diumenge, 8 de març de 2009

Les vinyetes de la història de Sants


Des de que les vinyetes satíriques van fer aparició als diaris sempre han sigut el blanc de moltes polémiques i molts dibuixants han patit persecucións i censures. En els darrers anys hem pogut viure diversos episodis com la censura de la portada del Jueves o les reaccions que va produir la vinyeta de Mahoma.

Podem entendre la força que arriba a tindre una vinyeta si recordem que un dels principals episodis de l’història moderna de Catalunya, l’asalt al Cu-Cut i la posterior creació de la Solidaritat Catalana, no es podria explicar sense la vinyeta que Joan Garcia Junceda va fer escarnint a l’exercit espanyol per les derrotes que patien a les colonies.

Així doncs a finals del SXIX i al llarg de tot el segle XX, foren moltes les publicacions, de totes les tendencies polítiques, que o van incloure vinyetes als seus diaris o bé van arribar a publicar revistes satíriques, tals com L’esquella de la Torratxa, el Cu-cut o el Bé Negre. Tot això fa que desde un punt de vista històric, les vinyetes permetin fer-nos una idea de quins eren els comentaris que es deurien escoltar pels carrers de la ciutat.

A la història de Sants hi ha un parell d’episodis que van produir vinyetes abundants. El primer, ja comentat en aquesta secció, fou l’intent de cremar Santa Maria de Sants l’any 36 i la posterior troballa d’un arsenal de fussells a la parròquia. Allò va suscitar, fins i tot, una portada a l’Esquella de la Torratxa. Però si un episodi va generar moltes vinyetes fou l’agregació de Sants i de la resta de pobles a Barcelona l’any 1897. Les planes dels diaris i de les revistes satíriques van anar plenes d’acudits referents l’agregació i al fet que la decissió final fos un Reial Decret de Madrid.

Podem trobar algunes vinyetes superficials que simplement fan conya amb el terme “agregació” afegint-li un significat sexual. Un bon exemple és una on apareix un vell preguntant-li a una vella “que en pensa de l’agregació?” i on la resposta d’aquesta és “Fugi! nosaltres ja no estem per aquestes coses”. Però també podem trobar certes vinyetes més profundes on es realitzen al·legories dels diversos pobles entrant a Barcelona, i on aquesta els hi explica, les grans avantatges de la ciutat. D’altres destaquen el fet que el decret arribés durant la Pasqua de 1897 dibuixant ous, mones i caricatures d’Alfons XIII. Però una molt significativa és, de nou, una al·legoria de Barcelona caminant cap a Madrid, carregant un gran sac amb els consums i amb el text “Al fi hauré guanyat l’aposta però nois que cara que em costa”

3 comentaris:

Joanet del cabàs ha dit...

El vaig afegir la setmana passada i. per ara, el deixaré com està. Intentaré recuperar algun espai en blanc sobre el vídeo de l'entrevista.

Josep M. Ferrer ha dit...

Una imatge val més que mil paraules i les vinyetes tenen un poder que no tenen els textos. Suposo que l'agregació de Sants a Barcelona deuria produir un sotrac monumental a molta gent de l'època, per bé o per mal.

Agus Giralt ha dit...

Si voleu veure les vinyetes de l'agreegació les podreu trobar en aquest video

http://www.youtube.com/watch?v=moXz45TjRss