poden córrer els mateixos perills. 

Barcelona, 7 de maig de 2018

El dimecres 9 de maig a les 19:00 ens trobem davant l’antic Pitarra (c/Avinyó 56

#SalvemLaRebotiga #SalvemElPitarra

dimarts, 17 d’abril de 2018

Visites per recuperar la història de la Bordeta


Descobreix la Bordeta, el teu barri, un barri amb molta història!!!

A partir del 5 de maig iniciem un programa de visites guiades gratuïtes al barri de la Bordeta! Descobreix el passat del Casal Cívic Magòria, Sant Medir, Can Batlló… i tants carrers i places!! Visita els racons amagats i plens d’anècdotes que formen part del nostre passat… també com a veïns i veïnes d’aquest barri, tan nostre!

Us convidem a venir.

Visites gratuïtes sota reserva, places limitades!

Inscripcions:

-Per correu, enviant les vostres dades (Nom complert i telèfon) a visitescanbatllohistoric@gmail.com

-Presencialment al Casal Cívic Magòria. C/Gran Via C.C., 247 (de dilluns a divendres, de 9h a 14h i de 16h a 22h).

Lloc de trobada per la visita:

La Lleialtat Santsenca, C/Olzinelles, 31

Calendari de visites:

Maig:

Dissabte 5, 11h (català)

Dijous 10, 19h (castellà)

Dissabte 12, 11h (català)

Dimecres 23, 11h (castellà)

Dijous 24, 19h (català)

Juny:

Dissabte 2, 11h (català)

Dijous 14, 19h (català)

Dissabte 16, 11h (castellà)

Juliol:

Dissabte 14, 11h (anglès)

dimarts, 10 d’abril de 2018

Una pintada misteriosa

Ara fa uns dies amb l'enderroc de l'edifici del carrer de Manzanares a la cantonada amb el dels Jocs Florals va apareixer una pintada que diu "4a Legión aviación".

Són molts els veïns i les veïnes que m'han preguntat sobre el seu origen, el cert és que el desconec i es fa difícil saber-ne l'origen, però aparentment sembla una pintada força antiga que caldria que algun especialista pogués revisar.

Pintada del carrer Manzanares

Tot i el ressò i tot i haver-ho comunicat avui m'han dit que han estat a punt de fer-la desapareixer. Esperem que es respecti i se'n pugui descobrir si realment pot ser un rastre important. 

dimarts, 13 de febrer de 2018

Com la nit i com la boira

Esperança, aquesta és la darrera paraula que llegeixo i tanco el llibre. No hi ha marge a l'atzar quan qui parla és Montserrat Roig. M'endinso de nou i mentre passo les pàgines amb la bibliografia i el vocabulari amb els termes alemanys la vida quotidiana torna al meu entorn, a aquest vagó de metro de la línia 5, arribant a Maragall. Però les converses alienes s'han tornat buides i les mirades enutjoses. Com pot ser el nostre el mateix món del qual acabo de ser testimoni? Com podem ser la mateixa espècie animal?

Se'm fan presents els forns, les xemeneies, els homes pujant pedres enormes a les escales, les injeccions de benzina, els presos despenyats, les dutxes d'aigua congelada, les dones violades, el torturador pixant a la boca del moribund.

El mateix 1944, mentre milers d'homes morien oblidats per tothom a camps de concentració i extermini, mentre els representants de la Creu Roja visitaven els camps sense veure o sense voler veure les barbaritats que es cometien, mentre milers de joves perdien la vida a les costes de Normandia, molts es desternillaven amb els maldecaps de Cary Grant a Arsènic per Compasió o s'entendrien amb la veu de Bing Crosby. Com hi pot cabre tot en un mateix món i en un mateix moment?

El 7 de desembre de 1941 els nazis signaren el decret Nacht und Nebel, nit i boira. Amb aquesta referència directa a la opera de Wagner, l'Or del Rin es designava a les persones condemnades a desaparèixer sense deixar rastre, com si no haguessin existit. Entre aquests NN hi havia milers de catalans i catalanes.

Com també n'hi havia entre els que es van convertir en una peça de les indústries alemanyes, que els van fer servir com a esclaus fins a l'extenuació. Si repassem els noms d'algunes d'aquelles indústries: Siemens, Bayer, Audi, Bosch, Krupp... ens adonem que, tot i que el nazisme va ser derrotat, les elits capitalistes que l'havien fet servir com una eina van sortir indemnes.

Prop de 2000 catalanes i catalans van viure l'horror dels camps nazis. Una xifra molt alta que representa el 22% dels republicans espanyols que van ser protagonistes forçosos de l'Holocaust. De tots aquests catalans hi va haver, oficialment, 730 naturals de Barcelona. Una xifra que s'ha anat ampliant a mesura que s'han anat fent més estudis i que, contant la gent relacionada amb la ciutat podria arribar fins a les 1180 persones, convertint-se en la ciutat de l'estat amb més deportats.

I entre aquests barcelonins també hi va haver veïnes i veïns de Sants-Montjuïc. Revisant els llistats que es conserven, i a manca de fer un estudi profund, es poden trobar ràpidament fins a 36 referències a veïns i veïnes dels nostres barris. Gent del Poble Sec com Francesc Boix, qui va ser fotògraf de l'horror i que va participar en la xarxa per salvaguardar les evidències de la barbàrie, arriscant la seva vida i aconseguint proves fonamentals per als judicis de Núremberg.

Santsencs com els tres germans Sariñena Esparell, Francesc, Josep i Manel, que varen viure al número 125 del carrer Comtes de Bell-lloc i van morir al camp de Gusen quan encara no havien complert els trenta anys. O la també santsenca Carme Boatell Costa, una jove obrera tèxtil filla d'una família de tripers instal·lats a l'antiga plaça de Sant Antoni, qui va acabar participant en la Resistència a Marsella i va patir els horrors de Ravensbrück, Leipzig i Buchenwald. 

Carme Boatell

O joves com l'Eugeni Querol Puyo, germà de la meva àvia, qui va morir amb 26 anys al camp de Gusen. La seva família, que va viure entre Collblanc i Hostafrancs, al 77 de la Creu Coberta, mai va voler reconèixer la seva mort.

Un llistat que, tot i les dificultats, cal reconstruir, ja que de ben segur podríem trobar molts més noms de dones i homes, ja que en molts casos les referències són a Barcelona, en genèric. Gent que va morir als camps de concentració o que van sobreviure però que igualment van ser negats i apartats de la història pel feixisme i per vergonyants interessos polítics.

Segur que caminant per alguna ciutat europea us heu topat amb una llamborda daurada amb un nom i un seguit de referències més. Són les Stolpersteine, llambordes que, situades davant de les darreres residències de les víctimes del nazisme, sorprenen els badocs i ens recorden que el nazisme no va ser un horror llunyà.

Es tracta d'una intervenció ideada per l'artista Gunter Demnig l'any 1992. Des de llavors s'han instal·lat més de 60.000 llambordes a països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, França, Itàlia, Hongria, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Ucraïna o Grècia. A Catalunya poblacions com Manresa, Igualada o Castellar del Vallès ja tenen les seves Stolpersteine. No seria el moment que les veïnes i els veïns de Sants recordem a les nostres víctimes? No seria el moment d'exigir a l'Ajuntament de Barcelona que, després de tants anys d'oblit, es recuperi la memòria dels qui patiren i s'oposaren a l'horror?

Cal que ens endinsem dins la nit i dins la boira per recuperar els seus noms i les històries personals dels nostres veïns i veïnes. Cal fer-ho per veure que tota aquella gent, que transitava els carrers que avui en dia transitem nosaltres, no tenien unes vides tan diferents de les nostres. Sols així serem conscients de les dimensions del monstre feixista. Una bèstia que no és morta, només dorm a l'espera de la veu del seu amo, una bèstia que té la son lleugera.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Passejades per la història de Sants a la Lleialtat

L'Associació Memòria en Moviment ha programat un cicle de passejades comentades per la història de Sants. 


Vols descobrir el passat i el present del barri de Sants? Des del seu llegat agrícola fins a la implantació massiva de la industria, durant 9 passejades comentades coneixerem la importància del moviment veïnal en la configuració del barri, el seu paper durant la República i la Guerra Civil, el seu patrimoni arquitectònic, el comerç, els transports i el rol de les dones treballadores.

Cada passejada serà conduïda per historiadors i especialistes en patrimoni que ens aproparan a la història de Sants des de múltiples perspectives. Pots apuntar-te als itineraris de forma individual o bé al cicle complert.

Dissabtes de 11 a 13h
3€/passejada o 20€ el cicle complert
Inscripcions a la Lleialtat Santsenca o enviant un correu a inscripció@lleialtat.cat amb el títol "Passejades per la història de Sants"

24/02 - Sants Agrícola