dissabte, 9 de gener de 2016

Picapedrers de la cultura

Com van edificar els antics egipcis les piràmides? Com s’ho van fer per moure aquella quantitat de blocs de pedra? Avui dia els experts en la matèria encara no s’han posat d’acord en les respostes a aquestes preguntes. Hi ha moltes teories de tot tipus i molts científics han fet ús de l’experimentació per posar a prova les seves teories. Però com sospitareu no és el meu objectiu parlar d’una història que ens és llunyana en el temps i en l’espai.

Hollywood, seguint els textos d’Heròdot, ens ha gravat a foc la imatge de milers d’esclaus movent grans blocs de pedra a cop de fuet. Però és probable que el pare de la història, per la seva condició d’estranger, no interpretés correctament una cultura que li era aliena i en els darrers anys els experts parlen de treballadors que eren assalariats i que treballaven en períodes de tres mesos. Permeteu-me la ironia i la conya, encara que sigui un anacronisme. Segons sembla els egipcis ja tenien clar que els contractes precaris temporals no distaven tant de l’esclavitud. Però, fora conyes, el que està clar és que la feina no va ser obra d’una sola ment privilegiada, va ser la suma d’esforços de milers de persones al llarg d’anys, una feina col·lectiva.


En l’era actual l’ego sembla haver-se apoderat de tot i de tothom i aparentment ningú mou un dit per una causa que no li reporti un benefici personal. Internet és el màxim exponent de l’aparença. Instagram i Facebook van plens amb les fotos de falsos burgesos que amaguen amb una façana de festes, peus i platges paradisíaques vides precàries. Per molts usuaris Twitter és poc més que una competició de l’ocurrència i per a molts bloguers el nostre bloc ens permet sentir-nos una mica com si fóssim escriptors famosos.

Però dins d’aquest enorme altaveu que com un eco no para de repetir “jo, jo, jo, jo” hi ha gent que treballa de forma anònima en projectes col·lectius i que ho fan de forma voluntària, sense tenir rere les seves esquenes l’amenaça dels fuets dels egipcis de les pel·lícules americanes. Una tasca col·lectiva que esdevé monumental a una pàgina com és la Viquipèdia. Un projecte que ha sigut una revolució respecte a la forma en què fins ara es creava i es difonia el coneixement. Un empoderament del coneixement, que ja no està només en mans d’uns pocs savis que poden decidir que és i que no és important.

I aquesta obertura, equivalent al que en el seu moment va representar l’ateneisme que va apropar la cultura a la classe treballadora, ha permès que articles que parlen de barris obrers com els nostres tinguin un lloc quan mai n’haurien tingut a una enciclopèdia tradicional. Són menys importants aquests articles locals? Per començar recordar que el concepte d’importància és relatiu i potser una de les virtuts de la Viquipèdia és que ha democratitzat aquesta importància. Si m’interessa molt la història del meu barri, ningú em priva de fer articles sobre aquest tema, sempre que estiguin fets amb rigor i sempre que els diu estigui referenciat a llibres o d’altres publicacions.

I amb aquesta intenció, poder situar el nostre barri dins la Viquipèdia, amb Patrimonis Invisibles vàrem celebrar el 19 de desembre al Vapor Vell, per segon any consecutiu la Viquimarató de Sants. Un esdeveniment en què, amb el suport de l’Amical Wikimedia, la Biblioteca del Vapor Vell i la participació de veïns i veïnes del barri, es van poder realitzar una bona pila d’articles que són la nostra petita pedreta a aquesta obra monumental col·lectiva.

2 comentaris:

nena_gamba ha dit...

Potser quan el món acadèmic deixi de banda també aquest ego del coneixement únic i valori que la investigació també es fomenta des de baix cap adalt, es farà una passa molt important.

Fins al moment, orgull dels picapedrers que fan camí :)

Agus Giralt ha dit...

Clap, clap, clap Marta ;)