tag:blogger.com,1999:blog-26406016562065922712024-03-12T17:22:35.993+01:00Memòria de SantsLa història de Sants, Hostafrancs i La BordetaAgus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.comBlogger830125tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-539146617700711012024-03-11T20:17:00.000+01:002024-03-11T20:17:00.126+01:00Vídeo: Santsenques i treballadores<p style="text-align: justify;">Us comparteixo el vídeo de la passejada "Santsenques i treballadores" que vàrem realitzar amb Memòria en Moviment l'any 2019 dins del cicle de les Passejades per la història de Sants, realitzat per la Lleialtat Santsenca.</p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/R_Gshl2juO4" title="YouTube video player" width="560"></iframe>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-17910160933413359132024-03-04T11:31:00.000+01:002024-03-04T11:31:00.140+01:00Porciolisme persistent<p style="text-align: justify;">El 3 de setembre de l’any 1993 moria a Vilassar de Dalt Josep Maria de Porcioles i Colomer, l’alcalde de Barcelona que durant més temps ha ostentat el càrrec, des del 1957 i fins al 1973, i segurament un dels que més ha marcat el desenvolupament de la ciutat. Tant va marcar la ciutat Porcioles que fins i tot ha acabat donant nom a un adjectiu: porciolisme. Un mot que, tot i que encara no estigui reconegut oficialment, qualsevol coneixedor de la ciutat entén. El porciolisme defineix aquelles polítiques urbanes que prioritzen el creixement a tot: el patrimoni, la salut, l’ecologia, la ciutadania… </p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1ufd-Zr24CML8_Y7YP6eS9IEM01Wh4Ihr8Nx1VoRJjGEMbw04utCXxgVUCf2h1T6Ofs01yvPsubCUkIJpOiW_bgOQX_yQqWMM3R1tTzOzcc5ERsLf0LjDIqhOTGx9iOVcffArQmbUv-0U3zyaHa-XPnezQsHZtZcXYnTRDlBcz0Oo0eyBGB8-vI2YSyM/s1147/Porcioles_Fraga.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="849" data-original-width="1147" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1ufd-Zr24CML8_Y7YP6eS9IEM01Wh4Ihr8Nx1VoRJjGEMbw04utCXxgVUCf2h1T6Ofs01yvPsubCUkIJpOiW_bgOQX_yQqWMM3R1tTzOzcc5ERsLf0LjDIqhOTGx9iOVcffArQmbUv-0U3zyaHa-XPnezQsHZtZcXYnTRDlBcz0Oo0eyBGB8-vI2YSyM/w400-h296/Porcioles_Fraga.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'alcalde Porcioles amb Fraga. Fons: Viquipèdia<br /></td></tr></tbody></table><br />A Porcioles se’l recordarà per les remuntes que, per una banda van esguerrar gran part dels edificis de la ciutat, i per d’altra, van fer augmentar la densitat de Barcelona sense ampliar els equipaments i serveis per aquests nous veïns i veïnes, deixant via lliure a especuladors immobiliaris com Núñez, per passar per la picota joies arquitectòniques de la ciutat per aixecar en el seu lloc blocs mediocres, com un exèrcit de clons en formació; com Samaranch, qui l’any 1963 va liderar una promoció immobiliària per construir el barri de Ciutat Meridiana en un racó de la serra de Collserola on, per la seva humitat, fins i tot s’havia descartat fer-hi un cementiri, o com els Sanahuja, que van poder aixecar de forma exprés barris humils com el Turó de la Peira, on es van arribar a fer 5.000 vivendes en tan sols vuit anys, unes preses que van fer que es fes servir ciment al·luminos, que tot i que en aquell moment ja estava retirat de països com França, secava molt ràpid, condemnat a tot el barri a ser enderrocat poques dècades més endavant. I, atenció spoiler, la pròpia familia Sanahuja, responsable última del desastre, primer es va veure compensada pels enderrocs com a propietària i posteriorment encara va rebre l'encàrrec de la reconstrucció.<br /><br />I és que, si en una cosa va destacar Porcioles va ser en què, amb les seves polítiques urbanes, va posar enormes terrenys en safata per als especuladors immobiliaris. Amb plans com el de la Ribera s’acabaria permetent la venta de terreny privat que podrien haver estat públics. Porcioles també serà recordat per l’obertura del Cinturó de Ronda i de l'avinguda de Madrid, que van tallar l’urbanisme santsenc amb unes ferides que van deixar sense casa a milers de veïns i veïnes i que, als que van resistir, els va condemnar a anys de nivells de contaminació i decibels no tolerables. Quanta gent ha patit les conseqüències de tenir una autopista com el Cinturó enmig de la ciutat? <p></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIYs827xWpSu6xjSZYtVPPKpeXg4fmCQCVvtqnGAWKbto6X7Eqk05NivyrWOBNvsAC37yreNWFCaUsDB_rl2JbKYxmotRjyFg3GwG7GrqTAAT1cE-cciqD-SyYkPTl1adU-7z_xa-82sTRN4ga2e0PrErkyQT-GKNKk_wK4edbPkbS4OJe9PmQkAXHS294/s2480/Obres_Cinturo_1967_Joan_Brugada.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1747" data-original-width="2480" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIYs827xWpSu6xjSZYtVPPKpeXg4fmCQCVvtqnGAWKbto6X7Eqk05NivyrWOBNvsAC37yreNWFCaUsDB_rl2JbKYxmotRjyFg3GwG7GrqTAAT1cE-cciqD-SyYkPTl1adU-7z_xa-82sTRN4ga2e0PrErkyQT-GKNKk_wK4edbPkbS4OJe9PmQkAXHS294/w400-h281/Obres_Cinturo_1967_Joan_Brugada.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inici de les obres del Cinturó a Badal, 1967. Foto: Joan Brugada. (AMDS - Fons UEC)<br /></td></tr></tbody></table><br /><br />També va ser el mandat durant el qual es va omplir la ciutat de vehicles, expulsant les coses que hi passaven abans: les cadires al carrer o les festes majors en són alguns dels exemples. Si per facilitar la implantació del vehicle privat calia desmantellar una xarxa de transport públic que era el més utilitzat de la ciutat, com era el tramvia, doncs es feia sense problemes. Amb Porcioles van circular els darrers tramvies de Barcelona.<br /><br />L’efecte a les festes majors d’aquesta política també seria devastador per a les festes majors. Porcioles va començar el seu mandat amb 10 comissions de festa major i el va tancar amb 0. Sí, la festa major popular, l’autoorganitzada per veïns i veïnes va arribar a desaparèixer substituïda per una festa a càrrec de l’ajuntament on el parer del veïnat era només el d’espectador. Una festa de concursos de pubilles i actuacions de la banda municipal, tot dirigit per una comissió escollida a dit pel regidor de torn, que també era escollit a dit, és clar. Porcioles va ser l’alcalde d’una ciutat aparador pensada per als grans negocis, que va fer de les fires i congressos el seu pa i del fútbol el seu circ. Significativament el Camp Nou es va inaugurar el mateix any en que va arrencar el mandat de Porcioles.<p></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEMq1sWaDZgTYz8QPZDyiQ2Phq9U97q9-35NOM65LchNW_yet_UpEsSAMsQtgC93QrivLAMi05jbpHSKwFEdm7XBF-lelk1qGuRWlwqtILX5vV734aOQNOs0z5sVac4vpin8Em_lNJ0wCigPvGPTA7IAcxXKZOl5D0tx8DP47Ydddp23-hHQwzLzSNlbN/s1191/003F4315.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="793" data-original-width="1191" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEMq1sWaDZgTYz8QPZDyiQ2Phq9U97q9-35NOM65LchNW_yet_UpEsSAMsQtgC93QrivLAMi05jbpHSKwFEdm7XBF-lelk1qGuRWlwqtILX5vV734aOQNOs0z5sVac4vpin8Em_lNJ0wCigPvGPTA7IAcxXKZOl5D0tx8DP47Ydddp23-hHQwzLzSNlbN/w400-h266/003F4315.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inici de les obres del Camp Nou l'any 1954. Foto: Pérez de Rozas. (AFB)<br /></td></tr></tbody></table><br /><br />El darrer projecte de Porcioles no es va realitzar, però va quedar ben present a les agendes dels funcionaris municipals del moment, la realització d’una Exposició Universal per al 1982. Una idea que es va llançar l’any 1970 i que de fet era una excusa per poder impulsar les rondes i els túnels del Tibidabo i urbanitzar els barris de Can Clos i el Polvorí. El carrer Tarragona, que esdevindria l’epicentre del recinte d’aquest nou esdeveniment, esdevenint l’Avinguda de l’Exposició, i a un segon emplaçament entre Sant Cugat i Cerdanyola. Amb l’exposició del 82 s’urbanitzaria tot l’entorn del carrer de Tarragona, on la previsible desaparició de l’enorme escorxador de la ciutat, de la Caserna de Numància i de l’Espanya Industrial posava a disposició del negoci immobiliari milers de metres quadrats. <br /><br />En el cas de l’Espanya Industrial, si l’any 1953 el Pla Comarcal de Barcelona marcava el terreny amb la categoria tolerancia vivienda e industria y casco urbano, permetent construïr 1’75 m² per cada m² de terreny, cosa que volia dir que en l’espai de la fàbrica hi podrien viure 2.472 persones. L’any 1967, ja en ple Porciolisme, la qualificació va passar a ensanche intensivo, augmentant l’edificabilitat fins als 3 m² per cada m² de terreny, que equivaldria a 5.618 habitants. Però quan finalment la fàbrica es va tancar, l’any 1972, el projecte del propietaris ja preveia habitatges per a 9.250 persones. <p></p><br /><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBDwTJCgH_05J3c2ScvM8jzJORYD2CPgg5QOzNEC1FPn8CMMRzwhA8kNWxUnS7SQID0M-zH5nFAeemAe3ADBX8G3Q_wxKHxtX6rrgHdA5pO5F6ekhNLX1zAU7ui6xDBPxc33PdmRKrqC_IUI18JpqOdKz7_ShYneopueBOA7rkJmW76vOKL0lIepWLJA3/s1200/Reivindicacio_Espanya%20Industrial_1980_El_Periodico.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="671" data-original-width="1200" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBDwTJCgH_05J3c2ScvM8jzJORYD2CPgg5QOzNEC1FPn8CMMRzwhA8kNWxUnS7SQID0M-zH5nFAeemAe3ADBX8G3Q_wxKHxtX6rrgHdA5pO5F6ekhNLX1zAU7ui6xDBPxc33PdmRKrqC_IUI18JpqOdKz7_ShYneopueBOA7rkJmW76vOKL0lIepWLJA3/w400-h224/Reivindicacio_Espanya%20Industrial_1980_El_Periodico.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reivindicació de l'Espanya Industrial l'any 1980. (Fons: El Periòdico)<br /></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><br />Porcioles va ser apartat de l'alcaldia al juliol de 1973, quan les protestes dels veïns i veïnes de Barcelona cada cop eren més fortes. Tot i això les influències dels Muntadas es van fer notar quan l’any 1974 el Pla Comarcal va marcar la totalitat de l’Espanya Industrial com a edificable. L’inici de les obres del Complex Roma 2000, a l’espai on hi havia hagut l’antic camp de fútbol de la fàbrica, va coincidir amb l’inici del desmantellament de la Caserna de Numància. I l’Escorxador, per la seva banda, va acabar tancant portes l’any 1979. Els fils de les grans fortunes es movien per no quedar fora de l’enorme negoci.<br /><br />Ja fora de l'ajuntament, Porcioles encara va viure vint anys més per veure l'evolució de la ciutat fins a les olimpíades. Sí l'organització veïnal de la dècada va signar canvis radicals en l'urbanisme i la societat barcelonina, el monopoli polític dels partits polítics durant els vuitanta va acabar significant un fre a l'onada d'empoderament ciutadà que havia significat la dècada anterior. Era el, en paraules de Narcís Serra, tal i com van recollir els membres del Centre Social, reunits amb el llavors alcalde: Ara ens toca a nosaltres! No era necessari Porcioles per continuar amb el Porciolisme, encara que ara fos un Porciolisme blanquejat i perfumat d'olimpisme. Ens hauria de sorprendre? <br /></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1D8w1yqlMSdBJCQEuQRIPRbsvLYBLAcvLW3JuqkuK3JnWZ38FFt2doNKqdogCs2MgL-EM4HMUBZvJ-D3r-T1wFw_j7xVNhkGu2F6duo1TkGB51WKLv5moeuYFlCUqOwYYjnAISAkCyb8pvqJX3gZy7r11oHczPj90UAOa_Vno7nwFnPxZFvDtEU2jM8Rq/s1796/Maragall_Serra.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1796" data-original-width="1595" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1D8w1yqlMSdBJCQEuQRIPRbsvLYBLAcvLW3JuqkuK3JnWZ38FFt2doNKqdogCs2MgL-EM4HMUBZvJ-D3r-T1wFw_j7xVNhkGu2F6duo1TkGB51WKLv5moeuYFlCUqOwYYjnAISAkCyb8pvqJX3gZy7r11oHczPj90UAOa_Vno7nwFnPxZFvDtEU2jM8Rq/w355-h400/Maragall_Serra.jpg" width="355" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Traspàs de l'alcaldia de Serra a Maragall<br /></td></tr></tbody></table> <p></p><p style="text-align: justify;">Si revisem les trajectòries polítiques dels primers alcaldes de la ciutat la resposta hauria de ser clara: No. D'on procedien els primers alcaldes democràtics de Barcelona? Narcís Serra, emparentat amb algunes de les principals famílies de la burgesia catalana, havia estudiat ciències econòmiques a la UB, fent estada a Londres, doctorant-se a la UAB i treballant per a la cambra de comerç. Serra, associat a Miquel Roca i Junyent, va crear un ganivet d'estudis al qual Pere Duran i Farell, encarregaria el ja citat Pla de la Ribera. Pasqual Maragall, també doctor en Ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en Dret i Econòmiques, forma part d'una de les nissagues burgeses barcelonines, sent nét del poeta Joan Maragall. L'any 1965 va entrar a treballar com a funcionari tècnic al gabinet de programació de l'ajuntament de Barcelona, a les ordres de Porcioles.<br /><br />Porcioles va morir l'any 93 però la seva manera de fer les coses no. A l'ajuntament la democràcia no va significar un trencament amb les seves principals línies d’actuació, com a molt va ser una transformació o una obertura. Els partits incorporaren als seus quadres figures que s'havien format a les lluites urbanes de les associacions de veïns, moderant i domesticant la contestació, però els alts càrrecs a l'alcaldia seguiren entre les famílies de classe alta. La continuïtat queda clara constatant que un alcalde com Maragall, el segon que més temps ha estat al càrrec, ja portava vinculat a l'ajuntament, com a tècnic, des del 65; però també revisant algunes de les línies generals de les polítiques públiques. Porcioles intentà fer les rondes amb l'excusa de la fallida exposició universal del 82; Maragall ho aconseguí amb els Jocs Olímpics del 92. Porcioles va procurar urbanitzar Can Clos i el Polvorí amb l'exposició; Maragall ho va fer amb el Jocs. <br /></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">Porcioles va privatitzar terreny públic i Maragall també, amb el Pla de la Ribera. Les polítiques porciolistes facilitaren la desaparició de patrimoni modernista per tota la ciutat; les socialistes n'esborraren el patrimoni industrial del Poblenou. L'alcalde del desarrollisme va eliminar els tramvies per facilitar el pas dels cotxes privats; el de les olimpíades va eliminar la línia de tren de Poblenou substituint-la per una ronda, primant el vehicle privat per davant del públic i condemnant a la ciutat a una entrada lenta i problemàtica des del Maresme, un embut viari que encara patim.<br /><br />No és d'estranyar doncs que, tot i la mala fama que ja aleshores arrossegava, Maragall reconegués Porcioles amb la medalla d'or de la ciutat l'any 1983. Al cap i a la fi Porcioles va fer la feina bruta per establir el model de ciutat que encara sobreviu i sovint patim.<br /></p><p><br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-4877015101805425002024-02-19T12:23:00.003+01:002024-02-19T12:23:35.471+01:00Cicle: Sants, escenari literari 2024<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGBGfLmqGmeCQ5NshvCrSdxKUFo7Fu4_VCLMu4Cs0GKcTL8kuYAsYE3bOzoOUHc0TVPNRnU2hgXvT09XYEA2BFDKs6AQa04UFrvBRtf7V_LGVhojlLat3181_fhJi9spNYL1a9lMwTS8Pm-WqtqYXXGvPmr-htAKKvBr3ap7FPiWBGZzZs41Dvn2xIGEq3/s2048/SantsLiterari2024_cartel_programa_A2-1448x2048.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1448" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGBGfLmqGmeCQ5NshvCrSdxKUFo7Fu4_VCLMu4Cs0GKcTL8kuYAsYE3bOzoOUHc0TVPNRnU2hgXvT09XYEA2BFDKs6AQa04UFrvBRtf7V_LGVhojlLat3181_fhJi9spNYL1a9lMwTS8Pm-WqtqYXXGvPmr-htAKKvBr3ap7FPiWBGZzZs41Dvn2xIGEq3/w453-h640/SantsLiterari2024_cartel_programa_A2-1448x2048.png" width="453" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Tot just fa un any, a partir d'una proposta del Sergi Caparrós i del Rafel Casas, tots dos veïns del barri i escriptors, vàrem començar a treballar en la idea d'impulsar un cicle: <a href="http://memoriadesants.blogspot.com/2023/02/cicle-sants-escenari-literari.html" target="_blank">Sants, escenari literari</a>. </p><p style="text-align: justify;">Una petita idea que va anar creixent a mesura que s'hi va anar sumant persones i col·lectius. Una taula rodona, presentacions de llibres a les llibreries del barri, passejades amb els autors amb lectures dramatitzades per part dels grups de teatre de la Lleialtat, falques amb fragments de novel·les a Sants 3 Ràdio...</p><p style="text-align: justify;">Enguany no només hem aconseguit repetir el cicle, sinó que hem incorporat novetats que anirem presentant al llarg dels propers mesos.</p><p style="text-align: justify;">La primera activitat del cicle serà una Taula Rodona que tindrà lloc demà, dimarts 20 de febrer a les 18h a la Biblioteca del Vapor Vell. Hi participaran Núria Queraltó, Marcel Fité, Sergi Caparrós i Rafel Casas.</p><p style="text-align: justify;">Trobareu tota la informació sobre el cicle a la web de la <a href="https://lleialtat.cat/santsescenariliterari2024/" target="_blank">Lleialtat Santsenca</a>.</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-3321300919233300562024-02-05T13:50:00.006+01:002024-02-05T13:50:00.143+01:00Ludificar la història local<p style="text-align: justify;">“No s’estima el que no es coneix” és una d’aquestes frases que segurament haureu llegit un miler de cops, ja sigui a alguna bosseta de te de suposada inspiració vèdica o sota la fotografia d’algun d’aquells pensadors amb cara de reflexionar només a base de sentències. Però tot i ser així de suat, no deixa de ser un d’aquells raonaments irrefutables. És així, estimem el que coneixem i, anat més enllà encara, defensem el que estimem.</p><p style="text-align: justify;">Hom podria pensar que, per força, hauríem de conèixer allò que és nostre, allò que ens és proper, però aquest argument ja no funciona tan bé, ja que ens trobem tan alienats que ni tan sols ens coneixem a nosaltres mateixos. La nostra història, la popular, la dels barris, la de les famílies treballadores, ha estat menystinguda, quan no esborrada per substituir-la per un relat còmode que doni explicacions fàcils. Relats que, com podeu imaginar, han escrit d’altres.</p><p style="text-align: justify;">Donar a conèixer qui som i com arribat aquí ha estat el principal objectiu d’aquest bloc des del primer article que vaig escriure, allà pel llunyà desembre del 2008. Amb interès pel passat però potser amb més interès pel present i pel futur. No em mou fer una història de curiositats, sinó fer una història que ens serveixi d’eina per millorar el barri, per tenir un substrat on es pugui arrelar.</p><p style="text-align: justify;">Quan comences un bloc, com qualsevol altre projecte que acabi durant molts anys, no ets conscient de les moltes coses que et poden arribar, i és que poques coses són realment individuals. Així, gràcies al bloc, i a la feina que en ell hi he abocat durant 15 anys he tingut la sort de poder participar o col·laborar en projectes diversos impulsats per d’altres persones o col·lectius: programes de ràdio, obres de teatre comunitàries, murals de memòria… </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIZ7pu6AYxUd7rg3y_cNnJPB3tyJwtECx_ya-bRQjoAgUNTpVDzfcFCZMy7PwNdvIf8JHVXdVIPHEMnFvbkDxVP4UvSHoE0orYhtqeapl92469e8LuT11bupGKzg70oll0j2HGyDk89WtCCJVFrsZ1XZ_h1o-Ns6uOOb6CfkxQVd4zWXPRSOWFejqb2t5D/s1343/Joc%20de%20Sants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1343" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIZ7pu6AYxUd7rg3y_cNnJPB3tyJwtECx_ya-bRQjoAgUNTpVDzfcFCZMy7PwNdvIf8JHVXdVIPHEMnFvbkDxVP4UvSHoE0orYhtqeapl92469e8LuT11bupGKzg70oll0j2HGyDk89WtCCJVFrsZ1XZ_h1o-Ns6uOOb6CfkxQVd4zWXPRSOWFejqb2t5D/w321-h400/Joc%20de%20Sants.jpg" width="321" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">El darrer d’aquests El Joc de Sants, una iniciativa dels Castellers de Sants que compleix amb els objectius que he anat desgranant, donant a conèixer la història de Sants d’una forma amena i fent comunitat. I és que, quina millor forma d’aprendre que gràcies al joc? Així en els darrers anys s’ha anat desenvolupant el concepte de ludificació.</p><p style="text-align: justify;">El Joc de Sants presenta 208 cartes amb esdeveniments lligats a la història de Sants i dels Castellers que cal endreçar correctament per guanyar. Si voleu fer-vos amb un Joc de Sants el trobareu a moltes de les botigues i llibreries del barri. </p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-14383450456156588252024-02-02T11:33:00.001+01:002024-02-02T11:33:00.144+01:00Llibre: Tiempo de generosos y cautivos anarquistas<p> <span style="text-align: justify;">Dijous 8, a les 19h, a la Lleialtat Santsenca, en el context del <a href="https://febrerllibertari.sants.org/2024/" target="_blank">Febrer Llibertari</a>, es presenta el llibre <i>Tiempo de generosos y cautivos anarquista</i>, obra de Manel Aisa.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDSLasM1lZN-GInFB4QpcfT2MEmHnx80SteHxUq9K-LFm2xHLSWua0UfbRma1rqgZCMftjIjN0Z9OApjLdvVKd94TUNS5z1MlDMHd8reinu-tvDtH3OnZQ5NkJwg_Ovp3DpvpPhUNurYuC_Xv3KllEORZCkleC42wX7YNg80hl-6tjMn2sFBGWLrmay6vO/s3508/20240208-Tiempo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3508" data-original-width="2480" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDSLasM1lZN-GInFB4QpcfT2MEmHnx80SteHxUq9K-LFm2xHLSWua0UfbRma1rqgZCMftjIjN0Z9OApjLdvVKd94TUNS5z1MlDMHd8reinu-tvDtH3OnZQ5NkJwg_Ovp3DpvpPhUNurYuC_Xv3KllEORZCkleC42wX7YNg80hl-6tjMn2sFBGWLrmay6vO/w452-h640/20240208-Tiempo.jpg" width="452" /></a></div><br /><p></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-64603395860019676462024-01-30T11:30:00.005+01:002024-01-30T11:39:08.837+01:00Jornades: La Insurrecció de la Bordeta de 1933<p style="text-align: justify;">Torna el <a href="https://febrerllibertari.sants.org/2024/" target="_blank">Febrer Llibertari</a> i amb ell, tot d'activitats lligades a la memòria històrica i a la història del moviment obrer. Us comparteixo les activitats lligades a la Insurrecció que al desembre de 1933 va tenir lloc, entre d'altres, als nostres barris.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3h5i-oUVXnecgv1oV0vyUmMvcxfWXhTYD7A80RRqh6ZpfvMafNxd6Q87dfdjHMqQDhyphenhyphen5JuamcVdx0Vr1NNfxcwWtA4mrs462gLQg1dof7eNQWapLTSYtOkii4imrQ0uyPn5jn-5Nh-twcusC325ZWMCIBmHAvv_34Rp-T3bcLtJcaoYzcdLEu9m-arR34/s2560/2024020x-InsurreccioBordeta33-scaled.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1810" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3h5i-oUVXnecgv1oV0vyUmMvcxfWXhTYD7A80RRqh6ZpfvMafNxd6Q87dfdjHMqQDhyphenhyphen5JuamcVdx0Vr1NNfxcwWtA4mrs462gLQg1dof7eNQWapLTSYtOkii4imrQ0uyPn5jn-5Nh-twcusC325ZWMCIBmHAvv_34Rp-T3bcLtJcaoYzcdLEu9m-arR34/w453-h640/2024020x-InsurreccioBordeta33-scaled.jpg" width="453" /></a></div><br /><p><b>Exposició: </b></p><p><b><i>Del 1 al 14 de febrer</i></b></p><p><b><i>Bloc 11 ECVA Can Batlló (c/Constitució, 19)</i></b></p><p><b><i>Espai d’encontre</i></b></p><p><b><i>Horaris:</i></b></p><p><b><i>Dilluns a divendres: 10h a 13h i 18h a 22h</i></b></p><p><b><i>Dissabtes: 10h a 21h</i></b></p><p>“Context, explosió i fracàs de la revolta. La Barricada del burot de la Bordeta”</p><p><br /></p><p><b>Xerrada:</b></p><p><b><i>Dimecres 14 de febrer, 19:00h</i></b></p><p><b><i>Bloc 11 ECVA Can Batlló</i></b></p><p><b><i>Auditori</i></b></p><p>Xerrada entorn a les revoltes, circumstàncies i vagues que porten a la insurrecció de 1933 i com afectà La Bordeta.</p><p>Amb la presència de:</p><p>Agus Giralt, historiador i autor del llibre “Del somni al silenci”.</p><p><br /></p><p><b>Ruta:</b></p><p><b><i>Dissabte 17 de febrer, 11:00h</i></b></p><p><b><i>Sortida des de la “Pinça” a la Pl de l’Escorça de L’Hospitalet del Llobregat</i></b></p><p>Ruta per la “Insurrecció de desembre 1933” per diferents escenaris de Santa Eulàlia, la Bordeta i Sants d’aquesta revolta insurreccional.</p><p>Amb intèrpret de LSC</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-77736417247084701662024-01-22T12:22:00.002+01:002024-01-22T12:22:26.273+01:00Campanya: Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català<p style="text-align: justify;">S'està treballant en un Avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català i des del Col·lectiu Patrimonis Invisibles tenim dues propostes per contemplar criteris que, ara per ara, no considerem suficientment incorporats. Us expliquem el nostre plantejament i si hi esteu d'acord, fins al dia 26 de gener, podeu entrar als enllaços que compartim i sumar-vos.</p><p style="text-align: justify;"><b>Calen criteris comunitaris en l'àmbit del patrimoni</b></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUYJlMCUjd6m2-79dFiGjCA6OWQloEHDafWdEof9ZzyuyH-AEY0k2fDvp_OKx994gRZU6efawwI5ncdIJ6m-TibzDEH7rOPkqDi2n3RBXblvmyHXvGD8E87phOV9qs_ITuULmHchAHjkl3taEXe2B1SzMwo9ZcL6SDlw1dhDQ3Scn7JhxtqhxNmfvd1x6_/s1600/P1020888.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUYJlMCUjd6m2-79dFiGjCA6OWQloEHDafWdEof9ZzyuyH-AEY0k2fDvp_OKx994gRZU6efawwI5ncdIJ6m-TibzDEH7rOPkqDi2n3RBXblvmyHXvGD8E87phOV9qs_ITuULmHchAHjkl3taEXe2B1SzMwo9ZcL6SDlw1dhDQ3Scn7JhxtqhxNmfvd1x6_/w400-h300/P1020888.JPG" width="400" /></a></div><b><br /></b><p></p><p style="text-align: justify;">Les comunitats (barris, pobles, col·lectivitats...) han quedat excloses en la decisió del que es considera patrimoni i del que no, quedant tot exclusivament en mans de tècnics. De manera que sovint, elements importants en la formació de la memòria històrica de les mateixes, no es protegeixen. Un fet que es visibilitza constantment amb mobilitzacions veïnals en defensa de patrimonis no protegits per l'administració.</p><p style="text-align: justify;">Creiem que calen criteris comunitaris a l'hora de decidir que és patrimoni i també cal clarificar quins són els circuïts pels quals es prenen les decisions. Creiem que s'ha posat el focus en el què? i el com? però poques vegades en el qui?</p><p style="text-align: justify;">Si ens voleu fer un cop de mà en aquest tema us podeu adherir en aquest <a href="https://participa.gencat.cat/processes/lleipatrimonicultural/f/3998/proposals/88062" target="_blank">enllaç</a>.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Cal augmentar la protecció de patrimonis de subsòl com els refugis antiaeris</b></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEvX0upQonzvu56HzBmMTAmBb9jPYX1lx5NEGBdHiImaAHTPSMsEop3v5ROzwku7zQ8m6QJVEQ5OrCwybo7-auj8rs_DDsiUpsKt5WeWg3e7m9j25X3MzfiamoV4sAHdAJB8_GFbb7HfVl8NojUX7ms-z28koXLbRfbrosVFrvHWeyXsc-QakGapSJg_7r/s1024/819.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="683" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEvX0upQonzvu56HzBmMTAmBb9jPYX1lx5NEGBdHiImaAHTPSMsEop3v5ROzwku7zQ8m6QJVEQ5OrCwybo7-auj8rs_DDsiUpsKt5WeWg3e7m9j25X3MzfiamoV4sAHdAJB8_GFbb7HfVl8NojUX7ms-z28koXLbRfbrosVFrvHWeyXsc-QakGapSJg_7r/w266-h400/819.jpg" width="266" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p>D'altra banda, lligada a la proposta anterior, tenim una segona. També creiem que cal garantir que elements del subsòl tan importants com els refugis antiaeris siguin incorporats al catàleg de patrimoni, ja que fins ara, en molts casos la seva defensa i protecció ha recaigut en veïns i veïnes, actuant des de la militància amb poc o gens suport administratiu.<p></p><p style="text-align: justify;">Si així ho creieu i ens voleu fer un cop de mà us podeu adherir en aquest <a href="https://participa.gencat.cat/processes/lleipatrimonicultural/f/3998/proposals/88066" target="_blank">enllaç</a>.</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-69711908016043803352024-01-08T10:43:00.001+01:002024-01-08T10:43:00.147+01:00Vídeo: Tercera Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona<p style="text-align: justify;">Recuperem la tercera Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona, que es va organitzar des de l'Arxiu de Barcelona el 12 de juny del 2021, i on vaig participar parlant del carrer de Badal i el Cinturó de Ronda.<br /></p><p style="text-align: justify;">Coincidint amb el centenari de l’agregació de Sarrià a la capital catalana l’any 1921, la tercera edició de la Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona va proposar reflexionar sobre la configuració municipal de la ciutat des de final del segle XIX fins als nostres dies.
</p><p> </p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/rtxugFM9pPA?si=Sul2geZUbIa9IOF8" title="YouTube video player" width="560"></iframe>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-23581952721832211332024-01-01T12:39:00.001+01:002024-01-01T12:39:00.130+01:00Fem un pla a Sants?<p style="text-align: justify;">L’any 1974, sent alcalde de Barcelona Enric Masó, es feia públic el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, una revisió del pla urbanístic del 1953 en la qual s’hi dibuixaven les línies d’actuació de la metrópolis que hauria d’encarar el final de segle XX. Una ciutat on el cotxe estava destinat a circular per sobre de tot i de tothom i on les antigues fàbriques que poc a poc anaven marxant deixaven lliures milers de metres quadrats, principalment, a l’especulació. De fet, però, aquest pla no va ser aprovat fins l’any 1976, ja amb Joaquim Viola com alcalde, ja que els grans propietaris van seguir pressionant per reduir el pes dels equipaments.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXulenzgav8AYamUTweoxT2wG3Ohsu6RrnL5cdfZu3dHJLQ6dEoc99B4jiRN2h9VdKFjV5BTSkw_lcx-wNK2igNntMvXUrndZ56vDyN6k5sKKCHYnsHO5T3Z7NGjlOTk4po6DYSZmrr5dDDaQhnghHMGZmNCKguol1Rt6opFGQFcWS8H5FxRaZ0o2tqer6/s2244/1681-CI_page-0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2244" data-original-width="1665" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXulenzgav8AYamUTweoxT2wG3Ohsu6RrnL5cdfZu3dHJLQ6dEoc99B4jiRN2h9VdKFjV5BTSkw_lcx-wNK2igNntMvXUrndZ56vDyN6k5sKKCHYnsHO5T3Z7NGjlOTk4po6DYSZmrr5dDDaQhnghHMGZmNCKguol1Rt6opFGQFcWS8H5FxRaZ0o2tqer6/w474-h640/1681-CI_page-0001.jpg" width="474" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Davant d’aquesta situació el moviment veïnal santsenc, en un històric cartell, es qüestionava: “<i>1974 Pla Masó. 1976 Pla Viola. El Pla del Poble quan?</i>” Eren anys de lluita per revertir els plans de l’ajuntament i fer una ciutat a la mida de les persones. L’any 1973, des del Centre Social de Sants, es va impulsar la campanya Cop d’ull a Sants. Des de la militància i amb hores i hores de dedicació, carrer per carrer, veïns i veïnes van fer un enorme estudi del Sants real, per poder-lo comparar amb amb els estàndards que des de l’urbanisme es plantejaven com a necessaris per a una ciutat. Una base que va servir per fomentar les lluites veïnals. Sobre les conquestes ja n’he parlat llargament a aquest bloc: Cotxeres, l’Espanya Industrial, el Vapor Vell, Can Batlló… No m’allargaré per que aquest no és l’objecte d’aquest article, però fruït d’aquelles lluites, els barris van tenir positiu un efecte col·lateral, ja que també van conservar part del seu patrimoni i, amb ell, la seva memòria.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIfrYkKAd8io1YJ90vTsAT4SvEbVYyMzGhDl5RjywBk9vnLKsfkkuYuClY_Q6e1gfVqMETLpC-omf1S0CXa_pZAe0gaHR5vhEYEasNPLqfApk7mCpNOpfSqtd2LoCIoVUvFLokhkW-tI8JBMc-SHnXOzKUZ77RqkuZMLZJRhrVwf_S9nvzcGhN0d-U_lkK/s1325/CAU751101031_page-0001%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1325" data-original-width="905" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIfrYkKAd8io1YJ90vTsAT4SvEbVYyMzGhDl5RjywBk9vnLKsfkkuYuClY_Q6e1gfVqMETLpC-omf1S0CXa_pZAe0gaHR5vhEYEasNPLqfApk7mCpNOpfSqtd2LoCIoVUvFLokhkW-tI8JBMc-SHnXOzKUZ77RqkuZMLZJRhrVwf_S9nvzcGhN0d-U_lkK/w438-h640/CAU751101031_page-0001%20(1).jpg" width="438" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">I és que la pràctica totalitat del elements que avui en dia es consideren patrimoni als nostres barris els tenim dempeus gràcies a aquestes lluites veïnals i al fet que aquests edificis van tenir nous usos. De no ser així Sants no conservaria cap rastre del seu passat industrial i seria molt difícil entendre el que les nostres àvies i avis van viure a aquelles fàbriques. Al llarg dels anys però, la consciència patrimonial ha funcionat a batzegades, com a resposta a una dinàmica d’acció-reacció. Davant una agressió al que la comunitat interpreta com el seu patrimoni, aquells elements significatius que l’expliquen, aquesta ha reaccionant mobilitzant-se, però quasi sempre sense mitjans o temps i en molts casos quan el mal ja està fet.</p><p style="text-align: justify;">Des d’un paternalisme que des de sempre ha impregnat les seves formes de fer, l’Ajuntament, en el camp del patrimoni, ha tingut en compte molts factors per decidir quins elements cal protegir i quins no, però n’ha obiat un que, al meu entendre, hauria de ser fonamental, l'opinió de la pròpia comunitat. D’aquesta manera la decisió del que és patrimoni i del que no, recau únicament en un grup d’experts en arquitectura, urbanisme, arts aplicades o història però que no tenen perquè conèixer els barris. El civisme il·lustrat del “tot per al barri però sense el barri”.</p><p style="text-align: justify;">Cal reclamar que s’incloguin criteris comunitaris en la protecció del patrimoni i que es clarifiquin quins són els mecanismes que des de l’administració es fan servir per protegir un edifici. Amb voluntat política, el Districte, l’administració més propera i on els veïns i veïnes hauríem de tenir més capacitat d’incidència, pot fer moltes coses en aquest sentit, com per exemple aprovar un <i>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Historicoartístic dels barris tradicionals de l’antiga Vila de Sants</i>, tal i com el 22 de desembre del 2020 es va fer al Districte de Gràcia. Un pla que, pèr cert, també va incloure els sóls que contenen edificacions, donant més cobertura així a la protecció dels refugis antiaeris graciencs, elements protegits des de finals dels 90. </p><p style="text-align: justify;">A Sants tenim experiència i, quan ha calgut, hem sabut donar respostes a les necessitats que l’administració no cobreix. Si als setanta els veïns i veïnes van anar un pas per davant de l’Ajuntament fent el Cop d’Ull a Sants, potser ara, abans que sigui massa tard, ens tocarà fer el mateix des del punt de vista del patrimoni.</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-71649952246533849332023-12-04T21:30:00.009+01:002023-12-04T21:30:00.144+01:00La insurrecció de desembre de 1933<p style="text-align: justify;">L’arribada de la Segona República prometia reformes polítiques, socials, territorials, agràries i militars i havia generat moltes expectatives entre els sectors populars. Però els grups de poder: els terratinents, els grans empresaris, els financers, els patrons, els monàrquics, les ordres religioses, l’església i els militars africanistes van moure totes les tecles de que disposaven i les reformes van quedar a mitges. Per acabar-ho d’adobar es pagaven les conseqüències del crack del 29 que havia fet augmentar l’atur a les ciutats i la subocupació al camp. </p><p style="text-align: justify;">L’exposició del 29 a Barcelona havia creat una falsa realitat, una bombolla. Mentre la crisi anava saltant de país en país a Barcelona les obres monumentals i la crida que aquestes van significar van fer que milers d’obrers vinguessin a treballar a la ciutat. Les condicions laborals eren duríssimes i els sous miserables, però la situació encara va empitjorar quan les obres van acabar i gran part d’aquests nouvinguts a la ciutat es van trobar a la indigència. </p><p style="text-align: justify;">Al Sindicat de la Construcció de la CNT, un dels sectors més afectats per la crisi, es va promoure un Comitè de Defensa Econòmica el mateix dia que es celebraven les eleccions del 14 d’abril del 1931. Com explica Manel Aisa, el primer de Maig els cenetistes, després d’un míting multitudinari, van voler fer arribar els acords presos a Francesc Macià però van ser rebuts a trets amb una repressió que no havia canviat.</p><p style="text-align: justify;">Els preus dels lloguers a la ciutat s’havien incrementat de tal manera que en aquells moments significaven un 80% del total del sou dels obrers. Una situació insostenible que va esclatar en una vaga de lloguers a la que es van sumar milers de persones amb l’objectiu d’aconseguir una reducció en un 40% dels preus de lloguer i la gratuïtat dels habitatges per tota la gent que era a l’atur. </p><p style="text-align: justify;">En paral·lel les organitzacions anarquistes veien com tot i l’arribada de la República, la repressió seguia. Des de l'òptica anarquista la República representava l'ordre burgès, sense massa diferències amb els règims polítics anteriors. Figures com les dels “presos governatius” gent detinguda i retinguda sense causes concretes no van desaparèixer. Un fet que va desencadenar en una vaga de fam entre 51 militants de la CNT que es troben presos a la Model. </p><p style="text-align: justify;">El mateix juliol de 1931 va haver de fer front a important <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_de_la_Telef%C3%B2nica_de_1931" target="_blank">vaga</a>, la de la Telefònica, una empresa que llavors era propietat de la multinacional American Telephone and Telegraph Company. La CNT va impulsar una vaga que va tenir un fort impacte a Barcelona i Sevilla, però que amb el boicot de la UGT va tindre uns resultats desiguals a la restat de l'estat. A totes dues ciutat el conflicte va agafar força esdevenint vaga general i a la capital andalusa l'estat fins i tot va arribar a declarar l'estat de guerra. El desencís generalitzat amb les esperances que s’havien situat a la República van anar abonant moviments insurreccionalistes com la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_de_l%27Alt_Llobregat" target="_blank">Revolta de l'Alt Llobrega</a>t del gener del 1932 o la<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Insurrecci%C3%B3_anarquista_de_gener_de_1933" target="_blank"> Insurrecció anarquista de gener del 1933</a>, marcada per la<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_Casas_Viejas" target="_blank"> matança de Casas Viejas</a>.</p><p style="text-align: justify;">Enmig d’aquesta tensió una vaga de transport l’abril de 1933 ens va deixar una fotografia de Josep Brangulí que va testimoniar un fet quotidià. En ella un guàrdia civil apunta amb la seva metralladora en direcció a la Creu Coberta, deixant clar des d’on venia el perill. Una imatge que de fet serà el precedent directe de l’alçament feixista de la Guerra Civil, però que encara es repetiria una vegada més el mateix any. </p><p style="text-align: justify;">El 19 de novembre s’havien convocant les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts, les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Mentre això passava, a Barcelona els transports es trobaven en vaga i, després del trencament de les negociacions, l'autoritat havia tancat els sindicats i havia omplert els tramvies d’agents de l’escola de policies per fer els serveis dels tramviaires. </p><p style="text-align: justify;">A les eleccions les forces de l’esquerra: republicans, socialistes i comunistes, que fins llavors havien anat de la mà, van presentar llistes separades. Quan es va conèixer el resultat de la primera volta de les eleccions, que donava la victòria a les dretes, en un ple nacional de la CNT a Saragossa el 26 de Novembre, es va designar un comitè encarregat d’organitzar la insurrecció. Entre les figures presents al comitè s’hi trobaven, entre d’altres Durruti o Joaquin Ascaso. Figures de l'anarquisme més combatiu que en aquells anys s'estaven convertint en els enemics públics número ú de les classes dirigents i, conseqüentment, en herois de grans sectors del moviment obrer.</p><p style="text-align: justify;">Després de la segona volta, quinze dies més tard, es va confirmar la victòria de les dretes. El Partit Radical de Lerroux governaria amb el la filofeixista CEDA de Gil-Robles. En aquest context va arribar el divendres 8 de desembre, la seva sessió inaugural del Parlament. Arreu de l’estat es preparava una revolta que tindria especialment força a l’Aragó i la Rioja, però que també es deixaria sentir a Lleó, Extremadura i Catalunya. Hospitalet, la Bordeta i Sants van ser un dels seus escenaris d’aquests enfrontaments. De fet la insurrecció ja era esperada per la policia que va realitzar un enorme desplegament a la ciutat detenint a dirigents obrers com Durruti.</p><p style="text-align: justify;">La nit del 8 de desembre uns dos-cents milicians armats es van reunir al carrer Baró de Maldà, dividint-se en grups. Un grup es va fer fort a la Tinença d’Alcaldia de Santa Eulàlia, un altre va assaltar el Mercat i un tercer que es va dirigir als Burots, a la Riera Blanca. L’Hospitalet s'estava convertint en un dels principals escenaris de la revolta. Els enfrontaments amb la Guàrdia Civil, els incendis i els tiroteigs van seguir estenent-se per tota la ciutat. Tot i que l'alacalde va intentar donar la veu d'alarma, segons sembla, es van trobar que les línies telefòniques havien estat tallades.</p><p style="text-align: justify;">A la Torrassa van esclatar diverses bombes a la central elèctrica que van deixar sense llum el barri i també el de Santa Eulàlia. La Cambra de la propietat va ser assaltada i els aldarulls van continuar fins al 12 de desembre.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtB_5siaTES6pxDPcBPAebo64IhDiM5mJb702MsHfL1VlfsrLPiqzYWfj81vfS3oDumZDJHsOHiFB54zV_Ef0t0Ymi8zJ5T-9rt7SvHaoUrE64QVvyZra795ThxXgc0p5DpM7trfkhhsBM/s870/La+Torrassa+Desembre+1933.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="870" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtB_5siaTES6pxDPcBPAebo64IhDiM5mJb702MsHfL1VlfsrLPiqzYWfj81vfS3oDumZDJHsOHiFB54zV_Ef0t0Ymi8zJ5T-9rt7SvHaoUrE64QVvyZra795ThxXgc0p5DpM7trfkhhsBM/w400-h364/La+Torrassa+Desembre+1933.jpg" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">A Santa Eulàlia es van aixecar barricades al burot. Aquesta era l’oficina que es situava al límit entre poblacions, on els funcionaris municipals cobraven drets d’entrada a certes mercaderies. A Santa Eulàlia, els burots se situaven a l’encreuament de la Riera Blanca amb la carretera de Santa Eulàlia, en el límit entre l’Hospitalet i Barcelona. En els tiroteigs va morir un dels funcionaris dels burots. </p><p style="text-align: justify;">Els insurrectes ocupen la Tinença d’Alcaldia, hissant una bandera roja i proclamant el comunisme llibertari. Els enfrontaments van seguir al mercat, on es cremaran diverses barraques. També exploten diverses bombes, entre d’altres a la fàbrica Escorça. A l’estació del metro de Santa Eulàlia, en un xoc amb la Guàrdia Civil moren dos anarquistes.</p><p style="text-align: justify;">El matí del 9 davant la situació els obrers de l’Espanya Industrial abandonen la feina i els enfrontaments que fins llavors havien tingut lloc a Hospitalet es reprodueixen a Sants on també hi haurà tiroteigs i esclats de bombes. També s’intentarà cremar les <a href="http://memoriadesants.blogspot.com/2015/05/les-cotxeres-del-tramvia.html" target="_blank">Cotxeres de Sants</a>. Recordem que la ciutat es trobava en una vaga de tramvies i que el servei havia estat militaritzat. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI4DWb1iixC2OAxLVnivUIaft9bl3FDSB1Mu4VW-bNoYg0zyPMjYmXJWTTLvSbQX164mnaJeFU3rwsQuxxCpM3cZIuoZbJVU13H8JhzOiVElLKBHC24XvufM2EeMoWG7lnUxKirjGqswV8/s857/Barricada+a+la+carretera+de+Sants+Desembre+1933.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="764" data-original-width="857" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI4DWb1iixC2OAxLVnivUIaft9bl3FDSB1Mu4VW-bNoYg0zyPMjYmXJWTTLvSbQX164mnaJeFU3rwsQuxxCpM3cZIuoZbJVU13H8JhzOiVElLKBHC24XvufM2EeMoWG7lnUxKirjGqswV8/w400-h356/Barricada+a+la+carretera+de+Sants+Desembre+1933.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barricada a la carretera de Sants durant la Insurrecció de 1933<br /></td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">El dia 11 els enfrontaments segueixen a Sants on la Guàrdia Civil fins i tot es veurà obligada a refugiar-se a l’Alcaldia i on, de nou, situaran metralladores a la plaça d’Espanya. El trànsit serà restringit i el governador civil emetrà un ban pel qual no es permetran grups de dos persones o més per les nits. De Sants a Cornellà, segons els informes de la policia tots els comerços es troben tancats i el dia 12 l’alcalde del Prat demana auxili a la Policia ja que des de l’Hospitalet s’estan organitzant milicians per anar a alliberar els milicians detinguts a aquesta població. </p><p style="text-align: justify;">Però finalment la revolta insurreccionalista va quedar sufocada i va començar la repressió de la mateixa. Els barris de l’Hospitalet van ser ocupats militarment i registrats locals, cases i bars. A Santa Eulàlia es van realitzar nou detencions, incautant-se armes, municions i bombes. La CNT va sortir d’aquest intent revolucionari amb fortes divisions internes. Dirigents sindicalistes com Joan Peiró de la Federació Sindicalista Llibertària, van culpar-ne la FAI. Òrgans d’expressió com Solidaridad Obrera van estar prohibits durant 120 dies.</p><p style="text-align: justify;">Però la història sovint és terca. Quan el 19 de Juliol de 1936, l'exèrcit es va aixecar contra la República a Barcelona, de nou, un dels punts que a la ciutat els sollevats van intentar controlar primer va ser la plaça d’Espanya, per controlar els milicians d’Hostafrancs, Sants i de l’Hospitalet. </p><p style="text-align: justify;"><b>Per saber-ne més:</b></p><p style="text-align: justify;">L'any 2013 des de la <a href="https://sants.unilliure.cat/" target="_blank">Universitat Lliure a Sants</a> i <a href="https://negrestempestes.cat/" target="_blank">Negres Tempestes</a> es van organitzar unes <a href="https://sants.org/2015/09/13/relligat-de-insurreccio-a-la-bordeta-desembre-1933/" target="_blank">jornades</a> per explicar la insurrecció de 1933. </p><p style="text-align: justify;">En aquest context es va fer una exposició i una xerrada a la que vaig tindre el plaer de participar conjuntament amb Manel Aisa. Adjunto el vídeo</p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/RPFtXKGejV4" width="560"></iframe><div><br /></div><div>Antiquari: <a href="https://antiquari.cat/entrada/915/" target="_blank">Insurrecció a la Bordeta </a></div><div>Antiquari: <a href="https://antiquari.cat/entrada/1044/insurreccio-a-la-bordeta-desembre-1933-bordetainsu33-2018/" target="_blank">Insurrecció a la Bordeta, Desembre 1933</a></div><div>Article Wikipedia: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Insurrecci%C3%B3n_anarquista_de_diciembre_de_1933" target="_blank">Insurrección anarquista diciembre de 1933</a></div><div>https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2010/04/13/%c2%bfla-torrassa-1933/</div><div><br /></div><div><br /></div><div><b>Hemeroteca</b></div><div><br /></div><div>Solidaridad Obrera (03/12/1933)</div><div><a href="http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0002403171&search=&lang=ca" target="_blank">Mundo Gráfico, Los Misterios de la FAI. Nuevos Paisajes Urbanos (17/01/1934)</a></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-65364310964558583802023-11-08T12:40:00.001+01:002023-11-08T12:40:28.036+01:00Recollida de signatures per obrir el refugi 819!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimChXBmkfQ9Hpw3kT76gLefdKMaMbKNNMox_4USJXd1PxmfcyKfSiVNIkeyflOvV3l8rupZJxEGbaB9xtJTdsvyqwkCIM6jDCktD_26f5LNs5bIK7ZS9wJSg1yMN2AchP8EWF2H4_MMbT7aHFKYAcoQG4Q4kK34VEm2sSVahoVkgkSMjOpzvLtQb6s_aF5/s2362/signatures_web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2362" data-original-width="2362" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimChXBmkfQ9Hpw3kT76gLefdKMaMbKNNMox_4USJXd1PxmfcyKfSiVNIkeyflOvV3l8rupZJxEGbaB9xtJTdsvyqwkCIM6jDCktD_26f5LNs5bIK7ZS9wJSg1yMN2AchP8EWF2H4_MMbT7aHFKYAcoQG4Q4kK34VEm2sSVahoVkgkSMjOpzvLtQb6s_aF5/s320/signatures_web.jpg" width="320" /></a></div><p>Des de Patrimonis Invisibles estem recollint signatures demanant obrir el refugi 819. Volem tenir molts suports de persones i entitats abans d’acabar l’any per poder fer entrada a registre de la petició.<br /><br />Us podeu sumar a la petició de dues formes:<br /> </p><p>- Presencialment, signant el full que trobareu a la Lleialtat Santsenca (Olzinelles 31)</p><p>- Virtualment, omplint aquest el formulari d’adhesions (per a veïnes i entitats)<br /><br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-6070135870639169722023-11-06T16:23:00.001+01:002023-11-06T16:23:00.131+01:00Vídeo: Quarta jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona <p>Recuperem aquest vídeo de la Quarta jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona, organitzada per l'Arxiu de Barcelona, on va participar l'historiador Eloi Curto Tirado en representació de Memòria en Moviment, parlant sobre l'impacte del Canal de la Infanta als nostres barris.</p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/hd4k8tlV4fA?si=4G2-fyPKUY8dUMi4" title="YouTube video player" width="560"></iframe>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-8353902083268494832023-10-16T16:06:00.014+02:002023-10-16T16:06:00.179+02:00Les lluites pendents<p style="text-align: justify;">Sovint el dia a dia ens cau a sobre amb els quefers quotidians i els conseqüents maldecaps que aquests impliquen. Ho fa com una fina capa de pols que, sense que ens n’adonem, se’ns va adherint a la pell. Un pes que, tot i que aparentment minúscul, es va fent gran mentre corre el rellotge que marca les hores que manquen per entrar o sortir de la feina. I així, mentre passa el temps, aquesta pols va creixent formant una estratigrafia on allò que en algun moment ha sigut important, allò que ens ha mogut, que ens ha fet somiar i lluitar, acaba soterrat per capes i capes d’urgències relatives.</p><p style="text-align: justify;">I és així com, en general, tot segueix igual, com res canvia. En un temps que s'esvaeix entre les feines que ens permeten cobrir les veritables necessitats i la necessitat creada de col·leccionar experiències per fardar a les xarxes, les lluites col·lectives sovint queden soterrades. Fins que un dia, pel motiu que sigui: ja sigui per la baixa que t’obliga a aturar les urgències o pels amics que et recorden el que és important, acabes fent arqueologia de tu mateix. I, amb cura, mentre vas retirant la capa de pols que t’ha anat adherint el temps, comencen a reapareixer els somnis i les lluites pendents. </p><p style="text-align: justify;">Haver mantingut un bloc durant 15 anys, des d’aquell llunyà 2008, en que encara es parlava dels blocs dins del camp de les noves tecnologies fins aquest 2023 on tot és tan fugaç que el món dels blocs s’ha convertit en una trinxera de romàntics, té una avantatge, i és que, d’alguna manera, he acabat tenint un recordatori de moltes d’aquelles coses que s’han quedat a mitges: el teatre de la Parròquia dels Dolors, que el barri va perdre l’any 2018 per acció del Bisbat; la Masia de Can Bruixa, que any rere any es va llanguint a l’ombra de les obres de l’entorn o el refugi 819, que poc a poc es va omplint d’un fang que alguns voldrien que l’acabés esborrant.</p><p>Dissabte vinent des de <a href="https://patrimonisinvisibles.wordpress.com/" target="_blank">Patrimonis Invisibles</a> ens traurem la pols i, amb totes aquelles persones que s’hi vulguin sumar, reprendrem la lluita per aconseguir salvaguardar i <a href="https://salvem819.sants.org/" target="_blank">obrir el refugi 819</a>. Us hi esperem!</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifAdZoppzyIoDHx5T793yJnb-AQ8xPkp-Fg6_GOSrs-USTEsKKRVVTIgyzrUePGJe73TXVs3McdRhELVn8rTcKRYCjT04E0b2heC6kLmdE9R5YGAFD6mNnMgRHBf3521ych8tCcVTDFBbhlBBo6BpKNTSb1IUNuoU4Q1M374GFe3R4UvEN9_pgYUTLecVk/s2362/Jornada_web.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2362" data-original-width="2362" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifAdZoppzyIoDHx5T793yJnb-AQ8xPkp-Fg6_GOSrs-USTEsKKRVVTIgyzrUePGJe73TXVs3McdRhELVn8rTcKRYCjT04E0b2heC6kLmdE9R5YGAFD6mNnMgRHBf3521ych8tCcVTDFBbhlBBo6BpKNTSb1IUNuoU4Q1M374GFe3R4UvEN9_pgYUTLecVk/s320/Jornada_web.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div>Entrada al refugi de Bonet i Muixí l'any 2017.<br /><div><br /></div>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/MbIr_6BBqZs?si=CP2EnDhpAlrH9P0p" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-18172322710880120112023-10-13T11:09:00.000+02:002023-10-13T11:09:14.697+02:00Xerrada: Jamància 1843, Revolta de miserables<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmaqANQDt5W1XuJS3-BgdPnS1J0i74m9uxQE94uStyIR6lrVATCXH0TJ2hfSfNtvmhg5m-jSb8gr1qB3qZzN5Ua7qlr1BFZE02o3klQdQSNGLuhNOCAZfZeqFf98DT6eALBTVzJKsoXByfLZhGg_9AOlIAjVKQs_XvXh8yiEGCE6CqiMBFIlGsWau3dSt2/s768/20231019-Jamancia-768x543.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="543" data-original-width="768" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmaqANQDt5W1XuJS3-BgdPnS1J0i74m9uxQE94uStyIR6lrVATCXH0TJ2hfSfNtvmhg5m-jSb8gr1qB3qZzN5Ua7qlr1BFZE02o3klQdQSNGLuhNOCAZfZeqFf98DT6eALBTVzJKsoXByfLZhGg_9AOlIAjVKQs_XvXh8yiEGCE6CqiMBFIlGsWau3dSt2/w400-h283/20231019-Jamancia-768x543.jpg" width="400" /></a></div><br /><p>Dijous 19 octubre 2023 19h</p><p>La Lleialtat Santsenca</p><p>c/Olzinelles, 31</p><p>Xerrada sobre la darrera bullanga de Barcelona amb les intervencions de:</p><p>– Manel Risques, historiador i professor universitari i doctor en Història Contemporània en la UB. Investigador dels moviments populars durant la revolució liberal.</p><p>– Xavier Theros, escriptor, dramaturg, actor i poeta; autor de la novel·la “La Fada Negra”. ambientada en aquests fets.</p><p>Organitza: Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-37022261770742142592023-10-09T15:47:00.001+02:002023-10-09T15:47:00.137+02:00Podcast: La ciutat, els seus arxius i el treball. El valor de la feina ben fetaRecupero aquest episodi del podcast Barcelona amb paraula d'arxiu, on parlem sobre l'arribada de les fàbriques a Sants.<div><br /></div><div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="200" loading="lazy" scrolling="no" src="https://www.ivoox.com/player_ej_87496152_6_1.html?c1" style="width: 100%;"></iframe></div>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-49579916686744316272023-09-18T11:10:00.000+02:002023-09-18T11:10:17.225+02:00Jornada: Barcelona en transformació. Camins de terra, aigua i ferro del Pla<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLdM89eviMhrPDCJOt9-WgQjLgslDVzJuNb5KE9-Yh-A2gdQQ3Nj5CcPPISQvASVhJ7jQ72VSNsIVGTe2NDHXnmzP8hCQwBGIFRFqwpthPBbGHblGxg21JbVl-ihqJO3rIyU5aKWU627n9b_iuxYYyhR_38EeSw6hRPZ-LgTCv49qlLn85JJRQPu3K8O5A/s3167/23juny-760x428-%20web%20Arxiu%20-%20gran.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1783" data-original-width="3167" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLdM89eviMhrPDCJOt9-WgQjLgslDVzJuNb5KE9-Yh-A2gdQQ3Nj5CcPPISQvASVhJ7jQ72VSNsIVGTe2NDHXnmzP8hCQwBGIFRFqwpthPBbGHblGxg21JbVl-ihqJO3rIyU5aKWU627n9b_iuxYYyhR_38EeSw6hRPZ-LgTCv49qlLn85JJRQPu3K8O5A/w400-h225/23juny-760x428-%20web%20Arxiu%20-%20gran.jpg" width="400" /></a></div> <p></p><p style="text-align: justify;">Cada dos anys l'Arxiu Municipal de Barcelona organitza la Jornada de recerca històrica dels barris, amb la col·laboració dels centres d'estudis de la ciutat. Enguany la jornada duu per títol "<i>Barcelona en transformació. Camins de terra, aigua i ferro del Pla</i>". <br /> </p><p style="text-align: justify;">La Jornada es durà a terme al Born Centre de Cultura i Memòria el dissabte 30 de setembre de 2023, on tindran lloc les diverses sessions programades en horari de matí i tarda que versaran sobre l'impacte de les infraestructures del transport i dels recursos hídrics dins la història del Pla de Barcelona. <br /><br />Des de Sants participarem fent una petita xerrada que tindrà per títol "<i>El Canal de la Infanta, motor de canvi a Sants</i>".<br /><br />Podeu consultar el programa complet en el següent <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/sites/default/files/2023-07/31juliol2023-TRIPTIC%20QUARTA%20JORNADA.pdf" target="_blank">enllaç</a> </p><p style="text-align: justify;">I podeu fer inscricpcions al següent <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/sites/default/files/2023-07/31juliol2023-TRIPTIC%20QUARTA%20JORNADA.pdf" target="_blank">enllaç</a></p><p style="text-align: left;"><br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-16457533553801949432023-09-12T12:22:00.002+02:002023-09-12T12:22:38.234+02:00Passejades per la història de Sants - Tardor 2023<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0J37miXD9dmuL1RRrMC9Ih3lDe_4C4szG_et68DJLUO0TtfJ1URMFjXSFMnE5rl6d0Y07MgDuU8h1kRkZjKjYcAh8P9LXatZQCYbIUBUhbT2N1hfoG2zcqfcsrtOgnPcn_IhHwLcDmrx-zev5UrNnCkljz0AFKuKZWkgLQNBlZAvpvLmYpiHIZ-bFRTQz/s4960/Passejades%20Hist%C3%B2ria%20Sants_Tardor2023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4960" data-original-width="3508" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0J37miXD9dmuL1RRrMC9Ih3lDe_4C4szG_et68DJLUO0TtfJ1URMFjXSFMnE5rl6d0Y07MgDuU8h1kRkZjKjYcAh8P9LXatZQCYbIUBUhbT2N1hfoG2zcqfcsrtOgnPcn_IhHwLcDmrx-zev5UrNnCkljz0AFKuKZWkgLQNBlZAvpvLmYpiHIZ-bFRTQz/w283-h400/Passejades%20Hist%C3%B2ria%20Sants_Tardor2023.jpg" width="283" /></a></div><p></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;">Ja tenim aquí el nou cicle de passejades de Memòria en Moviment dins la programació de la Lleialtat Santsenca. Quatre noves passejades amb algunes novetats. Us en fem cinc cèntims. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>El Sants agrícola - 7 d'octubre a les 11h</b></p><p style="text-align: justify;">Recorrerem alguns dels espais que ens recorden l’origen de Santa Maria de Sants, un petit poble del pla que va ser rebost de la ciutat de Barcelona. Vine a descobrir el territori santsenc, els seus camins i les seves rieres, i les masies que explotaven la terra.<br /></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://pretix.eu/lleialtat/historiasants/3885960/" target="_blank">Inscripcions aquí.</a><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>El Sants Misteriós - 28 d'octubre a les 11h</b></p><p style="text-align: justify;">Descobreix els personatges llegendaris de la història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta i alguns dels episodis de la història negra. Coneixes la relació d’Enriqueta Martí amb la Bordeta? Sabies que al carrer Miquel Àngel hi ha haver un temple espiritista? Saps la història del segrest dels lladres del pou? En aquesta ruta descobriràs tots aquests misteris i molts més. </p><p style="text-align: justify;"><a href="https://pretix.eu/lleialtat/historiasants/3885961/" target="_blank">Inscripcions aquí.</a><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>La Bordeta de Francesc Comas - 25 de novembre a les 11h</b></p><p style="text-align: justify;">Assassinat al costat de Salvador Seguí, la vida de Francesc Comas i Pagès, el jove sindicalista de la Bordeta, ha quedat a l’ombra del Noi del sucre, figura cabdal del moviment obrer català. Amb aquesta passejada reivindicarem la seva figura, descobrint la seva història i alguns dels que van ser els seus escenaris quotidians.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://pretix.eu/lleialtat/historiasants/3885962/" target="_blank">Inscripcions aquí.</a><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>El Camí ral - 30 de desembre a les 11h</b></p><p style="text-align: justify;">L’antic poble de Santa Maria de Sants va néixer i créixer a banda i banda del camí ral, una antiga vía documentada ja en época romana. En aquesta passejada recorrerem el camí ral al seu pas pels nostres barris. Explicarem com s’ha anat modificat el territori i com la comunicació ha condicionat el desenvolupament de Sants.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://pretix.eu/lleialtat/historiasants/3885963/" target="_blank">Inscripcions aquí.</a><br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-60817780863855945562023-08-30T13:39:00.005+02:002023-09-12T12:23:00.938+02:00Passejada - Festa Major de la Bordeta 2023<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDxuX5xAZp8EWI5v6HVOHl5kwh5qvTrvw3coXyuV-5GoqIJOofS3y00vbci2jl2H9K3Tu_Wic6_mmOWh9XHgsLCIFnAXo35JuSAwxseolZqp_OwEnzLHW5gktnjWDyZAU5YbJjixbVK1Gn4pIAQoU3e0wUo6VkrQFOjV2fDekiHO5W0kfYZ2w48Rpv8nhY/s640/Can%20Batll%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="640" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDxuX5xAZp8EWI5v6HVOHl5kwh5qvTrvw3coXyuV-5GoqIJOofS3y00vbci2jl2H9K3Tu_Wic6_mmOWh9XHgsLCIFnAXo35JuSAwxseolZqp_OwEnzLHW5gktnjWDyZAU5YbJjixbVK1Gn4pIAQoU3e0wUo6VkrQFOjV2fDekiHO5W0kfYZ2w48Rpv8nhY/w400-h283/Can%20Batll%C3%B3.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p><br /></p><p>Enguany, des de Memòria en Moviment, ens sumem també a la celebració de la Festa Major de la Bordeta i ho fem amb una passejada que recorrerà alguns dels seus principals espais, descobrint la història d'aquest barri.<br /></p><p>Si no us heu inscrit encara ho podeu fer <a href="https://usem.liberaforms.org/fmbordeta23" target="_blank">aquí</a><br /></p><p>Visitarem diversos punts d’importància històrica i patrimonial del barri.<br /><br />🗓️ Dimarts 5 de setembre, 19h<br />📍 Rambla de Badal, cantonada amb Constitució<br />🛒 Inscripció 3 euros (a pagar a la sortida) Places limitades<br />🛒 Durada aproximada: 1.30h<br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-64802485813341470042023-08-14T11:25:00.004+02:002023-09-12T12:23:22.263+02:00Passejades - Festa Major de Sants 2023<p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbyn2T1HrT7XAtX-LP7GZ_sXt3dy3ZvIT44K2E3oScaAkNcQS8T2mwtn4PwnTI4EgMz_M3uEdVSHOP_NXjgb5ZWspwaBs0ZcA7xNNQ-whldV6PpPDy3hbplsTiFYWSuDeK1jduMhRBnm9e0olOEhgx4dra02FOoiNZsCSEPRe8C6Q4BYSjB2iD4tVYlqFI/s2048/received_606259101300214.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbyn2T1HrT7XAtX-LP7GZ_sXt3dy3ZvIT44K2E3oScaAkNcQS8T2mwtn4PwnTI4EgMz_M3uEdVSHOP_NXjgb5ZWspwaBs0ZcA7xNNQ-whldV6PpPDy3hbplsTiFYWSuDeK1jduMhRBnm9e0olOEhgx4dra02FOoiNZsCSEPRe8C6Q4BYSjB2iD4tVYlqFI/w400-h300/received_606259101300214.jpeg" width="400" /></a> <br /></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">Cada any, en motiu de la Festa Major, des de col·lectius i entitats diverses, organitzem passejades per donar a conèixer el barri i la seva història. </p><p style="text-align: justify;">Us en faig un resum a continuació.</p><p style="text-align: justify;"><b>Passejada de la Lleialtat Santsenca</b><br /><br />Temàtica: El Sants de Fructuós Gelabert, pioner del cinema català.<br /><br />Inscripció: És gratuïta però cal inscripció prèvia al formulari de la Lleialtat. Aforament màxim 20 persones.<br /><br />Punt de sortida: La Lleialtat Santsenca<br /><br /><a href="https://formularis.lleialtat.cat/fructuosgelabert" target="_blank">- Dissabte 19 d’agost, a les 11h</a><br /><br /><b><br />Passejades de Districte</b><br /><br />Temàtica: Descobrirem la història de l'antic poble de Sants.<br /><br />Inscripció: Són gratuïtes però cal inscripció prèvia als formularis. Aforament màxim 20 persones.<br /><br />Punt de sortida: Seu del Districte de Sants-Montjuïc, al carrer de la Creu Coberta 104.<br /><br /><a href="https://usem.liberaforms.org/fm23passejada23" target="_blank">- Dimecres 23 d'agost a les 18h</a><br /><br /><a href="https://usem.liberaforms.org/fm23passejada24" target="_blank">- Dijous 24 d'agost a les 18h</a>, visita amb Llengua de Signes Catalana.<br /><a href="https://usem.liberaforms.org/fm23passejada25" target="_blank"><br />- Divendres 26 d'agost a les 18h</a><br /><br /><b><br />Passejada del Carrer de Papin</b><br /><br />Temàtica: Passejada històrica pel Sants distòpic. Descobrirem el Sants imaginat a la distòpia del carrer Papin i també aquells altres Sants que no han arribat a existir.<br />Inscripció: Passejada gratuïta sense inscripció.<br /><br />Punt de sortida: Carrer Papin, cantonada amb Miquel Àngel.<br /><br />- Dimecres 23 d'agost a les 11h<br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-695178245349586232023-08-07T19:05:00.002+02:002023-08-07T19:05:00.145+02:00Una festa per al poble, sense el poble<p style="text-align: justify;">És l’agost de 1966. Un grup de veïns del carrer dels Jocs Florals surten al carrer per començar a treure els guarniments que han preparat durant mesos. Ho fan amb il·lusió pels dies que tenen per davant, però també amb melangia. Enguany, per primer cop, des de que a Sants s'engalanen els carrers, són l'única comissió organitzadora. Recorden com, només uns anys enrere, van ser l'admiració de mig barri per la seva Torre Eiffel. </p><p style="text-align: justify;">És cert que la programació no acaba aquí, les entitats històriques del barri, com la Unió Esportiva de Sants, el Centre Catòlic, el Mediterrani, el BIM o la Nova Obrera, han preparat actes i també hi haurà balls a l'envelat del Mercat o a les sales de ball de moda, com el Bahia o el Nilo i que també la Comissió Oficial, és a dir, la impulsada per l'administració, té els seus actes, com per exemple la retransmissió en directe, el diumenge 28, d'un dels programes de ràdio de moda: La comarca nos visita, un programa que s'emet cada diumenge per Ràdio Barcelona, on s'han donat a conèixer figures com el Duo Dinamico; però un model de festa està en crisi, la festa popular, la autoorganitzada.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUVN4SCazm4EjyJQPMmDV5XY7thjOsynj_3HjERZ0W2ae_wbOXdo_m4c3H60T9Sw-hTqE_xF3RkToHxDT8_ccFfBNTHVELxWzBP7ggYlSJ__7_mlNECqtwsHt_tvxDQNDr_6FclTOVDwGqzY0F_UNHLtDQP2v5Fioc6N4SyMRk_BNHZiFYruQE_-_NJYQA/s1191/1952_Jocs_Florals_AMDS_UEC.jpe" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1191" data-original-width="761" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUVN4SCazm4EjyJQPMmDV5XY7thjOsynj_3HjERZ0W2ae_wbOXdo_m4c3H60T9Sw-hTqE_xF3RkToHxDT8_ccFfBNTHVELxWzBP7ggYlSJ__7_mlNECqtwsHt_tvxDQNDr_6FclTOVDwGqzY0F_UNHLtDQP2v5Fioc6N4SyMRk_BNHZiFYruQE_-_NJYQA/w255-h400/1952_Jocs_Florals_AMDS_UEC.jpe" width="255" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guarnit del carrer dels Jocs Florals l'any 1952<br />Fons: AMDS (UEC)</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">El canvi és substancial. La gent que gaudeix de la festa està passant de subjectes actius, que pensen i es fan seus els espais quotidians, a simples usuaris que paguen una entrada a una sala de festes per desconnectar una estona ballant. La decadència de la festa major fa anys que dura, però en els darrers temps s’ha anat accelerant. Potser per culpa dels vehicles que s’han fet seus els carrers expulsant als avis i avies que hi petaven la xerrada asseguts a les seves cadires, potser per la fascinació que creen les ràdios i els cada cop més populars televisors, o potser les recents descobertes vacances. Segurament tot una mica. Sembla com si la modernitat tingués entre cella i cella acabar amb el que és popular.</p><p style="text-align: justify;">Però mentre aquell grup de irreductibles veïns engalana, tot i ser els darrers, encara que potser no siguin conscients, demostren que la modernitat no és un camí unidireccional i que darrera de les coses que passen, dels camins que semblen irreversibles, sempre hi ha interessos que els senyalen, potser fins i tot amb llums de neó. De la mateixa manera que ho va fer amb el patrimoni arquitectònic de la ciutat, la Barcelona de Porcioles, la de les rondes i les remuntes, també va esguerrar gran part del seu patrimoni immaterial, com les festes majors populars. Una dinàmica que no només es va donar a Sants, sinó també a molts dels altres barris de la ciutat que, tot i haver tingut llargues tradicions comunes, com guarnir els carrers, poc a poc, al llarg d’aquests anys les van anar perdent, com ara el Poble-sec o la Sagrera.</p><p style="text-align: justify;">El declivi de la festa santsenca va ser molt ràpid. Si la dècada dels seixanta havia començat amb nou carrers programant i guarnint: Alcolea de Dalt, Alcolea de Baix, Bonaventura Plaja, Canalejas, Espanya Industrial i Masnou, Gayarre, Jocs Florals, Rossend Arús i Vallespir, cinc anys més tard només en quedaven dos: Alcolea i Jocs Florals. Els darrers quatre anys de la dècada només va mantenir la festa una comissió en solitari: Jocs Florals els anys 1966 i 1967 i Sant Baltasar i Pomar els anys 1968 i 1969. La dècada del 1970 s’entrenaria sense cap comissió activa.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp5tPfHqCYKsN6nL8-hXNeSIJFIDozu_TZ5U-xaN9uhAi-RtZKqrqWQ9Gm_7LpDmTtOYMTwGfN2daH_vC5xuGEQzcpaJXoG_ncK_mQzFpVey132WOVEqjxzIFs4byHvwlVQLTa_BuUywQU_O0yEQHUTG4P0JGxj8L4gOvdg1VRd5qXG4V8MdAE5PE5IDVg/s2461/1964_Badal_Jaume_Peris_Xanco_AMDS_UEC.jpe" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1754" data-original-width="2461" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp5tPfHqCYKsN6nL8-hXNeSIJFIDozu_TZ5U-xaN9uhAi-RtZKqrqWQ9Gm_7LpDmTtOYMTwGfN2daH_vC5xuGEQzcpaJXoG_ncK_mQzFpVey132WOVEqjxzIFs4byHvwlVQLTa_BuUywQU_O0yEQHUTG4P0JGxj8L4gOvdg1VRd5qXG4V8MdAE5PE5IDVg/w400-h285/1964_Badal_Jaume_Peris_Xanco_AMDS_UEC.jpe" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Atraccions al carrer Badal l'any 1964<br />Foto de Jaume Peris i Xancó. Fons: AMDS (UEC)</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">No és que la festa desaparegués sense més ni més, la gent de Sants en parlà i va reflexionar sobre el tema. L’any 1967 el programa de festa major oficial incorporava un seguit d’entrevistes als presidents de les principals entitats i als qui podriem definir com les forces vives del barri. Un document interessant, contemporani al fet, on es donen reflexions que són interessants per entendre que va passar i, també, com era la societat del moment. Us adjunto un resum de les principals idees de cadascuna de les persones entrevistades:</p><p style="text-align: justify;">Jose Hispano Blanco de Alba, qui era el cap polític de la Falange al districte VII, on llavors es trobava Sants, argumentava que la desaparició del model de festa era degut a l’augment del nivell de vida que, sense la disminució de la jornada laboral, havia comportat que la gent aprofitès per fer turisme els caps de setmana i festius. Per la seva banda Ramon Daumal i Serra, rector de la parròquia de Santa Maria, destacava que era un fet comú a totes les grans ciutats; i ho atribuïa a dos fets: Per una banda que el que fins llavors la festa major donava, com una cosa excepcional, en aquell moment es podia trobar diàriament a llocs de diversió d’una gran ciutat; i per d’altra a la desconnexió de la multitud del barri, de l’antic poble i que per aquest fet aquest ja no contava. Curiosament si el mossèn ho atribuïa a factors molt materials el president del Mediterrani, Buenaventura Castellvell Nabonne hi veia la manca de valors espirituals.</p><p style="text-align: justify;">Jose Roca i Poll, president del Centre Catòlic, reafirmava una de les idees ja mencionades. <i>Abans la gent era poc acostumada, en el dia a dia, a escoltar música ballable, com ara passa amb les ràdios, tocadiscos o televisions.</i> I n’afegeix una de nova que podriem considerar molt moderna:<i> la pol·lució. ¿Quién sale hoy a la calle a intoxicar-se de humos de tubo de escape o de ruidos molestos?</i> El president de l’Orfeó de Sants, Ramon Palau i Morros, ho atribuïa: <i>Al canvi d’ambient i de vida i al desig de gaudir dels progressos mecànics i científics posats a l’abast de la humanitat.</i> I llançava la idea de traslladar-la a l’hivern.</p><p style="text-align: justify;">Zenon Molist, president de l’Orfeó Canigó, destacava la pèrdua del caràcter popular de les mateixes, amb una sentència que resum perfectament el sentir:<i> han quedado anuladas las fiestas de las calles, donde en realidad vivía la Fiesta Mayor, la masa vecinal.</i> Juan Estrada Clerch, president de la Unió Esportiva de Sants també hi destacava la pèrdua de sentiment de barriada. <i>Se habita Sants, però habitar no quiere decir vivir. Se duerme y se come en el hogar, però las actividades en la mayoría, están lejanas al mismo.</i> En la mateixa línia es manifestava Jose María Sentis, president de la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, qui també assenyalava que s’havia perdut sentiment de barriada, que abans el barri era una gran família. Segons ell la comoditat dels vehicles utilitaris permetia marxar per festes.</p><p style="text-align: justify;">Miquel Sanromà i Fuguet, president del BIM també compartia una idea ja expressada. <i>Les escasses diversions i bullici d’abans donaven motiu que s’esperès amb delit la Festa Major i que el poble s’hi lliurès totalment. Vacances, nous vestits, tot el reservava per aquests dies.</i> Segons Perdo J. Colom, president del Club Billar Sants, el concepte de barri s’anava diluint. <i>La gente ya no dice vivo en Sants y voy a Barcelona. </i> </p><p style="text-align: justify;">Per finalitzar les entrevistes Agustín Andreu Gavaldà, president de la Comissió Oficial de Festa Major, càrrec escollit a dit directament pel regidor, començava la seva exposició amb una frase molt significativa: <i>La decadencia de las Fiestas Mayores en Barcelona, es un fenómeno lógico y normal, debido al transcurso del tiempo y a la evolución y desarrollo de la ciudad que habitamos.</i> Com si l’evolució de les ciutats fos fruït de fenòmens naturals i no de l’acció i de les polítiques dels homes. Però l’enfoc del propi programa de festes oficial, en contra de les festes populars dels carrers, queda clara fins i tot a les preguntes: <i>Admiramos la buena voluntad de usted y la de su Comisión, pues también somos de los que opinan que la Fiesta Mayor está ya fuera de lugar y tiempo. </i></p><p style="text-align: justify;">Però què en pensaven les autoritats sobre aquesta decadència de la Festa Major de Sants? Les paraules de Juan Solanas Almirall, llavors regidor franquista de Sants, són clares al respecte: <i>Podrán desaparecer, en mayor o menor número las calles adornadas. Podrá, incluso, no haber ni una calle engalanada, pero lo tradicional, las fiestas religiosas, las que celebren la entidades y la Comisión Oficial, la nueva etapa que cada año se abre con el esfuerzo, la capacidad y la entrañable hermandad de cuantos laboran por y para nuestra querida barriada, sabrán coronar con la satisfacción del deber cumplido y como epicentro de las actividades ciudadanas, el broche de oro de nuestra fiesta grande, la audición de nuestra Banda Municipal, la tarde dedicada a los niños y niñas de la demarcación, los fuegos de artificio y, sobre todo, el placer del espíritu de culminar el sentimiento de fe cristina, cristalizada en el rendido homenaje a nuestro Patrón, San Bartolomé, no pueden desaparecer.</i> Resumint la retórica de NoDo del regidor, no calia el poble per fer una festa per al poble.</p><p style="text-align: justify;">A la segona pregunta: <i>Deben subsistir las fiestas de calles cuando estas són insuficientes para el aparcamiento de coches y camiones?</i> El regidor responia. <i>Reconozco que las calles, hoy resultan insuficientes para los aparcamientos de coches y que no es posible celebrar festejos en las mismas. Yo creo que de no ser una gran plaza, como cada año ha venido organizando la Comisión del Entoldado del Mercado de Sants, no es factible, no sólo por el aparcamiento, sinó por la misma circulación que hoy existe. En contraposición podemos observar, que si bién se han perdido facetas antiguas que a todos nos gustaban, se ha ganado en las grandes transformaciones que experimenta nuestro distrito: Construcción de nuevas íneas de “metro”; Avenida de Madrid, relación de los puentes de la calle Badal, ordenación del sector limitado por la nueva urbanización de La España Industrial, Estación Término de Sants, Primer Cinturón de Ronda, que también beneficiará al distrito y de un modo especial la demarcación de la Bordeta.</i></p><p style="text-align: justify;">Pur Porciolisme i desarrollismo. Els carrers eren pels cotxes i no pels ciutadans. Si les festes majors molestaven a la circulació aquestes haurien de desaparèixer, de la mateixa manera que, si el Cinturó havia de passar pel mig del barri milers de veïns i veïnes haurien de perdre les seves llars. Per sort, el mateix Sants que veia arrencar la dictadura del cotxe, pocs anys després, també veuria com molts veïns i veïnes es van començar a organitzar per aconseguir barris més humans. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizKqTNNURHA5C1hx0COBAkNdPVLsqmbPdXImr1DX-uGZQkHMQySXL5ZmmBnh-smiUGD9DPENFCiAsvvZM88IbQ3m1GXvIa6LaUOQ2ZXobPx6rnDYcKRJay2BW5JMeVYHXHXQ8Yw0JhW6fRKEeH29a8xkDc62goqdqAumQcE34SUnB8vABAK2zMBntWsYSu/s2480/1968_pl_Sants_Jaume_Peris_Xanc%C3%B3_AMDS_UEC.jpe" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1727" data-original-width="2480" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizKqTNNURHA5C1hx0COBAkNdPVLsqmbPdXImr1DX-uGZQkHMQySXL5ZmmBnh-smiUGD9DPENFCiAsvvZM88IbQ3m1GXvIa6LaUOQ2ZXobPx6rnDYcKRJay2BW5JMeVYHXHXQ8Yw0JhW6fRKEeH29a8xkDc62goqdqAumQcE34SUnB8vABAK2zMBntWsYSu/w400-h279/1968_pl_Sants_Jaume_Peris_Xanc%C3%B3_AMDS_UEC.jpe" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sínia a la plaça de Sants l'any 1968<br />Foto de Jaume Peris i Xancó. Fons: AMDS (UEC)</td></tr></tbody></table><br /><div><br /></div>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-43141767475201182032023-07-03T13:10:00.000+02:002023-07-03T13:10:01.905+02:00Vídeo: Laura Vicente i Dolors Marin sobre la Vaga de La Constància<div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Us compartim el vídeo de la xerrada sobre la Vaga de la Constància a càrrec de Laura Vicente i Dolors Marin, enregistrat per </span><a href="http://Sants.tv" style="text-align: left;">Sants.tv</a></div></div><div><br /></div><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/v7aGm6PhPXk" title="YouTube video player" width="560"></iframe><div><br /></div><div><div style="text-align: justify;">L’octubre de 1912, a l’Agrupació Obrera del Clot, al número 5 del carrer Joan I, es crea un sindicat per defensar els drets de les filadores i les teixidores: l’Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, La Constància, una societat de tendencia anarcosindicalista majoritàriament formada per dones. A l’abril de 1913 La Constància, conta amb poc més de 2.000 associades, però quan a principis de juny el sindicat comença una campanya reclamant que es compleixi la llei pel que feia al treball infantil i els torns nocturns; i exigint una reducció de la jornada, comença a créixer.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A Sants el conflicte era latent des de feia temps. Quan les treballadores del torn de nit de tres fàbriques: Hervás González i cia; Balet i Vendrell i Joaquim Rifà van reclamar que els patrons complissin amb els horaris nocturns la resposta d’aquests va ser acomiadar a la cinquantena de dones que s’havien queixat. En protesta una comissió de dones visita el governador civil, José Sánchez Anido, qui promet parlar amb els patrons, però que poc després deixa el càrrec. El nou governador civil, José Francos Rodríguez, haurà de mediar amb uns amos que no estan disposats a negociar amb les obreres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 26 de juny La Constància fa públiques les seves reivindicacions, entre d’altres, un augment salarial del 40% per a les treballadores a preu fet i del 25% per a les de jornal; així com el respecte als horaris nocturns; així com el reconeixement del sindicat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquestes condicions arriben al 29 de juliol amb centenars d’obreres i obrers tèxtils de Catalunya pendents de l’ordre per anar a la vaga i a les obreres del torn nocturn de Sants arrossegant dies sense cobrar. A les 5’30h a la fàbrica de filats de la Bordeta Hervás i Prat, especialitzada en caps de navegació, 50 treballadores aturen la producció i comença la vaga.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El dijous 15 de juny del 2023 a les 18:30 a la Lleialtat Santsenca va tenir lloc aquesta xerrada amb les historiadores Dolors Marin i Laura Vicente en el marc d'un tríptic d'exposició, xerrada i ruta que commemorava els 110 anys d'aquests fets. Aquests actes s'han coorganitzat per la Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment.</div></div>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-68876502021014435502023-06-05T12:33:00.001+02:002023-06-05T12:33:00.137+02:00Ordint la trama, 110 anys de la Vaga de la Constància<p style="text-align: justify;">Transcorre la matinada del 29 de juliol del 1913, un dimarts. Ens trobem a la Bordeta, a la fàbrica de filats Hervás i Prat una indústria especialitzada en caps per a la navegació. El cel fosc es comença a tenyir de tons vermellosos, i és que són les 5’30h, quan el torn de matí de la fàbrica es prepararia per entrar, però avui no serà així. Les treballadores deixen els tallers i a partir d’aquest moment l’acció segueix al carrer. Les assemblees, els piquets i els mítings es succeeixen. </p><p style="text-align: justify;">La petita espurna que ha pres en aquella fàbrica de la Bordeta, en poques hores, es començarà a escampar per Barcelona i pels pobles, viles i ciutats industrials de tota Catalunya, és l’inici de la vaga de la Constància del 1913, una mobilització que impulsaran milers de filadores i teixidores. Si parem l’orella podrem sentir les veus de les dones i les seves reivindicacions. Setmanes enrere les treballadores de diverses fàbriques de la Bordeta van començar a reivindicar que es complissin els horaris de les jornades nocturnes. Tot i que des del 1900 ja existien regulacions els patrons ni els patrons les compleixen ni les administracions les fan complir, com també passarà amb el treball infantil.</p><p style="text-align: justify;">Així les dones es veuen condemnades a interminables jornades nocturnes a les que hauran de sumar la feina diària que fan a casa. Però quan les treballadores de la Bordeta no van poder més i van reclamar que es complissin els seus drets, els que recollien fins i tot les lleis, van ser acomiadades. Les dones no es van aturar i van visitar al governador civil per explicar la situació. Però tot i que aquest els va donar la raó la resposta dels amos va ser tancar els torns de nit, deixant a totes les treballadores sense feina. Aquest és el punt de no retorn, sense alternatives possibles, davant la intransigència dels patrons i les promeses buides de l’administració a les dones només els hi queda la lluita.</p><p style="text-align: justify;">Des de fa mesos que al sindicat l’Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, La Constancia, que aplega filadores i teixidores havien començat a organitzar aquesta lluita, per aconseguir augments salarials, el respecte dels horaris nocturns i del treball infantil, així com el reconeixement del sindicat. L’arrencada de la vaga a Sants serà l’inici d’una lluita que s’allargarà durant més de sis setmanes i que farà visibles a les dones que lluiten: organitzant piquets, negociant amb les autoritats; prenent la paraula als mítings al crit d’<i>Energia i Constància</i>. I que es mantenen fortes tot i que hagin de veure com els càrrecs del propi sindicat els segueixen ocupant els homes. </p><p style="text-align: justify;">Tot i que la Vaga de la Constància ens deixarà imatges èpiques com la manifestació de dones en silenci pel centre de la ciutat, descrita a Solidaridad Obrera com <i>La sangre roja invadía silenciosa, solemne las Ramblas</i>; i també resultarà fonamental per entendre les grans fites del moviment obrer català, com el Congrés de Sants i els sindicats únics o la Vaga de la Canadenca i la conquesta de les 8 hores; ha sigut un conflicte poc reconegut. Per aquest motiu enguany, aprofitant que es commemoren els 110 anys de la Vaga de la Constància, entre la <a href="https://sants.unilliure.cat/" target="_blank">Universitat Lliure a Sants</a> i Memòria en Moviment, a La Lleialtat Santsenca, hem organitzat <b><a href="https://lleialtat.cat/jornades-110-anys-vaga-constancia/" target="_blank">Ordint la trama</a></b>, unes jornades per donar a conèixer el fet. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCvADrCMyFeRPFCVz5z8fCrNrCkzyaxjrJzKUmdXSgrD7muJNJMpQ7DmxzeIAOOA-wkBD8apIE95gMple47ozELiQvJxkjox3E2nURP0k4ywj75IDZIYUFX5__UR2pBZ8jfrZXrAXcAeiIAeHvBICEQW3h6l11NDzmUkX3T38-qyb53H8p5fY7-Wm2nQ/s2480/Cartell_110%20anys%20de%20la%20Vaga%20de%20la%20Const%C3%A0ncia.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2480" data-original-width="1748" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCvADrCMyFeRPFCVz5z8fCrNrCkzyaxjrJzKUmdXSgrD7muJNJMpQ7DmxzeIAOOA-wkBD8apIE95gMple47ozELiQvJxkjox3E2nURP0k4ywj75IDZIYUFX5__UR2pBZ8jfrZXrAXcAeiIAeHvBICEQW3h6l11NDzmUkX3T38-qyb53H8p5fY7-Wm2nQ/w283-h400/Cartell_110%20anys%20de%20la%20Vaga%20de%20la%20Const%C3%A0ncia.png" width="283" /></a></div><b><br /></b><p></p><p><b>Programa</b></p><p>- Del 6 al 23 de juny—<b>Exposició </b>sobre «La Vaga de la Constància»</p><p>De dilluns a divendres de 10 a 21 h i dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 21 h</p><p>- Dijous 15 de juny, 18.30 h —<b>Xerrada</b> per rememorar el 110 aniversari de la Vaga</p><p>Amb les historiadores Dolors Marin Silvestre i Laura Vicente Villanueva.</p><p>- Dissabte 17 de juny, 19h —<b>Ruta</b> pels escenaris de la Vaga a Sants</p><p><br /></p><p>La xerrada i la ruta comptaran amb intèrpret LSC (Llengua de Signes Catalana) a mans de l’associació Més Accés.</p><p>Aquesta ruta forma part del cicle de passejades per la història de Sants de maig/juliol del 2023. Podeu consultar tot el programa <a href="https://lleialtat.cat/passejadeshistoriasants2023_1/" target="_blank">aquí</a>.</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-11396103061892871942023-04-10T20:45:00.002+02:002023-04-11T10:40:05.429+02:00Els monstres dels marges<p style="text-align: justify;"><i>monstre</i></p><p style="text-align: justify;"><i>1 1 m. [AN] [LC] Ésser fabulós que presenta una conformació contrària a l’ordre natural, com és ara una combinació d’home i de bèstia, o de dues o més bèsties diferents.</i></p><p style="text-align: justify;">Afirmava Josep Pla que la vida als suburbis barcelonins no era pas dramàtica, sinó mediocre, gris. A principis dels anys trenta, amb un lèxic acolorit i una ètica fosca, parlava dels barris de casetes baixes, explicant com, de tant en tant, havien anat apareixent cases altes, solitàries. Un fet que, al seu entendre, anticipava l'escassa gràcia que en el futur tindrien aquells barris, quan tots estiguessin enganxats a la ciutat. Aquesta mirada sobre els suburbis: superficial i carregada d’estereotips, va ser predominant a gran part de la literatura i de la premsa burgesa de finals del segle XIX i principis del XX. </p><p style="text-align: justify;">Pla es sumava a la llarga tradició que havia anat construint un relat que indentificava aquells límits pràcticament com a territori de bàrbars, de gent tosca, per civilitzar, persones a qui es podia denigrar sense clemència. Tasca en la que, com veurem, va excel·lir Carles Sentís amb els seus famosos articles sobre l’arribada dels migrants de Murcia, en el conegut “transmiserià”. Gent que venia buscant feines, que serien molt dures i malpagades, a les obres del metro i de l’Exposició en un moment de sequera i hambruna generalitzada a la terra d'origen.</p><p style="text-align: justify;">Les plomes de Sentís o Pla no buscaven ni la descripció dels fets ni molt menys l’empatia, al contrari cercaven l’horror, la por d’unes classes benestants davant d’aquella multitud, suposadament portadora de misèria, malalties i d’idees llibertàries, que en molts casos venia del sud. Una multitud que, d’altra banda, les mateixes classes aprofitarien com a mà d’obra per a la construcció de la seva ciutat nova. A la burgesia els hi molestava la seva presència però no el seu treball, miserablement remunerat.</p><p style="text-align: justify;">Sense cap dilema moral, quan les obres de l’Exposició Internacional del 29 eren a punt de començar, les institucions van voler amagar la Barcelona de les barraques, la que en gran part havia aixecat aquells pavellons, enderrocant els barris d'autoconstrucció propers al recinte firal i aixecant un gran mur enmig de la muntanya. I és que si fem un salt endavant, molt significativament, tant Pla, com Sentís, que tant havien fet bandera d’un determinat tipus de catalanitat, van acabar sent col·laboracionistes del franquisme, implicant-se en les xarxes d’espies a la Catalunya Nord. </p><p style="text-align: justify;">On acabava la quadrículada ciutat burgesa, començava un territori que l’any 1934 Ramón Gausachs, als seus articles a Mundo Gráfico, definiria com <i>La patria del anarquismo</i>. Una terra ignota que <i>se inicia en las esquinas de Hostafrancs y acaba entre los huertos virgilianos del Prat de Llobregat, pasando por las barriadas proletarias de Sans, La Bordeta, Santa Eulalia, La Torratxa y Hospitalet.</i> Un ampli territori on, com en els mapes dels navegants de l’Edat Moderna, es dibuixaven els monstres als marges. Creuar Sants i endinsar-se en direcció cap a l’Hospitalet del Llobregat, més enllà de la Riera Blanca, entrant en el que anomenarien Petita Murcia, implicava aprofundir més en aquest ideari construït de la por a l’altre. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRIMEb-flW0BKp2sXw50DzA7mUmCvqHJ5WQliQLbRiHIVtdggsrpclUu6TU87SDYiaA9EkOGlhHR5WdH78MYbpqPYiAUr1G2fqwV75kiZ0pdjDPWw-SXU3QPBj4JnZuAhsPW591Rk5Tvwa6M4XNosh0okjQx-sBsKKH10v3T8QapoZz8UTT_3uUvGTUQ/s400/La%20Torrassa%20Desembre%201933.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="400" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRIMEb-flW0BKp2sXw50DzA7mUmCvqHJ5WQliQLbRiHIVtdggsrpclUu6TU87SDYiaA9EkOGlhHR5WdH78MYbpqPYiAUr1G2fqwV75kiZ0pdjDPWw-SXU3QPBj4JnZuAhsPW591Rk5Tvwa6M4XNosh0okjQx-sBsKKH10v3T8QapoZz8UTT_3uUvGTUQ/w400-h364/La%20Torrassa%20Desembre%201933.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mundo Gráfico, 1934</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">Els “monstres” que, des de les plomes burgeses, es dibuixaven com habitants d'aquesta patria de l’anarquisme eren diversos. Entre les màquines de filar i els telers de fàbriques com el Vapor Vell, l’Espanya Industrial o Can Batlló es creà la figura de la <i>Xinxa de fàbrica</i>, com encara a dia d’avui defineix l’Enciclopèdia Catalana: <i>Dona que treballa en una fàbrica, sobretot de filats o de teixits, que sol anar bruta i fer olor dels materials amb què treballa</i>. Les xinxes o puces, eren descrites com dones voluptuoses, ordinàries i malcarades. Adjectius que segurament ens diuen més dels ulls que miraven i dels intel·lectuals que definien, que no pas de les figures contemplades. Ja el Baró de Maldà, a finals del segle XVIII parlà de les xinxes de forma despectiva. Un estereotip que quedaria immortalitzat, per exemple, al conegut cuplet<i> La xava de Sants</i>, que comença amb el molt significatiu: <i>Sóc filla de Sants, duc les males sangs i les tares de la llibertat que m'havien dat els meus pares.</i></p><p style="text-align: justify;">Era preferible descriure a les Xinxes com a dones fàcils que parlar dels abusos que filadores i teixidores patien a la fàbrica, amb la complicitat, quan no participació, dels encarregats. Alguns d’aquests s’aprofitaven de la seva situació de poder, tal i com van recollir Jaume Fabre i Josep Maria Huertas Claveria a l’especial de la revista L’Avenç de l’any 1981 a entrevistes a treballadors i treballadores:<i> Era comú en la industria téxtil que el contramestre obtingués prebendes físiques de les treballadores a canvi d’arreglar-les ràpidament la màquina quan s’espatllava. Com que treballaven a preu fet, si el contramestre no arreglava la màquina fins al cap de sis o vuit hores, les dones perdien molts diners i per això moltes cedien.</i></p><p style="text-align: justify;">Si les filadores i teixidores rebien el malnom de <i>Xinxes</i>, sovint, quan aquestes eren representades a les vinyetes de les molt populars revistes satíriques ens apareixien, al·legòricament, com a aranyes, molt especialment quan es donaven vagues i conflictes laborals al tèxtil. Una imatge que va ser molt freqüent l’any 1913 quan, durant la Vaga de la Constància, les dones esdevingueren protagonistes, prenent la paraula als mítings, fent piquets o marxant en silenci pel mig de la ciutat davant la mirada atònita de la Barcelona burgesa.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF4KNGJ4oPklhHV8PBS2-q0aBzxb7dEA2daO4n576ym1RmoegyotN5ASFv1wCWZ6O8_eWAKCfcF5gRE0WhWpItx832KGQa3_XlLEkKofBKp5jUF3OiMowEhmZQ__Gjmm5iKIbrqdmZaQSiCIBpMvD1-OsgpTH1-t8eDSx1te7rwy8R6oe5UyeBzq9ucA/s885/1_Esquella%20de%20la%20Torratxa%2008_08_1913.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="885" data-original-width="885" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF4KNGJ4oPklhHV8PBS2-q0aBzxb7dEA2daO4n576ym1RmoegyotN5ASFv1wCWZ6O8_eWAKCfcF5gRE0WhWpItx832KGQa3_XlLEkKofBKp5jUF3OiMowEhmZQ__Gjmm5iKIbrqdmZaQSiCIBpMvD1-OsgpTH1-t8eDSx1te7rwy8R6oe5UyeBzq9ucA/w400-h400/1_Esquella%20de%20la%20Torratxa%2008_08_1913.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Esquella de la Torratxa 08/08/1913</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">Tal i com ens descriu la dita: <i>Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants,</i> un proverbi que podem trobar adaptat a d'altres pobles industrials i les seves poblacions veïnes, cada barri disposava de la seva pròpia figura estereotipada. La Bordeta, i la seva gent, van ser objectius de la befa i el menyspreu de forma recurrent. Així d’un pobre que volgués aparentar es deia que tenia terres a la Bordeta; del mentider que es vantava d’haver fet grans viatges, es deia que venia de la Bordeta; de l’ignorant que el farien alcalde de la Bordeta; de l’ignorant, que tenia estudis a la Bordeta; i, en general, per destacar que alguna persona era maldestre en el seu ofici simplement es deia que era el sabater o el fuster de la Bordeta. </p><p style="text-align: justify;">Hostafrancs i, molt especialment la Creu Coberta, que va esdevenir important punt de pas dels traginers que anaven i venien cap a Barcelona, també van rebre de valent. A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu; o bé Per la Creu Coberta, alerta! són només alguns dels exemples de la mala fama que va agafar la via. En aquest barri una de les figures que, de tant estereotipada, va acabar esdevenint arquetip va ser la del <i>Gitano d’Hostafrancs</i>. Sobre els que també es van arribar a encunyar frases fetes feridores com: <i>Per gitanos, Hostafrancs, llargs de dits i curts de mans.</i> Un món, el dels gitanos d’Hostafrancs de principis de segle XX, sobre el que molts en parlaren però del qual pocs registres autèntics han quedat, més enllà de les obres del dramaturg Juli Vallmitjana, que tot i la seva mirada romàntica, si que s’hi va endinsar en profunditat, recollint el lèxic.</p><p style="text-align: justify;">Encara avui no ens resulta estrany escoltar l'expressió Anar fet un gitano i la podem entendre perfectament sense que ningú ens l'expliqui. Segons l'estereotip que s'havia creat per ells, els gitanos i les gitanes havien de ser ganduls, lladres i bruts i si no hi encaixaven simplement s’invisibilitzaven, sovint fins i tot també en el relat obrer. Així, per exemple, rarament se’ns ha explicat que molts gitanos i gitanes van ser presents a les barricades del 19 de juliol del 1936 per aturar el cop del feixisme. Un fet que a barris com Hostafrancs, on formen una comunitat molt important, hauria de ser evident i que tanmateix ha passat desapercebut, però del que espero aviat poder-ne parlar. Parafrasejant a Maria Mercè Marçal podríem dir que les gitanes d'Hostafrancs foren quatre voltes rebels.</p><p style="text-align: justify;">Com La Bordeta i Hostafrancs, també Sants va ser castigat amb dites diverses, sovint versions de la mateixa idea: <i>A Sants, pobrets i marxants, i la meitat lladres; A Sants, pocs i bergants; l'una meitat lladres i l'altra socarracristos o A Sants, pobres i amargants, l'una meitat lladres i l'altra meitat esgarrapacristos. </i>Dites on ja és reflecteixen alguns dels trets que marcaran la història del poble: la importància del seu comerç i el seu caràcter popular i anticlerical.</p><p style="text-align: justify;">Com ja he avançat, també el Murciano va esdevenir un dels altres espècimens dels suburbis. Per al burgès aquesta figura representava l’ignorant, el salvatge, el lladre fins i tot l’invasor. Es va representar tant el Murciano, que el concepte va acabar definint a qualsevol persona migrant a Catalunya, indistintament de la seva procedència, de la mateixa manera que passa amb el concepte Gallego a certs països americans. I és que tants van ser els murcians que van deixar la seva terra que s'arribà a popularitzar la frase feta: Murcia, exportadora d'homes.</p><p style="text-align: justify;">Als seus articles a Mirador, que eren més una ració de por disfressada de periodisme d’investigació, Sentís traspuava xenofòbia. Si Hostafrancs era l'hàbitat del Gitano i la Bordeta del Pinxo, la Torrassa esdevindria el del <i>Murciano</i>. Dels murcians reals, però també d’aquells arquetips burgesos. Sentís abonava la idea de la invasió silenciosa creant imatges als seus articles, afirmant, per exemple, que <i>els catalans de la Torrassa, viuen ben avinguts, tots es coneixen, tots van mig esporuguits arrambats a les parets</i>. Animalitzant, fins i tot, als infants, en imatges com la següent: <i>furgant per la brossa o xipollejant pel fang hi havia dues espècies d’éssers. D’una banda, porcs, truges i porcells; de l’altra criatures en l’adolescència o la infància.</i></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQn9UANH6R-kw3_MOzYshXUrZiTdGFjl_duycs99FPOZ0ANqWcviB_g95uThsxj6t190IF9THcklkhEC_rGKcYSv6_y_avZ5GptkEHym_TCdYYa8E1sCgurOf5TlbELs2QRMNffuQCqYWnhRObd6WuuUw69vXMZ9XSJ6kxQJUPUTQkILhLSqyq6npAA/s1166/El%20Be%20Negre%2017_01_1933.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="1166" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQn9UANH6R-kw3_MOzYshXUrZiTdGFjl_duycs99FPOZ0ANqWcviB_g95uThsxj6t190IF9THcklkhEC_rGKcYSv6_y_avZ5GptkEHym_TCdYYa8E1sCgurOf5TlbELs2QRMNffuQCqYWnhRObd6WuuUw69vXMZ9XSJ6kxQJUPUTQkILhLSqyq6npAA/w400-h271/El%20Be%20Negre%2017_01_1933.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Bé Negre 17/01/1933</td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;">Per si el <i>Murciano</i> no resultava suficientment salvatge, calia que també fos llibertari. Millor que millor si era de la FAI. En una Catalunya, la dels anys trenta, on la població no arribava als 2.800.000, i on la CNT tenia al voltant de 200.000 afiliats, no n’hi havia prou amb que <i>el Murciano</i> fos anarquista, ja que gran part de la gent ho era: ja fos per conviccions, afiliació o pràctiques. L’anarquisme, que feia més de seixanta anys que s’havia popularitzat a Catalunya, impregnat a sindicats, cooperatives, o ateneus, no era suficient per a l’estereotip <i>del Murciano</i>, calia anar més enllà. </p><p style="text-align: justify;">De fet el propi barri de la Torrassa, molt abans de l'arribada dels Murcians ja havia esdevingut, tot i que potser inicialment d’una forma naïf, un barri estereotipat. El 8 de maig de 1870, poc temps després de la Revolta de Quintes, que havia tingut Gràcia com a un dels principals escenaris, es va començar a editar un setmanari satíric, republicà i anticlerical que tindria una llarga trajectòria. Per donar-li nom es va aprofitar un fet que tenien ben present. Des del campanar de Gràcia es va començar a cridar a la resistència, un fet que els militars van intentar aturar disparant contra el propi campanar. Per aquest motiu el setmanari, publicat per Innocenci López i Bernagossi, va rebre el nom de <i>La Campana de Gràcia</i>, municipi al que la població va estar molt lligada. </p><p style="text-align: justify;">Però pel seu caràcter satíric La Campana patiria freqüentment la censura, com l’any 1872, quan per les seves crítiques municipals va patir un mes de suspensió. Com La Campana no podia sortir, amb el mateix equip redactor i els mateixos col·laboradors, l’editor va llançar una nova revista: <i>L’Esquella de la Torratxa</i>, un títol que en si seria una autoparòdia de l’original. De l’heroica campana que durant la resistència i sota el bombardeig seguia sonant a Gràcia és passà a una esquella i de Gràcia, la vila burgesa a tocar de Barcelona a la Torratxa, probable referència a la Torrassa, un barri perifèric al terme municipal de l'Hospitalet.</p><div style="text-align: justify;">També Francesc Cambó va fixar un nou estereotip, <i>l'Anarquista de Terrassa</i>,
quan arribà a afirmar que l'anarquista de Terrassa s'ho menjarà tot!
L'Anarquista de Terrassa encarnava tots els mals que l'ordre burgès era
capaç d'imaginar. Era un personatge amoral, que més que un revolucionari
era descrit com un amant de la destrucció per la destrucció. Dibuixat a
les vinyetes armat amb pistoles i bombes. Però si per a la burgesia era
terrible ser un <i>Anarquista de Terrassa</i>, encara era pitjor ser
una Anarquista de Terrassa, tal i com ens mostrava aquesta vinyeta de la
Campanya de Gràcia del 5 de novembre de 1932. I és que un estereotip
podia no ser excluyent d’un altre. Es podia carregar amb els tòpics de
ser Murciana, Xinxa de Fàbrica i Anarquista de Terrassa. Com ja deia la
definició de monstre, també podia ser la combinació de dues o més
bèsties diferents. <br /></div><div><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqIYhnZsNab_BH9deKN_BuBU74pOhy1XRwhGkaIbPH_yFlyxqpuWh9FA9_an8YSdbWsj4RLhZ643iNM0cvABlLQd70gmvwNaaEHOGKn1mk6lhoBC3spXSXdsXTIpH7NXQK4x_ClMxIdgbNmtfq5flkbZzRloC_8sZkkr-fOkw4VO9c7ogCWhsUZCiig/s2210/Campana%20de%20Gracia%205_11_1932.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2210" data-original-width="1559" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqIYhnZsNab_BH9deKN_BuBU74pOhy1XRwhGkaIbPH_yFlyxqpuWh9FA9_an8YSdbWsj4RLhZ643iNM0cvABlLQd70gmvwNaaEHOGKn1mk6lhoBC3spXSXdsXTIpH7NXQK4x_ClMxIdgbNmtfq5flkbZzRloC_8sZkkr-fOkw4VO9c7ogCWhsUZCiig/w283-h400/Campana%20de%20Gracia%205_11_1932.jpg" width="283" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Campana de Gràcia, 05/11/1932</td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Com els estereotips depenen més de qui mira que de qui és observat,
sovint tot pot esdevenir relatiu. Si per Cambó Terrassa era terra
d'anarquistes pels veïns de Sabadell, en comparació amb la seva ciutat,
era més de senyorets. A Sabadell teixeixen i a Terrassa vesteixen,
recollirien les dites. Però crear un estereotip, generalitzant i
allunyar-te de la realitat per tal que el personatge encaixi exactament
en el teu discurs, però té els seus riscs i el propi Cambó ho acabaria
patint. La descripció de <i>l'Anarquista de Terrassa</i>, era tan
estripada que més que fer por acabava resultant còmica. Així, doncs, el
propi Cambó va acabar esdevenint un arquetip per si mateix. El del
burgès atemorit per l'anarquisme. I la premsa republicana es va omplir
de caricatures de Cambó alertant de l'Anarquista de Terrassa. O fins i
tot, com és el cas d’aquesta vinyeta de l’Esquella de la Torratxa del 5
de febrer del 1932, amb el propi Cambó disfressat d’Anarquista de
Terrassa. <br /></div><div><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXUg6-fCnWzx8QXqTJo6bL9CrSuvxW_Y6v2yhUnZn4308eTPaHKW0Hq74JTgzoPkbWXfDjlUabhtwnMlZIk5kEpRks1pyImwM8qcb50LgQOuJ8JTOtCybXXzYxZco8mZXZvp228Feaiucajyda3kfpNLUbYXRZvxg9bJhcVY2kCzqHfAekPC033QA-YA/s1059/Esquella%20de%20la%20Torratxa%205_2_1932.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="713" data-original-width="1059" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXUg6-fCnWzx8QXqTJo6bL9CrSuvxW_Y6v2yhUnZn4308eTPaHKW0Hq74JTgzoPkbWXfDjlUabhtwnMlZIk5kEpRks1pyImwM8qcb50LgQOuJ8JTOtCybXXzYxZco8mZXZvp228Feaiucajyda3kfpNLUbYXRZvxg9bJhcVY2kCzqHfAekPC033QA-YA/w400-h269/Esquella%20de%20la%20Torratxa%205_2_1932.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Esquella de la Torratxa, 05/02/1932</td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div><p style="text-align: justify;">De
fet la creació de monstres als marges, entre les classes treballadores,
no era exclusiva de Barcelona. A tota Europa es poden trobar fenòmens
similars. Al París de mitjans del segle XIX s'havia començat una enorme
transformació urbanística, el projecte del prefecte Hausmann, que
acabaria amb el 60% de l'antiga ciutat, expulsant a les classes populars
a les perifèries. Amb la reforma els carrers estrets d'origen medieval
es van veure substituïts per un traçat de grans avingudes i boulevards
que dificultaven aixecar barricades. Quan les bales tombin les
cantonades tornareu a veure carrers vells i estrets a París, sembla ser
que va afirmar el propi Haussman. Aquest és el context previ al París de
la Comuna. Moment en el qual la premsa conservadora es va dedicar a
difondre bulos, com que hi havia un grup de dones sanguinàries, les
anomenades <i>Petroleres</i>, que es dedicaven a cremar esglésies i
propietats de la burgesia amb artefactes incendiaris. Una fake new per
estigmatizar a les dones havien lluitat per defensar la ciutat i
aconseguir un sistema igualitari, que va portar a una autèntica cacera
de bruixes, portant a centenars de dones, sovint per simples sospites o
denúncies falses a ser assassinades.</p><p style="text-align: justify;">Tal
i com deia Pla, per a la burgesia, la perifèria va seguir sent gris i
mediocre. Era així perquè ells mateixos havien definit quin havia de ser
l'ordre natural de les coses i tot el que quedava fora eren monstres.
Poc importava que a costa del treball d'aquests, es forgessin les
fortunes que van permetre la construcció d’algunes de les majors icones
de la ciutat. Cases majestuoses que eren contenidors per a egos
desmesurats. Cases, que com definiria Gaudí eren la petita pàtria de la
família. Però sense les filadores i els teixidores del Vapor Vell, sense
els treballadors de la foneria Sant Josep ni els Güell haguessin tingut
fortunes per a totes les seves obres ni Bocabella recursos per arrencar
la Sagrada Família.</p><p style="text-align: justify;">El
franquisme, i el missatge únic que va implicar, encara va fer més
profunda aquella ferida. Els mitjans pels quals les classes populars
havien pogut anar creant el seu propi relat alternatiu: els ateneus, els
sindicats, les cooperatives, la premsa obrera… van ser esborrats, i el
relat que ja s'havia preparat abans es va fer hegemònic, perpetuant
tòpics i estereotips. Semblava que sobre els habitants d’aquells barris
que Pla considerava mediocres no es podia dir gaire cosa més a banda de
que eren laboriosos. I sota el relat hegemònic les lluites èpiques per
la justícia social, les experiències exitoses de suport mutu i els noms
de centenars de lluitadors i lluitadores es van acabar esvaint per
tornar a ser sols estereotips, monstres.</p><p style="text-align: justify;">Encara
avui un relat únic ens explica la "realitat" dels suburbis amb tòpics
similars, tot i que ara els "monstres" siguin uns altres. Els Murcianos
segueixen existint. Tan li fa que la Murcia d'on vénen es trobi més
enllà del mar.</p></div><div><br /></div>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-9542302242176338242023-03-06T11:34:00.002+01:002023-03-06T12:26:44.616+01:00Sempre és massa tard<p style="text-align: justify;">Un dia qualsevol, un veí o una veïna de la ciutat descobreix que aquell edifici antic del seu barri: potser una caseta baixa rastre de l’urbanisme obrer, potser la nau d’una fàbrica de finals del segle XIX, potser la masia que resistia entre blocs de formigó, o la finca modernista d’un dels antics terratinents del poble ha despertat cobert de lones o amb algun gran cartell que hi diu “Proper enderroc”. Potser la promotora ha pensat que el missatge podria aixecar suspicàcies i ha substituït el terme “enderroc” per “deconstrucció, o potser directament han aprofitat per fer publicitat de la propera promoció. “Pisos de luxe”, “piscina comunitària”... qui sap?</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilrCmtGcEjIS88nBxwzYsPerJvjEqOaucyFFwbRie4n7a8uzUr7hJ9HqAatJXcryJ7bPwX0AEuyDgTmP2Fb3iZalt4f16NDmhi50BrgJezG7KE3etWnnQYcWGjcmr3Je8MlvMaprDKNNRvozKtps8MMAnTSkHclaqiGoJ25hfhw9zSmvFGKiZmanJ1dA/s560/Casa%20dels%20pollets.jpe" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="560" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilrCmtGcEjIS88nBxwzYsPerJvjEqOaucyFFwbRie4n7a8uzUr7hJ9HqAatJXcryJ7bPwX0AEuyDgTmP2Fb3iZalt4f16NDmhi50BrgJezG7KE3etWnnQYcWGjcmr3Je8MlvMaprDKNNRvozKtps8MMAnTSkHclaqiGoJ25hfhw9zSmvFGKiZmanJ1dA/w400-h266/Casa%20dels%20pollets.jpe" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enderroc de la Casa dels Pollets, a Hostafrancs</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">Potser l’edifici no era obra d’un arquitecte, conegut, tot i que de vegades això tampoc és excusa. Però sovint aquella casa humil, aquella nau industrial, fins i tot aquella mansió privada, amaga històries que expliquen el barri on es troba l’edifici, o sobre la seva gent. Sota les rajoles hidràuliques d’aquell edifici, entre els revoltons, aferrades als esgrafiats, cargolades entre les reixes de ferro forjat, tot i que invisibles, es troben les arrels de la comunitat que l’envolta. </p><p style="text-align: justify;">Potser era el safareig on, mentre les dones feien la bugada, també feien xarxa; potser l’antic hostal que arran de la carretera per on circulaven els traginers, va acabar donant nom a tot el barri; potser la caseta que va substituir; potser les barraques de la muntanya; potser la fàbrica on filadores i teixidores de diverses generacions van treballar dia i nit durant jornades extenuants sense final; potser era la presó on patiren centenars de persones, mentre grups de dones feien guàrdia a la porta per evitar la llei de fugues; o potser era la cooperativa on treballadors i treballadores van demostrar que una ciutat diferent, humana, era possible.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2rc616u7mTnnSFOXTCN9pCqlghb7oeLuZXCHhoB46_jj1HCZjnbp_C0j24gVxK4MYrA5HxVzko7xaXigoYUX3fzJpfrEN83CyGgQJPWYiJgyHe9kVXcuAh63LiZCU2ddmsRPW4RquViaXpt580JXJSltSkoA2rqZwWBFjvPq-mrGwTacIoy-OuuMPbA/s727/el%20rei%20del%20calzado.jpe" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="727" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2rc616u7mTnnSFOXTCN9pCqlghb7oeLuZXCHhoB46_jj1HCZjnbp_C0j24gVxK4MYrA5HxVzko7xaXigoYUX3fzJpfrEN83CyGgQJPWYiJgyHe9kVXcuAh63LiZCU2ddmsRPW4RquViaXpt580JXJSltSkoA2rqZwWBFjvPq-mrGwTacIoy-OuuMPbA/w396-h400/el%20rei%20del%20calzado.jpe" width="396" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enderroc de l'edifici del Rei del Calçat, a Hostafrancs</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">Si aquest veí o veïna té consciència d’aquella història i del seu valor i, més important encara, si té consciència de la força que un grup de veïns i veïnes organitzades poden arribar a tenir, potser conseguiria mobilitzar a d’altres, llavors potser, aconseguiran salvar l’edifici de la picota. Una història que, dècada rere dècada, es repeteix a la ciutat de Barcelona, un dia qualsevol s’enderroquen edificis que, potser no tenen cap mena de protecció, però què són importants per aquella comunitat.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkGuoJd9neCneSoDxjtjDkUB1erCOgvG9pjuill5frFQG-7askdPVRFGOmHAArrtxalY3dW9q-dpjVXliLbxT4kLGMt_c3PNeWuHo2a-SC4lS4wer6N6XJ6i3KXFNSeAxf6Db1LeHzTdDZ7RrUvazxUOXmGOalU_UkIQeYFmCVszMtKeOOip0paGMXwQ/s1600/Casa%20de%20mossen%20Pere.jpe" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkGuoJd9neCneSoDxjtjDkUB1erCOgvG9pjuill5frFQG-7askdPVRFGOmHAArrtxalY3dW9q-dpjVXliLbxT4kLGMt_c3PNeWuHo2a-SC4lS4wer6N6XJ6i3KXFNSeAxf6Db1LeHzTdDZ7RrUvazxUOXmGOalU_UkIQeYFmCVszMtKeOOip0paGMXwQ/w400-h300/Casa%20de%20mossen%20Pere.jpe" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enderroc de la casa de Mossèn Pere, a Sants</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">Qui decideix què cal protegir? Un tècnic a un despatx? Un especialista que potser no ha trepitjat mai aquell barri? I quins són els criteris per decidir-ho? Només els valors artístics de l’edifici? Quin és el pes d’una comunitat en decidir el que és important per a ella? No pot una comunitat aportar criteris per definir allò que la defineix? No seria millor educar en la sensibilització del patrimoni que deixar-ho tot en mans d’una administració que, per norma general, sempre va tard i que sovint és cega a la vista de barris sencers?</p><p style="text-align: justify;">Tot i que per parlar de la protecció del patrimoni a la ciutat de Barcelona podriem anar molt més enrere, per aquest article arrencaré l’any 1993, quan amb la Llei del Patrimoni Cultural Català, impulsada per la Generalitat, començava el que podriem definir com l’era moderna de la protecció patrimonial. Una llei que, molt significativament, va ser aprovada un any més tard del final dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La pressa per enllestir les grans infraestructures olímpiques es van endur per davant edificis i vestigis històrics de tota mena. </p><p style="text-align: justify;">Potser una d’aquelles dinàmiques tan barcelonines a les quals, després d’un gran estrall, com a redempció, segueix un intent de restauració, sovint matusser. El que és autèntic acaba desapareixent i en el seu lloc s’alça un aparador fet a conveniència del moment històric i de l’enquadrament de les postals, com quan l’any 1908, a resultes de l’inici de l’obertura de la Via Laietana, es van desplaçar a 10.000 persones i es va esborrar l’urbanisme medieval d’aquell tros de ciutat, amb el seu patrimoni històric, per donar pas a un barri gòtic prefabricat.</p><p style="text-align: justify;">L’any 1993, amb la Llei del Patrimoni Cultural es van establir dues categories, la A i la B, comunes a béns mobles i immobles, però també immaterials. Posteriorment, amb la redacció dels Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i del Catàleg, aprovats definitivament l’any 2000, es va intentar adaptar la protecció als districtes de la ciutat. Va ser en aquest moment en el qual va quedar definida l’estructura dels nivells de protecció patrimonial, amb quatre categories: A, B, C i D.</p><p style="text-align: justify;">Els elements amb categoria A, Bé Cultural d’Interès Nacional, són els que gaudeixen d’una protecció més alta i són decidits per la Generalitat. Els que es troben a la categoria B, Bé Cultural d’Interès Local, són decidits per l’Ajuntament i ratificats per la Generalitat. Les dues darreres categories: la C, Bé d’Interès Urbanístic i la D, Bé d’Interès Documental són competència de l’Ajuntament. Quina protecció atorga cadascuna d'aquestes categories? Per a les tres primeres força gran, ja que un edifici catalogat amb una A, B o C, teòricament no es pot enderrocar, però pel que fa a la darrera, la D, si que és possible, sempre i quan es faci un estudi històrico-arquitectònic. Estudis que veïnes i veïns dels barris mai acaben sabent on van a parar. </p><p style="text-align: justify;">Sense entrar en temes més tècnics, que segurament se m’escaparien a mi també, sí que es poden fer algunes reflexions pel que fa al rerefons de tot plegat. Començant pel fet que de la darrera revisió profunda del catàleg fa més de vint anys. Quins edificis hem perdut pel camí? Quins no hi apareixen i hi haurien de ser-hi? </p><p style="text-align: justify;">La majoria de barris populars, entre els quals aquells que van passar de ser pobles a ser suburbis de la gran ciutat, durant dècades han estat molt maltractats. La destrucció del seu patrimoni i també del seu urbanisme, a banda de respondre als interessos del capital, també responia a la voluntat de desestructurar les comunitat. Fent desaparèixer els seus elements identitaris i els seus espais de relació, esborrant-ne la memòria també s'enderrocava la capacitat de resistència de les mateixes comunitats. </p><p style="text-align: justify;">A Sants això ho sabem ja que ho hem patit. Un dels exemples més dolorosos el trobem a l’arrencada de la dècada dels 70, quan es va començar a obrir-se l’obertura del Cinturó de Ronda: esborrant l’urbanisme santsenc, amenaçant les cases de milers de veïns i veïnes, tallant per sempre moltes de les xarxes relacionals d’un barri, que n’era un de sol, i també esborrant-ne el patrimoni. Es significatiu que gran part dels antics ajuntaments dels pobles independents, entre ells el de Sants, acabessin enderrocats.</p><p style="text-align: justify;">I és que el patrimoni també és la part visible del relat històric que se'ns explica, el paisatge que deixa testimoni de la nostra memòria. Les fàbriques ens parlen del treball extenuant de les dones, les cooperatives i els ateneus de la capacitat d'autoorganització obrera… Però, oh sorpresa, el patrimoni popular, un cop més és el primer a passar per la picota, el primer en ser esborrat i el que, quan està catalogat, acostuma a tenir una protecció més baixa, aquella que no implica pràcticament res. </p><p style="text-align: justify;">Cal començar a fer, de veritat, una tasca divulgativa gran, que per una banda ens ajudi a entendre la importància d'aquests edificis en la formació de les comunitats; i per d'altra, que ajudi a entendre i a valorar la feina dels oficis, present en aquests edificis populars. Com es dissenya i emploma un vitrall? Quin és el procés per arribar a fer un mosaic hidràulic? Com s'han fet aquells esgrafiats? El coneixement és bàsic. No es defensa el que no s’estima i no s’estima el que no es coneix. </p><p style="text-align: justify;">Fa poc l’ajuntament va presentar <a href="https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/urbanisme-per-als-barris/barcelona-arquitectura-ciutat-patrimoni" target="_blank">Barcelona, ciutat patrimoni</a>, una mesura que promet canvis en aquest àmbit. Era necessari i ens n’alegrem, tot i que segurament, com sempre, arriba tard. Ara cal esperar que el canvi sigui real i no una magnífica façana buida. Que allò que és important per a una comunitat, aquelles petites coses que la defineixen, també puguin ser un criteri a l’hora de decidir que és patrimoni, que cal protegir i defensar.</p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2640601656206592271.post-86157245051413938082023-03-01T12:14:00.002+01:002023-03-01T12:14:52.614+01:00100 aniversari de l'assassinat de Salvador Seguí i Francesc Comas<p style="text-align: justify;">Enguany es commemora el centenari de l'assassinat de Salvador Seguí i de Francesc Comas i s'han organitzat tot d'actes al barri. </p><p style="text-align: justify;">Diumenge 12 de març a les 12 es col·locarà una placa al lloc on va nèixer Francesc Comas, al carrer Constitució 85 i per la tarda, a les 17h, es farà un homentage al Cementiri de Sants.<br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOcXyhPj0tGTaJfPO5GeYvEmTIZvveeIz7fnMJTWmcWd-kSHjMOptnRPdd4uaztL4RMTJ-NaxE9GJ0H_sSSyyaelhdlU-Ke5UZC2mxtUareyUgXDfTn3bTsgPSJUzqg3HjEyTxhkRlEAKxP0wgsRUJUUHVsJ3yqRC2rGeFvhksKUfSM1vblfBVtXfnkA/s1280/20230301_104742.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="904" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOcXyhPj0tGTaJfPO5GeYvEmTIZvveeIz7fnMJTWmcWd-kSHjMOptnRPdd4uaztL4RMTJ-NaxE9GJ0H_sSSyyaelhdlU-Ke5UZC2mxtUareyUgXDfTn3bTsgPSJUzqg3HjEyTxhkRlEAKxP0wgsRUJUUHVsJ3yqRC2rGeFvhksKUfSM1vblfBVtXfnkA/w283-h400/20230301_104742.jpg" width="283" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div style="text-align: justify;">Dilluns 13 a la Lleialtat Santsenca, a les 18h tindrem una conferència en que parlaran Xavier Oller d'Agita't Gràcia, Manel Aisa Pàmpols de secció Història AEP/CDHS i Agus Giralt de Memòria en Moviment<br /><br />Parlar
de Salvador Seguí Rubinat, és parlar amb majúscules de
l'anarcosindicalisme català. És parlar de la lluita per la dignitat
humana a partir de l'organització obrera. Una lluita desenvolupada a
Espanya, amb epicentre a Barcelona, i estesa a l'altre banda de
l'Atlàntic pels catalans emigrants. És fer memòria de l'enfrontament
directe, entre la classe obrera i la burgesia catalana.<br clear="all" /></div><span style="color: #888888;"><div><br /></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXT1nZd-Xmif1N9pMqXguz4BLBcVw_AFATw--rwvmUOM-kkNSr1gFT28jEX5THhz_ztN8FuIdRBKs27-yLK21T0MrdGXw1ly5GrBAgGeeWThj0BH9D3_SFE5e0kjDCbdxUDdRGgzbpLXhsQfRt9AYblk0OBL-vNPlMEWAaittdTcKwZU7EvL8Zx372A/s3508/Cartell%20segui%20comas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3508" data-original-width="2480" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXT1nZd-Xmif1N9pMqXguz4BLBcVw_AFATw--rwvmUOM-kkNSr1gFT28jEX5THhz_ztN8FuIdRBKs27-yLK21T0MrdGXw1ly5GrBAgGeeWThj0BH9D3_SFE5e0kjDCbdxUDdRGgzbpLXhsQfRt9AYblk0OBL-vNPlMEWAaittdTcKwZU7EvL8Zx372A/w283-h400/Cartell%20segui%20comas.jpg" width="283" /></a></div><br /> </div><p></p><p><br /></p>Agus Giralthttp://www.blogger.com/profile/05493364981015992116noreply@blogger.com0