divendres, 30 d’abril del 2010

La ciutat subterrània, un refugi sota el carrer Juan de Sada



Sants no va ser un dels barris més bombardejats al llarg de la Guerra Civil, però el fet que fos un barri amb teixit associatiu important amb ateneus, sindicats, cooperatives, comissions de festes... va possibilitar que fos un dels barris de Barcelona on es van construir més refugis.

En l’actualitat molts d’aquests refugis han estat destruits o es troben en un perill imminent.

El cas més recent el trobem al voltant del carrer Juan de Sada, on un projecte urbanistic, al que s’oposen molts veïns del carrer, en fa perillar alguns dels refugis que hi ha sota aquells carrers.

Com alguns veïns comenten, tot aquest espai resultaria tota una ciutat subterrània. Efectivament, sota aquests carrers es van edificar alguns dels primers refugis antiaeris de la ciutat.

Amb l’amenaça dels bombardejos l’Ajuntament va encarregar uns 25 refugis a l’empresa Material y Obras S.A. que van servir com a proves pilot. Pel que sembla els refugis que trobem al subsol de tot aquest espai serien alguns d’aquests.

Segons els testimonis aquests refugis estarien pensats en xarxa, de forma que es comunicarien els uns amb els altres. De moment, a falta de poder confirmar aquest aspecte parlaré sobre dos d’aquests refugis.

-Refugi al carrer Roger entre Portbou i la Rambla Brasil
Aquest refugi sembla ser que fou el segón construit a tota Barcelona i fa uns 300 metres amb un túnel d’una amplada de 1’80 m i una alçada de 3 metres. El refugi tenia 5 accesos.

-Refugi del carrer Juan de Sada, entre París i Iolanda
Aquest refugi, que va pel subsol del carrer Juan de Sada, del carrer París (actual Avinguda Madrid) fins al carrer Iolanda (actual Violant d’Hongria) feia 140 metres lineals i és un espai de 3 metres d’alçada i 2’40 metres d’amplada que podia allotjar 1200 persones. S’hi podia accedir l’Avinguda Madrid amb dues entrades al carrer Violant d’Hongria i pel carrer Roger. Aquest refugi, catalogat amb el número 3 de registre es va construir pensant en reconvertir-lo en una futura claveguera.

-Refugi al carrer Fisas
Alguns veïns també afirmen que sota el carrer Fisas es va construir un altre refugi amb dues entrades, una al carrer Violant d’Hongria i una al carrer Roger.

Si teniu dades, imatges, planols o testimonis sobre algun d’aquests refugis o qualsevol altre dels construits a Sants, Hostafrancs i La Bordeta recordeu que podeu contactar amb mi al correu: memoriadesants@gmail.com i amb totes les informacions recollides seguiré investigant i publicant articles sobre el tema.

Per als que teniu Facebook també podeu trobar un grup especificament fet per demanar que s’aturi la destrucció del patrimoni santsenc.

dimarts, 27 d’abril del 2010

El Mercat de Sants


Durant molts anys, abans que Sants tinguès un mercat fixe, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer Sant Crist, que era una de les principals vies del municipi, el camí reial. Però aquest petit mercat improvisat es va quedar petit quan, fruit de l’arribada de les fàbriques, Sants va multiplicar la seva població.

Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.

L’any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats del centre de la ciutat.

Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s’estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l’any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safarejos. Finalment l’ajuntament santsenc va comprar els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d’alguns dels edificis municipals de Sants, com l’Alcaldia o el Cementiri.

Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l’inici de les obres.

Durant un llarg periode de temps els veins del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca, fins que finalment l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.

Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d’inspiració modernista, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.

Avui, noranta-sis anys després de la inauguració el Mercat haurà d’afrontar noves etapes de provisionalitat a la Rambla de Badal amb la incertessa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes. De moment, potser el millor sigui recordar-lo tal i com era fins ara.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Sant Jordi, 1936



Avui, que queden pocs dies per Sant Jordi, he volgut compartir aquesta imatge amb tots vosaltres. És una foto que podreu trobar a l'Arxiu Històric de Sants i que prové del fons de la UEC de Sants. A la imatge podeu veure una parada de la Biblioteca Popular de Sants a la porta de Cotxeres, el 23 d'abril del 1936.
Al llarg dels anys 30 foren moltes les entitats, ateneus i cooperatives que treballaren per apropar la cultura, i l'esport, al poble. Una gran part de la població havia restat marginada fins aleshores de necessitats fonamentals com l'educació.
Al barri un ateneu molt important en aquells anys de la Segona República va ser l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, que entre moltes altres tasques de difussió cultural, va crear una biblioteca recollint donacions particulars o comprant aquells llibres que es creien interessants. Gràcies a iniciatives com aquesta els treballadors i les treballadores de Sants van poder teni accés a autors com Tolstoi, Dickens, Marx o Eugeni d'Ors, entre molts d'altres que apareixen al catàleg.
Aquesta tasca no es va aturar ni amb el començament de la guerra i la secció de Biblioteca de l'Ateneu va ajudar a nodrir de llibres les biblioteques que es van instal·lar al front, on també hi havia milicians de l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant.
Com molts podeu imaginar, tota aquesta feina va quedar aturada amb la caiguda de Catalunya. L'Ateneu va ser un dels molts punts de la ciutat on els vencedors van realitzar incautacions de documents, molts dels quals van acabar a l'Arxiu de Salamanca.

dimecres, 14 d’abril del 2010

El carrer Jocs Florals

Avui parlarem breument del carrer Jocs Florals, l'antic carrer de Sant Josep. En époques més antigues, segons sembla per les escriptures d'una masia que era situada en aquest indret, aquest carrer era conegut com el Camí de la Cadena.

Aquest carrer, que actualment es troba tallat per les vies del tren, és encara avui en dia el lloc on tenen la seu algunes de les entitats santsenques més conegudes, com la Unió Excursionista de Catalunya de Sants, o el Centre Catòlic.

Al mateix carrer també podeu trobar el Centre Social Autogestionat Can Vies, l'espai on, entre moltes altres activitats, es realitza el periòdic La Burxa.

En aquest carrer també va viure el metge i historiador Jacint Laporta i Mercader, que curiosament va ser un dels instauradors dels Jocs Florals al barri.

L'any 1877, a iniciativa del diari "El Eco de Sants" Jacint Laporta i Mercader i Pere Riera i Riquer van instaurar els Jocs Florals santsencs. El repartiment de premis es va fer el dia de sant Bartomeu, patró de Sants, a la societat "La Familiar Obrera".

Posteriorment aquest certamen va ser organitzat per la Lliga de Contribuents i pel Casino de Sants fins l'any 1923 en que varen ser prohibits.

Al mateix carrer Jocs Florals també hi va viure un temps Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona, o com la coneixien a la Bordeta, la Mala Dona

La imatge és de les festes majors de l'any 1952.

dimecres, 7 d’abril del 2010

El refugi 307






Tot i que l'objecte d'estudi d'aquest bloc és la història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta de vegades, quan crec que el tema val la pena, també m'agrada tractar barris veïns com Les Corts, Collblanc, La Marina de Sants o com és el cas avui el Poble Sec.

Avui he volgut compartir amb tots vosaltres aquest video que he trobat de forma casual al youtube i que tracta el tema dels refugis, especialment el 307, que es pot trobar al carrer Nou de la Rambla.

Si voleu veure com era un refugi antiaeri podeu apropar-vos fins al carrer Nou de la Rambla 169, ja que actualment està museitzat i per un preu de 3 euros (gratis per als docents, per als funcionaris, els que tinguin la targeta rosa i els menors de 16 anys) es pot visitar. A la web del museu d'història trobareu els horaris.

De totes maneres cal recordar que arreu dels nostres barris es van edificar molts i molts refugis que, o s'han destruït amb obres públiques, com el 877 o el 742, o es troben en perill, com és el refugi del carrer Joan de Sada o en alguns pocs casos són visitables sense que ho sapiga gaire gent. Fora del meu àmbit d'estudi, com recull el bloc Altres Barcelones, al barri de Gràcia es pot visitar el refugi de la Plaça de la Revolució.

Aquest petit documental va rebre al concurs els premis a la millor realització millor banda sonora, millor documental i per votació popular al concurs Mercè.doc 2008.

dijous, 1 d’abril del 2010

L'agregació en vinyetes





Avui us volia ensenyar una recopilació amb algunes de les vinyetes que van apareixer a la premsa l'any 1897 parlant sobre l'agregació dels pobles a Barcelona. Espero que us agradi el video.

El carrer Vallespir





























El que actualment és el carrer Vallespir va ser la carretera de les Corts, ja que era el principal camí que comunicava amb aquest municipi. Posteriorment, ja al 1884, aquest carrer ens apareix amb el nom de carrer veïnal de Colom i posteriorment directament com a carrer Colom. No es va anomenar Vallespir fins a l'inici del segle XX.

Al carrer Vallespir hi va haver l'Ateneu Racionalista, on el 1918 es va celebrar el Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya. Un any després d'aquest congrés va tenir lloc la vaga de la Canadenca.

Les dues imatges es poden trobar a l'Arxiu Històric de Sants. Són de l'any 1963 i les va realitzar Joan Jané. A la primera podeu veure una plaça actualment desapareguda, la plaça del Carril, a la segona, feta des de l'estació de mercaderies es veuen les cases del carrer Vallespir i a primer pla els horts propers.