La Rambla de Badal

Avui, un cop finalitzat l'estiu, torno al format habitual d'aquest bloc, tot i que vist l'èxit que han tingut els enigmes no descarto anar afegint algun de tant en tant. Abans de res per això em toca resoldre el darrer misteri.

Aquest cop he de dir que teniu tots raó, la llengua que es va popularitzar a Catalunya i a tota Europa a finals dels segle XIX i principis del segle XX va ser l'esperanto, la llengua que Lluís Llàtzer Zamenhof va crear a finals de la dècada de 1870. El nostre barri no va ser alié a aquest éxit i també va ser llengua que molta gent va aprendre. De totes formes aquest enigma també te una segona resposta correcta segurament més dificil de descobrir i que si algu l'haguès dit ja ho podriem considerar com a matrícula d'honor. A principis del segle XX a Sants també es va popularitzar l'Ido, una versió reformada del propi Esperanto. que va neixer l’any 1907. Al carrer Premià número 35 es va instal·lar la Sociedad Idista Española que oferia cursos presencials i també per correspondencia. També algunes cooperatives oferien cursos per aprendre aquesta llengua o conferencies per divulgar-ne l’us, com va fer l’Empar Obrer.

La Rambla Badal

El carrer que avui en dia coneixem com a rambla Badal, i que durant molts anys va ser simplement carrer Badal. El carrer rep aquest nom per la familia Badal, que pel que sembla, eren els antics propietaris del molí de la Bordeta, que era aproximadament a l'encreuament de Badal amb Constitució.

Al segle XV les terres que envoltaven l'espai on ara hi ha el carrer Badal eren de Joan Llull, conseller en cap de Barcelona. Aquest tenia una gran propietat que incloia disset mujades (83240,5 m2) i una torre, la Torre de'n Llull. El terreny va anar passant de mans per herencia entre els membres de la mateixa familia i posteriorment als marquesos de Barberà i de la Manresana fins que al 1829 el va adquirir el ric comerciant Rafael Sabadell. Els germans Badal van ser els seus hereus i succesor d'aquest ric comerciant. I van ser també els que van decidir urbanitzar part de les antigues propietats dels Llull. Per aquest motius van obrir el carrer l'any 1885 fins a les vies del tren. L'any 1914 l'ajuntament de Barcelona va promoure la continuació del carrer fins a la carretera.

El carrer Badal, que es prometia com la rambla de Sants ha sigut un dels carrers més castigats pels succesius projectes urbanistics de la ciutat i un dels espais pels que els veïns han hagut de lluitar més al llarg del temps. La primera ferida en aquest terreny es va fer amb l'arribada del tren a Sants l'any 1855. Una ferida que amb el temps va anar creixent amb la construcció de noves vies i que encara divideix el barri en dos, una ferida que es prodia haver tancat amb el seu soterrament. Amb aquest motiu va neixer la Plataforma pel soterramen de les vies.

Als anys 70 una nova obra va afectar al carrer, la construcció del cinturó de ronda. Aquesta construcció va produir l'eixamplament de Badal, que havia de passar de 30 metres d'amplada a 50. Per aquest motiu molts veïns (uns 800 habitatges), que veien perillar les seves cases, es van unir en una nova lluita que algún dia explicaré més detalladament. Els veïns veien amb estupor com la mateixa via que produia expropiacions a Sants en canvi arribava a Sarrià salvant els obstacles. Per aquest motiu va neixer la Asociación de Badal, Brasil i Adyacentes l'any 1970. Als noranta la lluita es va completar amb la cobeetura del cinturó.

A la foto podeu veure l'antic pont de Badal, un espai molt estret que resultava molt perillós, especialment per als carreters.

L'enigma de Sants, número 5

Un cop més heu tornat a encertar la resposta. Als finals del segle XIX i principis del XX a Sants, i en general a la societat catalana, l'espiritisme va tenir una gran difussió. A la nostra vila fins i tot es va construir un temple al carrer Sant Joan, l'actual Miquel Àngel. Si en voleu saber més i descobrir la història del curandero de Sants podeu fer clic al següent enllaç.

• A principis del segle XX es va popularitzar una llengua a Catalunya i a tot Europa. Al nostre fins i tot es barri es va instal·lar una entitat que volia difondre el seu coneixement, i al llarg d'aquests anys van ser moltes les entitats i cooperatives que van fer cursos. Sabeu quina va ser aquesta llengua tan popular a Sants?

L'enigma de Sants, número 4

Aquest cop no heu encertat la resposta, però he de dir que era bastant més dificil.

L'any 1889 l'Ajuntament santsenc va encarregar unes fotografies molt importants. Concretament va demanar unes fotografies dels seus límits municipals per demostrar que no hi havia continuitat urbanística amb Barcelona, és a dir, que els espais construits de Sants i Barcelona quedaven ben separats. D'aquesta manera es volia rebatre un dels arguments dels partidaris de l'agregació de Sants a Barcelona.

• Cap al 1870 es va edificar un temple a Sants, concretament al carrer Sant Joan (actual Miquel Àngel) que va generar moltes polémiques. Sabeu amb quina creença era relacionat aquest temple?

Avui també he volgut afegir un enllaç al bloc de Recuperem la Lleialtat Santsenca ja que estan fent una feina important per recuperar aquest edifici per al barri i a la vegada una tasca de recuperació de la memòria històrica.

L'enigma de Sants, número 3

Felicitats a tots un cop més, i gràcies per la participació. He rebut respostes pel bloc, pel facebook i fins i tot en persona. I tothom l'ha encertat, el personatge enigmàtic era Rossend Arús, el periodista i dramaturg català que va treballar en coneguts diaris com La Tramontana, el Diari Català, La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. En morir va deixar part del seu llegat per a fins educatius, entre els quals la fundació de la Biblioteca Pública Arús.

• El 3 de gener de 1889 l'Ajuntament de Sants va encarregar unes importants fotografies del poble. Què volien demostrar amb aquelles fotografies?

Espero les vostres respostes.

I ja us puc anunciar que estic preparant un concurs una mica més complert que vull fer coincidir amb la Festa Major i en el que si puc si que oferiré algun premi.

L'enigma de Sants, número 2

Com ja heu encertat els que heu jugat amb el primer enigma la casa del carrer Roses de la que parlava, obra de Modest Feu, és la Casa Gran, també coneguda amb el nom de la Casa del Barco.

Aquest any a la Festa Major de Sants si visiteu el carrer Roses el podreu trobar decorat com una taberna santsenca del segle XVIII i podreu veure imatges diverses de l'antic Sants.

• La solució al segón enigma és el nom d'un periodista i dramaturg català. Aquest autor ha donat nom a un dels carrers de Sants. Tot i ser maçó, catalanista, republicà i laic el nom d'aquest carrer es va mantenir fins i tot durant el franquisme per desconeixement sobre el personatge. Sabeu qui és?

L'enigma, número 1

Arriba l'agost i la feina, enlloc de disminuir creix, ja que dedicaré gran part d'aquest mes a enllestir un llibre sobre la Guerra Civil a Sants que, si tot va bé, hauria de sortir publicat el Sant Jordi proper.

Però Memòria de Sants no fa vacances. Al llarg d'aquest mes plantejaré diversos enigmes per solucionar. Si creieu que sabeu les respostes les podeu escriure com a comentari i a la següent actualització publicaré la solució. De moment no puc oferir cap premi als que encertin la resposta, però espero poder canviar això en breu.

• El primer Enigma estiuenc de Memòria de Sants està relacionat amb una casa obra de Modest Feu. L'any 1899 el propietari del terreny, Antoni Pi de la Serra va demanar els permisos per edificar aquesta casa al costat de la seva fàbrica. Sabeu de quin edifici estem parlant?