dimecres, 27 de febrer de 2019

Km 0, quaranta anys del Cros Popular de Sants


Arribada del 5è Cros Popular de Sants

Corre l’any 1983 i jo també estic corrent. Bé, per ser més precisos hauria de dir que he acabat de córrer. De fet m’he aturat en sec. Estic a la cursa dels petits del 5è Cros Popular de Sants i a la línia d’arribada, que segurament uns dies enrere deuen haver pintat el meu pare i el Carles, m’aturo per la foto. Uns metres enrere la meva mare, probablement preocupada pel meu asma, i els meus germans, l’Eugeni, la Conchi i la Mari, tots preparats per córrer també.   

Ens trobem al carrer Badal, llavors encara ningú hauria pensat en dir-ne rambla. A la meva esquena casa nostra, l’edifici que sobresurt seguint l’antiga alineació del carrer abans que l’alcalde Porcioles decidís esguerrar Sants amb l’obertura del Cinturó de Ronda. Uns metres més endavant, passat Pavia, els 80.000 vehicles que hi circulen cada dia ho fan en obert. Barrejat amb el fum i el soroll que ocasionen els cotxes s’afegeix la remor dels trens que circulen per  l’enorme platja de vies que creuen sobre el cinturó. Desconec qui va decidir dir-ne platja a l’espai ocupat per les vies, però dista molt de ser un paradís. 

A la vorera de la banda Llobregat, es troba el Foment Català d’Ajut i Serveis, a la vorera de la banda Besòs, l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta. Dues entitats que viuen abocades al cinturó, per obra i desgràcia de l’alcalde franquista. De fet l’associació de veïns, en part, és filla d’aquest fet, ja que l’obertura d’aquesta via pel mig de Sants havia condemnat a moltes vivendes a ser enderrocades, entre d’altres la nostra. Només la lluita de les veïnes i els veïns, entre els quals la meva mare i el meu pare, va aconseguir que se salvessin les cases que s’ubicaven entre la carretera de Sants i el carrer de Pavia, 300 metres pels quals el Cinturó va passar soterrat. 300 metres que haurien fet molt complicades les vides de centenars de famílies.

Jo tinc cinc anys, els mateixos que les edicions del Cros després de la seva represa. Només fa 3 anys que el meu pare està a l’organització. L’any 1981 l’Associació de Veïns i el Foment van decidir impulsar una comissió de festa major al carrer Badal. Es tractava de fer activitats activitats que permetessin allò que ara definim com fer barri. No deixa de ser significatiu que cadascuna d’aquestes entitats es trobés a una de les ribes d’aquest malsà riu de cotxes. Cultura i esport per relligar les ferides del desarrollismo. 

Per començar a relligar amb cultura i esport les ferides del porciolisme el meu pare creuà Badal com a representant de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i La Bordeta per anar a parlar amb la gent del Foment Català d’Ajut i Serveis. En Carles Manzano i en Xavier Miró, del Foment, s’afegiren a la iniciativa d’arrencar aquesta comissió i així l’any 1981 el carrer Badal va fer festa. 

L’anomenada Comissió de Festes de Badal Brasil i Adjacents, no va tenir continuïtat, però dues activitats de la programació d’aquell 1981 van aconseguir sobreviure a la festa. Per una banda la Cursa Ciclista, un certamen que asumiria la Secció Ciclista de la Unió Esportiva de Sants i que acabaria convertida en una de les activitats habituals de la Festa Major, per d’altra el Cros Popular de Sants, una cursa atlètica que havia organitzat l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant a les seves dues primeres edicions. De fet l’ateneu, recentment recuperat després de la dictadura, reprenia així un esdeveniment esportiu que els anys 1934 i 1935 havia organitzat el propi ateneu, el Gran Premi de Sants, una cursa atlètica.

Des d’aquest moment el Cros va quedar intimament lligat a la nostra família i el Carles, el Xavier i la Mireia, que seguiren la seva organització conjuntament amb el meu pare, es van convertir en la família del Cros, una familia que en endavant encara creixeria més. De la mateixa manera que Barcelona anava recuperant les festes majors dels barris també van començar a aparèixer gran quantitat de curses populars per tota la ciutat. La ciutadania recuperava els carrers després dels anys de la llarga dictadura del cotxe.

El Cros va arrencar com una activitat gratuïta en la que tots i cadascun dels petits detalls eren manufacturats. D’aquells anys recordo la Mireia enfornant els centenars de records ceràmics de la cursa al forn que hi havia al Foment; recordo també les meves germanes fent els dorsals del Cros un a un amb un taker, omplint la casa de rectangles de plàstic mentre s’eixugava la tinta; recordo les tardes segellant els talonaris de loteria que servien per aconseguir uns ingressos mínims per fer la cursa; recordo la meva germana, la Mari, fent les inscripcions de la cursa quan encara era molt jove a l’oficina de la Caixa de Catalunya de Sants amb Tinent Flomesta; recordo les meves germanes apuntant els temps dels corredors a tocar del Drac de l’Espanya Industrial amb un cronòmetre a les mans i un paraigües a l’altra; la casa de ma mare inundada de centenars de berlines preparades per ser entregades als corredors; i sobretot recordo les nits en que sortiem a marcar el circuit tots junts, al nostre pare sempre li havia agradat la cal·ligrafia i, al carrer amb la brotxa sobre l’asfalt ho demostrava.

Des de la seva recuperació el Cros ha corregut en paral·lel a les lluites del barri. El Cros ha servit com una eina per reivindicar espais i també ha celebrat alguna d’aquestes recuperacions omplint aquests nous espais d’esport. Es poden destacar algun moments, com quan la cursa va finalitzar a l’interior de l’antiga i llavors abandonada fàbrica Serra i Balet, un espai que els veïns i les veïnes reclamaven com un Casal Esportiu de Sants, un poliesportiu. La porta del carrer Begur es va obrir a l’esport amb el Cros i va seguir oberta, ja que finalment es va convertint en la nova seu del Club Esportiu Mediterrani.



El Cros també va estar vinculat a partir de 1989, i durant uns anys, al Parc de l’Espanya Industrial, un espai que després de molts anys de reivindicació el veïnat de Sants va recuperar com a parc l’any 1985. L’any 1997 el Cros es traslladaria de nou a un espai recent conquerit pel veïnat. La ferida oberta que havia sigut el cinturó de ronda es cicatritzava amb la cobertura i aquell mateix any es convertiria en l’escenari de la cursa, l’espai de sortida i arribada. Malauradament el nostre pare no ho va poder veure, ja que ens va deixar, massa d’hora, l’any abans.

Des de llavors el Cros ha seguit, tot i que professionalitzant alguns aspectes com el control amb xip, mantenint l’esperit i la forma de fer. Una cursa feta pels veïns i les veïnes de Sants sense cap més voluntat que la de fer una cursa i, a través d’això, fer barri. Enmig d’un món que ha anat difuminant l’adjectiu popular de les curses per transformar-les en espectacles de pornogràfica superació i competicions d’ego; enmig d’un món que ha cobert als corredors i a les corredores de licra i que els ha fet equipar-se amb mil andròmines per transformar-se en runners; enmig d’un món en que el capitalisme ha engolit la gran majoria de curses per convertir-les en negocis el Cros segueix sent una cursa de quilòmetre zero.  

dimecres, 23 de gener de 2019

Hostafrancs 2020 - Segona part

El subsòl també ens ha donat sorpreses al barri d’Hostafrancs. A finals de 2017 les obres d’obertura del carrer de la Diputació, entre el carrer de Tarragona i el carrer de la Creu Coberta, van permetre la descoberta d’un espectacular dipòsit subterrani recobert per rajoles verdes i blaves. Un dipòsit al que va baixar la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra i que posteriorment va ser estudiat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. La noticia que va arribar als mitjans de comunicació locals ja a inicis del 2018, quan en van parlar, Betevé, Ràdio Hostafrancs i Sants 3 Ràdio.   

Accès des de Diputació, Servei d'Arqueologia de Barcelona

Sota una petita boca circular de 70 centímetre de diàmetre, situada al que haurà de ser la vorera del carrer, s’eixampla un forat que al fons té un diàmetre de 5’40 metres. El dipòsit, que segons sembla tenia una capacitat aproximada de 58.000 litres i va servir per emmagatzemar aigua hauria estat construït durant el segle XIX i segurament està relacionat amb el conegut Hostal Vell. 

Interior del dipòsit, Servei d'Arqueologia de Barcelona

A meitats del segle XIX quan pràcticament tot l’entorn estava per urbanitzar s’hi va establir Joan Corrades, un carreter provinent de la Segarra, del poble d’Hostafrancs de Sió. Corrades era conscient de l'importància de la Carretera Reial, l’actual eix Creu Coberta-Carretera de Sants, com a via de transport cap a la ciutat de Barcelona i també coneixia els inconvenients que els traginers patien quan les portes de la ciutat, encara emmurallada, tancaven. Per això va decidir establir un hostal, que popularment va ser conegut com l’Hostal Vell o el del d’Hostafrancs, fent referència a l’origen del seu propietari. Un fet que acabaria donant nom al barri. 

Doncs bé, aquest dipòsit segurament és el darrer testimoni físic d’aquest espai. Una resta arqueològica que ens permet explicar l’origen d’un barri i fins i tot del seu nom. Un peça petita però amb un important contingut simbòlic que ens arrela al territori. Al febrer de l’any passat des de Districte es va dir que es valoraria la possibilitat de fer un projecte de museització de l’espai que permetés explicar tot això, però sense més concreció, i al març el ple de Districte en va aprovar la conservació

Servei d'Arqueologia de Barcelona


Com en el cas del refugi 819 esperem que al llarg del 2019 això es pugui concretar d’alguna manera.  

dissabte, 19 de gener de 2019

Sants 2020 - Primera part

L’any 2018 ens va deixar moltes notícies relacionades amb el patrimoni i la memòria històrica dels nostres barris, però malauradament no he tingut el temps suficient per fer-ne seguiment i anar-ho explicant. 

Per a mi aquest any que ens ha deixat ha sigut l’any de la Lleialtat Santsenca, un projecte del barri i per al barri en el que tinc la sort de poder treballar; però també ha sigut l’any del 40 aniversari del Cros Popular de Sants, una cursa que, des de sempre, ha estat lligada a la nostra família i l’any de Demà Europa, una obra de teatre que ens ha deixat grans moments, com poder parlar de llibertat dins d’un espai tant impressionant com la Model.

Es fa difícil saber que ens depararà el 2019, per això mateix he volgut fer un seguit de petits articles repassant alguns dels espais o edificis del barri que crec que al llarg d’aquest any ens poden oferir noticies. Esperem que pocs riscos i moltes oportunitats tant pel patrimoni com per la comunitat.

Refugi 819 a la plaça Bonet i Muixí

Les obres a tot el lateral de Santa Maria de Sants, a tocar de la plaça Ibèria i del carrer Sant Crist, han deixat al llarg dels darrers anys un seguit de descobertes arqueològiques. En aquest espai primer van aparèixer 15 sitges medievals i modernes que segons sembla estarien datades entre els segles XIV i XVI. Un fet que no ens hauria d’estranyar, ja que tot aquest entorn és el nucli històric a partir del qual es va anar desenvolupant el poble de Santa Maria de Sants. Una troballa que esperem que pugui oferir llum al nostre passat més allunyat.

Però sens dubte el que ha generat més expectativa entre les veïnes i els veïns del barri és el refugi 819. Una estructura que en realitat no ha sigut descoberta, ja que érem molts els que des de feia anys ja sabíem de la seva existència. Jo concretament des de l’any 2009 quan en Joan Fàbregues i Morlà me’n va descobrir la seva història, assenyalant-me uns maons que tapaven un forat a una paret feta de pedra. 

Ell ho sabia de primera mà i fins i tot havia arribat a baixar moltes vegades, ja que el seu pare havia sigut una de les persones que havien treballat en la seva construcció. Al llarg de tots aquests any el refugi 819 s’ha anat creuant diverses vegades en la meva vida. La primera quan en la presentació del llibre Del somni al silenci, a l’Ateneu Barcelonès, l’antic porter de la Institució Montserrat ens va aportar a tots els presents una dada que desconeixiem. Des del pati de l’escola es pot accedir a un túnel de descendeix sota l'església. Un fet que posteriorment vàrem poder constatar amb el company Rafael Cases.

Interior del túnel des de l'Institució Montserrat.

Un cop més el refugi 819 va tornar a creuar-se l’any 2016 quan es va obrir la porta del seu accés a la plaça Bonet i Muixí i, gràcies a la gent de la parròquia de Santa Maria de Sants i als companys del Curious Congress vaig poder baixar per enregistrar un vídeo i un reportatge fotogràfic.

Obertura del refugi 810 des de la plaça Bonet i Muixí





Aquest darrer any han anat apareixent estructures relacionades amb el refugi. La primera una mina d’aigua que es va trobar a tocar de la plaça Ibèria. Més endavant, a la part més baixa i ja a tocar de l’escola ha aparegut un dels accessos del refugi. Una galeria que baixa uns metres per unes escales i que, actualment, es troba tapada per la terra. 

Mentre esperem la publicació de més informacions relatives al refugi i seguim amb atenció les obres per evitar-nos ensurts patrimonials també esperem que al llarg d’aquest any es pugui avançar en la conservació d’un espai de memòria tant important com aquest. Crec que, amb una mica de bona voluntat per part de l’Arquebisbat, què és el propietari del solar, es podria fer una habilitació mínima que, ocasionalment, podria permetre baixar al refugi a les veïnes i als veïns. Activitats molt necessàries en uns moments en que la memòria històrica i la consciència del que va significar la guerra i el feixisme ens resulten més necessàries que mai.

Entrada al refugi 819 des del carrer Sant Crist

Sense canviar de tema també caldria recordar altres dos refugis dels quals ens agradaria tenir notícies, del refugi de Joan de Sada i del refugi del carrer Càceres, un refugi que va ser trobat l’any 2017 i ensorrat en part. Una infraestructura sobre la qual, des de Districte, es va dir que es faria alguna mena de senyalètica per poder-lo ubicar i explicar al veïnat, un fet que encara no s’ha produït.


dijous, 17 de gener de 2019

Xerrades sobre la Vaga de la Canadenca


Si l'any passat es commemorava el centenari del Congrés de Sants aquest any és el torn de la Vaga de la Canadenca, un episodi fonamental del moviment obrer que cal recordar. Comparteixo aquest cartell amb les dos xerrades que s'organitzen dins del Cicle de memòria històrica que organitza Districte.

dimecres, 14 de novembre de 2018

L'Àlbum familiar del barri

Analitzant la forma en que sovint se’ns explica la història sembla com si aquesta fos una segadora avançant per un camp on creixen grans homes i grans esdeveniments. Transcorreguts uns anys la màquina s’atura i escup una bala de palla on s’han compactat les realitats passades. Rere la segadora fan acte d’aparició els historiadors, es miren la bala i segons els percentatges del que veuen allà dins adjudiquen a aquell període una etiqueta o una altra. Però que passa amb totes les petites tiges que han quedat compactades dins la gran història?

Barrueres metàfores a banda, el cert és que la gran historia sovint ha invisibilitzat les petites històries quotidianes, aquelles que han passat a l’àmbit privat, que com a molt s’han convertit en un llegat personal que va circulant entre les pròpies famílies, però que no acostumen a transcendir més enllà. Especialment quan aquestes petites històries són de gent humil. Com deia Galeano en el seu popular poema, Los nadies:  Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Amb sort alguns dels instants d’aquestes vides passades s’han conservat a les fotografies antigues que moltes vegades es conserven a capses de galetes. Fotos que ens recorden algun moment del passat, algun lloc al que voldríem tornar, alguna persona que potser ja no hi és; imatges que hem volgut retenir, que hem heretat de pares i avis i que formen part de les nostres vides. Imatges que van lligades a la nostra memòria més personal i que, com a tals, amb el el pas del temps corren el risc d’anar-se esborrant. Però i si obrissim aquestes capses de galetes per compartir totes aquestes imatges i històries que són importants per nosaltres?

Des de La Lleialtat, amb la direcció de l’arxivera fotogràfica Susanna Muriel, volem rescatar aquestes fotografies familiars del calaix i construir «L’àlbum familiar del barri», un gran àlbum col.lectiu de Sants i les seves gents que reconstrueixi la memòria col.lectiva del barri a través de les imatges que ens porteu i també de les històries personals que expliqueu. Un àlbum popular que parli de les petites i les grans coses; fet dels records íntims; que estableixi nous vincles i connexions que sovint passen per alt.

Imatge de portada: retrat familiar, 1914, Sants © Fons familiar de Núria Gurina
Si voleu participar en aquest projecte col·lectiu cal que trieu una fotografia del vostre àlbum familiar, en paper i anterior a 1988, i penseu en la història que ens vulgueu explicar. Podeu concertar cita previa a la Lleialtat presencialment, enviant un correu albumfamiliar@lleialtat.cat o trucant al telèfon 93 706 52 54 i us donarem hora perquè vingueu a portar el vostre material. Escanejarem les vostres imatges i enregistrarem el vostre testimoni.

Un cop tinguem «L’àlbum» fet, es realitzà una exposició a la Lleialtat i crearem una web de consulta pública accessible per tothom!

dissabte, 10 de novembre de 2018

Passejades per la història de Sants





Cada últim dissabte de mes, d’11h a 13h. A partir d’octubre de 2018

Després de l’èxit absolut de la temporada passada, tornen les passejades per la història de Sants per seguir desgranant la història, històries i historietes que han configurat el caràcter del nostre barri des de temps immemorials fins als nostres dies!

A través de 9 itineraris temàtics diferents, descobrirem un passat agrícola ple de camps i masies; un període industrial de vagues i revoltes obreres; una exposició del 29 que tenia lloc just al costat de casa; una República i una Guerra Civil que ho van canviar tot; i unes lluites antifranquistes que encara avui continuen; sense oblidar el paper fonamental de les dones santsenques ni la llegenda negra que ha tenyit els nostres carrers!

Cada passejada serà conduïda per historiadors i especialistes en patrimoni de l’associació Memòria en Moviment.

PROGRAMA

27 d’octubre, 11h — Les masies de Sants [entrades esgotades]
Situat als afores de Barcelona, l’antic poble de Santa Maria de Sants, va ser durant molts anys un rebost per la ciutat. En aquesta ruta descobrirem les antigues masies i camins i la manera en que algunes infraestructures, com el Canal de la Infanta, van transformar el paisatge i l’economia de la zona.

24 de novembre, 11h — El Sants misteriós
A tot arreu hi ha personatges llegendaris i Sants, Hostafrancs i La Bordeta no estan lliures d’història negra. Coneixeu la relació d’Enriqueta Martí amb la Bordeta? Sabíeu que al carrer Miquel Àngel hi ha haver un temple espiritista? Què diu la història del segrest dels lladres del pou? En aquesta ruta descobrirem tots aquests misteris i molts altres.

29 de desembre, 11h — Llums i ombres de l’exposició del 29

L’any 1929 es celebra l’Exposició Universal, un gran esdeveniment que modifica la muntanya de Montjuïc urbanísticament, però també canvia social i econòmicament el conjunt de la ciutat de Barcelona. Descobrirem la transformació de la muntanya i com una projecte del catalanisme conservador va ser transformat per la dictadura de Primo de Rivera.

26 de gener, 11h — El patrimoni arquitectònic del barri

Veniu a descobrir algunes de les petites joies del patrimoni arquitectònic de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Coneixerem edificis singulars dels nostres barris i alguns dels noms dels arquitectes i mestres d’obra que han deixat empremta en el paisatge urbà santsenc.

23 de febrer, 11h — Santsenques i treballadores

Sabíeu que moltes de les revoltes populars de la nostra història van ser encapçalades per dones? I que bona part de les feines a les fàbriques tèxtils les feien dones? Amb aquesta ruta descobrirem el paper, invisibilitzat, de les dones treballadores de Sants, Hostafrancs i La Bordeta en la nostra història.

30 de març, 11h — Els anys del pistolerisme i de la Vaga de la Canadenca


L’any 1918 va tenir lloc el Congrés de Sants, una trobada que va posar les bases a una nova forma d’organització sindical que permetria grans mobilitzacions com la Vaga de la Canadenca. La creixent força de la CNT però va ser contestada amb l’organització de grups de pistolers. Començava així una espiral violenta pels carrers de la ciutat.

27 d’abril, 11h — La Revolta de les Quintes


El 4 d’abril del 1870 les treballadores de l’Espanya Industrial van aturar la fàbrica en protesta per la convocatòria de les quintes, el sorteig que enviaria a la guerra de Cuba a molts dels seus fills i parelles. Començava així una revolta que s’estendria pel pla de Barcelona i pel Baix Llobregat.

25 de maig, 11h — República i Guerra Civil als barris

La proclamació de la República va significar un moment de canvis i esperances en uns barris amb una rica vida associativa, cooperativa, política i sindical. Descobreix com eren Sants, Hostafrancs i La Bordeta als anys trenta i ressegueix amb nosaltres alguns dels episodis de la Guerra Civil en els nostres barris.

29 de juny, 11h — Barris antifranquistes

La Bordeta i Sants foren espais de trobada i organització de l’antifranquisme durant els darrers anys de la dictadura. Parlarem sobre els moviments veïnals i les lluites pel dret a la ciutat que serviren per conquerir espais com l’Espanya Industrial i Plaça de Sants, o equipaments com Cotxeres i la biblioteca del Vapor Vell, així com Can Batlló.

INSCRIPCIONS

Per mail a inscripcio@lleialtat.cat o presencialment a la Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona. Indicant les visites a les que et vols apuntar i el número de persones.

Preu: 5€/visita. Forma de pagament: en efectiu al la Lleialtat o per transferència bancària.
Places limitades per ordre d’inscripció

Lloc de trobada: cadascuna de les visites tindran com a punt d’inici i fi la Lleialtat Santsenca

Co-organitzen: Memòria en Moviment i La Lleialtat Santsenca.

divendres, 5 d’octubre de 2018

Xerrada: Quan s'alçaren les xemeneies

Demà, dins del programa de la festa d'època d'Òmnium Sants-Montjuïc he preparat una xerrada amb el títol "Quan s'alçaren les xemeneies. L'arribada dels vapors a Santa Maria de Sants" explicant el pas del Sants agrícola a l'industrial. Us hi espero!



Aquí teniu el programa sencer.

El passat industrial i fabril de la Bordeta és el protagonista de la primera festa d’època d’Òmnium Sants-Montjuïc a Can Batlló, una de les fàbriques més importants en la configuració del barri de la Bordeta, inaugurada a les acaballes del segle XIX. Una festa lúdica, cultural i participativa plena d’activitats diverses per conèixer la importància del passat industrial i les revolucions obreres a Sants.
Veniu disfressats d’obrers o de patró, de teixidora o de burgesa. Hi haurà jocs d’època, projecció de pel·lícules del Fructuós Gelabert, xerrades, expos de fotos antigues, ball del fanalet i un dinar popular fet segons els costums de finals del segle XIX a càrrec del Terra d’Escudella.
Podeu comprar  anticipadament tiquets pel dinar a la Lleialtat Santsenca, al Terra d’Escudella i a Can Batlló: 12€ menú (amb opció vegetariana) i 5€ menú infantil, o bé el mateix dia a Can Batlló.

PROGRAMA

11.15h — Inauguració de l’exposició de fotografies antigues i de la projecció de pel·lícules de Fructuós Gelabert a la nau 69. Tot el dia.
12h a 14h — Jocs d’època al carrer per a canalla de totes les edats.
12h — Xerrada sobre el pas del Sants agrícola al Sants industrial «Quan s’alçaren les xemeneies. L’arribada dels vapors a Santa Maria de Sants» . A càrrec de l’ historiador Agus Giralt,  a la nau 69.
13h — La Coral Sant Medir ens delectarà amb cançons d’època i d’altres.
14h a 16h — Dinar d’època a càrrec de Terra d’Escudella (es pot comprar anticipadament al Terra d’Escudella, a la Lleialtat Santsenca i a Can Batlló). Durant el dinar, hi haurà Concurs de renecs i es premiarà el més original amb una Cervesa artesana.
16h a 18h — Jocs d’època al carrer.
16h — Teatre a càrrec de la companyia de Can Batlló, Artixoc, amb l’obra «El naixement de Can Batlló» , escrita per l’Agus Giralt. A la nau 69.
17h — Ball de festa major i xerinola, acabarem amb el ball del Fanalet.

Dissabte 6 d’octubre, 11h-18h
Can Batlló, Carrer de la Constitució, 25. Barcelona
Entrada lliure. Aforament limitat

Coorganitzen: Òmnium Sants-Montjuïc, La Lleialtat Santsenca, Associació Artixoc, Can Batlló.
Il·lustració: Xavier Franch