dilluns, 30 d’abril del 2012

L'Ateneu Batllori




Fent articles sobre història local de vegades hi ha una petita part d’investigació, però la part més important és divulgació, fets ja sabuts que sovint han investigat d’altres persones, històriadors o no. Però el que trobo més sorprenent és que gràcies a aquests articles que publico m’arriben històries fascinants sobre els veïns de Sants i també estudis diversos sobre entitats i edificis del barri. Informacions que per qüestió de temps no sempre puc seguir tot el que caldria. Avui però si que he aprofitat un estudi molt interessant, realitzat per Elisenda Rosàs  sobre l’ateneu del carrer Cros per fer un breu article sobre un edifici que forma part del nostre patrimoni.

L’any 1877 s’obria un nou carrer a Sants, un carrer que comunicava dos dels principals carrers de Sants, el carrer de Sant Crist, que havia sigut la principal via de l’antic poble, i la carretera de Sants: el carrer Cros. Amadeu Cros, membre d’una nissaga de químics molt important a Sants, encarregava al mestre d’obres Enric Figueras la parcel·lació del carrer que creuava les propietats de la familia. Com era habitual a l’época el carrer acabaria portant el nom del propietari del terreny.

Amb aquesta parcel·lació els Cros, que tenien un mas a l’espai on hi ha l’actual escola Institució Montserrat, van fer una permuta de terreny amb una familia de terrissaires, els Batllori. En aquest terreny Francesc Batllori i Munné va encarregar l’any 1894 la construcció d’un edifici que se'ns dubte seria molt important a la nostra història, un edifici que va acollir entitats molt diverses que són un reflex de la història catalana.

El primer inquilí va ser l’Ateneu de Sants, una entitat que reunia les élits de Sants. Impulsada pel doctor Josep Saltor en aquesta entitat participava, entre d’altres, el propi mestre d’obres, Enric Figueras. Després de l’Ateneu de Sants el mateix edifici va allotjar al Foment Artístich de Sants, a partir del 1905, una entitat de caire cultural on entre moltes d’altres coses es van fer mítings antitaurins; el Foment Republicà Català de Sants, a partir del 1910; el Centro de la Unión Patriótica, el partit autoritari i de dreta de Primo de Rivera que servia com a eina de control social, a partir de 1925 i el Foment Republicà de Sants, moment en el qual va tenir lloc la Conferència d’Esquerres Catalanes que va finalitzar amb la creació d’ERC. Però després de la guerra i fins la mort del dictador, l’edifici va allotjar la Falange Española Tradicionalista que va reconvertir el teatre de l’antic ateneu en un saló de tir.   

dilluns, 16 d’abril del 2012

Sants, Hostafrancs i La Bordeta, recull gràfic 1855-1975


Avui us vull presentar una autèntica obra monumental de l'editorial Efadós, el llibre Sants, Hostafrancs i la Bordeta, recull gràfic 1855-1975. Una obra que compila un miler de fotografies antigues dels nostres barris. Aquest llibre estarà a la venta per fascicles. Una obra, del periodista Albert Torras, que pertany a la col·lecció l'Abans. Una experiència que ja havien realitzat anteriorment a un altre barri de la ciutat, Pobllenou. El llibre es presentarà dimarts 17 a les 20h a l'Arxiu Històric de Sants. 


divendres, 13 d’abril del 2012

Talls

Sants des dels seus orígens com a municipi independent de Santa Maria de Sants ha viscut una història ben complexa de segregacions, particions i creacions de barris. Simultàniament a un canvi progressiu d’una economia agrícola a una industrial i posteriorment a una comercial.

Tot això ha fet que el concepte actual de Sants, al marge de les marques de tiralínies que fan els ajuntaments, sigui en ocasions un concepte eteri. Es Sants un barri, una vila, una barriada? Quina relació hi ha entre Sants, Hostafrancs i la Bordeta? Per què a Zona Franca se li diu la Marina de Sants? Les respostes més clares a aquestes preguntes les podem trobar a la pròpia història del barri.

El primer tall al municipi de Santa Maria de Sants del que en trobem constància és el que amb el temps va donar origen al futur al barri d’Hostafranchs. L’any 1839 la Diputació Provincial va desvincular el sector que anava del Pont de’n Rabassa a la Creu Coberta per passar-lo a Barcelona. Tot i això fins al 1868 l'Església de Santa Maria va mantenir el control sota aquella zona.

Per aquells anys s’iniciava ja el debat sobre l’annexió a Barcelona de tots els municipis del voltant. Així l’any 1883 Sants fou annexionat, però la mesura només va durar un any. La llibertat, el municipi, encara la va mantindré fins al 1897, l’any de l’annexió definitiva. En un primer moment fou un tram més, aquell que era més enllà de la Gran Via, que va passar també a Barcelona. Després, però, tot el municipi fou engolit.

Tot i això aquesta història de segregacions no havia arribat a la seva fi. El 1924 Barcelona annexionà a la riba del Llobregat terrenys de l’Hospitalet i del Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l’origen de la Zona Franca.

El 1984 Sants perdia tot un altre tram, en aquest cas en benefici de Les Corts. La frontera entre aquests dos antics municipis passava d’estar entre l’eix Travessera de les Corts, Marqués de Setmenat a l’avinguda de Madrid, una de les rases que Porcioles havia obert al barri. I és que no només foren aquest talls jurisdiccionals els que el barri va patir a la seva història. La vida i la convivència s’ha vist tallada per grans eixos com l’Avinguda de Madrid, la Ronda del Mig, o les vies.

El darrer episodi d’aquesta constant segmentació va ser la creació del barri de Sants-Badal l’any 2006, una part del nostre barri que a banda de patir una inexistència d’equipaments de tot tipus i el dit esquarterament de vies de tren i cinturó viu una greu de degradació. Badal és i ha estat part del nostra història fins a tal punt que si aquest tall del Districte l'apliquéssim retroactivament descobriríem que el propi ajuntament de Sants, no confondre amb l’Alcaldia, no estaria al barri de Sants sinó al de Badal.

divendres, 6 d’abril del 2012

El Cafè de Can Baldiri

Avui compartiré amb vosaltres un text que ha recuperat en Joan Pujades per al seu bloc Histories Santsenques.

"Avui de ben de matí he volgut compartir un altre article de Jacint Laporta sobre el Cafè de Can Baldiri -conegut també com el Cafè del Noi- de la seva obra Casolanes. Aquest cafè havia estat entre altres coses un lloc de reunió de les èlits més adinerades de Sants des de quan encara era un poble. I entre diversos esdeveniments també hi va tenir lloc el segrest dels lladres del pou durant la segona guerra carlina també coneguda com la Guerra dels Matiners l'any 1848."


El cafè del Noi, per ser el primer que s'havia obert al poble i per la poca cosa que el poble era en aquell temps, no feia mal paper: una casa al millor punt de la carretera, la botiga prou espaiosa, convidava a freqüentar-lo i la gent s'hi aniria acostumant i es desvessaria de matar estones a la taverna. Val a dir que el Noi havia tingut manya en la presentació: de cap a cap dos rengles de taules pintades a l'oli, bancs amb respatller, a cada pany de paret un bon mirall amb marc de caoba i quinqués de petroli penjats al sostre; la porta a l'estiu tota coberta, a cada banda testos amb mirabells, i a l'hivern es posarien les ventalles; al fons un armariet guardava el vidre i les safates, i del taulell gens esquifit n'ocupaven un cap de rangleres d'ampolletes de rom i d'anissat en correcta formació i l'altra era un campament de taces i platets de sucre, tot protegit per una glassa de color rosa.


Jacint Laporta.


Jacint Laporta.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Una fàbrica convertida en parc

Avui he volgut compartir amb vosaltres un vídeo de la Televisió de Sants per al programa Infobarris de BTV en que es parla de la història de l'Espanya Industrial.


www.btvnoticies.cat