El dimarts 3 de març durant el Plenari del Districte de Sants-Montjuïc, ERC proposava: “prendre les mesures necessàries per protegir els refugis abans de la seva destrucció per part de les empreses constructores”. Una proposició que va ser aprovada amb els vots favorables de totes les forces. Tota una declaració d’intencions, en principi molt positiva per la defensa del patrimoni.
El tema dels refugis havia tornat a l’actualitat quan a principis de febrer, durant les obres del carrer de Burgos el refugi 722 va sortir a la llum. Després que el Servei d’Arqueologia de Barcelona retirés la runa que tapava l’accés van trobar una galeria d’uns 10 metres de llargada construïda a una profunditat d’entre 6 i 8 metres. Un refugi que segons es desprèn de l’estudi no es va arribar a terminar. Un estudi que ja presagiava el final de la història. El 27 d’abril les xarxes socials bullien amb una nova noticia, el refugi 722 havia sigut omplert de ciment, fent impossible una futura recuperació. Una obra que es va fer ben d’hora al matí, i que no va rebre la visita de cap alcalde, un fet destacable en els darrers mesos.
La polèmica dels refugis no és nova. L’any 2007 tot i els advertiments veïnals sobre l’existència d’un refugi a la plaça Navas del Poble Sec, es van iniciar les obres d’un aparcament. Uns advertiments que ni l’ajuntament socialista de Jordi Hereu ni la regidoria d’Imma Moraleda, van prendre en consideració. La promotora de l’obra va encarregar un estudi que va determinar, erròniament, que no era un refugi, sinó canonades de sanejament. Però en contra de les previsions de l’Ajuntament i la constructora el refugi 262, va aparèixer sent l’inici d’un monumental despropòsit que va finalitzar de la pitjor manera per al veïnat, amb la constructora en suspensió de pagaments, la plaça empantanegada durant dos anys i finalment el refugi enrunat.
Aquell mateix any es va aprovar la llei de la Memòria històrica i el Districte de Sants-Montjuïc va aprovar una moció en pro de l’estudi i la conservació dels refugis antiaeris. Des de l’oposició, l'avui Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens, llavors regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc per CiU, proposava a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar de l’Ajuntament de Barcelona: “Que es reguli a la ciutat de Barcelona què s’ha de fer amb els refugis, ja que no hi ha cap normativa. Demanem que els experts, els que en saben, determinin quins han de ser els criteris a l’hora de preservar els refugis i així realment poder actuar de manera concreta”
Doncs bé, des del 2008 fins a l’actualitat, tot i lleis, mocions i propostes votades de forma favorable a l’estudi i conservació dels refugis, només a Sants, Hostafrancs i la Bordeta s’han destruït, com a mínim el 15 al carrer Sagunt, el 397 al carrer de Noguera Pallaresa, el 741 al carrer de la Espanya Industrial, el 742 al carrer de Juan Bravo, el 870 al carrer Consell de Cent, el 877 al passatge de Toledo i el 722 al carrer Burgos. I els refugis del carrer Roger i de Juan de Sada encara perillen. Quins seran els següents que es destruiran? El 615 o el 669 al carrer Constitució?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada