dissabte, 18 d’abril de 2009

Per gitanos, Hostafrancs


Que els gitanos són un col·lectiu fonamental per entendre el nostres pobles i barris tal com són ara, potser pocs ho dubtarien. Però tot i això sobta constatar que la seva història, com en general passa amb la seva presència, ha estat ignorada o menystinguda al llarg del temps, ha caigut en estereotips i ha alternat períodes de persecució amb d’altres de suposada tolerància. I aquest buit fa difícil entendre com són i com han estat, realment, els nostres barris i viles.


Originari de l’Índia, el poble romaní va anar recorrent Europa durant tota l’edat mitjana, obligats a esdevenir nòmades per les persecucions i les expulsions, més que no pas per la pròpia tradició. A Catalunya es té constatada la seva presència des de l’any 1425 quan, amb un salconduit, el rei Alfons IV hi va permetre la presència de Johan d’Egipte Menor i els seus acompanyants. El nom d’aquesta regió permet descobrir l’origen de la manera amb què actualment es coneix el poble romaní en català i en castellà, ja que es creia, erròniament, que aquest poble era originari d’Egipte. Del nom d’aquest país van derivar l’adjectiu egipcià i l’actual gitano.

Des d’aquell moment van viure diversos períodes amb moments de persecucions més o menys intenses i intents d’expulsió o assimilació continuada. Però tot i això el poble gitano va poder arribar fins als temps moderns.

Als nostres barris, per explicar la història dels nuclis de població cal remuntar-se als darrers anys del segle XIX, amb la creació del Mercat d’Hostafrancs (1888), de l’Escorxador de la Vinyeta, (1891) i de la plaça de les Arenes, (1900). Molta gent d’ètnia gitana es va instal·lar als voltants de la plaça del Sol, actual plaça Hereni, atrets al barri pel treball amb l’abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.

Amb el temps, la d’Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori. Des de llavors, la història del barri s’ha desenvolupat en paral·lel a la història dels gitanos, que han representat un alt percentatge de la població hostafranquina i que han participat activament de les tradicions del barri, com van ser les celebracions dels Tres Tombs a inicis del segle XX.

Al final del segle XIX i principis del XX, aquesta presència als nostres barris es va veure fossilitzada amb una frase feta local, actualment poc coneguda, que deia, amb un to gens políticament correcte, tot s’ha de dir: “Per pinxos, la Bordeta; per gitanos, Hostafrancs i per noies maques, a Sants”

5 comentaris:

Josep M. Ferrer ha dit...

Una història molt interessant. De ben segur que la població gitana ha aportat moltíssimes coses a la nostra societat però l'estereotip negatiu que han hagut d'arrossegar durant segles ha provocat un fort menyspreu pèr part de la cultura dominant.

Júlia ha dit...

En llibres antics he constatat que al Poble-sec, en certs sectors, hi vivien també molts 'gitanos blancs' (sic). Per cert, no són el mateix els del carrer de la Cera, que els d'Hostafrancs o els de Gràcia, ep. A molts d'ells els ho he sentit dir, també hi ha 'categories'.

Per cert, Hostafrancs i part de Sants tenien fama de comptar amb molts sandors i 'curanderos', ho havia sentit explicar als grans, fins i tot recordo una senyora veïna que anava expressament a una farmàcia de Sants a comprar un 'salabrino' que li feien artesanalment (El 'salabrino' volia dir un 'cerebrino', com el Cerebrino Mandri).

La veritat és que, més enllà dels prejudicis, l'interès del poble gitano per mantenir les seves característiques ha fet que ells mateixos en moltes ocasions fessin vida més o menys apart, altrament potser tampoc haurien conservat fins ara el seu tarannà.

Ford ha dit...

Això de les categories és cert, però no tinc massa present aquesta "geografia social".
Jo havia sentit que hi havia força gitaneria noble suposo q industrials o comerciants que van arribar a finals del XIX i aconseguir una certa posició social rica.
Potser eren els de la Cera, el Portal, etc. ?
D'altra banda hi havia els treballadors que vivien en condicions força precàries.

Ara bé, sé que compartien una afició per la música per bé que les festes també devien diferents.

Això si, en general ha estat sempre un col·lectiu estigmatitzat i abocat a la misèria.

una més ha dit...

He viscut la meva infantesa i part de l'adolescència en una planta baixa de carrer Leiva.

A l'escala (de pisos) del costat esquerre hi vivien gitanos; a la de l'altre costat també. I també al "corraló" del davant de casa.

Quan em vaig fer una mica gran em vaig sorprendre en saber que, pel que deien, no érem tots iguals (com aquell nen de l'anunci de cotxes que no sabia que la seva millor amiga era negra).

Sentia curiositat i vaig començar a relacionar-me amb dos dels veïs de sobre que eren germans bessons (gitanos).

Doncs bé, em va soprendre molt (no ho entenia) veure que a casa meva no els feia gaire gràcia que em relacionés amb aquells nois. No m'ho prohibien ni res, però tampoc els entusiasmava... i sembla que a les famílies dels "gitanets" tampoc!!

La conclusió que en vaig treure és que vivíem tots junts, compràvem a les mateixes botigues, ens respectavem (i molt), fins i tot ens ajudavem si feia falta (per alguna cosa érem veïns, d'escala i del barri), però... ells eren gitanos i nosaltres "paios".

Cadascú a casa seva. Uns teníen unes tradicions i costums que no éren els dels altres.

Com diuen els castellans; "juntos pero no revueltos".

Joanet del cabàs ha dit...

Al tard, a la matinada, ahir, vaig acabar de passar l'últim text de Barri.Sants dels Esgarrapacristos. Bueno, segurament, serien frases fetes atribuïdes a temes diferents. Aquest, sens dubte, va lligat a la diversitat cultural als nostres barris, com és el cas d'aquest poble amb molts segles d'història. La segona que vaig passar tindria més a veure amb la mentalitat anticlerical dels obrers.

Pel tema de Sants creix i canvia, te'l vaig enviar... ja em diràs algo. Havia de concretar algunes coses.