Fent articles sobre història local de vegades hi ha
una petita part d’investigació, però la part més important és divulgació, fets
ja sabuts que sovint han investigat d’altres persones, històriadors o no. Però
el que trobo més sorprenent és que gràcies a aquests articles que publico
m’arriben històries fascinants sobre els veïns de Sants i també estudis
diversos sobre entitats i edificis del barri. Informacions que per qüestió de
temps no sempre puc seguir tot el que caldria. Avui però si que he aprofitat un
estudi molt interessant, realitzat per Elisenda Rosàs sobre l’ateneu del carrer Cros per fer un
breu article sobre un edifici que forma part del nostre patrimoni.
L’any 1877 s’obria un nou carrer a Sants, un carrer
que comunicava dos dels principals carrers de Sants, el carrer de Sant Crist,
que havia sigut la principal via de l’antic poble, i la carretera de Sants: el
carrer Cros. Amadeu Cros, membre d’una nissaga de químics molt important a
Sants, encarregava al mestre d’obres Enric Figueras la parcel·lació del carrer
que creuava les propietats de la familia. Com era habitual a l’época el carrer
acabaria portant el nom del propietari del terreny.
Amb aquesta parcel·lació els Cros, que tenien un mas
a l’espai on hi ha l’actual escola Institució Montserrat, van fer una permuta
de terreny amb una familia de terrissaires, els Batllori. En aquest terreny
Francesc Batllori i Munné va encarregar l’any 1894 la construcció d’un edifici
que se'ns dubte seria molt important a la nostra història, un edifici que va
acollir entitats molt diverses que són un reflex de la història catalana.
El primer inquilí va ser l’Ateneu de Sants, una
entitat que reunia les élits de Sants. Impulsada pel doctor Josep Saltor en
aquesta entitat participava, entre d’altres, el propi mestre d’obres, Enric
Figueras. Després de l’Ateneu de Sants el mateix edifici va allotjar al Foment
Artístich de Sants, a partir del 1905, una entitat de caire cultural on entre
moltes d’altres coses es van fer mítings antitaurins; el Foment Republicà
Català de Sants, a partir del 1910; el Centro de la Unión Patriótica, el partit
autoritari i de dreta de Primo de Rivera que servia com a eina de control
social, a partir de 1925 i el Foment Republicà de Sants, moment en el qual va
tenir lloc la Conferència d’Esquerres Catalanes que va finalitzar amb la
creació d’ERC. Però després de la guerra i fins la mort del dictador, l’edifici
va allotjar la Falange Española Tradicionalista que va reconvertir el teatre de
l’antic ateneu en un saló de tir.