Un equip de tècnics i arqueòlegs, acompanyats dels Mossos d’Esquadra, i sota l’atenta mirada del veïnat que s’esperava a l’entrada, han entrat aquesta setmana al refugi antiaeri de Juan de Sada. “Una vegada vist podríem dir que està en unes condicions favorables per poder-lo aconseguir com a peça històrica del barri”, explica Pepo Mediavilla, secretari de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i Bordeta. De fet, ha estat gràcies a la insistència del veïnat que finalment s’hi ha entrat per conèixer en quin estat es troba. Ja la setmana passada havien localitzat una de les entrades i aquest dimarts s’hi ha pogut entrar.
Al veïnat, però, no els deixaran accedir-hi fins que se’n garanteixi la seguretat. Tot i això, Mediavilla explica: “Vam estar mirant des de dalt i es veia la volta d’aquest refugi”. Amb el que van veure i els documents que tenen, afegeix: “Ens consta que té unes dimensions favorables com per poder-lo recuperar; a més no està deteriorat”. Explica que una persona hi pot estar tranquil·lament de peu i que té uns tres metres d’ample. “Ara esperem que el museu d’història ens doni el detall de tot el refugi”, comenta. El refugi actualment s’utilitza com a claveguera, tal com es va preveure, per altra banda, en el moment en què es va construir. Tot i això, Mediavilla considera: “L’estat en què el vam veure nosaltres des d’on érem ens va semblar que no estava gens brut i que si es pogués desviar aquesta claveguera es podria recuperar”.
El veïnat ho veu força factible, especialment tenint en compte que és un espai pendent d’una remodelació urbanística. “Ara som més optimistes que quatre dies enrere”, diu Mediavilla, ja que com que no hi havien pogut entrar fins ara sempre els quedava el dubte sobre com n’estaria de deteriorat.
Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, explica que ja fa temps que tenien constància de l’existència del refugi. De l’observació que s’ha pogut fer aquesta setmana, el Districte ara n’espera els resultats: “A finals d’aquest mes, l’empresa d’arqueologia que hem contractat i els Mossos faran un informe sobre com està aquest refugi”. Posteriorment el refugi es tancarà però Jiménez explica que “es podria valorar la possibilitat de, en un futur, en el procés d’urbanització de la zona de Juan de Sada, fer un nou clavegueram i deixar lliure el refugi”. Però en qualsevol cas, recorda que seria una actuació que formaria part del projecte d’urbanització de tot l’entorn i que “en el moment que s’hagi de fer ja es valoraria, però seria una possibilitat”.
El veïnat, però, ja té una primera idea de com podria ser el projecte tenint en compte la disponibilitat d’espai que hi ha també al carrer Roger. La seva intenció seria proposar un canvi d’actuació que els permeti, per una banda, guanyar el refugi i, per l’altra, recuperar un espai de zona verda que en el darrer projecte de remodelació no estava prevista. “La tenim en ment però l’hem d’estudiar a fons i sobretot consensuar-la amb els veïns”, explica Pepo Mediavilla. La seva voluntat és que el refugi acabi sent visitable i que sigui un element que doni “una vida al barri, un sentit i que la gent hi pugui passar i visitar-ho”.
El del carrer Juan de Sada és un dels primers refugis que va construir l’Ajuntament de Barcelona en començar la Guerra Civil. En total en va construir 25 i aquest estava catalogat amb el número 3. Segons recull l’historiador santsenc Agus Giralt en el seu blog memoriadesants el refugi recórrer tot el subsòl del carrer Juan de Sada, des del que llavors era el carrer París (actual avinguda Madrid) fins al carrer Iolanda (que és l’actual Violant d’Hongria). Feia 140 metres linials, tenia 3 metres d’alçada i 2’40 metres d’amplada i estava pensat per allotjar 1200 persones. S’hi podia accedir per l’avinguda Madrid amb dues entrades al carrer Violant d’Hongria i pel carrer Roger. “Tots els accessos que des de baix es poden veure estan tapiats”, comenta però Francesc Jiménez. De totes aquestes entrades el veïnat creu que una es podria recuperar, mentre que les altres seria pràcticament impossible donada l’actual urbanització de l’entorn.
L’accés que s’ha fet aquesta setmana doncs, a més de ser fruit de la insistència i el treball dels darrers mesos, obre la porta a la recuperació d’aquest espai com a testimoni de la memòria dels nostres barris. Quedarà pendent, però, del projecte urbanístic que finalment s’aprovi per l’entorn i del finançament que des de les administracions públiques s’hi vulgui o s’hi pugui dedicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada