dilluns, 13 de setembre de 2021

La plaça de Vázquez Mella

L'obertura del Cinturó de Ronda en el pas dels anys 60 als 70 va significar un veritable urbanicidi. S’obria una enorme via de 50 metres enmig d’un tros del barri que era edificat, i dins d’aquesta una rasa per on transcorreria una autopista urbana que vomitava el fum i el soroll dels 80.000 cotxes que hi circulaven a diari. 

Carrer Badal, any 1967. Foto: Joan Jané Brugada 
Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc. Fons UEC

Pensat només com a terrenys disponibles per a un model de ciutat que només valorava el benefici d’uns pocs, el creixement sense límits i que situava el cotxe per davant de les persones, van fer taula rasa del passat, dels carrer i places fets a mida humana, de la proximitat.

La ferida del Cinturó va emportar-se per davant la plaça de Víctor Balaguer, a tocar de la Carretera, els carrers de Vilella i Torredembarra, l’antic carrer Aurora, dues vies paral·leles que portaven a una altra plaça que va passar a millor vida, la plaça de la Fortuna, que era a tocar de la fàbrica de la Moràvia. També va desaparèixer o el petit carrer del Retir.


Barcelona: Plano guia. Josep Pamias 1961
Fons: Cartoteca digital. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Amb la destrucció de la plaça de Víctor Balaguer va desaparèixer un dels escenaris destacats de la història de Sants, ja que havia sigut la plaça on s’alçava l’antic Ajuntament de Sants, l’edifici que, per exemple, van assaltar les dones i els joves el 4 d’abril de 1870 per intentar evitar el sorteig de quintes, iniciant una revolta que s’estendria pels pobles del Pla de Barcelona i pel Baix Llobregat, o l’edifici on els regidors de Sants van debatre sobre l’annexió del poble. Un debat que finalment quedaria en res, ja que la decisió final va arribar per un decret reial.

Abans de l’agregació aquesta havia sigut la plaça de la Vila, un nom que amb el temps va canviar pel de plaça de la Constitució. Com explica Dani Cortijo l’any 1842 es va promulgar una llei que va obligar als principals municipis a canviar els noms de les seves principals places amb aquest nom. 

De l’urbanisme d’aquest tros de Sants només han quedat alguns rastres, fossilitzats enmig dels grans blocs dels anys del porciolisme, que van convertir aquest espai, que anys més endavant l’Ajuntament batejaria com a Sants-Badal, en el barri més densament poblat de Barcelona, amb una mitjana de 584 habitants per hectàrea. 

Un d’aquests espais és la plaça, per dir-ne d’alguna manera, de Vázquez Mella. Un espai malgirbat que podria servir per esponjar una mica l’entorn, fent realment la funció de plaça que l’hi ha adjudicat el nomenclàtor però no l’urbanisme. També podria esdevenir la porta d’entrada a un dels racons més desconeguts i curiosos del barri, el carreró de les Ànimes. Enlloc d’això és un espai poc agradable que expulsa a la gent i atrau les trafiques.

Plaça de Vázquez Mella
Foto: Agus Giralt, 2021

Però la plaça de Vázquez Mella no és només qüestionable urbanísticament. Segurament caldria repensar fins i tot el nom de la pròpia plaça. La primera referència que es conserva a aquesta plaça ens apareix citada com Estanislau Figueras, polític barceloní que va ser el primer president de govern durant la Primera República Espanyola. Posteriorment va ser dedicada al Mariscal Joffre, militar de l'exèrcit francès que va obtenir una gran fama durant la Primera Guerra Mundial, especialment a la Primera Batalla del Marne, el setembre de 1914.

El fet que els nacionalistes catalans fossin majoritàriament aliadòfils i que Joffre fon rossellonès va convertir al Mariscal en un símbol, molt especialment de l’entorn de la Lliga. L’any 1920 fou convidat a presidir els Jocs Florals a Barcelona i durant la petita gira que va fer per Catalunya, Joffre va ser rebut de forma multitudinària. Una visita que va tindre el seu colofó quan el Mariscal va fer el seu discurs en català. Una rebuda que havia generat grans suspicàcies a Madrid i que va finalitzar amb aldarulls i càrregues. 

No és d’estranyar, doncs, que l’any 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, les autoritats decidissin canviar el nom a la plaça per dedicar-la a Vázquez Mella. Si el nom de la plaça havia homenatjat primer a un símbol del republicanisme i posteriorment del catalanisme, ara arribava el torn dels colpistes.

L’asturià Juan Vázquez de Mella i Fanjul va ser un dels ideòlegs que va renovar el carlisme durant la Restauració. També va ser un fervent catòlic, contrari a la maçoneria, i com un germanòfil durant la Primera Guerra Mundial. No deixa de ser significatiu que el seu nom substituís a l’heroi de l'exèrcit francès després de la seva mort, l’any 1928.

Juan Vázquez Mella
Fons: Wikimedia commons

Potser seria el moment de repensar l’espai de dalt a baix, transformant-lo en una plaça al servei de la gent del barri i amb un nom que lligui amb la seva memòria.