I si ahir vaig publicar una petita visita pel barri d'Hostafrancs a la secció Gent del Barri del programa de ràdio El mirador de Barcelona avui publico una per Sants.
dimecres, 31 de juliol del 2013
El Mirador, Gent del Barri a Sants
dimarts, 30 de juliol del 2013
El Mirador, Gent del Barri a Hostafrancs
Comparteixo amb vosaltres una petita ruta que vaig fer a la secció Gent del Barri del programa de ràdio El mirador de Barcelona.
dilluns, 29 de juliol del 2013
Relligant Nou Barris
Ara fa uns anys, quan varem crear Histotube, el portal de vídeos d'història en català amb en Jordi Bonvehí en Lorién Casasús i en Dani Cortijo, i l'estavem donant a conèixer ens varem reunir amb els responsables del portal Edu365.cat. En la xerrada que varem tenir vaig escoltar a parlar per primer cop de dos conceptes que fins llavors desconeixia, la realitat augmentada i els codis QR.
Encara que els que no em conegueu en persona podeu pensar que soc un historiador totalment entregat a la tecnologia pel fet de participar o crear projectes com Histotube o #GuerraCivil20, un seguiment en temps real de la Guerra Civil Espanyola, us he de confessar que en realitat em costa seguir el ritme dels canvis tecnològics. Però tot i això si que sé veure quan una d'aquestes tecnologies ens ofereix una oportunitat per millorar la divulgació històrica.
Des de la reunió que us comentava em va quedar una idea vaga al cap, introduir explicacions històriques als carrers de la ciutat que poguessin ser capturades. Poc després, a Berlín, vaig descobrir que hi havia plaques amb explicacions històriques i codis QR. Des d'aquest moment ja vaig veure que aquest era un bon sistema.
Finalment l'oportunitat de fer un projecte relacionat amb la història local i aplicant els codis QR va arribar quan vaig entrar a treballar a Televisió de Nou Barris. Gràcies als companys de la tele, l'Ivan, la Marta i la Ruth, la idea va prendre un caire nou que jo no havia previst i que si que resultava totalment innovador, el que es capturaria no seria només una pàgina web serien petits documentals explicant cadascun dels punts.
Al projecte es van incorporar dos entitats que resultaven indispensables per explicar la història de Nou Barris, l'Arxiu Històric de les Roquetes-Nou Barris i el Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté. També s'hi va sumar el Districte de Nou Barris, un fet que va permetre fer el projecte realitat i que va significar un nou impuls, s'incorporarien 21 faristols amb una explicació curta del punt, el codi que portaria al vídeo i informacions en braile.
Tots varem començar a treballar redactant texts, buscant fotografies, editant vídeos, creant la web i pensant possibles rutes. Una feina que no hauriem pogut acabar sense la col·laboració de professionals que van aportar els seus coneixements de forma voluntària per corregir els texts, locutar, fer la web o fer el disseny dels plafons.
I finalment hem pogut finalitzar el projecte Relligant Nou Barris, que vol descobrir un ric patrimoni d'aquest districte a la resta de la ciutat. Espero que us agradi!
dijous, 25 de juliol del 2013
La Justicia de Franco
"Esta es la Justicia de Franco" van ser les darreres paraules de Joan Peiró abans de ser afusellat el 24 de Juliol de 1942. Comparteixo amb vosaltres un documental de TV3 de l'any 2003 que recupera aquesta important figura.
divendres, 19 de juliol del 2013
19 de julio de 1936 - Bombardeo Plaza España, defenestración piano, saqueos posteriores
Us recullo un testimoni de l'esclat de la Guerra on apareixen espais del nostre barri. El text l'he trobat a la web oreneta.com
Jo us deixo l'article i cadascú que tregui les seves conclusions:
Cuenta papá que las tropas de Franco se levantaron en Africa el 18 de julio. Al día siguiente una bomba los sacó de la cama. Su papá, el yayo José, fue a investigar a la luz de un día sin sol. “Quedaros tranquilos en casa, voy a ver qué ha pasado”. Al volver, cuenta papá, el yayo José explicaba que jamás había visto tanta “carne en la calle”. La Plaza España de Barcelona había sido bombardeada. Transeúntes, gente de a pie, los primeros obreros que esperaban el metro, inocentes todos: muertos. Bastó y sobró para que la familia se preparara para salir a la calle.
Cuenta, ahora la historia, que el pueblo de Barcelona se enfrentó al ejército y lo venció. Un pueblo que se agrupaba alrededor del anarcosindicalismo. Las bravías teorías de Bakunin, Proudhon y Malatesta, eran anatema de las de Marx y Lenin. Los anarquistas no estaban ni con unos ni con otros. El primer frente, después de espantar al ejército, fueron las iglesias, conventos y colegios de curas y monjas. El clero temblaba y huía por los pasillos subterráneos.
Cuenta papá que lo que vio aquellos días, cuando apenas era una adolescente, lo acompañó en sus recuerdos hasta el día de hoy. Papá vio como quemaban los cuadros y las esculturas de las iglesias. Como los gitanos de la calle Los Ladrilleros, en nombre del anarquismo lanzaban un piano de cola de alto balcón del convento de la calle Guadiana de Sans [es decir, el Colegio Sagrada Familia de las Hermanas de la Sagrada Familia de Urgel, ve por ejemplo Manuel García Gargallo, L'ensenyament de l'església a la ciutat de Barcelona, ahora parte de la Escola Joan Pelegrí]. La fuerte impresión de ver las monjas momificadas emparedadas en los subterráneos pasillos que comunicaban del convento al de los curas. “Monjas con sus fetos en brazos…”.
El escarnio esperpento de Valle-Inclan finalizaba en la Diagonal donde en desfile carnestolendo al grito de “a las barrricadas” proclamaba el triunfo de la Revolución. Camiones llenos de obreros, gitanos, chulos y todas “las putas del barrio chino” que se iban para el frente de Aragón. Así lo vio papá y así me lo ha contado una y otra vez. Después la historia comenzó a complicarse. Lo que pretendió ser un golpe de Estado militar se transformó en una guerra civil. Una apretada guerra mundial que sirvió de ensayo general para la gran guerra. La última guerra idealista del siglo de las guerras.
Jorge Vidal. (1997, octubre 4). Alma ácrata. El nacional.
Si us interessa la Guerra Civil a Sants trobareu moltes històries recollides al meu llibre: Del somni al silenci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)