Destil·leria Pujol i Grau

Les relacions comercials amb Cuba van marcar profundament la societat catalana i els seus costums. A finals del segle XVII molts productors catalans s’havien especialitzat en l’exportació de licors cap a Amèrica, un producte que va llançar l’economia catalana. Com a contrapartida, un segle més tard, molts dels indianos que tornaven a Catalunya van popularitzar alguns productes com el rom. Així doncs a l’origen de moltes de les més populars marques de rom hi trobem famílies catalanes.

Potser el cas més conegut és el de la familia Bacardí. Facund Bacardí Massó va emigrar des de Sitges, el seu poble natal, fins a Cuba, on l’any 1862 va fundar Rom Bacardí. Des de Sitges també va marxar Andreu Brugal Montaner, però en aquest cas en direcció a la República Dominicana, on l’any 1888 va fundar Ron Brugal & Cia. Trobem més casos com el Ron Viejo de Caldas, creat pel català Ramón Badia; el rom Don Q, propietat de la familia Sellarés o el Ron Barceló, iniciat pel mallorquí Julián Barceló a Puerto Rico.

Anunci de Pujol i Grau al programa de Festa Major de Sants de 1935
Fons: AMDS

La popularització del rom a Catalunya vindria de la mà de marques com Rom Negrita o Rom Pujol. Aquesta darrera empresa, que va començar a elaborar rom l’any 1818, també es va dedicar a l’exportació de ratafia a Cuba. Aviat el rom va fer fortuna, ja fos consumit amb el café o bé amb el cremat, una barreja que van popularitzar els mariners.  A Sants les destil·leries Pujol i Grau van tindre una factoria a l’encreuament de la carretera de Sants amb el carrer Begur.  

Parròquia dels Dolors. A banda dreta es pot veure l'edifici dels antics magatzems
Foto: Jaume Peris Xancó. Fons: AMDS (UEC)

L’any 1931 el bisbat de Barcelona va comprar els magatzems de la destil·leria i un terreny contigu on amb el temps s’edificaria la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors. De fet sembla ser que la proximitat amb la fàbrica de rom va evitar la crema del recinte religiós durant la revolució social del juliol de 1936.