dilluns, 16 de març de 2009

La "Quaranta Cèntims"


Que l’història és un reflex de la propia societat en que aquesta es genera és un fet inqüestionable. Durant segles, l’història dels pobles no ha sigut més que la història personal dels seus governants, una succesió de guerres, conferencies i enllaços matrimonials. El poble era poc rellevant, doncs la seva propia existencia diaria també ho era. Amb la revolució industrial, primer, i l’aparició del pensament marxista, posteriorment, les classes populars van fer aparició als llibres de història més habitualment, però aquest nou “actor” no era més que un “extra”, important, gairebé de forma exclusiva, com a força de producció i com a consumidor.

Però la història també ha reflexat de forma ben clara les diferencies entre generes. En una societat patriarcal, com la nostra, les dones han tingut un paper absolutament secundari com a agents històrics. Tristament se’ns ha explicat una història on les dones no hi apareixien més que com a mares o esposes. Així algunes grans dones, resten a l’ombra d’homes probablement mediocres.

La història d’aquest mes és un clar exemple. Primer cal que ens situem als primers anys del segle XX, al barri de Poble Sec, i més concretament a l’avinguda del Paral·lel. El barri bullia amb una activitat artística en la qual, per cert, les dones tenien una protagonisme absolut. No en va noms com La Bella Dorita, Tórtola València, Raquel Meller, Carmen Amaya o Mari Sant Pere han brillat al llarg de la història del Paral·lel.

A la nostra protagonista, en canvi, li havien robat el nom. Tothom la coneixia com “La Quaranta cèntims” i no era una estrella del music hall, era una prostituta. Podriem dir que Maria Llopis Berges, que era com es deia realment, tenia pocs números per fer història. Era una dona, de barri obrer i d’una professió considerada marginal.

Però resulta que, com moltes altres dones, la Maria va participar activament dels fets ocorreguts a Barcelona a partir del 26 de juliol de 1909, és a dir, del que avui es coneix com La setmana tràgica. De fet, per entendre la importància de la dona en aquest esdeveniment ens bastaria amb dir que tot s’inicià al mati del 26 de juliol, quan grups de dones van recorrer la ciutat fent tancar botigues i fàbriques cridant a la vaga general.

Però tornant a la Maria el cert és que tampoc he pogut esverinar molt més d’ella i del final de l’històtia. Durant la revolta fou detinguda i com molts fou condemnada a mort. Finalment però va veure commutada la seva pena per la de l’exili perpetu.

4 comentaris:

Josep M. Ferrer ha dit...

Doncs sí,la història sempre ha estat manipulada de dalt a baix amb intencions ideològiques,iles dones i els habitants d'apeu sembla quenohan existit perquè ningu no n'ha parlar d'ells. Per sort aixòha anat canviant poc a poc.

Júlia ha dit...

Les dones van tenir molt de paper, per a bé i per a mal, en aquells fets. Eren les qui havien de fer 'bullir l'olla' però també els radicals de Lerroux amb el seus discursos demagògics aconseguien aprofitar-se de la seva desesperació.

Sobre les condemnes, sembla que només es parla de Ferrer y Guardia, mitificat avui. A veure si el centenari serveix per a alguna cosa.

Amb la manca d'una direcció seriosa, les revoltes van esdevenir caòtiques i s'hi va barrejar molta delinqüència i gent marginal pel mig, els quals, per cert, no són pas els qui van rebre més després.

Agus Giralt ha dit...

Tens molta raó en els teus comentaris Júlia.

En breu, si puc, vull tractar la setmana tràgica una mica més en profunditat.

Una abraçada!

Recordeu que si voleu col·laborar podeu contactar amb memoriadesants@gmail.com

Dani ha dit...

Hosti el reportatge ha quedat molt bé, felicitats!