divendres, 13 d’abril de 2012

Talls


Sants des dels seus origens com a municipi independent de Santa Maria de Sants ha viscut una història ben complexa de segregacions, particions i creacions de barris. Simultàniament a un canvi progressiu d’una economia agrícola a una industrial i posteriorment a una comercial.

Tot això ha fet que el concepte actual de Sants, al marge de les marques de tiralineas que fan els ajuntaments, sigui en ocasions un concepte eteri. Es Sants un barri, una vila, una barriada? Quina relació hi ha entre Sants Hostafranchs i la Bordeta? Per qué a Zona Franca se li diu la Marina de Sants? Les respostes més clares a aquestes preguntes les podem trobar a la propia història del barri.

El primer tall al municipi de Santa Maria de Sants del que en trobem constancia és el que amb el temps va donar origen al futur al barri d’Hostafranchs. L’any 1839 la Diputació Provincial va desvincular el sector que anava del Pont de’n Rabassa a la Creu Coberta per passar-lo a Barcelona. Tot i això fins al 1868 l’Esglesia de Santa Maria va mantindre el control sota aquella zona.

Per aquells anys s’iniciava ja el debat sobre l’annexió a Barcelona de tots els municipis del voltant. Així l’any 1883 Sants fou annexionat, però la mesura només va durar un any. La llibertat, el municipi, encara la va mantindré fins al 1897, l’any de l’annexió definitiva. En un primer moment fou un tram més, aquell que era més enllà de la Gran Via, que va passar també a Barcelona. Després, però, tot el municipi fou engolit.

Tot i això aquesta història de segregacions no habia arribat a la seva fi. El 1924 Barcelona anexionà a la riba del Llobregat terrenys de l’Hospitalet i del Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l’origen de la Zona Franca.

El 1984 Sants perdia tot un altre tram, en aquest cas en benefici de Les Corts. La frontera entre aquests dos antics municipis passava d’estar entre l’eix Travessera de les Corts, Marqués de Setmenat a l’avinguda de Madrid, una de les rases que Porcioles habia obert al barri. I és que no només foren aquest talls jurisdiccionals els que el barri va patir a la seva història. La vida i la convivencia s’ha vist tallada per grans eixos com l’Avinguda de Madrid, la Ronda del Mig, o les vies.

El darrer episodi d’aquesta constant segmentació va ser la creació del barri de Sants-Badal l’any 2004, una part del nostre barri que a banda de patir una inexistentia d’equipaments de tot tipus i el dit esquarterament de vies de tren i cinturó viu una greu de degradació. Badal és i ha estat part del nostra història fins a tal punt que si aquest tall del Districte l’apliquesim retroactivament descobririem que el propi ajuntament de Sants, no confondre amb l’Alcaldia, no estaria al barri de Sants sinó al de Badal.

3 comentaris:

Rafel ha dit...

Trobo que en aquests episodis d'esquarterament de Sants hi ha una certa mala fe. Diria que no interessa que el sentiment de Sants sigui massa fort de cara a una administració despersonalitzadora.
De l'últim, inventar-se el barri de Badal, el que fa és afegir més contradiccions: un club històric com el Mediterrani passa a estar fora de Sants, el mercat també, l'escola Lluís Vives... Això sense comptar que l'ajuntament de Sants està a Hostafrancs, el cementiri a l'Hospitalet, el club de futbol a La Bordeta.

Agus Giralt ha dit...

Estic totalment d'acord. També crec que poques vegades s'ha destacat la pèrdua democràtica que va implicar l'agregació dels pobles. D'uns ajuntaments propers al territori i a les seves problemàtiques (tot i ser cert que eren controlats per unes elits terratinents) es va passar ser l'extraradi de Barcelona, un lloc allunyat de les preses de decisions. Encara avui ho paguem i no podem escollir directament els regidors dels districtes.

Gràcies pel comentari Rafa.
Una abraçada!

Rockaire ha dit...

I un altre exemple molt clar ja el podriem trobar a la meitat del segle XIX amb el pas del tren per Sants(més que la seva arribada)el 1853 quan les obres d'infraestructures de Michael de Bergue van ser pensades pels interessos mercantils de Barcelona -juntament amb la industrialització del moment- i ja va comportar uns primers talls en la majoria d'aquells carrers com ara Alcolea com a perjudici per la majoria de santsenques i santsencs que treballaven llavors a les fàbriques. Per altra tan sols es va salvar el pas del carrer Galileu però cap a la propietat de la família Santomà, terratinents molt poderosos aleshores de Sants.