diumenge, 3 de gener de 2016

Barris que es mouen

Ho sé, sovint abuso de les metàfores en els meus articles, però aquest cop no és el cas. No us parlaré de les moltes mobilitzacions que han tingut lloc a Sants al llarg de la seva història, sinó de moviments en l’accepció més física del terme, i és que encara que no ens ho sembli els barris també es desplacen.

No és que els barris siguin petites plaques tectòniques que es mouen i van xocant les unes amb les altres, tot i que les diferències socials entre els barris de sota i de sobre la Diagonal sí que permetrien crear autèntics terratrèmols. Però no hem d’oblidar que els barris també representen identitats més enllà dels territoris, i sovint els fets històrics o les modificacions urbanístiques han fet que aquestes identitats, que són subjectives, vagin variant.

La història territorial de Santa Maria de Sants és complexa, farcida d’annexions i intercanvis de territoris amb els municipis del seu entorn. Una història de la qual ja he parlat en alguna ocasió i on no em detindré gaire. Però sí que cal recordar alguns moments clau que han marcat la història i el desenvolupament del territori, com l’any 1839, quan la Diputació Provincial va passar el tram que avui ocupa Hostafrancs a Barcelona, o l’annexió definitiva de tot el municipi a Barcelona l’any 1897.

Però les identitats, tot i que al llarg dels anys poden anar mutant, també queden fossilitzades a molts llocs, però se’ns dubte on es poden veure millor els canvis és als mapes. Regirar mapes històrics, un fet que ara és molt senzill gràcies a la tasca de digitalització de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, trobem topònims i límits que ens sobtaran.

Comencem l’any 1908 amb un mapa de Francesc Carreras i Candi on descobrim quin era el límit territorial del districte 7è, format en gran part pels territoris de l’antic municipi de Santa Maria de Sants. Un districte que incloïa des de la Ronda de Sant Pau fins a Hospitalet i de Sarrià fins al mar, amb l’excepció dels encontorns del Castell de Montjuïc, que seguia sent terreny militar.

Tot i que el mapa de Carreras Candi no mostra topònims, consultant un mapa contemporani que van editar els magatzems el Siglo si que en podem trobar alguns al districte 7è: el Poble Sec, La França, Hostafrancs, Les Corts, Sants, La Bordeta i Collblanc. Tot i que no es marquen els límits d’aquests territoris sí que podem destacar alguns aspectes que vistos amb els ulls d’avui en dia ens poden sorprendre, com per exemple l’aparició de Collblanc com a barri de Barcelona. I no és estrany per què aquest territori, que en aquest moment encara no era urbanitzat, havia tingut una gran vinculació amb Sants a través de la carretera. No en va el Cementiri de Sants es troba en territori d’Hospitalet.

Amb el temps aquest districte 7è, on encara apareixien grans espais per edificar i sense definir, es va dividir i els barris de Montjuïc i la Marina de Sants van passar a formar el districte 2n. Si fem un salt endavant fins al 1930, trobem un mapa oficial de l’Ajuntament de Barcelona en que si apareixen uns barris definits dins d’aquest districte 7è: àngel, Creu Coberta, Rocafort, Penedides, Santa Maria de Sants, Espanya Industrial, Magòria, Collblanc i Tena.

Pla de la Ciutat de Barcelona / Servei Topogràfic de l'Ajuntament (1931-1936)

Aquí de nou podem trobar algunes coses curioses, com que tot el que avui coneixem com Hostafrancs ens quedava dividit en dues parts per la Creu Coberta. La banda més propera a Montjuïc, on es troba l’església de l’Àngel Custodi apareixia com a Àngel i l’altra meitat Creu Coberta. La part del vell districte 7è que seguia la quadrícula de Cerdà quedava formada pels barris de Penedides i Rocafort.

Un canvi curiós el trobem al que anomenen com a barri de Magòria que ens apareix situat per sobre de l’estació de mercaderies de Sants, a tocar de Les Corts, en lloc de trobar-se a l’espai que avui en dia coneixem amb el mateix nom, a tocar de la Gran Via. No és un canvi que ens hagi d’estranyar, ja que de fet els dos topònims responen a una mateixa referència, la riera de Magòria, que baixava de Collserola travessant el territori de Sants.

La zona central de Sants queda circumscrita al voltant del centre històric del barri i de l’església de Santa Maria de Sants, entre la riera de Magòria i el carrer d’Olzinelles. A tocar d’aquest espai es dibuixa un territori molt gran que compren tota la banda baixa de carretera de Sants fins Hospitalet, part del que avui coneixem com la Bordeta i Badal, un espai que es coneix com a Tena, en referència a la riera que porta aquest nom.

A la part alta de carretera, a continuació del ja citat barri de Magòria es dibuixen dos barris, el primer l'Espanya Industrial, al voltant de la fàbrica i limitat per les vies i el carrer Vallespir per una banda i el carrer Galileu d'altra. Al costat seu i fins a Hospitalet s’estén el barri de Collblanc, topònim que al mateix mapa es fa servir a banda d’Hospitalet i de Barcelona.
Veiem com en aquest mapa oficial de l’Ajuntament de Barcelona no apareix cap referència a Sants, Hostafrancs i La Bordeta i en canvi, com ja heu vist, apareixen alguns noms que no hem tornat a trobar com a topònims. Cal pensar que aquests noms que apareixen al mapa en realitat no són noms d’identitat, són noms de divisions purament administratives.

Per tant, si estem parlant de barris com a espai d’identitat cal mirar més enllà dels mapes. Revisant els noms de les entitats dels anys trenta i on estan ubicades descobrim que en general no hi ha tantes diferències amb l’actualitat respecte als noms i es parla de Sants, Hostafrancs, La Bordeta i Collblanc.

Però si que hi ha diferències respecte als noms que aquests espais definien. Com hem vist Collblanc ara no denomina cap barri barceloní i l’espai que abans definia queda repartit entre els barris de Sants-Badal i La Maternitat i Sant Ramon. Sants també s’ha fet més petit, ja que un gran espai va passar a les Corts l’any 1984 amb la creació dels nous districtes.

L’obertura de l’Avinguda Madrid als anys seixanta va obrir una rassa on hi havia una rica xarxa social, encotillant els barris i creant la frontera que es faria servir més endavant per separar ambos districtes. Això ens ho demostra el fet que a territori de Les Corts als anys trenta s’hi pogués trobar per exemple una seu de l’Ateneu Llibertari de Sants, curiosament al lloc on avui en dia hi ha l’Ateneu Popular de Les Corts o que sobre l’espai que avui en dia ocupa l’Avinguda Madrid s’hi pogués trobar, fins a l’any 1964 el Camp de la Unió Esportiva de Sants.

Els ajuntaments democràtics es van plantejar la descentralització de la ciutat i per aquest motiu l’any 1983 van plantejar una ponència que hauria de permetre dividir la ciutat en unitats que permetessin aquesta política. Es va plantejar tenir els antics nuclis municipals com a referència per aquesta nova divisió, però sense que allò els lligues. La proposta de la ponència dividia la ciutat en 9 districtes: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. Dues obres van servir de referència per la divisió dels districtes de 1984, per una banda Tots els barris de Barcelona, una obra de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas Claveria publicada l’any 1976 i el mapa que l’any 1980 va elaborar la FAVB.

"Tots els barris de Barcelona" (1976) Imatge del bloc Va per Barris
Inicialment no es contemplava la creació del districte de Les Corts. Pedralbes passaria a Sarrià i les Corts podia quedar inclòs o bé a Sants o bé a Sarrià. Un punt que defensaven els socialistes i els comunistes. Però convergents i populars defensaven la creació d’un districte propi per a Les Corts. Finalment en les negociacions entre partits es va decidir la creació d’aquest amb l’annexió de Pedralbes, que va ser segregat de Sarrià.

Les Corts havia sigut un més dels municipis agregats per Barcelona, però més enllà d’aquests motius històrics aquí potser podem fer una lectura política. Amb el nou districte un territori històricament de vot a les esquerres, com era Sants-Montjuïc, es feia més petit i en canvi es formava una nova unitat on des de llavors a quasi totes les comtesses electorals ha guanyat Convergència.

L’any 2006 es va crear una nova divisió administrativa, els barris, que van subdividir els 10 districtes en 73 territoris que en alguns casos estan mancats de motius històrics, com fou el cas de Sants-Badal. Però com veieu ni que les coses s’escriguin en taules de pedra res és inamovible.

Per saber-ne més: