diumenge, 28 de desembre de 2008

La Mala Dona


Normalment a un racó d’història local no tractaria un episodi sorgit de la crónica negra, però en el cas que a continuació narraré es donen una serie d’ingredients que fan que aquest episodi sigui força interesant. Si pensem en una història que inclogui assassinats, prostitució, interessos foscos de les classes benestants, un seguiment intensiu per part dels diaris de l’época i pel poble en forma de safareig; tot situat a l’ambient d’una populosa ciutat industrial d’inicis del segle XX, probablement hom pensaria en el Londres de Jack l’esbudellador. Però la nostra història no té com a escenari la capital anglesa, sinó carrers com l’antic carrer de Ponent (actual Joaquim costa) o el carrer Jocs Florals.

Corria l’any 1912 i Barcelona patia periodics i debastadors brots de tuberculosi. Als carrers de la ciutat encara es podia respirar l’ambient de por i delació que la brutal repressió que l'estat, després de la coneguda com a Setmana Tràgica, havia generat. Aliens a la resta de societat, com sempre, la burgessia catalana es divertia gaudint de la seva privilegiada situació i feia bandera d’una llengua i cultura catalana que tan sols feia uns anys que havien descobert, al que ells mateixos van anomenar com La Renaixença. La ciutat, plenament industrialitzada, portava una vida moguda enmig dels fums de les fàbriques i les llums del nou Paral·lel.

En aquest ambient va començar a correr un rumor com la polvora. A la ciutat de Barcelona desapareixien nens i nenes de forma misteriosa, especialment fills de les classes més humils. El rumor va començar a creixer amb tanta força que el gobernador civil, Portela Valladares, es va veure obligat a desmentir-lo, temeros de que esdevingués una espurna d’una nova revolta a la Rosa de Foc. El gobernador es va equivocar, doncs rera les històries que començaven a popularitzar l’home del sac hi havia una persona real, Enriqueta Martí, la que es va coneixer amb el temps com “La Vampira de Barcelona”.

El rumor va arribar a la premsa quan ja eren molts els nens que havien desaparegut, amb el cas d’una nena anomenada Teresa Guitart. La nena, desapareguda al portal de casa seva del carrer Sant Vicenç al vespre del 10 de febrer va fer saltar totes les alarmes a la ciutat, obligant a la policia a tractar el tema de forma seriosa, com fins llavors no havia fet. Tot i això els esforços policials haurien quedat en no res si dins de la nostra història no intervingues també la casualitat i la xafarderia dels veïns.
L’any 1912 Barcelona bullia amb la noticia de la desaparició d’una nena de cinc anys, la Teresita Guitart. Ja feia dues setmanes que els diaris anaven plens i que la policia cercava a la nena de forma infructuosa. La casualitat va fer que fos una veïna del carrer Ponent (avui Joaquim Costa) la que resolguès, en part, el misteri.

La dona va veure la nena a través d’una finestra i sospitant que fos ella va fer correr el rumor, que va arribar a les oïdes de la policia. Aquests entraren al pis, trobant a la Teresita i una nena anomenada Angelita. L’Enriqueta, que ja tenia antecedents per corrupció de menors, fou detinguda.

A mesura que va avançar l’investigació es descobriren fets intrigants; com que Enriqueta mendigués pels matins a les Parròquies, però que durant les nits freqüentès ambients elitistes de la burgessia catalana, vestida elegantment. Quan entrevistaren a les nenes descobriren que elles havient sigut testimonis de la mort d’un nen. Però el moment en el que tot va esclatar fou a l’escorcoll de la casa. En mig d’un mobiliari luxos, hi trobaren vestits i ossos de criatures, alguns exposats al foc per extreure’n la grassa. Posteriorment també es trobaren pots amb grasa, sang, pocions i un llibre de fetilleria.

Finalment l’Enriqueta va reconeixer els crims amb una amenaça. “Que escorcollin el pis, que piquin bé les parets. Ja que pujaré al patibul vull que pugin amb mi tots els culpables” La psicosis es va desfermar, registrant-se els seus antics domicilis: al carrer Tallers, al carrer Picalqués i a Sant feliu del Llobregat, on apareixeren més ossos i llibres amb receptes. Però l’Enriqueta també havia viscut al carrer Jocs Florals, on es va guanyar el malnom de la Mala Dona. Allà hi trobaren un crani d’un nen de tres anys i d’altres restes.

Però aquest història no fou, exclusivament, una crónica negra. La clau de tot es trobà a un paquet de cartes xifrades que va apareixer amb una llista de noms i adreces de gent influent, que segons sembla eren clients de les macabres feines de l’Enriqueta. Eren els encarregs de metges, advocats, comerciants, escriptors i politics els que li permetien viure amb luxes.

Però alló era excessiu per a la premsa barcelonina que, tement una nova setmana tràgica, ho va tallar tot . Casualment els mateixos dies es va enfonsar el Titanic i tothom oblidà l’història de la “vampira” L’Enriqueta va anar a presó sense que la llista transcendis. I als dies va morir, oficialment d’un cancer, tot i que també van correr rumors sobre si havia estat llinxada per les preses o enverinada.
Si voleu saber més sobre l'Enriqueta Martí podreu trobar informació a:

2 comentaris:

Dani ha dit...

Agus: m'agrada molt la descripció que has fet a l'inici del post sobre la situació social que es vivia a Barcelona el 1912. Perfecta!
Pel que fa et tema del teu blog podriem afegir la part santsenca de la història.
Quan enriqueta va dir que busquessin a totes les parets de les cases on ella havia viscut, una de les cases on van anar va ser al número 155 del carrer jocs florals.
Allà hi van trobar el crani del nen d'uns 3 anys.

Nuit, de Bdebarna, va localitzar la casa i l'ha fotografiat. La pots trobar aquí:

http://www.bdebarna.net/v2_/mapa.php?mapa_id=213&historia=984

Josep M. Ferrer ha dit...

Òndia Agus, quina macabre història!!! La meva àvia materna, nascuda al carrer Sant Antoni (quan les vies del tren encara passaven per sobre del carrer) explicava sobre una dona que assassinava nens per treure'ls el greix i fer sabons i cosmètics per a la classe alta. Collons, no serà la mateixa? És d'aquestes històries que te les prens com una llegenda típica de la classe obrera que enveja i intenta desprestigiar els luxes de les classes benestants. Però ves per on! Això va passar realment. Increïble. Sants ja té el seu Jack l'Esbudellador!!!