 |
| L'Alcalde Porcioles durant una visita de Franco a Barcelona |
La política del desarrollismo, impulsada per l’alcalde Porcioles, va deixar arreu de Barcelona centenars de nyaps i Sants tampoc se’n va escapar. El pla que l’ajuntament va aprovar l’any 1963 afectava el nostre barri de ple amb obres com l’obertura de l’avinguda de Madrid, la plaça Cerdà, la Riera Blanca, la plaça Salvador Anglada (actual plaça de Sants) i els jardins de la plaça del Centre.
Però si una d’aquestes obres va marcar definitivament el barri va ser la construcció del Cinturó. Per entendre aquesta obra cal que tornem molts anys enrrera quan es va aprovar el pla d’Eixample. El projecte de Cerdà tenia un defecte, no sol•lucionava bé les comunicacions entre els antics pobles. Per aquest motiu, l’any 1901, l’ajuntament va convocar un concurs per al “Plan de Enlaces de Barcelona y Municipios Circunvecinos”. Un l’arquitecte occità, Léon Jaussely, en va ser el guanyador. Jaussely va pensar un sistema de vies de circumvalació que no es van arribar a realitzar, però que va influir en tots els plans posteriors, com és el cas de la Ronda del Mig.
Aquest projecte de principis del segle XX es va materialitzar als anys setanta. Però les avingudes monumentals de Jaussely es van reconvertir en una autopista metropolitana. Una ferida que des de la Zona Franca cap a Les Corts es va obrir aixecant un mur entre barris i destramant la xarxa urbana.
La ronda es va obrir pas pel mig de Sants sense respectar ni veïnat ni patrimoni. Una de les places que va desapareixer, la plaça de Victor Balaguer, era l’espai on hi havia hagut l’antic ajuntament de Sants. A Badal el carrer s’eixamplava passant de 30 a 50 metres d’amplada, afectant 800 habitatges.
Una prova factible de com funcionaven les coses en época de Porcioles la trobareu mirant en un mapa actual la Ronda del Mig. Aquesta segueix un traçat recte per Sants i per Les Corts però quan la Gran Via de Carles III es converteix en la Ronda del General Mitre la via fa un gir absurd. Un gir per esquivar la Clínica Corachan. A Sants la via podia esquarterar un barri però per sobre de la Diagonal aquesta s’havia d’adaptar.
La lluita del veïnat per salvar les vivendes es va concretar amb la creació de l’associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, que aconseguiria salvar el tram entre Pavia i la Carretera de Sants i que als anys noranta seguiria lluitant fins aconseguir la cobertura del cinutró.
L’any 1983 Maragall concedia la medalla d’or de la ciutat a Porcioles. Una decisió incomprensible si pensem que aquest alcalde va esguerrar Barcelona, però no hem d’oblidar que durant l'etapa Porcioles Maragall ja era alt funcionari de l’ajuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada