Sovint, identifiquem a certs edificis amb noms o etiquetes que ens transporten a moments històrics, col•lectius representatius o persones que hi vivien. A partir d’aquí s’obre una porta que ens dóna la possibilitat de conèixer aquestes històries i la relació que han tingut amb l’edifici en qüestió. Coneixent la història del patrimoni edificable tenim la capacitat d’endinsar-nos en aspectes més intrínsecs relacionats amb el seu disseny, la seva construcció i les modificacions que han anat patint durant els anys. Resulta impensable imaginar que un edifici el trobarem intacte des de la seva construcció fins als nostres dies. I obviant les males praxis en matèries de rehabilitació i restauració, hem de veure aquest aspecte com una característica pròpia del patrimoni arquitectònic.
En aquesta casuística trobem l’edifici Foment Republicà de Sants, l’antic Ateneu Batllori al carrer de Cros número 7. Una construcció de 1894 de l’arquitecte Enric Figueras i Ribas. En aquest cas, el disseny inicial de l’edifici anava lligat a l’activitat que la família Batllori tenia en el solar on el va edificar: una terrisseria. L’edifici que es començaria a construir hauria de donar cabuda als usos propis de l’activitat econòmica que els Batllori tenien: magatzem, taller i forn. Tot i així, també es van afegir d’altres de nous.
En aquell moment, una de les entitats que es van instal•lar inicialment va ser la de l’Ateneu de Sants. Per aquest motiu, i seguint l’estudi que Elisenda Rosas va fer sobre aquest edifici, es pot deduir que el primer cos lateral devia funcionar com a centre social i el cos central com a petit teatre o sala de ball.
Sembla que també podia existir un espai de cafè, tot i que no s’han trobat referències del seu interior. El que sí que es sap és que aquest espai actualment s’ha modificat per convertir-se en oficina. Es conserva, però, un pilar de foneria que, segons Elisenda Rosas, tot ateneu català de principis de segle tenia.
A més, la composició de façana que podem veure avui dia des del carrer Cros es pot relacionar també amb la funció de l’Ateneu de Sants. Un clar exemple el trobem en la figura femenina alada de la part superior de la façana, junt amb altres motius simbòlics. Si ens hi fixem, la bandera que sosté es podria llegir la paraula “ateneo”.
Tot i així, i des dels seus inicis han anat desfilant vàries entitats i col•lectius que han pogut modificar l’espai pel desenvolupament del les seves tasques. D’aquí que ara part del cafè i el saló siguin magatzems i oficines. O com el cos lateral que fa cantonada amb el c/Sant Crist s’hagi habilitat per construir habitatges.
La vida de l’edifici Foment Republicà pot haver variat tant o més com la dels seus habitants. Tret dels elements arquitectònics i decoratius de la seva façana i que tots podem veure, les seves parets amaguen una sèrie de petits tresors que ens remunten finals del S.XIX i que passen desapercebuts. fins que l’actualitat ens posa davant els nostres ulls la realitat d’una finca.
Sovint, l’actualitat ens torna a posar davant els nostres ulls la realitat de la finca. Fa un mes un dels locals d’aquest edifici es va incendiar. Tot i que l’estructura de l’edifici no s’ha vist malmesa, encara trobem restes de l’incendi a la seva façana. Davant d’un bé catalogat d’Interès Local com és l’edifici del Foment Republicà de Sants, l’antic Ateneu Batllori, hauríem de ser capaços en generar més esforços per visibilitzar aquestes petites joies, dinamitzar-les i difondre-les a tot el veïnat. Ser conscients que el patrimoni mai pot ser un element invisible.
Article de Marta Sánchez Natera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada