 |
| Alfons XIII visita la España Industrial |
L’any 1941, sense que existís cap pla previ, es va decretar mançana industrial el sector de la Riera de Magòria que vorejava la España Industrial. D’aquesta manera empresa va poder ampliar la fàbrica construïnt tres edificis per l’acabat de panes. Responent a la política paternalista dels Muntadas també van edificar un parc d’esports, el casinet, un teatre, uns billars, una biblioteca, un camp de futbol i una pista de tenis.
Segurament el franquisme premiava d’aquesta manera als Muntadas pel seu suport al llarg de la Guerra Civil. Tres anys més tard Josep Maria Albert i Despujol, el baró de Terrades, que era l’amo de la fàbrica, seria nomenat alcalde de Barcelona.
Durant el franquisme encara trobem més casos de corrupció a La España Industrial. L’any 1953 al Pla Comarcal de Barcelona l’illa de la fàbrica apareixia com tolerancia vivienda e industria y casco urbano una categoria que permetia edificar 1’75 m² construïts per cada m² de terreny, cosa que volia dir que en l’espai de la fàbrica hi podrien haver 2.472 habitants. L’any 1967 la qualificació que es demanava era la de ensanche intensivo, que augmentava l’edificabilitat fins als 3 m² per cada m² de terreny, que equivaldria a 5.618 habitants. Però quan finalment la fàbrica es va tancar el projecte del propietaris ja preveia habitatges per a 9.250 persones.
Un projecte que els Muntadas començarien directament als terrenys de l’antic camp de futbol amb els grans blocs que encara avui podeu veure si camineu pel carrer del Rector Triador. Però per sort els veïns van aturar el projecte aconseguint guanyar el verd, si no tota la España Industrial seria igual.
La corrupció durant el franquisme arribaria al màxim durant el mandat de Porcioles, alcalde de Barcelona des de l’any 1957 i fins al 1973. Un llarg mandat de setze anys que estaria marcat pel desarrollismo. El creixement descontrolat, les aberracions urbanístiques i la carta lliure per constructors i especuladors com Josep Maria Figueras, Josep Lluís Núñez, Joan Antoni Samaranch o Román Sanahuja i Bosch, marcarien per sempre la ciutat.
L’any 1963 l’ajuntament de Barcelona aprovava un pla que afectava profundament Sants. Entre moltes d’altres obres es preveia l’obertura de l’Avinguda de Madrid. Una via que inaugurarien Porcioles i Carlos Arias, l’alcalde de Madrid, l’any 1966. Aquesta nova via ample no només responia a les necessitats de comunicació, també permetia la reedificació en altura i obria una porta als especuladors i a la destrucció del territori i del patrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada