divendres, 24 d’abril del 2020

Xerrada: La vaga de lloguers i el sindicat de la construcció de CNT entre abril i desembre de 1931, per Manel Aisa



Compartim un vídeo de les jornades La Rosa de Foc, organitzades l'any 2014 a l'Espai Obert per la Universitat Lliure de Sants i Negres Tempestes.

"La vaga de lloguers i el sindicat de la construcció de CNT entre abril i desembre de 1931" xerrada a càrrec de Manel Aisa, llibreter i membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

dilluns, 20 d’abril del 2020

El silenci de la Browning - Epíleg


Es fa molt difícil reconstruir un fet controvertit com el dels tirotejos del carrer del Sant Crist quan han passat quasi cent anys i quan ja a l’època les versions eren contradictòries. Però aquest doble atac a la seu del Sindicat Únic, primer per part dels pistolers del Lliure i posteriorment per part de la policia deixa moltes preguntes. Va ser una acció coordinada entre els pistolers del Lliure i la policia tal i com molt subtilment es planteja Solidaridad Obrera? Van disparar els cenetistes que, després del primer atac, feien guardia alertats per l’arribada de més vehicles tal i com es planteja la Vanguardia? 

No podrem estar segurs al cent per cent, però sovint es poden trobar algunes pistes per aclarir algunes històries en els silencis, en allò que no es diu o allò que, segurament de forma deliberada, s’ha omès. Una dada molt important sobre la que només es parla als mitjans obrers és el fet que els dos germans que van ser víctimes del tiroteig estaven vinculats al Grup Juvenil de l’Escola Racionalista. A la resta de diaris no es diu res de la seva militància a cercles anarquistes, com si fossin simplement dos veïns que caminaven pel carrer. Es volia d’aquesta manera esborrar la sospita d’una provocació policial?

Sobre els autors o persones vinculades al primer tiroteig també podem descobrir algunes coses més. Tot i que la major part dels noms dels membres del sindicat lliure que van participar en l’atemptat ens són desconeguts, si fem una mica de cerca podem trobar algunes connexions curioses. Un d’ells, León Simón Sanz, la casa del qual va ser escorcollada per la policia, i que al relat apareix com el forçut que m’he imaginat com un personatge fanfarró, descobrim que segurament estava vinculat a la Peña Deportiva Ibérica, un grup d’ultradreta seguidors de l’Espanyol que estava format, en gran part, per jugadors de la seva secció de rugbi. 

A la Barcelona dels anys del pistolerisme tot traspuava violència i els nacionalistes espanyols de la Peña Ibérica van acabar sent els enemics aferrims de la Penya Ardévol del Barça, formada per catalanistes que, en gran part, eren membres de la secció de lluita greco-romana del Barça. León Simon acabaria sent un dels guardaespatlles personals de José María Albiñana, el neuròleg valencià que uns quants anys més endavant va fundar el Partido Nacionalista Español, una formació d’extrema dreta que tenia com a lema Religión, Patria y Monarquía.

També he trobat controversia sobre els germans, ja que en alguna publicació actual s’esmenta que la noia, Luisa, va morir a l’atemptat. Però atenent a les publicacions contemporànies a les darreres referències que he pogut trobar, del 20 d’abril, s’afirma que està fora de perill després d’haver estat operada. Tot podria ser, tenint en compte que de l’atemptat només havien passat 8 dies. En qualsevol cas, de sobreviure, podem imaginar que la vida d’una noia de 15 anys que va rebre impactes de bala a parts del cos tan delicades com la cara o la panxa no deuria ser fàcil en endavant.

Queden i quedaran moltes històries per rescatar del silenci que imposen els anys. Però recuperar aquests petit fragments ens permet entendre millor un barri on molts dels seus veïns i veïnes van lluitar per deixar-nos un món més just.

Capítols anteriors


dimarts, 14 d’abril del 2020

Les biblioteques estan cremant

A l’Àfrica quan una persona gran mor, una biblioteca crema, tota una biblioteca desapareix.

Amadou Hampâté Bâ, etnòleg malià.

Font: Wikimedia Commons. The House of Leaves Autor: LearningLark

Ara fa uns dies llegia, en una de les moltes notícies que arriben dins del bombardeig mediàtic diari que en que ens manté assetjats el Covid19 que la sanitat, per culpa de la manca de recursos, es plantejava, arribat el moment, no ingressar als majors de 80 anys i em vaig esgarrifar doblement. 

Per una banda per com hem deixat, com a societat, que retallin en un camp tan bàsic com la sanitat pública mentre s’injectaven milions d’euros de tots i totes per salvar els bancs. Uns diners que l’estat ni es planteja reclamar. I per d’altra banda per com ha arrelat aquesta visió utilitarista de tot, fins i tot de la vida humana.Una esgarrifança que creix a mesura que les estadístiques comencen a tenir noms de persones conegudes i estimades.

Marxen moltes de les nostres persones grans i amb elles marxa la memòria d’una ciutat que, tot i tenir un passat sovint dramàtic, també era més humana. 

Marxen els nens i nenes que van ajudar a treure terra per construir els refugis, els que sovint van viure els bombardejos com una aventura estranya; marxen els records de postguerra, el racionament i la fam, però també la solidaritat entre veïns i amb els petits botiguers del barri; marxen les converses al capvespre amb les cadires al carrer. El record d’una ciutat que, tot i que el feixisme va omplir de silenci, ells van mantenir viva, gràcies als balls a les antigues cooperatives o a les festes majors. Una ciutat que es movia encara al ritme de les persones que anaven a peu i en la qual quan s’anava a comprar a totes dues bandes del taulell sabien qui era l’altra persona.

Em venen al cap les hores i hores d’entrevistes que amb la Pepita vàrem fer per Sants 3 Ràdio en qué dotzenes de persones ens van regalar els seus records i que s’han fet meus. Persones normals i extraordinàries com ho són totes, sovint sense cap consciència de tenir vides excepcionals però amb vivències dignes de ser recordades.

Recordo a la Rosa que durant la guerra, tot i saber-ho, no va delatar al jove capellà que s’havia amagat entre els obrers de la seva fàbrica. No ho va fer just per que ella sabia bé el que era l’odi i al que portava. El seu pare, Francesc Comas, va morir a mans dels pistolers de la patronal per les seves idees polítiques. Recordo el Joan Fabregues descobrint-me amb ulls de nen un refugi antiaeri on jo sols veia pedres i maons sota la sagristia de Santa Maria de Sants. Malauradament ells dos ja no hi són però penso en tota la gent que encara viu i penso com deuen estar visquent tot això, especialment en aquells que viuen sols o que es troben a una residència, lluny de les seves famílies. I penso ens els milers de coses que ens podrien ensenyar per portar una vida més humana. 

No, no tot anirà bé, i especialment si no fem res. No vull que sortim d’això amb més por i més control social. No vull que quan obrim la porta ens trobem un món amb menys abraçades, un món on hagin cremat les biblioteques.

dilluns, 13 d’abril del 2020

El silenci de la Browning - 5

El rellotge ha donat les vuit quan s’obre la porta i entra Garrigós alterat.

-No pinta bé, hi ha quatre tipus voltant pel barri que no conec de res. M’han seguit fins aquí.

-Són al carrer? - pregunta Luís, un dels joves que es troba a la sala.

Garrigós obre els porticons de fusta que donen al balcó. Garrigós mira d'esquitllada però no veu a ningú. 

-Potser han marxat... -es qüestiona Garrigós.

Luís apropa un paquet de cigarretes a Diego, qui accepta l’oferiment i pren una. Garrigós en pren una altra i tots dos l’encenen. A un racó Luisa seu a una butaca. Els homes ja sense la por inicial surten al balcó des d’on miren al carrer buscant als desconeguts. De cop un soroll els sobresalta a tots, són passes ràpides. Els quatre homes del carrer Rei Martí s’havien refugit de les mirades just a sota del balcó del sindicat, aprofitant l’angle mort que deixa el mateix. Quan tenen la distància suficient treuen les pistoles i comencen a disparar contra els sindicalistes del balcó. Es senten crits i unes quantes explosions seques, seguides de sorolls metàl·lics. 

Tot passa ràpid. Els sindicalistes s’amaguen com poden al despatx. El més proper a Garrigós, un jove que es diu Lluís Sánchez, es llença cap a la calaixera on guardaven el segell del sindicat. Obre un dels calaixos i treu una petita pistola, és una Star 1919. Abans que el sindicalista pugui carregar la pistola els pistolers ja han girat cua, marxant sense gaires presses carrer avall. Quan l’home de la Star ha aconseguit carregar l’arma surt al balcó des d’on dispara cap als tres agressors que fuguen en direcció al carrer Guadiana, per on s’esfumen. Les bales s’estavellen a l’empedrat del carrer sense assolir el seu objectiu. 

-Esto si que ha sido una goleada! Como el 4 a 1 que la que metimos a los del Sans hace dos meses en la inauguración de Sarriá -fanfarroneja León.

A Sant Crist s’obren subtils algunes finestres des de les quals els veïns espien el que passa al carrer. Quan els agressors ja són lluny el carrer s’omple amb molts d’aquests curiosos. L’home de la Star entra de nou al despatx. A terra jeu Garrigós, que entre gemecs procura treures la sabata, una bala l’ha ferit al peu dret i una segona al genoll. L’home de la Star es guarda la pistola a la butxaca i atén a Garrigós. Diego s’aixeca, sortint de darrera de l’escriptori on s’ha amagat. Els germans es busquen amb la mirada i sense dir cap paraula confirmen que es troben bé. 

Un altre dels sindicalistes tanca la porta del replà i després surt al balcó on es queda fent guàrdia. Passen els minuts i el carrer sembla recobrar tranquilitat. Les persianes es baixen i els curiosos tornen a les seves tasques quotidianes. Al despatx la mateixa pregunta es va repetint “Tothom bé?” Per sort ningú, a banda de Garrigós, ha pres mal. La Maria, una jove d’uns 18 anys surt del bany on l’ha sorprès el tiroteig i on ha esperat fins ara, arrecerada de les bales. Davant seu es dibuixa una escena dantesca. Un grapat d’homes s’arrepleguen a l’entorn del ferit, mentre d’altres miren i assenyalen pel balcó. Al moble del despatx es veuen senyals de bala i per terra tot de papers que han volat.

Ràpidament els sindicalistes, malauradament acostumats a situacions que no haurien de ser normals, intenten prendre mesures. Luís, l’home de la Star, ha marxat corrent a donar la veu d’alarma al barri, els pistolers ronden i qualsevol espai o company pot córrer risc, cal muntar guàrdies als locals del sindicat únic, els pistolers del lliures ronden pels carrers. Un altre ha marxat a buscar un cotxe per portar a Garrigós a que se’l miri un metge, al dispensari d’Hostafrancs, i els que queden decideixen que el millor és que els més joves marxin a casa. Diego i Luisa només han de desfer el camí per on han vingut i en menys de 15 minuts poden ser a casa de nou. 

Quan l’home que fa guàrdia al balcó fa un gest d’aprovació amb el cap Luisa obre la porta del replà, i sense pensar-s’ho dos cops, baixa les escales, rera d’ella el seu germà, que li diu que l’esperi. Quan arriben al portal del carrer Diego i Luisa miren des de la porta, afora no s’hi veu ningú a banda dels dos vigilants que els companys del sindicat han situat a les cantonades de Cros amb Sant Crist. La Maria no sap que fer, però després d’uns moments de dubte segueix als germans. Pensa que al cap i a la fi en aquest moment el carrer deu estar tranquil. 

Però de cop, a poc més de cent metres un furgó gira pel carrer del Guadiana, just al punt on fa menys de mig hora l’home de la gavardina esperava, és la policia. El conductor accelera per encarar la pendent de Sant Crist, mentre l’acompanyant assenyala endavant, ràpidament superen la Capella del Sant Crist. Els sindicalistes que fan guàrdia al carrer Cros criden alertant de l’arribada d’aquell vehicle ple d’homes armats. Els 4 agents que seuen a la part de càrrega del furgó comencen a preparar les seves armes. A pocs metres, rere el furgó una motocicleta amb sidecar on arriben dos policies més. El carrer s’omple de crits i de provocacions. 

Maria, que segueix als germans a pocs metres s’atura, però Diego i Luisa es troben atrapats entre els sindicalistes que fan guàrdia i els vehicles de la policia, així que corren endavant. Poc abans del carrer de Cros el furgó fa un gir de 90 graus encarant-se en direcció cap a la carretera i frena en sec. Els policies comencen a saltar del vehicle i es parapeten amb la caixa del propi furgó. Al balcó l’home que fa guàrdia dona el crit d’alerta i tot d’homes surten al balcó. Maria escolta trets i entra ràpid al portal més proper. La jove intenta calmar-se però el carrer s’ha omplert de crits i trets i de cop… un crit sec que ofega el tiroteig.

Maria empeny la porta lleugerament i per una escletxa veu l’escena del carrer. Sobre les llambordes reposen Luisa i Diego, en un bassal de sang. La jove esbufega amb una respiració feble. L’han ferit a la galta dreta i a les cervicals i ha rebut quatre impactes de bala entre el glutis i la panxa. A Maria se li encongeix el cor en veure a la seva companya a terra. Serà morta? A pocs metres Diego, estirat a terra, crida a la seva germana. També l’han ferit al genoll esquerra i a la cuixa dreta i no es pot aixecar però no pot parar de preguntar per la seva germana.

A la Luisa, a terra, li passen mil imatges pel cap: Casa seva al carrer del Vidriol, el Mercat d’Hostafrancs amb els traginers descarregant els carros, l'envelat de la plaça d’Espanya per la festa major d’Hostafrancs, el seu germà acomiadant-se quan marxa ben de matinada a treballar, els seus pares donant-li les mans un dia de petita caminant per la plaça del Sol, el mestre Roigé i les aventures de Nono i els cels foscos de Sants infectats de xemeneies. Luisa tanca els ulls i les imatges s’esvaeixen.

Els policies retenen i desarmen als sindicalistes. Enrique, un dels guardes que han baixat del furgó, contempla el seu rellotge, que s’ha desintegrat per una bala que ha passat fregant. Té un blau al canell i una rascada, però sense el rellotge segurament la ferida hauria estat molt més greu. Ple de ràbia Enrique s’apropa a un dels homes que feien de vigies i el colpeja amb furia a la panxa, l’home cau sobre els seus genolls. Maria tanca la porta mentre al carrer ressonen els crits i els cops. Poc després una tromba de policies entra a l’edifici del sindicat.

Els germans són carregats al furgó. Diego acaricia la mà de la seva germana i repeteix el seu nom, i, per fi, amb els pocs sons que Luisa és capaç d’articular els germans es comuniquen. El vehicle marxa ràpid en direcció a l’ambulatori d’Hostafrancs. L’estat de tots dos és molt greu. Els policies entren al sindicat on comencen un escorcoll amb males maneres. Quan troben una pistola a un dels presents el colpegen, l’emmanillen i se l’enduen detingut. 

Després de passar per l’ambulatori d’Hostafrancs els dos germans arriben en una situació d’extrema gravetat a l’hospital de Sant Pau. Tot fa preveure el pitjor, especialment per a la jove Luisa. Els següents dies diaris de tot l’estat es fan eco del Tiroteo de Sans sense qüestionar la versió oficial dels fets, només Solidaridad Obrera plantejarà dubtes sobre l’actuació policial, un fet que li ocasionarà problemes, veient-se obligats a anar a prestar declaració. També arreu de l’estat es segueix amb interès l’estat de la noia sobre la que no hi ha gaires esperances de recuperació.

Retall de la noticia apareguda a Solidaridad Obrera el 13/04/1923
Fons: CEDALL
En poques hores són detinguts tres membres del lliure: José Raflo Casanovas, Manuel Viadar i José Casas Company i un membre del sindicat únic: Luís Sanchis Miret. Tots són enviats als calabosos del Palau de Justicia, amb la diferència que el sindicalista de la CNT és incomunicat. Dos dies més tard García Otemin ordena escorcolls a les cases de tres membres del sindicat lliure: José Casasas Corretjen, Rafael el Rata i León Simón Sanz, un home forçut que havia sigut legionari.

Pel que fa als germans Luisa és operada d’urgència pels doctors Ribas i Vilardell. Però la pista de tots dos es perd el 20 d’abril de 1923 quan el diari El Diluvio publica que, per fi, estan fora de perill. La tensió però seguirà present als carrers de la ciutat i també de Sants.

Capítols anteriors


Articles

PADILLA, Toni, Hooligans en blanco y negro, a la revista Panenka 47.

PADILLA, Toni, Hooligans en blanco y negro, a la revista Panenka 47.

Hemeroteca

Solidaridad Obrera. 13/04/1923

La Correspondencia de España: diario universal de noticias. 13/04/1923

La Correspondencia de España: diario universal de noticias. 17/04/1923

ABC. 17/04/1923

La Voz, diario gráfico de información. 20/04/1923

El Diluvio. 20/04/1923

divendres, 10 d’abril del 2020

Presentació de Del Somni al Silenci

Avui recupero un vídeo de fa uns quants anys, la presentació del llibre "Del somni al silenci" a Cotxeres de Sants el 3 de desembre de 2012.


dijous, 9 d’abril del 2020

Cronologia de l'esport a Sants


AnyEsdeveniment
1883S’inaugura l’hipodrom de Can Tunis.
1901Es funda el Club Internacional de Football, segons sembla el nom respón al fet que al seu equip hi jugaven alguns jugadors originaris de Filipines.
1902El Club Internacional de Football es convertix en el FC Internacional. El club encara no juga a Sants, ho fa a la cruïlla dels carrers Provença, Rosselló i Urgell, davant l'Escola Industrial. Vestia camisa verda fosca i pantaló negre o blanc.

Francesc Bru Sanz debuta amb el FC Internacional.
1903Enric Peris de Vargas fitxa pel FC Internacional.
1905Charles Wallace Midgley debuta amb el FC Internacional.

Enric Peris de Vargas fitxa pel FC Barcelona.
1906El Centre Catòlic de Sants obre un gimnàs a l'aire lliure.

Francesc Bru Sanz fitxa pel FC Barcelona.

El FC Internacional, que ha sigut un dels principals equips del futbol a Catalunya es desfà i abandona la competició catalana.
1908S’inaugura el Velòdrom de la Farga, que serà substituït posterioment pel del Cubell, a tocar del Mercat.
1909Es funda l’Sporting Club de Sants, un club de futbol.

A l’abril s’inaugura el Velòdrom de Sants a tocar del Mercat de Sants. Una iniciativa del Club Ciclista Nou Velòdrom. Serà conegut com el Velòdrom del Cubell. Mesura 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada.
1910El FC Internacional reneix.
1911Primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya. El Club Ciclista Nou Velòdrom de Sants atorgava una prima de 25 pessetes al corredor que arribés primer al velòdrom del carrer Sant Jordi.

Agustí Sancho Agustina, debuta al club de futbol Gladiator de Sants.
1912El Velòdrom del Cubell és escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta.
1914L'Orfeó de Sants acull el grup excursionista Els Segadors.

Josep Samitier comença a jugar amb l’equip juvenil de futbol del FC. Internacional.
1915Es crea el Centre d'Esports de Sants de la fusió de dos equips de futbol, el Gladiator Sport Club i l’Sporting Club de Sants. L’equip jugarà amb samarreta verda.
1916L'Internacional FC arrela al barri.

Agustí Sancho Agustina fitxa pel FC Barcelona.

El futbolista cortsenc Vicenç Piera i Pañella fitxa pel Centre d’Esports de Sants.
1917Es comencen a celebrar regularment curses ciclistes de 24 hores al velòdrom del Cubell.

Josep Samitier debuta al primer equip del FC Internacional.

Carlos Galicia Vicente fitxa pel Centre d’Esports de Sants.
1918Carlos Galicia Vicente fitxa pel FC Barcelona.
1919Josep Samitier fitxa pel FC Barcelona.
1920El futbolista format al Gladiator Agustí Sancho Agustina participa al Jocs Olímpics d’Anvers, on aconsegueixen la medalla d’Argent.

Vicenç Tonijuan i Garcia debuta al FC Internacional.

Domènec Carulla i Bertran debuta al FC Internacional.

Vicenç Piera i Pañella fitxa pel FC Barcelona.
1921Es crea la Unió Esportiva Hostafrancs.

S'inaugura l'Estadi Català, enclavat a la Fuixarda i construït per a l'opció de Barcelona a les Olimpiades de 1924, que finalment es disputaran a París.
1922El 26 d’abril es crea la Unió Esportiva de la fusió de dues Entitats futbolístiques, el FC Internacional i el Centre d’Esports de Sans i de dues de ciclisme, el Club Ciclisme de Sants i el Velo Esport. La samarreta dels Jugadors i Corredors, va ésser amb franges blanques per recordar el jersei del FC Internacional i les franges del Centre d’Esports de Sans. En tres mesos l’entitat ja té 5.000 sòcis.

Els atletes de la Unió Esportiva de Sants aconsegueixen la Copa de Campions d’Espanya d’Atletisme.

El 24 de juliol la Unió Esportiva de Sants derrota al FC Barcelona per 1 a 0 en un partit amistós jugat a Palafrugell.

Agustí Sancho Agustina torna a fitxar per la Unió Esportiva de Sants.

Vicenç Tonijuan i Garcia fitxa pel RCD Espanyol.
1923De la mà de Raimon Torres, president de la secció ciclista de la Unió Esportiva Sants, el Club assumeix l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya.

Vicenç Tonijuan i Garcia fitxa de nou per la Unió Esportiva de Sants.

Domènec Carulla i Bertran fitxa pel FC Barcelona.
1924Es crea el Grup Excursionista Novells, que serà l'origen del Club Excursionista Sants. El mateix any es crea la secció de bàsquet de la UE de Sants.
1925Entre Maig i Juny la Unió Esportiva de Sants fa una gira per Alemanya, sent el primer equip espanyol que competeix de forma organitzada a l’estranger.
1926El 5 de desembre de 1926 s’inaugura el nou Velòdrom de Sants al carrer Violant d’Hongria. Impulsat per la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants. Té una corda de 250 m i una pista de basquetbol a la part central.

L’equip de futbol de la Unió Esportiva de Sants queda subcampió de Catalunya de la temporada 1925-26.
1927Emili Perelló, jugador de futbol de la Unió Esportiva de Sants debuta a la selecció espanyola en un partit contra Portugal.
1928Es crea la Unió Esportiva Poble Sec de la fusió de diversos equips de futbol: Radas, Margarit, Puríssima i Palma.

El mestre Zacarias Oliveras crea l’Agrupació Excursionista Sempre Avant.

El 3 d'octubre es constitueix el BB Montserrat, el club de basquet que posteriorment es coneixerà amb el nom de Basquet Ateneu Montserrat.

El 12 d’octubre de 1928, dins dels actes de la Festa Major d’Hostafrancs, el BAM disputa el primer partit de la seva llarga història.

Es funda el Club Excursionista de Sants

El 14 d’octubre es funda el Club Femení d'Esports a iniciativa de Teresa Torrens i Enriqueta Sèculi.
1929Coincidint amb l'Exposició Internacional de l'any 1929 s'inauguren la piscina i l'Estadi de Montjuïc.

Es celebra el Campionat d’Espanya de velocitat al Velòdrom de Sants.

Es funda el Club Excursionista Montgrony.

El Club Femení d’Esports ja compta amb un miler de sòcies.
1930Es celebra el Campionat d’Espanya de mig fons al Velòdrom de Sants.

Un grup d'aficionats al billar funda el Club Billar Sants al bar del Liceu.

Els alumnes de la Institució Montserrat creen el Renaixement Basket Ball, l'actual Basquet Institució Montserrat. La secció de bàsquet fou una de les fundadores de l’Agrupació de Basketball de Catalunya.

Es crea el Club Excursionista Alpinenc.
1931El 3 de juliol es funda el Club Esportiu Mediterrani per un grup d’entusiastes de l’esport, en particular de la natació, que freqüentaven la platja de la Barceloneta i la piscina dels banys “La Deliciosa”.

L’equip de futbol de la Unió Esportiva Hostafrancs es proclama campió amateur del Grup A de Primera Categoria.
1932El Club Excursionista Sants, juntament amb el C.E. Montgrony i el C.E. Alpinenc es fusionen i es converteixen en la Unió Excursionista de Barcelona-Sants.
El 25 d’octubre s’inaugura, a unes antigues termes en desús a la plaça d’Espanya, la seu del Club Femení i d’Esports. Els esports que practicaven les noies al club eren: natació, gimnàstica, atletisme, esgrima, tenis, bàsquet, patinatge, excursionisme i hoquei.

BB Montserrat lidera un grup de clubs modestos que no podien fer front a les condicions, tan econòmiques com reglamentàries, que exigia la Federació Catalana de Bàsquet i creen l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya

El Velòdrom de Sants es enderrocat.

L’equip de futbol de la Unió Esportiva de Sants queda Campió de Catalunya de Segona Categoria la temporada 1931-32.
1933La Unió Excursionista de Barcelona-Sants canvia el nom pel de Unió Excursionista de Catalunya Sants i s’associa amb la Unió Excursionista de Catalunya-Barcelona.

Renaixement Basket Ball (BIM) comença a disputar les lligues de l’Agrupació de Basketball de Catalunya.

Neix el Club Billar Sants arran de la fusió del Billar Club Sants i el Billar Club Unió.

Es celebra la Volta a Peu per Sants, una cursa en motiu de la Festa Major de Sants, que acaba al camp de la Unió Esportiva de Sants.

El futbolista santsenc Josep Escolà i Segalés debuta amb la UE de Sants.
1934L '1 d'agost de 1934, es crea la Secció Esportiva L'Espanya Industrial. Es tractava d'una secció esportiva de la fàbrica del mateix nom. L'equip vestia de blau i blanc a franges verticals i pantaló blanc.

La UEC crea de la secció Amics de la Platja.

L’equip de futbol de la Unió Esportiva de Sants queda campió de Catalunya de Segona Categoria la temporada 1933-34.

L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant organitza el 1r Gran Premi de Sants, una cursa atlètica que guanya Àngel Mur. La prova es repetirà l’any següent.

Es celebra la Copa Galileu, una cursa en motiu de la Festa Major de Sants, que acaba al camp de la Unió Esportiva de Sants.

El futbolista santsenc Josep Escolà i Segalés fitxa pel FC Barcelona.
1935Es crea el JAC Sants entre el joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya de la parròquia dels Dolors.
1936Renaixement Basket Ball (BIM) guanya el campionat de Agrupació de Basketball de Catalunya.

Al Juliol s'ha de celebrar l'Olimpiada Popular a Barcelona com un contrapunt a l'Olimpiada de Berlín, utilitzada com anunci publicitari del nazisme, però l'inici de la Guerra Civil ho impedirà. Entre els clubs esportius i entitats populars i polítiques de Sants, Hostafrancs i la Bordeta implicades en la seva organització trobem: Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Foment Republicà de Sants, Ateneu Marxista, Acció Catalana Republicana, USC, Joventut Unificada, PCC, Centre d’Esquerra d’Hostafranchs, Unió Esportiva de Sants, Centre Ciclista Santsenc, Centre Excursionista Atlant, Avenç Republicà, Xics Futbol Club, Partit Esquerra de l’Eixample. L’alçament feixista però ho impedeix.

Molts socis de la UEC s’incorporen a les Milícies Antifeixistes Alpines. Molts socis de la UE de Sants ho faran dins la columna de Els Esportius.

Al camp de la UE de Sants s’organitza un partit benèfic entre una selecció de jugadors santsencs contra una altra d’obrers de l’Aragó vinguts a Barcelona per l’Olimpiada Popular.

Els dipòsits d'aigua del Vapor Vell seran utilitzats com a piscina popular.

Durant la guerra el camp de la UE de Sants es converteix en un dipòsit de material bèl·lic.
1939Les autoritats franquistes cedeixen el camp de la UE de Sants al Servicio de Inspección y Recuperación de Automóviles del Ejército.

Amb la dictadura la Unió Esportiva de Sants castellanitza el seu nom i al seu escut perd la bandera catalana i l’estrella de 5 puntes.

El CE Mediterrani es veurà obligat a canviar el seu escut per ser triangular i associar-se amb els maçons.

El Renaixement Basket Ball canvia el seu nom pel de Basquet Institució Montserrat (BIM).
1940Al març la UE de Sants recupera el seu camp.

El BB Montserrat pren part al Campeonato de Barcelona, que organitzava Acción Católica. N’era el líder quan se suspengué la competició.
1941S’organitza un Festival Gimnàstic a l’Espanya Industrial amb la participació de les Joventuts Hitlerianes.

El BIM organitza el torneig Competición de Ases, que repetirà l’any següent.
1942El BIM ascendeix a la màxima categoria del Campionat de Catalunya.

La temporada 1942-43, el BB Montserrat retorna a la Federació Catalana i juga a la 3a categoria.
1943El CE Mediterrani, encara sense instal·lacions, pateix una important crisi entre els associats que es dividiran en dos.
1944A l’abril el CE Mediterrani inaugura la seva piscina ubicada als dipòsits d’aigua del Vapor Vell. Fruït de la crisi al club es crea també el CN Montjuïc.
1945L'Espanya Industrial es converteix en filial del FC Barcelona.
1947El JAC Sants surt de les competicions diocesanes i s'inscriu en les competicions de la Federació Catalana de Basquet.

Un grup de persones vinculades al Mercat de Sants i veïns del carrer Sant Jordi creen la Societat Esportiva Mercat Nou. El primer camp serà el del Torresenc, a Collblanc.

La temporada 47-48 el BIM participa per primera vegada al Campionat d’Espanya.
1948La Unió Esportiva de Sants es reconeguda amb la Medalla d’Or al Mèrit Ciclista.
1949Gustau Biosca i Pagès juga un any a l’Espanya Industrial abans d’anar al FC. Barcelona.
1951La temporada 1950-51, el BB Montserrat aconsegueix el campionat de Catalunya de 1a categoria i la Copa Hernan, el títol més estimat de la història del club, en un partit disputat a la pista del BIM (Bàsquet Institució Montserrat).
1952L'Espanya Industrial ascendeix a segona.

La Unió Esportiva de Sants aconsegueix la Copa de Campions d’Espanya de Bàsquet Femení

Debuta al FC Barcelona Sígfrid Gràcia i Royo, provinent de l’Espanya Industrial.

Joaquim Domingo del Club Billar Sants es proclama campió d’Europa de billar artístic.
1953Durant la temporada 52-53 L'Espanya Industrial aconsegueix l’ascens a primera però ha de renunciar per ser filial del FC Barcelona.

El juvenil del BIM es declara campió de Catalunya la temporada 1952-53.

Es crea el Bàsquet Sant Medir recer de la parròquia de Sant Medir.
1954La UEC crea la secció de fotografia.
1956Durant la temporada 55-56 L'Espanya Industrial torna a aconseguir l’ascens a primera. Aquest cop es desvincula del FC Barcelona per poder jugar a la categoria. Es converteix en el CD Condal el club jugava al camp de Les Corts i portava samarreta blava amb dues franges diagonals blanques.
A l’equip jugaran jugadors reconeguts com el veterà Marià Gonzalvo i Falcon i el jove Ferran Olivella i Pons, que l’any vinent serà fitxat pel FC Barcelona; Francesc Rodríguez i García o Dagoberto Moll Sequeira.

Aprofitant les noces d’argent el CE Mediterrani organitza a les instal.lacions del carrer Galileu, els Campionats de Catalunya Juvenil i Senior de Natació.

La UEC crea la secció d'Esquí.

La temporada 56-57 es crea la Lliga professional de bàsquet i el BIM passa a jugar a les competicions amateurs.

El BB Montserrat inaugura escut i passa a ser conegut com a BAM.
El Bàsquet Sant Medir s’integra dintre l’OAR (Obra Atlético Recreativa)
1957L’equip de fútbol de la Unió Esportiva de Sants es declara Campions de Lliga de Tercera Divisió a la temporada 1956-1957. Juga l’ascens a segona amb l’Alcoyano i perd.

Joaquim Domingo del Club Billar Sants es proclama campió del món de billar artístic.

El JAC Sants juga l'ascens a primera divisió però no aconsegueix ascendir.

El CD Condal acaba últim de la primera divisió de futbol i baixa a segona.

Enric Carbonell i Bosch jugador d'hoquei sobre patins santsenc fitxa pel FC Barcelona.
1958El FC Barcelona fitxa Francesc Rodríguez i García, provinent del CD Condal.

Després d’una greu lesió Gustau Biosca i Pagès deixa el FC Barcelona i fitxa pel CD Comtal, on jugarà la temporada 58-59 i es retirarà.
L’equip de fútbol de la Unió Esportiva de Sants juga l’ascens de segona a tercera amb el CF Terrassa però perd.
1959L’equip de fútbol de la Unió Esportiva de Sants es declara Campions de Lliga de Tercera Divisió a la temporada 1958-59. Disputa l’ascens a segona amb el Reial Mallorca però és eliminat.

Jaume Capdevila i Naudeillo jugador d'hoquei sobre patins santsenc fitxa pel FC Barcelona.
1960A l’inici dels anys seixanta el BIM incorpora la secció femenina, on destaca Neus Bartran.

El CD Condal renuncia a segona divisió i baixa a tercera.
1961L’equip juvenil de futbol de la Unió Esportiva de Sants es proclama Campió de Catalunya de la seva categoria, la temporada 1960-61.
1962El primer equip del JAC Sants ha d'abandonar les competicions.

La UEC crea la secció d’espeleologia SIRE

Primera marxa per coordenades de la UEC.
1963Joaquim Domingo del Club Billar Sants es proclama campió del món de billar artístic.

La UEC crea la SAME, secció on es realitzen les activitats més tècniques relacionades amb l’alta muntanya.
1964EL BAM inscriu els equips de minibàsquet, infantil, juvenil i sènior, a l’Organización Atlético Recreativa (OAR).

El 23 de febrer tanca el Camp de Fútbol de la Unió Esportiva de Sants del carrer Galileu, que serà enderrocat per les obres d'obertura de l’Avinguda Madrid. Sense camp propi el club començarà un peregrinatge d’11 anys pels camps: del RCD Espanyol, CE Hospitalet, CE Europa, CF Prat, CA Ibèria i a la Zona Esportiva del FC Barcelona.

Enric Carbonell i Bosch jugador d'hoquei sobre patins santsenc participa a la selecció que guanya el campionat del món.
1965EL CD Condal puja de nou a segona divisió.

L’equip de fútbol de la Unió Esportiva de Sants juga la promoció d’ascens de tercera a segona contra l’Almeria. Va haver-hi igualada entre els dos partits i en el tercer, jugat a València, va guanyar el conjunt andalús.

La Secció Esportiva Sant Medir es constitueix oficialment com a club.

El BIM es proclama campió en el grup III de la Tercera Divisió Nacional i ascendeix a Segona, llavors el Trofeu Gonzalo Aguirre.
1966La UEC puja el primer pessebre al Puig Pedrós , actualment es continua amb aquesta tradició.

L’equip de fútbol de la Unió Esportiva de Sants juga la promoció d’ascens de tercera a segona però és eliminat pel Club Ferrol. El partit es disputa al Camp Nou.

Joaquim Domingo del Club Billar Sants es proclama campió del món de billar artístic.

La temporada 65/66, el Bàsquet Sant Medir es proclama campió de l’OAR en la seva primera categoria.

Jaume Capdevila i Naudeillo i Enric Carbonell i Bosch, tots dos jugador d'hoquei sobre patins santsencs de la cantera dels Maristes participen a la selecció que guanya el campionat del món.
1967El CD Condal baixa a tercera divisió.

El Bàsquet Sant Medir ingressa a la Federació Catalana de Bàsquet.

El FC Barcelona fitxa Carles Rexach i Cerdà, provinent del CD Condal.

El motociclista santsenc Joan Bordons i Vives fitxa per Derbi. Queda quart en el Gran Premi d'Espanya de 1967 en la categoria de 50cc.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín debuta amb Derbi a la categoria de 50cc. Començà a interessar-se pel món de la moto al taller del seu pare al carrer Galileu.
1968El CD Condal arribà a un acord amb el FC Barcelona per tornar a ser-ne filial. Canvia l'uniforme per un de blau i grana, amb pantaló blanc.

Joaquim Domingo del Club Billar Sants es proclama campió d’Europa de billar artístic.
1969Joaquim Domingo del Club Billar Sants es proclama campió d’Europa de billar artístic.

Jaume Capdevila i Naudeillo i Enric Carbonell i Bosch, jugadors d'hoquei sobre patins santsencs de la cantera dels Maristes participen a la selecció que guanya el campionat d’Europa.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de resistència i el Campionat d'Europa de Resistència fins a 250 cc
1970El CD Condal desapareix quan es fusiona amb l'Atlètic Catalunya CF, per formar el Barcelona Atlètic.

El motociclista santsenc Joan Bordons i Vives guanya el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 250cc.

El motociclista santsenc Jordi Navarrete García debuta. Aquell any es Campió d'Espanya de Resistència en 250 cc.

Enric Carbonell i Bosch jugador d'hoquei sobre patins santsenc participa a la selecció que guanya el campionat del món.
1971Primer curset d'Esquí Alpí de la UEC.

El 5 de desembre el BAM disputa el partit inaugural del camp de bàsquet situat al terrat del nou edifici de l’Escola Joan Pelegrí, al solar de l’antic Ateneu Montserrat, al carrer Torre d’en Damians. Conegut popularment com el Palazzetto Blau Arena

El BAM es reincorpora definitivament a la Federació Catalana de Bàsquet.

El motociclista santsenc Jordi Navarrete es Campió d'Espanya de Resistència en 250 cc.
1972La UEC s’instal·la al carrer dels Jocs Florals 51.

El motociclistes santsencs Joan Bordons i Vives i Benjamí Grau i Marín guanyen les 24 Hores de Montjuïc.
1973El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 50cc. També guanyarà les 24 Hores de Montjuïc.
1974El primer equip femení del BAM es federà a l’OAR, els anys següents aconseguí quatre lligues consecutives i dues copes.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 50cc.
1975Al setembre els propietaris del Vapor Vell volen edificar-hi uns grans magatzems i proposen rescindir el contracte d’arrendament del CE Mediterrani a canvi de compensació econòmica. Des del club es respón que sols s’estudiaria la proposta a canvi d’uns terrenys per construir-hi la piscina coberta que calia. Al febrer va arribar l’oferta dels terrenys demanats, el Club assolia unes possibilitats trascendentals.

El 12 d’octubre s’inaugura l’Estadi Municipal Julià de Campmany, que es cedit a la Unió Esportiva de Sants per cinc anys.

El Bàsquet Sant Medir assoleix per primer cop la categoria Regional.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 50cc i en 750 cc. També guanyarà les 24h de Montjuïc i els els 1000 km de Mugello.
1976El 30 de setembre tanquen les instal·lacions del carrer Galileu del CE Mediterrani i l’1 d’octubre es pren possessió de la nova seu al carrer de Regent Mendieta, 14-20, que arrencaran el 20 d’octubre.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 255cc.
1977El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 255cc i 750 cc.

El motociclista santsenc Jordi Navarrete es participa al mundial de motociclisme.
1978El BAM, amb set equips de formació i els sèniors masculí i femení, commemorà el cinquantè aniversari de la seva fundació.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 255cc. També guanyarà el Campionat d’Espanya i de Resistència.

El motociclista santsenc Jordi Navarrete es Campió d'Espanya de Resistència en 250 cc.
1979L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, recuperat després de la dictadura, organitza el 1r Cros Popular de Sants, prova hereva del Gran Premi de Sants.

El Bàsquet Sant Medir crea el primer equip femení.
El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de Velocitat en 255cc i 750 cc.
1980Membres de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta i del Foment Català d’Ajut i Serveis s’involucren en l’organització del Cros Popular de Sants.
1981S’organitza el Primer Gran Premi de Catalunya d’Esqui Interclubs.
El Cros Popular de Sants passa a ser organitzat pel grup que amb el temps acabarà esdevenint el Club Camins Esportius de Sants.
1982Es construeix una pista coberta al pas­satge Toledo, on jugarà el Bàsquet Sant Medir.
1983A començaments de la temporada 1983-1984 la Unió Esportiva de Sants ha de deixar el Julià Campmany per jugar a les Instal·lacions Municipals de la Bàscula.

La temporada 82/83 el Bàsquet Sant Medir acon­segueix l’ascens a Segona Catalana.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya les 24h de Montjuïc.
1984El 27 d’abril s’inauguren les noves instal·lacions esportives de Magòria de la Direcció General de l’esport de la Generalitat de Catalunya. Hi jugarà la Unió Esportiva de Sants i el Mercat Nou. Tots dos clubs es traslladen des del Camp de futbol Julià de Capmany.

La temporada 83/84 el Bàsquet Sant Medir acon­segueix l’ascens a 1a Catalana.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de resistència. També guanyarà les 24h de Montjuïc.
1985Davant la manca d’espai el CE Mediterrani es planteja el trasllat a l’antiga fàbrica Serra i Balet, limitada pels carrers Begur, Canalejas, Sugranyes i Bacardí, a més de la meitat de l’illa situada a l’altre costat del carrer Sugranyes.

S’inaugura el pavelló cobert del Jac Sants a la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors.

La primera expedició catalana que assoleix l’Everest. El grup està format per Òscar Cadiach, Antoni Sors i Carles Vallès i Ocaña, qui entre d’altres grups havia format part de la Unió Excursionista de Sants.

El pilot de motos santsenc Benjamí Grau i Marín guanya el Campionat d'Espanya de resistència. També guanyarà les 24h de Montjuïc.
1986La temporada 85/86 el Bàsquet Sant Medir acon­segueix l’ascens a la Segona Divisió estatal.

El motociclista santsenc Domingo Parés i Rivero mor en un accident durant les 24h de MontjuÏc. La prova la guanyarà un altre pilot santsenc, Benjamí Grau i Marín.
1987El 20 de juny el CE Mediterrani inaugura oficialment les instal.lacions del carrer Begur, inclosa la piscina de competició a l’aire lliure.
1988A les instal·lacions del CE Mediterrani del carrer de Begur es posen en marxa sis pistes d’esquaix.
1989A l’abril el CE Mediterrani inaugura la coberta desmuntable de les piscines del carrer Begur..

L’equip juvenil de futbol de la Unió Esportiva de Sants es proclama Campió de Catalunya de la seva categoria, la temporada 1988-89.
1990Roger Esteller i Juyol, el tigre de Sants, debuta a l’equip de bàsquet del FC Barcelona.

El Bàsquet Sant Medir a la temporada 89/90, obté la millor classificació de tota la història del Club: quart Classificat a Segona Divisió Estatal, només per sota de l’ACB i de Primera.
1992El Mercat Nou crea el primer equip de futbol femení del barri de Sants

La temporada 92-93 el JAC Sants ascendeix a segona divisió, però baixarà la següent campanya.

El CE Mediterrani adquireix un nou espai esportiu i social situat al terme municipal de sant Andreu de la Barca. Enmig de la natura, són 6 hectàrees d’extensió, voltades de bosc i jardins, i disponibles per a l’ús social i esportiu, can Salvi.

El CE Mediterrani va aportar quatre esportistes a participar als Jocs Olímpics de Barcelona 92, els waterpolistes Jordi Sans, Daniel Ballart i Ricardo Sánchez, medalla de plata per primera vegada en la història del Club Esportiu Mediterrani, i la nedadora, Núria Castelló.

La temporada 91/92 el sènior masculí del Bàsquet Sant Medir retorna a la Segona Divisió Estatal. La Real Federación Española de Baloncesto no permet jugar al poliesportiu del passatge Toledo

El 1 de juny es crea el Club Esportiu Handbol BCN Sants.
1993L’equip de waterpolo femení Absolut, assoleix el títol de campió d’Espanya.

La Unió Esportiva de Sants guanya el torneig dels històrics al Martinenc.

El Jac-Sants aconsegueix l’ascens a segona divisió estatal.

L’Equip de futbol de la Unió Esportiva de Sants aconsegueix l’ascens a tercera divisió.

Expedició Annapurna (8.091m) , amb participació d’Oleguer Suñé de la UEC Sants. No es va fer el cim.
1994L’equip de waterpolo femení Absolut participa al la Copa d’Europa que organitza el CE Mediterrani a la piscina del carrer Begur.

El Club Billar Sants comença a organitzar el Memorial Joaquim Domingo de billar

Expedició de la secció SAME de la UEC al Nanda Devi est (7.434m), fan cim el 27 juny a les 11:30 del matí Marc Martínez i Ricard Miquel.

A partir de la temporada 93/94 el Bàsquet Sant Medir se situa a Primera Catalana.
1995L’equip de waterpolo Absolut Femení del CE Mediterrani revalida el títol de campió d’Espanya i l’equip de waterpolo Absolut Masculí, assoleix el títol de sotscampió de la Copa del Rei.

Es constitueix l’equip sènior del Club Esportiu Handbol BCN Sants.
1996L’equip de waterpolo Femení Absolut, del CE Mediterrani entrenat per Mar Sanromà, assoleix la millor classificació europea de la història amb la 7a plaça a la Copa d’Europa.

El CE Mediterrani inaugura la nova sala de fitness de més de 400 m2 a la instal·lació del c. Begur.

Roger Grimau Graguera, jugador format al Jac-Sants debuta al Festina Joventut.

El Cros Popular de Sants esdevé Memorial Eugeni Giralt Querol després de la mort d’un dels seus impulsors.
1997Els equips de natació del CE Mediterrani dominen totes les categories en l’àmbit de Catalunya: Equip Absoluts, sotscampió, equip Júnior, campió, equip Infantil, campió.

Expedició de la secció SAME de la UEC al Nun (7.135m). Cim el 24 setembre per Joan Cunill, August Corominas, Núria Balaguer i Conrad López.

El Mercat Nou celebra el seu cinquantè aniversari.

El Club Billar Sants comença a jugar a les instal·lacions del Casinet d’Hostafrancs.

La temporada 1996-97 l’equip Sènior Club Esportiu Handbol BCN Sants ascendeix a Primera Catalana.
1998Expedició de la secció SAME de la UEC a l’Aconcagua cara sud (6.962m), es fa cim el 13 de gener a les 21:15 per part de Xavier Laporta, Marc Martinez i Ricard Miquel. Ho fan per una via poc repetida, no es la ascensió normal.

La UEC inaugura un dels primers Rocòdroms de Barcelona.

El waterpolista del CE Mediterrani, Rubén Michavila, guanya el títol de campió del Món amb la selecció espanyola.

Expedició de la secció SAME de la UEC a l’Annapurna (8.091m). Era una expedició de neteja amb Mountain Wilderness Catalunya i no s'anava a fer cim, només a netejar els camps.

A l’agost es comença a disputar l’Open Internacional de Sants, Hostafrancs i la Bordeta a les Cotxeres de Sants. Una competició que esdevindrà una de les més multitudinàries d’Europa.
1999El CE Mediterrani rehabilita i inaugura l’edifici de “la catedral”. És un edifici de tres pisos que ofereix tres sales polivalents totalment renovades, aptes per a qualsevol activitat dirigida i cursets.

L’Assemblea General de Socis Compromissaris del CE Mediterrani aprova d’atorgar a la instal·lació del Club situada al c. Begur el nom de l’expresident Josep Vallès.

L’any 1999 el Bàsquet Sant Medir i l’escola Proa arriben a un acord per fer ser­vir les seves modernes instal·lacions de l’escola i alhora donar suport a l’ensenyament del bàsquet a l’escola.
2000El CE Mediterrani es ven Can Salvi i engega el Projecte 2000, un projecte de renovació i remodelació global del Club, que presenta la construcció d’una nova piscina de 50 m, nous vestidors, nova pista poliesportiva coberta, noves sales polivalents i la renovació i l’adequació de diverses dependencies esportives i socials del Club.

Als Jocs Olímpic de Sydney 2000 el Club Esportiu Mediterrani hi aporta cinc esportistes: els nedadors Eduard Lorente i Jorge Pérez, els waterpolistes Milan Cipov i Peter Nizny, i, també, l’entrenador, Antoni Comas que hi viatja com a tècnic adjunt de l’equip de natació espanyol.

El Mercat Nou es fusiona amb el Club Esportiu Estrella Magòria.
Amb motiu del 70è aniversari del Club Esportiu Mediterrani es dedica un homenatge a l’arbre que està situat davant la biblioteca Vapor Vell, al carrer Joan Güell. D’aquesta manera, hi queda instal·lada una placa commemorativa en record dels 32 anys, del 1944 al 1976, durant els quals el Club Esportiu Mediterrani hi va estar ubicat i el frondós “plàtan” donava recer, a peu de la piscina, als seus socis i sòcies, que s’hi reunien els càlids dies d’estiu.

Jordi Grimau Graguera, jugador format al Jac Sants debuta al FC Barcelona.
2002Es col·loca la primera pedra del projecte 2000 a les instal·lacions del carrer de Begur del CE Mediterrani.

L’equip de Waterpolo Absolut Femení del CE Mediterrani assoleix la 3a plaça, medalla de bronze europea en la Women LENH Trophy.

Expedició de la UEC de la Secció Muntanya a l’Aconcagua (6.962m), Matías Redondo, Imma Lizondo, Edu Pérez, Fernando Farré, Ivan Oliveras, Toni González, fan el cim el 25 de desembre.
2003El nedador internacional del CM Mediterrani, Eduard Lorente, assoleix el títol de campió d’Espanya i rècordman en 50 i 100 m lliures, i assoleix així, una plaça per disputar el Campionat del Món que enguany tindrà lloc a Barcelona.

L’equip de waterpolo Absolut Femení del CE Mediterrani, campió d’Espanya i campió de la Copa de la Reina 2003.

El Club Esportiu Mediterrani aporta cinc jugadores de waterpolo, a la selecció espanyola de waterpolo classificada per disputar el Campionat del Món de natació i Waterpolo que té lloc enguany a Barcelona: Mariona Ribera, Anna Pardo, Belén Sánchez, Elisabet Fuentes i Ana Ramírez.
2004El Mercat Nou aconsegueix l’ascens a Primera Territorial del primer equip.
2005Queda enllestit i obert a l’ús social l’accés rehabilitat i renovat del carrer Begur, i també recuperen i milloren la seva funció els diversos espais exteriors de la instal·lació Josep Vallès, per la qual cosa el 12 de febrer s’hi fa una celebració oficial.
2006La UEC crea la secció Sants Camina.
2007Expedició Cho Oyu (8.201m). No era una expedició organitzada des de l'UEC Sants, però el soci August Corominas de la UEC de Sants el 4 d'octubre va fer cim.

El Mercat Nou recupera la categoria de Primera Territorial

La Secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants es transforma en la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva.
2009El 4 de maig es crea el Màgic Sants Futsal.
2010L'any 2010 abandonà la seva històrica pista després que l'Ajuntament la tanqués i passà a jugar al pavelló de l'Espanya Industrial i al de La Bordeta.

Primera caminada de resistència Sants Montserrat organitzada per la UEC.

El BAM rep de la Federació Catalana el premi del Comitè Olímpic Català.

La Secció d’Atletisme de la Unió Esportiva de Sants impulsa el 2000 de Sants, una cursa que es realitza durant la Festa Major de Sants.
Es tanca el camp de futbol de Magòria i la Unió Esportiva de Sants i el Mercat Nou-Magòria perden el camp.
2012El Jac-Sants es proclama campió del Campionat de Catalunya de Minibàsquet.
2019El Dinàmic Batlló, club de futbol històric de la Bordeta, deixa de ser filial de la Unió Esportiva de Sants i desapareix, cedint la seva plaça a 3a Catalana al Mercat Nou. Acaba així un club de més de 80 anys d’història.