dilluns, 19 de febrer del 2024

Cicle: Sants, escenari literari 2024

 


Tot just fa un any, a partir d'una proposta del Sergi Caparrós i del Rafel Casas, tots dos veïns del barri i escriptors, vàrem començar a treballar en la idea d'impulsar un cicle: Sants, escenari literari

Una petita idea que va anar creixent a mesura que s'hi va anar sumant persones i col·lectius. Una taula rodona, presentacions de llibres a les llibreries del barri, passejades amb els autors amb lectures dramatitzades per part dels grups de teatre de la Lleialtat, falques amb fragments de novel·les a Sants 3 Ràdio...

Enguany no només hem aconseguit repetir el cicle, sinó que hem incorporat novetats que anirem presentant al llarg dels propers mesos.

La primera activitat del cicle serà una Taula Rodona que tindrà lloc demà, dimarts 20 de febrer a les 18h a la Biblioteca del Vapor Vell. Hi participaran Núria Queraltó, Marcel Fité, Sergi Caparrós i Rafel Casas.

Trobareu tota la informació sobre el cicle a la web de la Lleialtat Santsenca.

dilluns, 5 de febrer del 2024

Ludificar la història local

“No s’estima el que no es coneix” és una d’aquestes frases que segurament haureu llegit un miler de cops, ja sigui a alguna bosseta de te de suposada inspiració vèdica o sota la fotografia d’algun d’aquells pensadors amb cara de reflexionar només a base de sentències. Però tot i ser així de suat, no deixa de ser un d’aquells raonaments irrefutables. És així, estimem el que coneixem i, anat més enllà encara, defensem el que estimem.

Hom podria pensar que, per força, hauríem de conèixer allò que és nostre, allò que ens és proper, però aquest argument ja no funciona tan bé, ja que ens trobem tan alienats que ni tan sols ens coneixem a nosaltres mateixos. La nostra història, la popular, la dels barris, la de les famílies treballadores, ha estat menystinguda, quan no esborrada per substituir-la per un relat còmode que doni explicacions fàcils. Relats que, com podeu imaginar, han escrit d’altres.

Donar a conèixer qui som i com arribat aquí ha estat el principal objectiu d’aquest bloc des del primer article que vaig escriure, allà pel llunyà desembre del 2008. Amb interès pel passat però potser amb més interès pel present i pel futur. No em mou fer una història de curiositats, sinó fer una història que ens serveixi d’eina per millorar el barri, per tenir un substrat on es pugui arrelar.

Quan comences un bloc, com qualsevol altre projecte que acabi durant molts anys, no ets conscient de les moltes coses que et poden arribar, i és que poques coses són realment individuals. Així, gràcies al bloc, i a la feina que en ell hi he abocat durant 15 anys he tingut la sort de poder participar o col·laborar en projectes diversos impulsats per d’altres persones o col·lectius: programes de ràdio, obres de teatre comunitàries, murals de memòria… 


El darrer d’aquests El Joc de Sants, una iniciativa dels Castellers de Sants que compleix amb els objectius que he anat desgranant, donant a conèixer la història de Sants d’una forma amena i fent comunitat. I és que, quina millor forma d’aprendre que gràcies al joc? Així en els darrers anys s’ha anat desenvolupant el concepte de ludificació.

El Joc de Sants presenta 208 cartes amb esdeveniments lligats a la història de Sants i dels Castellers que cal endreçar correctament per guanyar. Si voleu fer-vos amb un Joc de Sants el trobareu a moltes de les botigues i llibreries del barri.  

divendres, 2 de febrer del 2024

Llibre: Tiempo de generosos y cautivos anarquistas

 Dijous 8, a les 19h, a la Lleialtat Santsenca, en el context del Febrer Llibertari, es presenta el llibre Tiempo de generosos y cautivos anarquista, obra de Manel Aisa.



dimarts, 30 de gener del 2024

Jornades: La Insurrecció de la Bordeta de 1933

Torna el Febrer Llibertari i amb ell, tot d'activitats lligades a la memòria històrica i a la història del moviment obrer. Us comparteixo les activitats lligades a la Insurrecció que al desembre de 1933 va tenir lloc, entre d'altres, als nostres barris.


Exposició: 

Del 1 al 14 de febrer

Bloc 11 ECVA Can Batlló (c/Constitució, 19)

Espai d’encontre

Horaris:

Dilluns a divendres: 10h a 13h i 18h a 22h

Dissabtes: 10h a 21h

“Context, explosió i fracàs de la revolta. La Barricada del burot de la Bordeta”


Xerrada:

Dimecres 14 de febrer, 19:00h

Bloc 11 ECVA Can Batlló

Auditori

Xerrada entorn a les revoltes, circumstàncies i vagues que porten a la insurrecció de 1933 i com afectà La Bordeta.

Amb la presència de:

Agus Giralt, historiador i autor del llibre “Del somni al silenci”.


Ruta:

Dissabte 17 de febrer, 11:00h

Sortida des de la “Pinça” a la Pl de l’Escorça de L’Hospitalet del Llobregat

Ruta per la “Insurrecció de desembre 1933” per diferents escenaris de Santa Eulàlia, la Bordeta i Sants d’aquesta revolta insurreccional.

Amb intèrpret de LSC

dilluns, 22 de gener del 2024

Campanya: Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català

S'està treballant en un Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català i des del Col·lectiu Patrimonis Invisibles tenim dues propostes per contemplar criteris que, ara per ara, no considerem suficientment incorporats. Us expliquem el nostre plantejament i si hi esteu d'acord, fins al dia 26 de gener, podeu entrar als enllaços que compartim i sumar-vos.

Calen criteris comunitaris en l'àmbit del patrimoni


Les comunitats (barris, pobles, col·lectivitats...) han quedat excloses en la decisió del que es considera patrimoni i del que no, quedant tot exclusivament en mans de tècnics. De manera que sovint, elements importants en la formació de la memòria històrica de les mateixes, no es protegeixen. Un fet que es visibilitza constantment amb mobilitzacions veïnals en defensa de patrimonis no protegits per l'administració.

Creiem que calen criteris comunitaris a l'hora de decidir que és patrimoni i també cal clarificar quins són els circuïts pels quals es prenen les decisions. Creiem que s'ha posat el focus en el què? i el com? però poques vegades en el qui?

Si ens voleu fer un cop de mà en aquest tema us podeu adherir en aquest enllaç.


Cal augmentar la protecció de patrimonis de subsòl com els refugis antiaeris


D'altra banda, lligada a la proposta anterior, tenim una segona. També creiem que cal garantir que elements del subsòl tan importants com els refugis antiaeris siguin incorporats al catàleg de patrimoni, ja que fins ara, en molts casos la seva defensa i protecció ha recaigut en veïns i veïnes, actuant des de la militància amb poc o gens suport administratiu.

Si així ho creieu i ens voleu fer un cop de mà us podeu adherir en aquest enllaç.

dilluns, 8 de gener del 2024

Vídeo: Tercera Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona

Recuperem la tercera Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona, que es va organitzar des de l'Arxiu de Barcelona el 12 de juny del 2021, i on vaig participar parlant del carrer de Badal i el Cinturó de Ronda.

Coincidint amb el centenari de l’agregació de Sarrià a la capital catalana l’any 1921, la tercera edició de la Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona va proposar reflexionar sobre la configuració municipal de la ciutat des de final del segle XIX fins als nostres dies.

 

dilluns, 1 de gener del 2024

Fem un pla a Sants?

L’any 1974, sent alcalde de Barcelona Enric Masó, es feia públic el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, una revisió del pla urbanístic del 1953 en la qual s’hi dibuixaven les línies d’actuació de la metrópolis que hauria d’encarar el final de segle XX. Una ciutat on el cotxe estava destinat a circular per sobre de tot i de tothom i on les antigues fàbriques que poc a poc anaven marxant deixaven lliures milers de metres quadrats, principalment, a l’especulació. De fet, però, aquest pla no va ser aprovat fins l’any 1976, ja amb Joaquim Viola com alcalde, ja que els grans propietaris van seguir pressionant per reduir el pes dels equipaments.


Davant d’aquesta situació el moviment veïnal santsenc, en un històric cartell, es qüestionava: “1974 Pla Masó. 1976 Pla Viola. El Pla del Poble quan?” Eren anys de lluita per revertir els plans de l’ajuntament i fer una ciutat a la mida de les persones. L’any 1973, des del Centre Social de Sants, es va impulsar la campanya Cop d’ull a Sants. Des de la militància i amb hores i hores de dedicació, carrer per carrer, veïns i veïnes van fer un enorme estudi del Sants real, per poder-lo comparar amb amb els estàndards que des de l’urbanisme es plantejaven com a necessaris per a una ciutat. Una base que va servir per fomentar les lluites veïnals. Sobre les conquestes ja n’he parlat llargament a aquest bloc: Cotxeres, l’Espanya Industrial, el Vapor Vell, Can Batlló… No m’allargaré per que aquest no és l’objecte d’aquest article, però fruït d’aquelles lluites, els barris van tenir positiu un efecte col·lateral, ja que també van conservar part del seu patrimoni i, amb ell, la seva memòria.


I és que la pràctica totalitat del elements que avui en dia es consideren patrimoni als nostres barris els tenim dempeus gràcies a aquestes lluites veïnals i al fet que aquests edificis van tenir nous usos. De no ser així Sants no conservaria cap rastre del seu passat industrial i seria molt difícil entendre el que les nostres àvies i avis van viure a aquelles fàbriques. Al llarg dels anys però, la consciència patrimonial ha funcionat a batzegades, com a resposta a una dinàmica d’acció-reacció. Davant una agressió al que la comunitat interpreta com el seu patrimoni, aquells elements significatius que l’expliquen, aquesta ha reaccionant mobilitzant-se, però quasi sempre sense mitjans o temps i en molts casos quan el mal ja està fet.

Des d’un paternalisme que des de sempre ha impregnat les seves formes de fer, l’Ajuntament, en el camp del patrimoni, ha tingut en compte molts factors per decidir quins elements cal protegir i quins no, però n’ha obiat un que, al meu entendre, hauria de ser fonamental, l'opinió de la pròpia comunitat. D’aquesta manera la decisió del que és patrimoni i del que no, recau únicament en un grup d’experts en arquitectura, urbanisme, arts aplicades o història però que no tenen perquè conèixer els barris. El civisme il·lustrat del “tot per al barri però sense el barri”.

Cal reclamar que s’incloguin criteris comunitaris en la protecció del patrimoni i que es clarifiquin quins són els mecanismes que des de l’administració es fan servir per protegir un edifici. Amb voluntat política, el Districte, l’administració més propera i on els veïns i veïnes hauríem de tenir més capacitat d’incidència, pot fer moltes coses en aquest sentit, com per exemple aprovar un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Historicoartístic dels barris tradicionals de l’antiga Vila de Sants, tal i com el 22 de desembre del 2020 es va fer al Districte de Gràcia. Un pla que, pèr cert, també va incloure els sóls que contenen edificacions, donant més cobertura així a la protecció dels refugis antiaeris graciencs, elements protegits des de finals dels 90. 

A Sants tenim experiència i, quan ha calgut, hem sabut donar respostes a les necessitats que l’administració no cobreix. Si als setanta els veïns i veïnes van anar un pas per davant de l’Ajuntament fent el Cop d’Ull a Sants, potser ara, abans que sigui massa tard, ens tocarà fer el mateix des del punt de vista del patrimoni.