dimarts, 29 de juny del 2021

Passejada: El camí del foc

Dissabte 3 a les 11h a la Lleialtat Santsenca arrenquem les passejades del projecte Va començar amb l'aigua

Seran 3 rutes diferents a través de les quals descobrirem la historia que hi ha darrera de 10 localitzacions emblemàtiques de Sants i Les Corts a través del diàleg que estableixen les obres de 10 artistes. Trobareu tota la informació sobre les passejades en aquest enllaç.

Per començar seguirem el Camí del Foc de la mà d'Alexia Medici, responsable del projecte.

Us podeu inscriure en el següent enllaç.



dilluns, 21 de juny del 2021

Document: Defensa Pasiva Antiaérea

Des de fa anys la construcció de refugis antiaeris durant la Guerra d'Espanya és un dels temes que més m'ha cridat l'atenció. A dia d'avui és més fàcil tenir accés a la documentació que es va generar durant la construcció dels refugis i per sort comença a haver una conscienciació cada cop més gran sobre la importància d'estudiar, visualitzar i conservar els refugis. 

Malauradament s'ha anat tard per a molts refugis que han desaparegut a cops de pic i també per a la conservació de molts testimonis orals. Per tot això des d'aquest petit espai sempre procuro compartir recursos per tal que als que segueixin en aquesta tasca ho tinguin més fàcil.

Comparteixo amb vosaltres un document molt interessant que va publicar l'Ajuntament de Barcelona l'any 1937 donant instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives i incendiàries. Un document on veiem la importantíssima tasca que va fer Manuel Muñoz Díez, paleta afiliat a la CNT que va ocupar el càrrec de president de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona.

Podreu descarregar-lo clicant a la imatge.



Per saber-ne més:

dimecres, 16 de juny del 2021

Entrevista: Patrimoni Cablejat a El Café de la Lluvia

Us comparteixo l'entrevista que ara fa uns dies em vàrem fer els companys de El Café de la Lluvia, un programa de ràdio molt recomanable on parlen de cultura, ciència i educació.


També aprofito per recordar que amb el Col·lectiu Patrimonis Invisibles hem llançat un manifest sobre el tema i estem recollint signatures. Podeu accedir des d'aquí.

I també sobre el tema del Patrimoni Cablejat, conjuntament amb la Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs i l’Associació de Comerciants Creu Coberta hem llançat un certamen de foto denuncia a Instagram per fer visibles males pràctiques a Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Us convidem a participar amb l'etiqueta #PatrimoniCablejat_shb Aquí podeu consultar les bases.


dilluns, 14 de juny del 2021

Va començar amb l'aigua

Cada dia, a cada hora i a cada carrer s’esdevenen milers d'històries, les de cada persona que transita per carrers i places. Com en un gran teixit l’ordit i la trama de les històries d’aquestes persones s’entrelliguen a les botigues i als tallers, a les places i als parcs on els petits estrenen els seus fils enjogassats. 

Els carrers són els escenaris de tot, dels que hi viuen i dels que hi tenen el seu lloc de feina, entre carros de supermercat i contenidors, dels repartidors que pedalegen portant la precarietat dins bosses grogues, verdes o taronges a les espatlles, dels joves que descobreixen la vida amb gran fam d’experiències i de les persones grans que, sabies per ser viscudes, intenten fer sentir la seva veu. Són l’escenari dels que han suat la nit i tornen a casa buscant el repòs dels guerrers i dels que es miren la ciutat amb els ulls dels que hi formen part de forma passatgera en períodes vacacionals. 

Cada dia, a cada hora i a cada carrer, es dibuixen milers de noves històries personals que, sovint es tornen grupals. La major part d’aquestes passes, d’aquestes paraules o d’aquestes trobades, no deixen petjada al carrer. Potser algun petit record a la memòria dels protagonistes o potser alguna dada en algun servidor llunyà d’alguna empresa privada que emmagatzemen els trajectes i les costums, però als carrers rarament resten les petjades d’aquell pas.

Tot i això, de vegades, la història d’una persona o d’un col·lectiu s’entortolliga en un punt marcant aquell carrer, aquella plaça o aquell edifici. Però la història és implacable i cada dia aboca milers de noves històries als mateixos carrers, a les mateixes places i als mateixos edificis, de forma que un mateix indret, amb tota aquesta subjectivitat abocada, mai torna a ser el mateix.

Les mateixes parets de la cooperativa, que evoquen somnis de transformació social, entre fruites, verdures i discursos d’emancipació obrera, anys més endavant evocaran el Nadal entre la flaire d’ametlla torrada, com les parets de l’antiga fàbrica de cotó, on entre el soroll dels telers s’ofegaven les paraules de les teixidores, esdevindran l’escola on nens i nenes aprendran a llegir. La ciutat són capes i capes d’història. Tant de les vides que s’han convertit en noms de carrer a rètols de marbre com de les que el poder, després d’haver-les escurat, ha fet invisibles, però que tanmateix hi són i segueixen presents. 

Passejar, deixar perdre les passes per la ciutat, per barris que coneixem, sovint només dins del brogit de la quotidianitat, parar atenció, observar i parar l’orella, permet escoltar algunes d’aquestes veus que ens expliquen històries. I es que, tal i com va escriure Cervantes al Quixot, El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho. 

Algunes d’aquestes històries han marcat els paisatges, fins als més petits detalls. La porta de fusta que ens tanca un taller potser ens amaga un món d’homes que, tal i com marca la tradició judeocristiana, estan fets de fang; les arcades de pedra a un carrer tranquil potser narren històries d’esperits del passat i sota l’embigat de fusta de l’antic taller on ara es treballen les flors, si parem l’orella, potser  encara podem escoltar els ecos de l’explosió d’una bomba que encara ressona. 

Descobrir algunes d’aquestes històries és una de les coses que permet Va començar amb l’aigua, un projecte impulsat per Alexia Medici, amb el suport de la Fundació Suñol i de la Lleialtat Santsenca, que ha situat codis qr a alguns d’aquests punts on la història s’ha entortolligat. Gràcies a aquests qr, des dels mateixos escenaris, es pot anar descobrint part d’aquest passat.

Però el projecte encara ens porta més enllà, afegint a tots aquests punts una nova capa, una capa d’interpretació artística que reflexiona sobre aquest passat. Diversos artistes han creat peces inspirant-se cadascun d’ells en un espai o en un moment de la història de Sants i de Les Corts. 

Un projecte que permet a la gent passejar per aquests dos barris revelant aquestes capes que formen part de la nostra ciutat i que, ben aviat, també permetran fer passejades organitzades descobrint art i història.

Personalment sempre m’han interessat les interseccions, crec que són camps productius on floreixen idees interessants, que ens amplien les perspectiva i que ens ajuden a entendre millor una realitats que són complexes. Per això crec que he tingut molta sort en poder fer una petita aportació, fent assessorament històric, en un projecte tant interessant com aquest. Us recomano que hi entreu, que busqueu i que us perdeu pels carrers i places buscant aquestes històries que es van esdevenir algun dia a alguna hora. 

dissabte, 12 de juny del 2021

Xerrada: L’agregació de Sarrià i la configuració de la Barcelona contemporània

 Podeu seguir aquí les taules rodones que al llarg del matí tindran lloc a la 3a Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona


9.30 h Recepció

9.45 h Taula rodona: L’impacte de les agregacions: de pobles del Pla a suburbis
Modera: Pau Vinyes (CEII / Tot Història Associació Cultural)

- “El procés de ‘Desagregació’ de Sant Andreu (1897-1902)”, per Jordi Petit (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias)

- “Dictadura franquista i suburbialització”, per Joan Pallarès
(Grup-Taller d’Història de la Torre de la Sagrera)

- “Nou Barris, un cas paradigmàtic d’esquarterament del
territori”, per Jordi Sànchez (Arxiu Històric de Roquetes)

10.45 h Taula rodona: Les agregacions i la planificació de la gran Barcelona (primera part)
Modera: Montserrat Garrich (Esbart Català de Dansaires)

- “El cas d’Horta”, per Carlota Giménez Compte (El Pou. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada)

- “Els mapes com a eines d’organització i difusió de la memòria històrica”, per Enrique Tárraga i Orestes Sánchez (Arxiu Històric del Poblenou)
 
Les agregacions i la planificació de la gran Barcelona (segona part)
Modera: Montserrat Garrich (Esbart Català de Dansaires)

- “L’impacte en la Barcelona antiga”, per Gregor Siles (Tot Història Associació Cultural)

- “El barri marítim, de la jurisdicció militar fora muralles a la gran Barcelona”, per Maria Jesús Vidal (Taller d’Història de la Barceloneta)

12.00 h Taula rodona De la Barcelona de les agregacions a la Barcelona metropolitana
Modera: Jesús Mestre (Taller d’Història de Sarrià)

- “Llums i ombres de la integració territorial a Barcelona”, per Jordi Morell (Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa)

- “El cas del cinturó de ronda”, per Agus Giralt (Memòria en moviment de Sants)

- “De les agregacions a la ciutat real del segle xxi”, per Josep Maria Contel (Taller d’Història de Gràcia)

13.00 h Debat final

13.30 h Cloenda
A càrrec de Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, i de Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona

dilluns, 7 de juny del 2021

Un barri que es fa

Desconec si a tots els racons de Barcelona es fa servir l’expressió “fer barri” tant com a Sants. Un verb i un predicat que resumeixen milers d’accions diferents que, ens expliquen una sola idea. Fer barri pot ser tant comprar al petit negoci familiar del mercat, com treballar a l’hort comunitari que el veïnat ha alliberat del formigó i l’especulació. Les que aixequen castells; les que dediquen el seu temps a engalanar els carrers per la festa major; les joves que regalen les seves hores a l’educació de nens i nenes a esplais i caus o les persones activistes que defensen veïns i veïnes de l’especulació arriscant la pell. Tots i totes fan barri. Un petit verb i un petit predicat que tenen un subjecte col·lectiu.

Com molts d’altres, el nostre és un barri que s’ha fet a si mateix. Els obrers i obreres que s’hi van instal·lar des de mitjans del segle XIX van aixecar ateneus i cooperatives amb el seu propi esforç i els seus minsos recursos econòmics. I des de llavors, tot el que s’ha fet necessari per tenir vides dignes s’ha guanyat amb la lluita. Quan va caldre un centre cívic, un parc o una biblioteca es van lluitar i es van guanyar. És la gent del barri qui ha alliberat espais, qui ha impulsat projectes on fer xarxa i on seguir fent barri. 

Cartell "Quan convé guanyem Cotxeres"
26 i 27 de març de 1977
Font: Associació Centre d'Estudis i Documentació de la Comunicació

Quan l’administració no ha fet casals de joves o escoles d’adults ho ha fet el barri, amb hores de dedicació militant en pro del bé comú s’ha fet avançar aquest barri. Hores invisibles d’assemblees i mobilitzacions que persones treballadores han tret del seu temps lliure hores per regalar-les als altres, amb esforç i, sovint, amb riscos col·lectius.

Des de fa 14 anys els veïns i les veïnes de la Bordeta gaudeixen d’un poliesportiu on es fa esport, es fa salut i sí, també es fa barri. I ho poden fer per que, un cop més, el barri, a través del Secretariat, que no és més que gran part del barri organitzat, va arribar on no va arribar l’administració. El Secretariat, l’associació de les associacions dels nostres barris, un espai de trobada que ens ha fet forts des de l’any 1976, es va mullar, i perdoneu la metàfora, per tal que el barri tingués una piscina.

Que una entitat com el Secretariat pugui gestionar equipaments com els poliesportius de l’Espanya Industrial o de la Bordeta té un retorn social enorme al territori. Moltes de les grans activitats dels nostres barris, com el Carnaval o el Firentitats, o moltes d’aquelles iniciatives potser menys visibles però que són fonamentals pel manteniment de les xarxes veïnals i per la cura entre el propi veïnat, com per exemple, entre moltes altres iniciatives i projectes, l’Aprenem compartint, no serien possibles sense un Secretariat fort.

No és només necessari, sinó que és exigible que l’Ajuntament s’impliqui per garantir la continuïtat del Secretariat. 

Per això des d’aquest petit espai vull enviar tot el suport al Secretariat. Cal tenir entitats fortes per seguir fent barri, per que els barris si no els fem ens els faran.

dimecres, 2 de juny del 2021

III Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona

L'agregació de Sarrià i la configuració de la Barcelona contemporània

L'Arxiu Municipal de Barcelona organitza, cada dos anys, aquesta Jornada de recerca històrica dels barris de la ciutat amb l'objectiu d'aplegar, en un mateix fòrum de debat, les persones de l'àmbit de la investigació local, dels centres d'estudis, professionals de l'arxivística i públic interessat en conèixer, de primera mà, quines són les principals recerques que es duen a terme i els recursos documentals sobre la història de la ciutat que ofereix l'Arxiu. 

Aquest any, coincidint amb el centenari de l'agregació de Sarrià a la capital catalana l'any 1921, la tercera edició de la Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona proposa reflexionar sobre la configuració municipal de la ciutat des de final del segle XIX fins als nostres dies, amb la participació dels centres d'estudi i recerca de Barcelona com ara el Taller d'Història de Sarrià, el Centre d'Estudis Ignasi-Iglésias, el Grup-Taller d'Història de la Torre de la Sagrera, l'Arxiu Històric de Roquetes, El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, l'Arxiu Històric del Poblenou, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, Memòria en moviment de Sants, o el Taller d'Història de Gràcia. 

La Jornada tindrà lloc durant la tarda de divendres, 11 de juny, a la Seu del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (de 18 a 20.30 h), i tot el matí de dissabte, 12 de juny, al Born Centre de Cultura i Memòria (de 9.30 a 14 h).

Per poder consultar tota la informació sobre la Jornada, us deixem el tríptic on consta el programa que seguirem durant els dos dies.

Tot i que la Jornada es retransmetrà per streaming, hi ha la possibilitat d'assistir-hi presencialment i de manera gratuïta el dissabte, 12 de juny, al Born CCM, tot emplenant el següent formulari d'inscripció fins al 8 de juny.