Aquesta fàbrica d'objectes de vidre bufat -gots, gerres d'aigua, copes i altres estris de la llar- va estar en funcionament des de 1932 fins 1992, sempre en règim cooperatiu. Era ubicada al portal número 59 del carrer Gayarre. Durant la Segona República Espanyola el cooperativisme vidrier experimentà un important auge a Catalunya, essent-ne aquesta fàbrica un clar exemple, gràcies en bona mesura a l'aprovació de la Llei de Bases de la Cooperació, l’any 1934, una legislació redactada per Joan Ventosa i Roig orientada a l'autonomia i el reforçament democràtic de les cooperatives, així com a fomentar-ne la creació.
 |
| Treballador de la Societat Cooperativa l'Agrupació Vidrieta AMDS, Fons de la UEC |
Poc temps després, durant la Guerra Civil, aquesta forma de producció entrà en crisi per un motiu evident: la fabricació de vidre no fou prioritària durant el conflicte i els escassos materials necessaris es feren servir per altres menesters.
L’any 1939, la cooperativa va passar de tenir 64 socis el 1936 a només 54, degut entre altres causes a les morts per bombardeig. A partir d'aquells moments, canvià el seu vocabulari i hagué d'acceptar el principis del règim feixista per poder continuar existint. Es tracta d'un cas paradigmàtic de supervivència adaptada a una societat que havia destruït el somni d'un món cooperatiu, existent als anys trenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada