Tot i que en època andalusí la pasta havia estat molt present a les nostres terres, posteriorment va desaparèixer. No seria fins al segle XVIII, quan entre les famílies burgeses es va popularitzar la incorporació de cuiners italians, que la pasta va retornar als receptaris. El renovat gust per la pasta aniria de la mà del desenvolupament d’una indústria alimentària mecanitzada.
Al número 17 de la carretera de Sants, Frederic Buatell va establir, probablement a inicis del segle XX, una fàbrica de pastes alimentàries. Un negoci que també va tenir un espai al carrer paral·lel, al número 22 de Sant Crist. Després de la mort de Frederic la seva dona, Carme Costa, va seguir amb el negoci sota el nom de Vídua de Frederic Buatell i posteriorment els seus fills Francesc i Carme, sota la denominació de Buatell Germans.
El catàleg dels Buatell incloïa fideus, però també galets, macarrons, llacets, lletres i el que llavors denominaven fideus llargs, el que ara anomenaríem espaguetis. Entre les marques que van començar a produir els Buatell s’hi trobava la pasta per a canelons Pavo Real. Un nom que imitava a un dels seus competidors, les Pastes Alimenticies Ramón Flo, qui des del seu taller del carrer Borrell, va ser pioner en l’elaboració a l’estat de la pasta per a canelons, que va registrar sota la marca El Pavo. L’elaboració d’aquesta pasta de forma industrial va convertir els canelons, que fins llavors havien sigut una recepta refinada, en un plat del popular.
 |
| Catàleg de Pastes Alimentàries Buatell Imatge de la web de col·leccionisme Todo Colección. |
La dels Buatell no va ser l'única fàbrica de pastes de sopa de Sants, ja que al número 24 del carrer de Càceres s’hi va trobar la fàbrica Ferri i companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada